Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Contrareforma і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Contrareforma і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 72 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Alexandre VI, Aristotelisme, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Baptisme, Batalla de Lepant (1571), Bíblia, Benet XIII, Butlla, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carmelites, Clergat, Clergues Regulars de les Escoles Pies, Climent VII, Climent VIII, Climent XI, Climent XII, Companyia de Jesús, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Concili de Constança, Concili de Trento, Concili ecumènic, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Confessió (religió), Congregació religiosa, Credo, Cristianisme, Dinastia dels Habsburg, Estats Pontificis, ..., Eucaristia, Exercicis espirituals, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gregori XIII, Guerra dels Trenta Anys, Heretgia, Història de l'Església Catòlica, Hugonot, Ignasi de Loiola, Il·lustració, Innocenci III, Inquisició, Jansenisme, Juli III, Litúrgia, Llatí, Lliga Santa (1571), Maria, mare de Jesús, Missa, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Ministres dels Malalts, Papa, Parròquia eclesiàstica, Pau III, Pius IV, Pius V, Protestantisme, Relíquia, República de Venècia, Revolució Francesa, Rosari, Sacre Imperi Romanogermànic, Sagrament, Sant, Santa Seu, Teatins, Trento, Visita ad limina. Ampliar l'índex (42 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Contrareforma · Absolutisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Alexandre VI і Contrareforma · Alexandre VI і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Aristotelisme
Laristotelisme és un moviment filosòfic on els autors tenen com a fonament filosòfic el pensament d'Aristòtil, especialment a l'època medieval.
Aristotelisme і Contrareforma · Aristotelisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Armand Jean du Plessis de Richelieu і Contrareforma · Armand Jean du Plessis de Richelieu і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Baptisme і Contrareforma · Baptisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Batalla de Lepant (1571)
La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).
Batalla de Lepant (1571) і Contrareforma · Batalla de Lepant (1571) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Contrareforma · Bíblia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Benet XIII і Contrareforma · Benet XIII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Butlla і Contrareforma · Butlla і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Contrareforma · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Carmelites і Contrareforma · Carmelites і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Clergat і Contrareforma · Clergat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Clergues Regulars de les Escoles Pies
Els Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies formen un institut religiós masculí de dret pontifici: un orde de clergues regulars dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment escolapis i posposen al seu nom les sigles S.P. o Sch. P.
Clergues Regulars de les Escoles Pies і Contrareforma · Clergues Regulars de les Escoles Pies і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Climent VII і Contrareforma · Climent VII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Climent VIII і Contrareforma · Climent VIII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Climent XI
Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.
Climent XI і Contrareforma · Climent XI і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Climent XII
Climent XII (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1652 - Roma, 1740), nascut Lorenzo Corsini, va ser Papa de 1730 a 1740, escollit als 78 anys (el Papa més vell en el moment del nomenament).
Climent XII і Contrareforma · Climent XII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Companyia de Jesús і Contrareforma · Companyia de Jesús і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili de Basilea, Ferrara i Florència
El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).
Concili de Basilea, Ferrara i Florència і Contrareforma · Concili de Basilea, Ferrara i Florència і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Concili de Constança і Contrareforma · Concili de Constança і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili de Trento і Contrareforma · Concili de Trento і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Concili ecumènic і Contrareforma · Concili ecumènic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Concili Vaticà I і Contrareforma · Concili Vaticà I і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Concili Vaticà II і Contrareforma · Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Confessió (religió)
La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.
Confessió (religió) і Contrareforma · Confessió (religió) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Congregació religiosa
Una Congregació religiosa és una companyia de religiosos o religioses que només fan vots simples (a diferència dels ordes religiosos, que els fan complets), que poden ésser perpetus o temporals.
Congregació religiosa і Contrareforma · Congregació religiosa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Credo
El credo o símbol de la fe és una fórmula fixa que resumeix els articles essencials de la religió cristiana i implica una sanció de l'autoritat eclesiàstica.
Contrareforma і Credo · Credo і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Contrareforma і Cristianisme · Cristianisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Contrareforma і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Contrareforma і Estats Pontificis · Estats Pontificis і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Contrareforma і Eucaristia · Eucaristia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Exercicis espirituals
Els exercicis espirituals recullen els ensenyaments d'Ignasi de Loiola i designen per extensió qualsevol meditació cristiana a partir de textos preparats per aprofundir en la fe en un recés.
Contrareforma і Exercicis espirituals · Exercicis espirituals і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Contrareforma і Felip II de Castella · Felip II de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Contrareforma і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Contrareforma і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Gaspar de Guzmán y Pimentel і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Contrareforma і Gregori XIII · Gregori XIII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Contrareforma і Guerra dels Trenta Anys · Guerra dels Trenta Anys і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Contrareforma і Heretgia · Heretgia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Història de l'Església Catòlica
Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.
Contrareforma і Història de l'Església Catòlica · Història de l'Església Catòlica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Contrareforma і Hugonot · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hugonot ·
Ignasi de Loiola
Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.
Contrareforma і Ignasi de Loiola · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ignasi de Loiola ·
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Contrareforma і Il·lustració · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Il·lustració ·
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Contrareforma і Innocenci III · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Innocenci III ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Contrareforma і Inquisició · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició ·
Jansenisme
Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.
Contrareforma і Jansenisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jansenisme ·
Juli III
Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555).
Contrareforma і Juli III · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Juli III ·
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Contrareforma і Litúrgia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Litúrgia ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Contrareforma і Llatí · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llatí ·
Lliga Santa (1571)
La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.
Contrareforma і Lliga Santa (1571) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lliga Santa (1571) ·
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Contrareforma і Maria, mare de Jesús · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maria, mare de Jesús ·
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Contrareforma і Missa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Missa ·
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Contrareforma і Orde de Sant Benet · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Benet ·
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Contrareforma і Orde del Cister · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Cister ·
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Contrareforma і Orde dels Frares Menors Caputxins · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde dels Frares Menors Caputxins ·
Orde dels Ministres dels Malalts
L'Orde dels Clergues Regulars Ministres dels Malalts, en llatí Ordo Clericorum Regularium Ministrantium Infirmis és un orde religiós de clergues regulars fundat a Roma per Camillo de Lellis en 1582 i confirmat per Sixt V el 1586.
Contrareforma і Orde dels Ministres dels Malalts · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde dels Ministres dels Malalts ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Contrareforma і Papa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa ·
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Contrareforma і Parròquia eclesiàstica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Parròquia eclesiàstica ·
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Contrareforma і Pau III · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau III ·
Pius IV
, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.
Contrareforma і Pius IV · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius IV ·
Pius V
Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.
Contrareforma і Pius V · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius V ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Contrareforma і Protestantisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Protestantisme ·
Relíquia
En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.
Contrareforma і Relíquia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Relíquia ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Contrareforma і República de Venècia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Venècia ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Contrareforma і Revolució Francesa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució Francesa ·
Rosari
Dürer (Galeria nacional de Praga) El rosari, dit el roser en català medieval, és una pregària tradicional catòlica que consisteix en la recitació de tres sèries d'oracions.
Contrareforma і Rosari · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosari ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Contrareforma і Sacre Imperi Romanogermànic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sagrament
''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.
Contrareforma і Sagrament · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sagrament ·
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Contrareforma і Sant · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Contrareforma і Santa Seu · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Seu ·
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Contrareforma і Teatins · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Teatins ·
Trento
Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.
Contrareforma і Trento · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Trento ·
Visita ad limina
Una visita ad limina és el viatge que fan periòdicament els bisbes a Roma per visitar les tombes dels primers apòstols, pregar-hi i informar al Papa de les novetats de la seva diòcesi.
Contrareforma і Visita ad limina · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Visita ad limina ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Contrareforma і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Contrareforma і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Contrareforma і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Contrareforma і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Contrareforma té 323 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 72, l'índex de Jaccard és 4.94% = 72 / (323 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Contrareforma і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
