Accés més ràpid que el navegador!
92 les relacions: ADS 16402, Alfa del Llangardaix, Any llum, Astronomical Journal, Astronomy and Astrophysics, Astrophysical Journal, Binària eclipsant, BL del Llangardaix, Cambridge University Press, Camp magnètic estel·lar, Catàleg Messier, Cúmul globular, Cúmul obert, Cefeida, Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg, Claudi Ptolemeu, Constel·lació, Constel·lació d'Andròmeda, Constel·lació de Cassiopea, Constel·lació de Cefeu, Constel·lació del Cigne, Constel·lació del Pegàs, DD del Llangardaix, Esfera celeste, Estel, Estel Ap i Bp, Estel gegant lluminós, Estrella AM, Estrella Be, Estrella binària, Estrella blanca de la seqüència principal, Estrella fulgurant, Estrella gegant, Estrella subgegant, Estrella variable, Estrella variable eruptiva, EW del Llangardaix, Frederic el Gran, Galàxia, Galàxia el·líptica, Galàxia irregular, Gauss (unitat), Gegant roig, Grau sexagesimal, Hemisferi nord, Interferometria de clapejat, Johannes Hevelius, Kelvin, Lacèrtids, Lluminositat, ..., Lluminositat solar, Magnitud aparent, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Nana roja, Nancy Roman, NASA, Nebulosa planetària, Nebulosa protoplanetària, NGC 7243, Nomenclatura de Bayer, Nomenclatura de Flamsteed, Objecte BL Lac, Pèrdua de massa estel·lar, Planeta extrasolar, Polarització electromagnètica, Prússia, Procés S, Publications of the Astronomical Society of Japan, Publications of the Astronomical Society of the Pacific, QSO B0038+328, Quasar, Resolució angular, Rotació estel·lar, Satèl·lit artificial, Seqüència principal, SIMBAD, Sirius, Sistema d'estrelles, Sistema solar, Sol, Swift Gamma-Ray Burst Mission, Temperatura efectiva, Tipus espectral, Unió Astronòmica Internacional, Variable Beta Cephei, Variable el·lipsoidal rotatori, Variable Gamma Cassiopeiae, Variable RS Canum Venaticorum, 1 del Llangardaix, 10 del Llangardaix, 2 del Llangardaix, 2008. Ampliar l'índex (42 més) »
ADS 16402
ADS 16402 és un sistema estel·lar binari, compost de dues estrelles semblants al Sol situades a 450 anys llum a la constel·lació del Llangardaix.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і ADS 16402 · Veure més »
Alfa del Llangardaix
Alfa del Llangardaix (α Lacertae) és l'estel més brillant en la constel·lació Lacerta, el llangardaix, de magnitud aparent +3,76.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Alfa del Llangardaix · Veure més »
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Any llum · Veure més »
Astronomical Journal
Astronomical Journal (sovint abreujat com AJ en articles científics i referències) és una revista científica mensual avaluada per experts propietat de l'American Astronomical Society i actualment publicada per IOP Publishing.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Astronomical Journal · Veure més »
Astronomy and Astrophysics
Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Astronomy and Astrophysics · Veure més »
Astrophysical Journal
The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Astrophysical Journal · Veure més »
Binària eclipsant
Les estrelles binàries eclipsants són aquelles en què les seves òrbites estan alineades amb la nostra de tal manera que, periòdicament, l'una passa per davant de l'altra.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Binària eclipsant · Veure més »
BL del Llangardaix
BL del Llangardaix és un galàxia activa (AGN) associada a una potent radiofont que s'hi troba a la constel·lació del Llangardaix.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і BL del Llangardaix · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Cambridge University Press · Veure més »
Camp magnètic estel·lar
El camp magnètic del sol condueix una massiva ejecció de plasma. ''NOAA image.'' Un camp magnètic estel·lar és un camp magnètic generat pel moviment del plasma conductiu dins d'una estrella de la seqüència principal, que és una forma de transport d'energia que involucra al moviment físic de material.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Camp magnètic estel·lar · Veure més »
Catàleg Messier
Charles Messier El Catàleg Messier és una llista de 110 objectes astronòmics realitzada per l'astrònom francès Charles Messier i publicada el 1774 sota el títol Catàleg de nebuloses i cúmuls d'estrelles, que es troben entre les estrelles fixes sobre l'horitzó de París (en francès, Catalogue des Nébuleuses & des amas d'Étoiles, que l'on découvre parmi les Étoiles fixes sur l'horizon de Paris).
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Catàleg Messier · Veure més »
Cúmul globular
cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Cúmul globular · Veure més »
Cúmul obert
M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Cúmul obert · Veure més »
Cefeida
Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Cefeida · Veure més »
Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg
El Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg en francès Centre de Données astronomiques de Strasbourg (abreujat: CDS) és un centre de dades que recull i distribueix informació astronòmica.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Constel·lació · Veure més »
Constel·lació d'Andròmeda
Andròmeda (Andromeda) és una constel·lació que té 722º quadrats, i ocupa el lloc 19, en tossa, entre les 88 constel·lacions.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Constel·lació d'Andròmeda · Veure més »
Constel·lació de Cassiopea
Cassiopea (Cassiopeia) és una constel·lació de l'hemisferi nord, les cinc estrelles més brillants de la qual presenten una característica forma de ve doble (W) que, en funció de l'època de l'any i de la latitud es pot veure dreta, de costat o invertida.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Constel·lació de Cassiopea · Veure més »
Constel·lació de Cefeu
Cefeu (Cepheus) és una constel·lació de l'hemisferi nord relacionada amb el mite de Perseu i Andròmeda.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Constel·lació de Cefeu · Veure més »
Constel·lació del Cigne
El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Constel·lació del Cigne · Veure més »
Constel·lació del Pegàs
El Pegàs (Pegasus) és una constel·lació de l'hemisferi nord anomenada així degut al mític Pegàs el cavall alat de la mitologia grega.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Constel·lació del Pegàs · Veure més »
DD del Llangardaix
DD del Llangardaix (DD Lacertae) és una estrella a la constel·lació del Llangardaix, (Lacerta).
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і DD del Llangardaix · Veure més »
Esfera celeste
''' Esfera celeste ''' de Jost Bürgi. 1594. L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Esfera celeste · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Estel · Veure més »
Estel Ap i Bp
Els estels Ap i Bp o estrelles Ap i Bp són estels peculiars (d'aquí la "p") de tipus A i B que presenten superabundància d'alguns metalls com l'estronci, el crom i l'europi; A més, les superabundàncies més grans es veuen sovint en praseodimi i neodimi.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Estel Ap i Bp · Veure més »
Estel gegant lluminós
Diagrama de Hertzsprung-Russell: Abscisses: Tipus espectral / Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II '''Gegants lluminosos'''. III Gegants. IV Subgegant. V Seqüència principal. VI Subnanes. VII Subnanes blanques. Un estel gegant lluminós o estrella gegant lluminosa és un estel de classe de lluminositat II en la classificació espectral de Yerkes.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Estel gegant lluminós · Veure més »
Estrella AM
Les estrelles Am, també anomenades estrelles amb línies metàl·liques, són estrelles l'espectre de les quals presenta línies d'absorció fortes i sovint variables d'alguns metalls (d'aquí la lletra m), com el zinc, l'estronci, el coure, el zirconi i el bari, i deficiències d'altres, com el calci i/o l'escandi.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Estrella AM · Veure més »
Estrella Be
Una estrella Be és una estrella del tipus espectral B que mostra línies espectrals d'emissió.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Estrella Be · Veure més »
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Estrella binària · Veure més »
Estrella blanca de la seqüència principal
La impressió artística de Sirius A i Sirius B. Sirius A, una estrella de seqüència principal de tipus A, és la més gran de les dues. Una estrella de seqüència principal de tipus A (A V) o estrella nana A és una estrella de la seqüència principal (que crema hidrogen) del tipus espectral A i la classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen espectres que estan definits per línies d'absorció Balmer d'hidrogen forts.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Estrella blanca de la seqüència principal · Veure més »
Estrella fulgurant
Erupció a la superfície de l'estrella Una estrella fulgurant és una estrella variable que pot experimentar dramàtics augments impredictibles del seu esclat d'alguns minuts o unes poques hores.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Estrella fulgurant · Veure més »
Estrella gegant
Un estel gegant és un estel que ha augmentat de mida al final de la seva vida, un cop ha consumit tot l'hidrogen del seu nucli transformant-lo en heli.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Estrella gegant · Veure més »
Estrella subgegant
Una estrella subgegant és una classe d'estrelles que són més brillants que el que és normal en el cas de les estrelles nanes de la seqüència principal de la mateixa classe espectral, però no tan brillants com les estrelles gegants.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Estrella subgegant · Veure més »
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Estrella variable · Veure més »
Estrella variable eruptiva
Els estels variables eruptives són una classe d'estels que inclouen diversos tipus d'estels variables.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Estrella variable eruptiva · Veure més »
EW del Llangardaix
EW del Llangardaix (EW Lacertae) és un estel variable en la constel·lació del Llangardaix, situat en la part central de la mateixa a 25 segons d'arc en ascensió recta del límit amb la constel·lació d'Andrómeda.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і EW del Llangardaix · Veure més »
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Frederic el Gran · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Galàxia · Veure més »
Galàxia el·líptica
Messier 87, una galàxia el·líptica gegant típica. Una galàxia el·líptica és un tipus de galàxia de la seqüència de Hubble que es caracteritza per les següents propietats físiques.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Galàxia el·líptica · Veure més »
Galàxia irregular
NGC 1427A, exemple de galàxia irregular a una distància d'uns 52 milions d'anys llum Les galàxies irregulars estan constituïdes principalment per estels joves i no tenen una estructura fàcilment identificable.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Galàxia irregular · Veure més »
Gauss (unitat)
El gauss, abreviat G, és la unitat de mesura del sistema CGS d'un camp magnètic B (també conegut com a densitat del flux magnètic i inducció magnètica), deu el seu nom al matemàtic i físic alemany Carl Friedrich Gauss.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Gauss (unitat) · Veure més »
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Gegant roig · Veure més »
Grau sexagesimal
Un grau sexagesimal (símbol °) és una unitat de mesura dels angles del pla definit com a la sexagèsima part de qualsevol dels angles (iguals) d'un triangle equilàter.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Grau sexagesimal · Veure més »
Hemisferi nord
L'hemisferi nord o hemisferi boreal és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Hemisferi nord · Veure més »
Interferometria de clapejat
Imatge presa per una càmara digital del motejat produït per un punter làser verd. La interferometria Speckle o interferometria de clapejat, consisteix en l'anàlisi de patrons d'intensitat produïts per la interferència mútua entre fronts d'ona coherents que són subjectes a diferències de fase o fluctuacions d'intensitat.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Interferometria de clapejat · Veure més »
Johannes Hevelius
Johannes Hevelius, forma llatinitzada de Jan Heweliusz (Danzig, 28 de gener de 1611 – 28 de gener de 1687), fou un astrònom polonès.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Johannes Hevelius · Veure més »
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Kelvin · Veure més »
Lacèrtids
Els lacèrtids (Lacertidae) són una família de rèptils escatosos del subordre del saures, oriünds d'Europa, Àfrica i Àsia.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Lacèrtids · Veure més »
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Lluminositat · Veure més »
Lluminositat solar
arxiv.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Lluminositat solar · Veure més »
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Magnitud aparent · Veure més »
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Avisos Mensuals de la Societat Real d'Astronomia) (MNRAS), és una de les més importants revistes científiques del món en astronomia i astrofísica.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Monthly Notices of the Royal Astronomical Society · Veure més »
Nana roja
Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme al què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Nana roja · Veure més »
Nancy Roman
va ser una astrònoma americana, una de les primeres dones executives de la NASA.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Nancy Roman · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і NASA · Veure més »
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Nebulosa planetària · Veure més »
Nebulosa protoplanetària
Cygnus Una nebulosa protoplanetària és un objecte astronòmic corresponent a l'episodi de curta durada en ràpida evolució estel·lar d'una estrella entre els darrers estadis de la frase de la branca asimptòtica de les gegants la fase de nebulosa planetària posterior.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Nebulosa protoplanetària · Veure més »
NGC 7243
NGC 7243 o Caldwell 16, és un cúmul obert i objecte Caldwell en la constel·lació del Llangardaix.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і NGC 7243 · Veure més »
Nomenclatura de Bayer
La nomenclatura de Bayer és un sistema de designació d'estrelles introduït per l'astrònom Johann Bayer en el seu atlas estel·lar Uranometria (1603).
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Nomenclatura de Bayer · Veure més »
Nomenclatura de Flamsteed
La nomenclatura de Flamsteed és un sistema de designació d'estrelles introduït per l'astrònom John Flamsteed en una versió preliminar de la seva Historia coelestis Britannica i publicat per Edmond Halley i Isaac Newton el 1712 sense el permís de Flamsteed.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Nomenclatura de Flamsteed · Veure més »
Objecte BL Lac
Espectre òptic de l'objecte BL Lac PG 1553+11. Objecte BL Lac H 0323+022 (z.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Objecte BL Lac · Veure més »
Pèrdua de massa estel·lar
En astronomia, la pèrdua de massa estel·lar és un fenomen observat en alguns estels massius.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Pèrdua de massa estel·lar · Veure més »
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Planeta extrasolar · Veure més »
Polarització electromagnètica
En electrodinàmica clàssica, la polarització electromagnètica (o simplement polarització) és una característica de les ones, com la llum o altres radiacions electromagnètiques, que descriu la direcció de travessa d'un camp elèctric.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Polarització electromagnètica · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Prússia · Veure més »
Procés S
El procés S o captura lenta de neutrons és un tipus de nucleosíntesi que requereix condicions de menor densitat neutrònica i menor temperatura en les estrelles que el procés R. En aquestes condicions, l'índex de captura neutrònica pels nuclis és lent si el comparem amb la velocitat de desintegració beta.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Procés S · Veure més »
Publications of the Astronomical Society of Japan
Publications of the Astronomical Society of Japan (abreujada com Publ. Astron. Soc. Jpn. o PASJ, «Publicacions de la Societat Astronòmica del Japó» en català), és una revista científica avaluada per experts especialitzada en astronomia i astrofísica, creada en 1949 per la Societat Astronòmica del Japó.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Publications of the Astronomical Society of Japan · Veure més »
Publications of the Astronomical Society of the Pacific
Publications of the Astronomical Society of the Pacific (abreujat PASP) (Publicacions de la Societat Astronòmica del Pacífic) és una revista científica d'edició mensual, que publica articles sobre recerques, instrumentació, avanços tècnics i resums de dissertacions sobre astronomia.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Publications of the Astronomical Society of the Pacific · Veure més »
QSO B0038+328
QSO B0038+328 és un quàsar situat a la constel·lació del Llangardaix.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і QSO B0038+328 · Veure més »
Quasar
* Astronomia.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Quasar · Veure més »
Resolució angular
La resolució angular o resolució òptica descriu el poder de resolució de qualsevol mecanisme de formació d'una imatge com, per exemple, un telescopi òptic, un radiotelescopi, un microscopi, una càmera, o un ull.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Resolució angular · Veure més »
Rotació estel·lar
Aquesta il·lustració mostra l'aparença aplatada pels pols de l'estrela Achernar causada per la seva ràpida rotació. La rotació estel·lar és el moviment angular d'una estrella sobre el seu eix.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Rotació estel·lar · Veure més »
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Satèl·lit artificial · Veure més »
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Seqüència principal · Veure més »
SIMBAD
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і SIMBAD · Veure més »
Sirius
Sirius és el primer tema de l'àlbum Eye in the Sky de The Alan Parsons Project.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Sirius · Veure més »
Sistema d'estrelles
Un sistema estel·lar múltiple és un petit nombre d'estrelles que orbiten entorn d'un centre gravitacional comú, lligades per tant per la força gravitatòria.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Sistema d'estrelles · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Sol · Veure més »
Swift Gamma-Ray Burst Mission
Animació mostrant el Swift passant per la llum solar i més enllà de la Terra per acabar davant l'espai. El Swift Gamma-Ray Burst Mission és un observatori espacial que consisteix d'una nau espacial robòtica anomenada Swift, que va ser posat en òrbita el 20 de novembre de 2004, a les 17:16:00 UTC en un vehicle de llançament d'un sol ús Delta II 7320-10C.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Swift Gamma-Ray Burst Mission · Veure més »
Temperatura efectiva
El terme temperatura efectiva és utilitzat en astrofísica i en climatització.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Temperatura efectiva · Veure més »
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Tipus espectral · Veure més »
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »
Variable Beta Cephei
Els estels variables Beta Cephei són un tipus d'estels variables que presenten variacions en la seva lluentor a causa de pulsacions en la superfície de l'estel.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Variable Beta Cephei · Veure més »
Variable el·lipsoidal rotatori
En astronomia es diuen variables el·lipsoïdals rotatoris (en anglès rotating ellipsoidal variables, abreujades com ELL) a un tipus d'estels variables.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Variable el·lipsoidal rotatori · Veure més »
Variable Gamma Cassiopeiae
Dibuix d'Achernar, l'estrella variable gamma ''cassiopeiae'' més brillant com es veu des de la Terra Una variable gamma cassiopeiae és un tipus d'estrella variable, que presenta unes característiques que indiquen la presència d'un disc de gas circumestel·lar al voltant del seu equador; a més, exhibeix unes variacions irregulars en la seva lluminositat, provocades per l'expulsió de matèria de l'estrella.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Variable Gamma Cassiopeiae · Veure més »
Variable RS Canum Venaticorum
Les Variables RS Canum Venaticorum són un tipus d'estrelles binàries que tenen una cromosfera activa que comporta variacions en la lluminositat observada.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і Variable RS Canum Venaticorum · Veure més »
1 del Llangardaix
1 del Llangardaix (1 Lacertae) és una estrella en la constel·lació de Lacerta —el llangardaix— situada prop del límit amb Pegàs.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і 1 del Llangardaix · Veure més »
10 del Llangardaix
10 del Llangardaix (10 Lacertae) és una estrella a la constel·lació del Llangardaix, (Lacerta), de magnitud aparent +4,88.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і 10 del Llangardaix · Veure més »
2 del Llangardaix
2 del Llangardaix (2 Lacertae) és una estrella de la constel·lació del Llangardaix, de magnitud aparent +4,55.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і 2 del Llangardaix · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Constel·lació del Llangardaix і 2008 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llangardaix (constel.lació), Llangardaix (constel·lació), Llangardaix (constel•lació), Llangardaix (consteŀlació).
