Similituds entre Constitució і Política
Constitució і Política tenen 25 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Anglès, Aristòtil, Àsia, Ciutadà, Democràcia, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Europa, Feixisme, Forma de govern, Francès, Giovanni Sartori, Legislació, Llatí, Monarquia, Monarquia absoluta, Monarquia constitucional, Papa, Partit polític, Plató, Proletariat, Revolució Francesa, Segona Guerra Mundial, Sindicat.
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Constitució · Alemanya і Política ·
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Anglès і Constitució · Anglès і Política ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Constitució · Aristòtil і Política ·
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Àsia і Constitució · Àsia і Política ·
Ciutadà
Celebració de l'obtenció de la ciutadania australiana a una platja vora Cooktown (Queensland).Un ciutadà o ciutadana és un membre d'una comunitat política.
Ciutadà і Constitució · Ciutadà і Política ·
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Constitució і Democràcia · Democràcia і Política ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Constitució і Estat sobirà · Estat sobirà і Política ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Constitució і Estats Units d'Amèrica · Estats Units d'Amèrica і Política ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Constitució і Europa · Europa і Política ·
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Constitució і Feixisme · Feixisme і Política ·
Forma de govern
dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'Estat o dret constitucional.
Constitució і Forma de govern · Forma de govern і Política ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Constitució і Francès · Francès і Política ·
Giovanni Sartori
Giovanni Sartori (Florència, 13 de maig de 1924 - Florència, 4 d'abril de 2017) fou un politòleg italià, especialitzat en l'estudi de la política comparada.
Constitució і Giovanni Sartori · Giovanni Sartori і Política ·
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Constitució і Legislació · Legislació і Política ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Constitució і Llatí · Llatí і Política ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Constitució і Monarquia · Monarquia і Política ·
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Constitució і Monarquia absoluta · Monarquia absoluta і Política ·
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Constitució і Monarquia constitucional · Monarquia constitucional і Política ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Constitució і Papa · Papa і Política ·
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Constitució і Partit polític · Partit polític і Política ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Constitució і Plató · Plató і Política ·
Proletariat
Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
Constitució і Proletariat · Política і Proletariat ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Constitució і Revolució Francesa · Política і Revolució Francesa ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Constitució і Segona Guerra Mundial · Política і Segona Guerra Mundial ·
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Constitució і Política
- Què tenen en comú Constitució і Política
- Semblances entre Constitució і Política
Comparació entre Constitució і Política
Constitució té 170 relacions, mentre que Política té 214. Com que tenen en comú 25, l'índex de Jaccard és 6.51% = 25 / (170 + 214).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Constitució і Política. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: