Similituds entre Constitució civil del clergat і Església catòlica a França
Constitució civil del clergat і Església catòlica a França tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Arquebisbat de París, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbe (Església Catòlica), Breu apostòlic, Cardenal, Catolicisme, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Departament francès, Diòcesi, Església Catòlica Romana, Gal·licanisme, Judaisme, Metropolità, Napoleó Bonaparte, Papa, Parròquia eclesiàstica, Pius VI, Pius VII, Protestantisme, Província eclesiàstica, Sacerdot, Sacre Imperi Romanogermànic.
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Arquebisbat de París і Constitució civil del clergat · Arquebisbat de París і Església catòlica a França ·
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Bisbat de Viena del Delfinat і Constitució civil del clergat · Bisbat de Viena del Delfinat і Església catòlica a França ·
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Bisbe (Església Catòlica) і Constitució civil del clergat · Bisbe (Església Catòlica) і Església catòlica a França ·
Breu apostòlic
El breu apostòlic és un document pontifici (litterae apostolicae), menys solemne que la butlla que és usat per regular els afers de menor importància de la Santa Seu.
Breu apostòlic і Constitució civil del clergat · Breu apostòlic і Església catòlica a França ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Cardenal і Constitució civil del clergat · Cardenal і Església catòlica a França ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Constitució civil del clergat · Catolicisme і Església catòlica a França ·
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Constitució civil del clergat · Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Església catòlica a França ·
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Constitució civil del clergat і Departament francès · Departament francès і Església catòlica a França ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Constitució civil del clergat і Diòcesi · Diòcesi і Església catòlica a França ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Constitució civil del clergat і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Església catòlica a França ·
Gal·licanisme
El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.
Constitució civil del clergat і Gal·licanisme · Església catòlica a França і Gal·licanisme ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Constitució civil del clergat і Judaisme · Església catòlica a França і Judaisme ·
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Constitució civil del clergat і Metropolità · Església catòlica a França і Metropolità ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Constitució civil del clergat і Napoleó Bonaparte · Església catòlica a França і Napoleó Bonaparte ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Constitució civil del clergat і Papa · Església catòlica a França і Papa ·
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Constitució civil del clergat і Parròquia eclesiàstica · Església catòlica a França і Parròquia eclesiàstica ·
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Constitució civil del clergat і Pius VI · Església catòlica a França і Pius VI ·
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Constitució civil del clergat і Pius VII · Església catòlica a França і Pius VII ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Constitució civil del clergat і Protestantisme · Església catòlica a França і Protestantisme ·
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Constitució civil del clergat і Província eclesiàstica · Església catòlica a França і Província eclesiàstica ·
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Constitució civil del clergat і Sacerdot · Església catòlica a França і Sacerdot ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Constitució civil del clergat і Sacre Imperi Romanogermànic · Església catòlica a França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Constitució civil del clergat і Església catòlica a França
- Què tenen en comú Constitució civil del clergat і Església catòlica a França
- Semblances entre Constitució civil del clergat і Església catòlica a França
Comparació entre Constitució civil del clergat і Església catòlica a França
Constitució civil del clergat té 92 relacions, mentre que Església catòlica a França té 436. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 4.17% = 22 / (92 + 436).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Constitució civil del clergat і Església catòlica a França. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: