Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Convenció Nacional і Revolució Francesa
Convenció Nacional і Revolució Francesa tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Assignat, Barcelona, Bordeus, Club dels Jacobins, Comuna de París (Revolució Francesa), Departament francès, Directori francès, Estats Generals, França, Georges Jacques Danton, Girondí, Guillotina, Jacques Pierre Brissot, Jérôme Pétion de Villeneuve, Jean-Paul Marat, Lazare Nicolas Marguerite Carnot, Lluís XVI de França, Massacres del 2 de setembre, Maximilien de Robespierre, Monarquia, Montesquieu, Nantes, Napoleó Bonaparte, Palau de les Teuleries, París, Perpinyà, Prússia, Primera Coalició, Primera República Francesa, Regnat del Terror, ..., Revolta de La Vendée, Sans-culottes, 10 d'agost, 21 de gener, 27 de juliol. Ampliar l'índex (5 més) »
Assignat
Assignat de 15 sols L'assignat era un tipus de moneda durant la Revolució francesa que es va caracteritzar per la seva inestabilitat i pèrdua de valor constant.
Assignat і Convenció Nacional · Assignat і Revolució Francesa ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Convenció Nacional · Barcelona і Revolució Francesa ·
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Bordeus і Convenció Nacional · Bordeus і Revolució Francesa ·
Club dels Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.
Club dels Jacobins і Convenció Nacional · Club dels Jacobins і Revolució Francesa ·
Comuna de París (Revolució Francesa)
L'ajuntament de París, seu de la Comuna. La Comuna de París (1789-1795) és el nom donat al govern revolucionari de la ciutat de París establert després de la presa de la Bastilla el 14 de juliol del 1789.
Comuna de París (Revolució Francesa) і Convenció Nacional · Comuna de París (Revolució Francesa) і Revolució Francesa ·
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Convenció Nacional і Departament francès · Departament francès і Revolució Francesa ·
Directori francès
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).
Convenció Nacional і Directori francès · Directori francès і Revolució Francesa ·
Estats Generals
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament.
Convenció Nacional і Estats Generals · Estats Generals і Revolució Francesa ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Convenció Nacional і França · França і Revolució Francesa ·
Georges Jacques Danton
Georges Jacques Danton (Arcis-sur-Aube, Xampanya, 26 d'octubre de 1759 - París, 5 d'abril de 1794) va ser un advocat francès i una figura destacada de la Revolució Francesa.
Convenció Nacional і Georges Jacques Danton · Georges Jacques Danton і Revolució Francesa ·
Girondí
Girondí era el nom d'un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Nacional i de la Convenció Nacional franceses, que estava compost per diversos diputats procedents de la Gironda.
Convenció Nacional і Girondí · Girondí і Revolució Francesa ·
Guillotina
Guillotina Una guillotina és un instrument de tall consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals.
Convenció Nacional і Guillotina · Guillotina і Revolució Francesa ·
Jacques Pierre Brissot
Jacques Pierre Brissot, anomenat de Warville, (Chartres, 15 de gener de 1754 - París, 31 d'octubre de 1793) fou un escriptor i dirigent polític francès que va liderar als brissotins o girondins durant la Revolució Francesa (1789).
Convenció Nacional і Jacques Pierre Brissot · Jacques Pierre Brissot і Revolució Francesa ·
Jérôme Pétion de Villeneuve
Jérôme Pétion de Villeneuve (Chartres, 3 de gener de 1756 – Sent Manhe de Castilhon, vora Sent Milion 24 de juny de 1794) fou un advocat i revolucionari francès.
Convenció Nacional і Jérôme Pétion de Villeneuve · Jérôme Pétion de Villeneuve і Revolució Francesa ·
Jean-Paul Marat
va ser un metge, periodista, polític francès.
Convenció Nacional і Jean-Paul Marat · Jean-Paul Marat і Revolució Francesa ·
Lazare Nicolas Marguerite Carnot
Lazare Nicolas Marguerite Carnot (Nolay (Costa d'Or), 13 de maig del 1753 - Magdeburg (Prússia), 2 d'agost del 1823) fou un militar, polític físic i matemàtic francès conegut pels malnoms dOrganitzador de la Victòria o Gran Carnot.
Convenció Nacional і Lazare Nicolas Marguerite Carnot · Lazare Nicolas Marguerite Carnot і Revolució Francesa ·
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Convenció Nacional і Lluís XVI de França · Lluís XVI de França і Revolució Francesa ·
Massacres del 2 de setembre
Les Massacres de Setembre foren una onada de violència que es patí a París entre el 2 i el 7 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa.
Convenció Nacional і Massacres del 2 de setembre · Massacres del 2 de setembre і Revolució Francesa ·
Maximilien de Robespierre
Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.
Convenció Nacional і Maximilien de Robespierre · Maximilien de Robespierre і Revolució Francesa ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Convenció Nacional і Monarquia · Monarquia і Revolució Francesa ·
Montesquieu
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.
Convenció Nacional і Montesquieu · Montesquieu і Revolució Francesa ·
Nantes
Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en gal·ló Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.
Convenció Nacional і Nantes · Nantes і Revolució Francesa ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Convenció Nacional і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Revolució Francesa ·
Palau de les Teuleries
El Palau de les Teuleries (en francès, palais des Tuileries) va ser un palau situat a París, a França, l'un dels més importants de la monarquia francesa.
Convenció Nacional і Palau de les Teuleries · Palau de les Teuleries і Revolució Francesa ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Convenció Nacional і París · París і Revolució Francesa ·
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Convenció Nacional і Perpinyà · Perpinyà і Revolució Francesa ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Convenció Nacional і Prússia · Prússia і Revolució Francesa ·
Primera Coalició
La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.
Convenció Nacional і Primera Coalició · Primera Coalició і Revolució Francesa ·
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Convenció Nacional і Primera República Francesa · Primera República Francesa і Revolució Francesa ·
Regnat del Terror
El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.
Convenció Nacional і Regnat del Terror · Regnat del Terror і Revolució Francesa ·
Revolta de La Vendée
La Revolta de La Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94).
Convenció Nacional і Revolta de La Vendée · Revolta de La Vendée і Revolució Francesa ·
Sans-culottes
Els ''sans-culottes'' duien pantalons, i no els calçons (''culottes'') dels nobles; la paraula literalment vol dir 'sense calçons'. Van participar en els moviments revolucionaris fins al 1795 Sans-culottes és la denominació que hom donava a la França de la Revolució al poble pla (obrers, artesans), que no vestien com la noblesa i la burgesia, amb calça curta (culotte) i mitges, sinó amb calces llargues.
Convenció Nacional і Sans-culottes · Revolució Francesa і Sans-culottes ·
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
10 d'agost і Convenció Nacional · 10 d'agost і Revolució Francesa ·
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
21 de gener і Convenció Nacional · 21 de gener і Revolució Francesa ·
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
27 de juliol і Convenció Nacional · 27 de juliol і Revolució Francesa ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Convenció Nacional і Revolució Francesa
- Què tenen en comú Convenció Nacional і Revolució Francesa
- Semblances entre Convenció Nacional і Revolució Francesa
Comparació entre Convenció Nacional і Revolució Francesa
Convenció Nacional té 124 relacions, mentre que Revolució Francesa té 158. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 12.41% = 35 / (124 + 158).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Convenció Nacional і Revolució Francesa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
