Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Cop d'estat del 18 de juliol і Guerra Civil espanyola
Cop d'estat del 18 de juliol і Guerra Civil espanyola tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Anarquisme, Bàndol nacional, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Cop d'estat, Eleccions generals espanyoles de 1936, Emilio Mola Vidal, Esquerra Republicana de Catalunya, Exèrcit Nacional, Exèrcit Popular de la República, Falange Española, Fets del sis d'octubre, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Largo Caballero, Franquisme, Front Popular (Espanya), Guàrdia Civil, Guàrdia d'Assalt, Guerra, Guerra civil, Illes Canàries, José Finat y Escrivá de Romaní, José María Gil-Robles y Quiñones, Lliga Regionalista, Madrid, Manuel Azaña Díaz, Partit Socialista Obrer Espanyol, Protectorat espanyol al Marroc, Ramón Serrano Suñer, Revolució d'Astúries de 1934, ..., Revolució social espanyola de 1936, Segona República Espanyola, Sindicats Lliures, Unió Republicana (1934), 17 de juliol, 20 de juliol. Ampliar l'índex (6 més) »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Cop d'estat del 18 de juliol · Anarquisme і Guerra Civil espanyola ·
Bàndol nacional
Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.
Bàndol nacional і Cop d'estat del 18 de juliol · Bàndol nacional і Guerra Civil espanyola ·
Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.
Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Cop d'estat del 18 de juliol · Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Guerra Civil espanyola ·
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Cop d'estat del 18 de juliol · Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Guerra Civil espanyola ·
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Cop d'estat і Cop d'estat del 18 de juliol · Cop d'estat і Guerra Civil espanyola ·
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Cop d'estat del 18 de juliol і Eleccions generals espanyoles de 1936 · Eleccions generals espanyoles de 1936 і Guerra Civil espanyola ·
Emilio Mola Vidal
Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.
Cop d'estat del 18 de juliol і Emilio Mola Vidal · Emilio Mola Vidal і Guerra Civil espanyola ·
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Cop d'estat del 18 de juliol і Esquerra Republicana de Catalunya · Esquerra Republicana de Catalunya і Guerra Civil espanyola ·
Exèrcit Nacional
L'autoanomenat Exèrcit Nacional, i anomenat Exèrcit Franquista pels republicans, és el nom que rep l'exèrcit i combatents favorables al bàndol del general Francisco Franco una vegada es va produir el cop d'estat militar el juliol de 1936 contra el govern de la Segona República que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
Cop d'estat del 18 de juliol і Exèrcit Nacional · Exèrcit Nacional і Guerra Civil espanyola ·
Exèrcit Popular de la República
L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la força armada creada pel govern de la Segona República Espanyola el mes d'octubre del 1936 a partir de la reorganització d'elements de l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials després del cop d'estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milícies populars, creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, que s'enfrontaren a l'Exèrcit Nacional constituït pels generals revoltats.
Cop d'estat del 18 de juliol і Exèrcit Popular de la República · Exèrcit Popular de la República і Guerra Civil espanyola ·
Falange Española
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
Cop d'estat del 18 de juliol і Falange Española · Falange Española і Guerra Civil espanyola ·
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Cop d'estat del 18 de juliol і Fets del sis d'octubre · Fets del sis d'octubre і Guerra Civil espanyola ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Cop d'estat del 18 de juliol і Francisco Franco Bahamonde · Francisco Franco Bahamonde і Guerra Civil espanyola ·
Francisco Largo Caballero
Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.
Cop d'estat del 18 de juliol і Francisco Largo Caballero · Francisco Largo Caballero і Guerra Civil espanyola ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Cop d'estat del 18 de juliol і Franquisme · Franquisme і Guerra Civil espanyola ·
Front Popular (Espanya)
UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
Cop d'estat del 18 de juliol і Front Popular (Espanya) · Front Popular (Espanya) і Guerra Civil espanyola ·
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Cop d'estat del 18 de juliol і Guàrdia Civil · Guàrdia Civil і Guerra Civil espanyola ·
Guàrdia d'Assalt
El Cos de Seguretat i Assalt, anomenat popularment Guàrdia d'Assalt, va ser un cos policial espanyol creat durant la Segona República Espanyola, predecessor de les actuals unitats antiavalots.
