Accés més ràpid que el navegador!
229 les relacions: Abril, Agrupació galàctica, Anàleg solar, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Any llum, Apol·lo, Arcturus, Asterisme, Astrònom, Astrea, Astrologia, Astronomia de l'antiga Grècia, Astronomical Journal, Astronomy and Astrophysics, Astrophysical Journal, Atena, Àpside, Àrtemis, Babilònia, Barret, Belarús, Blat, Camp magnètic estel·lar, Capricorn (astrologia), Catàleg General d'Estrelles Variables, Cíbele, Cúmul de galàxies, Cúmul de la Verge, Cúmul globular, Cefeida, Ceres (mitologia), Charles Messier, Collita, Constel·lació, Constel·lació de l'Hidra Femella, Constel·lació de l'Ossa Major, Constel·lació de la Balança, Constel·lació de la Cabellera de Berenice, Constel·lació de la Copa, Constel·lació del Bover, Constel·lació del Corb, Constel·lació del Lleó, Constel·lació del Serpent, Constel·lació dels Peixos, Cor Caroli, Corrent estel·lar de la Verge, Cosmologia, Crisòtemis (filla de Carmànor), Crom, ..., Demèter, Denebola, Desplaçament cap al roig, Diodor de Sicília, Dionís, Disc galàctic, Eclíptica, Edat mitjana, Elements clàssics, Equador celeste, Equinocci, Erígone (filla d'Icari), Escala de distàncies còsmiques, Esfera celeste, Espectre radioelèctric, Espectre visible, Espectroscòpia astronòmica, Espiga (inflorescència), Estàfil, Esteve de Bizanci, Estiu, Estrabó, Estrella blanca de la seqüència principal, Estrella de carboni, Estrella fulgurant, Estrella gegant, Estrella subgegant, Estrella variable, Estrella variable polsant, Estronci, Eta de la Verge, Excentricitat orbital, Ferro, Fertilitat del sòl, FF de la Verge, Forat negre, Forat negre supermassiu, Formació estel·lar, Fronda, Gai Juli Higí, Galàxia, Galàxia activa, Galàxia anèmica, Galàxia del Sombrero, Galàxia el·líptica, Galàxia espiral, Galàxia espiral barrada, Galàxia espiral intermèdia, Galàxia irregular, Galàxia nana, Gegant gasós, Gegant groga, Gegant taronja, Gran diamant, Grup de galàxies M51, Grup de l'Escultor, Grup Local, Grup M101, Grup M81, Grup M96, Grup Maffei 1, Grups Compactes de Hickson, Hades, Halo galàctic, Hemisferi nord, Hidrocarbur aromàtic policíclic, Hidrogen, Hiparc de Nicea, Icari (pare d'Erígone), Inframón grec, Iota de la Verge, Isis, Iustitia, Júpiter (planeta), Jet (astronomia), Johannes Hevelius, John Flamsteed, Kelvin, Línia espectral, Llatí, Llista d'estrelles per constel·lació, Lluminositat solar, Longitud d'ona, Magnitud absoluta, Magnitud bolomètrica, Març, Maria, mare de Jesús, Massa solar, Messier 49, Messier 58, Messier 59, Messier 60, Messier 61, Messier 84, Messier 89, Messier 90, Metal·licitat, Mi de la Verge, Minelava, Mitologia grega, Molpàdia, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, MUL.APIN, Nana groga, Nana roja, NGC 4435, NGC 4438, Oposició (astronomia), Palmera de dàtils, Parsec, Pàrtenos, Pèrdua de massa estel·lar, Península de Gal·lípoli, Període orbital, