Taula de continguts
53 les relacions: ABC-Clio, Angelo Secchi, Any llum, Astrònom, Astre, BH dels Llebrers, Buit Gegant, Cal·listo (mitologia), Carles I d'Anglaterra, Cúmul globular, Charles Messier, Constel·lació, Constel·lació de l'Ossa Major, Constel·lació de la Cabellera de Berenice, Constel·lació del Bover, Cor Caroli, Esclat de raigs gamma, Estrella blanca de la seqüència principal, Estrella de carboni, Estrella de seqüència principal de tipus F, Estrella doble, Estrella variable, Forat negre supermassiu, Galàxia, Galàxia del Gira-sol, Galàxia del Remolí, Galàxia espiral, Galàxia irregular, Galàxia nana, Gos de caça, Hemisferi nord, Johannes Hevelius, La Superba, Llista d'estrelles dels Llebrers, Magnitud aparent, Matèria fosca, Messier 106, Messier 3, Messier 94, Nana groga, Nebulosa, NGC 5195, Nimfa, Objecte de l'espai profund, Observatori espacial, Pierre François André Méchain, Sol, Swift Gamma-Ray Burst Mission, Variable Alpha² Canum Venaticorum, Variable semiregular, ... Ampliar l'índex (3 més) »
- Llebrers
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Constel·lació dels Llebrers і ABC-Clio
Angelo Secchi
, va ser un jesuïta, astrònom italià, reconegut tant pels seus descobriments sobre la dinàmica de la cromosfera solar, com pels seus treballs pioners en espectrometria estel·lar, a partir dels quals va establir una classificació coneguda com a Classes de Secchi, base de les diferents classificacions estel·lars que es van desenvolupar posteriorment.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Angelo Secchi
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Any llum
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Astrònom
Astre
Un astre o esfera celeste és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Astre
BH dels Llebrers
BH dels Llebrers (BH Canum Venaticorum) és un estel variable en la constel·lació dels Llebrers, els gossos de caça.
Veure Constel·lació dels Llebrers і BH dels Llebrers
Buit Gegant
Buit Gegant El Buit Gegant és una gran regió d'espai caracteritzada d'una molt baixa densitat de galàxies, en la constel·lació dels Llebrers.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Buit Gegant
Cal·listo (mitologia)
Àrtemis i les nimfes descobreixen Cal·listo embarassada D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Cal·listo (mitologia)
Carles I d'Anglaterra
Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Carles I d'Anglaterra
Cúmul globular
cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Cúmul globular
Charles Messier
Charles Messier (26 de juny de 1730 - 12 d'abril de 1817) va ser un astrònom francès conegut per compilar un catàleg de 110 objectes de l'espai profund (nebuloses i cúmuls d'estels) (els objectes Messier) que porta el seu nom.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Charles Messier
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Constel·lació
Constel·lació de l'Ossa Major
L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Constel·lació de l'Ossa Major
Constel·lació de la Cabellera de Berenice
La Cabellera de Berenice (Coma Berenices) és una constel·lació considerada tradicionalment un asterisme.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Constel·lació de la Cabellera de Berenice
Constel·lació del Bover
El Bover (Bootes) és una de les 88 constel·lacions modernes, que ja figurava a la llista de les 48 constel·lacions ptolemaiques.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Constel·lació del Bover
Cor Caroli
Cor Caroli (Alfa dels Llebrers / α Canum Venaticorum) és l'estel més brillant de la constel·lació dels Llebrers (Canes Venatici), de l'hemisferi nord celeste.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Cor Caroli
Esclat de raigs gamma
estrella massiva en procés de fusió nuclear convertint els elements més lleugers en altres més pesants. Quan la fusió ja no genera la pressió suficient per contrarestar la gravetat, l'estrella es col·lapsa ràpidament per formar un forat negre.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Esclat de raigs gamma
Estrella blanca de la seqüència principal
La impressió artística de Sirius A i Sirius B. Sirius A, una estrella de seqüència principal de tipus A, és la més gran de les dues. Una estrella de seqüència principal de tipus A (A V) o estrella nana A és una estrella de la seqüència principal (que crema hidrogen) del tipus espectral A i la classe de lluminositat V.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Estrella blanca de la seqüència principal
Estrella de carboni
Una estrella de carboni és una estrella gegant del darrer tipus semblant a les estrelles gegants vermelles (o ocasionalment nanes vermelles), que tenen una atmosfera que conté més carboni que oxigen; els dos elements es combinen a les parts més altes de l'atmosfera de l'estrella formant monòxid de carboni, la qual cosa consumeix tot l'oxigen de l'atmosfera, alliberant àtoms de carboni que formen altres compostos, que donen a l'estrella una atmosfera sutjosa, i, pels humans, una xocant aparença rogenca.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Estrella de carboni
Estrella de seqüència principal de tipus F
consulta.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Estrella de seqüència principal de tipus F
Estrella doble
binària) i que es pot observar fàcilment amb un telescopi: β Cygni (Albireo) Una estrella doble són dues estrelles tals que, vistes des de la Terra a ull nu, es troben tan pròximes entre si que semblen una única estrella.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Estrella doble
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Estrella variable
Forat negre supermassiu
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Forat negre supermassiu
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Galàxia
Galàxia del Gira-sol
La galàxia del Gira-sol (Messier 63, M63, o NGC 5055) és una galàxia espiral de tipus sb o sc no barrada en la constel·lació de Llebrers.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Galàxia del Gira-sol
Galàxia del Remolí
La galàxia del Remolí (Messier 51a, M51a, o NGC 5194) és una galàxia espiral clàssica situada a una distància d'aproximadament 23 milions d'anys llum a la constel·lació de Llebrers.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Galàxia del Remolí
Galàxia espiral
285x285px Una galàxia espiral és un cert tipus de galàxia originàriament descrit per Edwin Hubble el 1936 en la seva obra The Realm of the Nebulae ('El regne de les nebuloses') i, com a tal, forma part de la seqüència d'Hubble.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Galàxia espiral
Galàxia irregular
NGC 1427A, exemple de galàxia irregular a una distància d'uns 52 milions d'anys llum Les galàxies irregulars estan constituïdes principalment per estels joves i no tenen una estructura fàcilment identificable.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Galàxia irregular
Galàxia nana
L'Espiral magallànica, una galàxia satèl·lit de la Via Làctia Una galàxia nana és una galàxia petita composta per diversos milers de milions d'estrelles, un nombre petit en comparació amb la Via Làctia, que conté entre 200 i 400 milers de milions d'estrelles.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Galàxia nana
Gos de caça
Labrador retriever cobrant un Morell cap-roig El gos de caça o gos caçador és aquell gos usat per assistir l'home durant la caça.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Gos de caça
Hemisferi nord
L'hemisferi nord o hemisferi boreal és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Hemisferi nord
Johannes Hevelius
Johannes Hevelius, forma llatinitzada de Jan Heweliusz (Danzig, 28 de gener de 1611 – 28 de gener de 1687), fou un astrònom polonès.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Johannes Hevelius
La Superba
La Superba (Y dels Llebrers / Y Canum Venaticorum) és un estel de la constel·lació dels Llebrers, notable pel seu profund color vermell.
Veure Constel·lació dels Llebrers і La Superba
Llista d'estrelles dels Llebrers
La llista d'estrelles dels Llebrers pretén recollir de forma sintètica i mostrant algunes poques de les seves principals característiques de les estrelles notables de la Constel·lació dels Llebrers, ordenades, a priori, per ordre decreixent de brillantor.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Llista d'estrelles dels Llebrers
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Magnitud aparent
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Matèria fosca
Messier 106
Messier 106 (M106 o NGC 4258) és una galàxia espiral situada en la constel·lació dels Llebrers.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Messier 106
Messier 3
Messier 3 (també conegut com a M3 o NGC 5272) és un cúmul globular situat a la constel·lació de Llebrers.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Messier 3
Messier 94
Messier 94 (M94 o NGC 4736) és una galàxia espiral situada a la constel·lació Llebrers.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Messier 94
Nana groga
El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Nana groga
Nebulosa
Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Nebulosa
NGC 5195
NGC 5195 és una galàxia nana irregular que està interactuant amb la galàxia del Remolí.
Veure Constel·lació dels Llebrers і NGC 5195
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Veure Constel·lació dels Llebrers і Nimfa
Objecte de l'espai profund
Verge) Un objecte de l'espai profund (o del cel profund) és qualsevol objecte astronòmic situat a grans distàncies com galàxies, cúmuls estel·lars o nebuloses.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Objecte de l'espai profund
Observatori espacial
Un observatori espacial o telescopi espacial és qualsevol instrument situat a l'espai exterior utilitzat per a l'observació de planetes distants, galàxies i altres objectes celestials.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Observatori espacial
Pierre François André Méchain
Pierre François André Méchain, nascut a Laon el 16 d'agost de 1744 i mort a Castelló de la Plana (comarca de la Plana Alta) el 20 de setembre de 1804, va ser un astrònom i geògraf francès.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Pierre François André Méchain
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Sol
Swift Gamma-Ray Burst Mission
Animació mostrant el Swift passant per la llum solar i més enllà de la Terra per acabar davant l'espai. El Swift Gamma-Ray Burst Mission és un observatori espacial que consisteix d'una nau espacial robòtica anomenada Swift, que va ser posat en òrbita el 20 de novembre de 2004, a les 17:16:00 UTC en un vehicle de llançament d'un sol ús Delta II 7320-10C.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Swift Gamma-Ray Burst Mission
Variable Alpha² Canum Venaticorum
Les variables Alfa² Canum Venaticorum són estrelles variables de la seqüència principal de la classe espectral B8p a A7p.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Variable Alpha² Canum Venaticorum
Variable semiregular
Les estrelles variables semiregulars són gegants o supergegants de tipus espectral intermedi o tardà que mostren una periodicitat en els seus canvis d'esclat, acompanyats o a vegades interromputs per diferents irregularitats.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Variable semiregular
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Via Làctia
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Veure Constel·lació dels Llebrers і William Herschel
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Constel·lació dels Llebrers і Zeus
Vegeu també
Llebrers
- 10 dels Llebrers
- AM dels Llebrers
- AO dels Llebrers
- BH dels Llebrers
- Buit Gegant
- Chara (estel)
- Constel·lació dels Llebrers
- Cor Caroli
- Galàxia del Gira-sol
- Galàxia del Remolí
- Gran diamant
- Grup de galàxies M51
- HAT-P-12
- HAT-P-12 b
- La Superba
- Llista d'estrelles dels Llebrers
- Messier 106
- Messier 3
- Messier 94
- NGC 4449
- NGC 4631
- NGC 5005
- NGC 5023
- NGC 5033
- NGC 5195
- Nana dels Llebrers I
- Nana dels Llebrers II
- RS dels Llebrers
També conegut com Canes Venatici, Llebrers (constel.lació), Llebrers (constel·lació), Llebrers (constel•lació), Llebrers (consteŀlació).