Cop d'estat del 18 de juliol і Guàrdia d'Assalt · Guàrdia d'Assalt і Guerra Civil espanyola ·
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Cop d'estat del 18 de juliol і Guerra · Guerra і Guerra Civil espanyola ·
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Cop d'estat del 18 de juliol і Guerra civil · Guerra Civil espanyola і Guerra civil ·
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Cop d'estat del 18 de juliol і Illes Canàries · Guerra Civil espanyola і Illes Canàries ·
José Finat y Escrivá de Romaní
José María de la Blanca Finat y Escrivá de Romaní, comte de Mayalde, XVI duc de Pastrana (consort), (Madrid, 11 de febrer de 1904 – 9 de juny de 1995), fou un advocat, ramader i polític espanyol, vicepresident del Grupo Criadores Toros de Lidia, ambaixador d'Espanya, Governador Civil de la província de Madrid, alcalde de Madrid, Diputat a Corts Generals, Conseller Nacional i procurador a les Corts Espanyoles durant totes les legislatures del franquisme.
Cop d'estat del 18 de juliol і José Finat y Escrivá de Romaní · Guerra Civil espanyola і José Finat y Escrivá de Romaní ·
José María Gil-Robles y Quiñones
José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.
Cop d'estat del 18 de juliol і José María Gil-Robles y Quiñones · Guerra Civil espanyola і José María Gil-Robles y Quiñones ·
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Cop d'estat del 18 de juliol і Lliga Regionalista · Guerra Civil espanyola і Lliga Regionalista ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Cop d'estat del 18 de juliol і Madrid · Guerra Civil espanyola і Madrid ·
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Cop d'estat del 18 de juliol і Manuel Azaña Díaz · Guerra Civil espanyola і Manuel Azaña Díaz ·
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Cop d'estat del 18 de juliol і Partit Socialista Obrer Espanyol · Guerra Civil espanyola і Partit Socialista Obrer Espanyol ·
Protectorat espanyol al Marroc
El Protectorat Espanyol al Marroc és la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat.
Cop d'estat del 18 de juliol і Protectorat espanyol al Marroc · Guerra Civil espanyola і Protectorat espanyol al Marroc ·
Ramón Serrano Suñer
Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre del 2003) fou un advocat i polític català, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.
Cop d'estat del 18 de juliol і Ramón Serrano Suñer · Guerra Civil espanyola і Ramón Serrano Suñer ·
Revolució d'Astúries de 1934
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.
Cop d'estat del 18 de juliol і Revolució d'Astúries de 1934 · Guerra Civil espanyola і Revolució d'Astúries de 1934 ·
Revolució social espanyola de 1936
La revolució social espanyola de 1936 va començar després del cop d'estat del 18 de juliol que va desencadenar la Guerra civil espanyola, i va acabar amb la repressió dels fets de maig del 1937.
Cop d'estat del 18 de juliol і Revolució social espanyola de 1936 · Guerra Civil espanyola і Revolució social espanyola de 1936 ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Cop d'estat del 18 de juliol і Segona República Espanyola · Guerra Civil espanyola і Segona República Espanyola ·
Sindicats Lliures
Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant Bartolomé Roselló i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch).
Cop d'estat del 18 de juliol і Sindicats Lliures · Guerra Civil espanyola і Sindicats Lliures ·
Unió Republicana (1934)
La Unió Republicana o Partido de Unión Republicana fou un partit polític espanyol sorgit després de la fusió, al setembre de 1934, de diversos grups radicals: el Partit Radical Demòcrata de Diego Martínez Barrio, escindit el 16 de maig d'aquest mateix any del Partit Radical de Lerroux en protesta pel seu acostament a la CEDA; l'Esquerra Radical-Socialista de Joan Botella Asensi, escindida del PRS; i l'ala dreta del Partit Radical Socialista, liderat per Félix Gordón Ordás.
Cop d'estat del 18 de juliol і Unió Republicana (1934) · Guerra Civil espanyola і Unió Republicana (1934) ·
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
17 de juliol і Cop d'estat del 18 de juliol · 17 de juliol і Guerra Civil espanyola ·
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
20 de juliol і Cop d'estat del 18 de juliol · 20 de juliol і Guerra Civil espanyola ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Cop d'estat del 18 de juliol і Guerra Civil espanyola
- Què tenen en comú Cop d'estat del 18 de juliol і Guerra Civil espanyola
- Semblances entre Cop d'estat del 18 de juliol і Guerra Civil espanyola
Comparació entre Cop d'estat del 18 de juliol і Guerra Civil espanyola
Cop d'estat del 18 de juliol té 47 relacions, mentre que Guerra Civil espanyola té 530. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 6.24% = 36 / (47 + 530).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Cop d'estat del 18 de juliol і Guerra Civil espanyola. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
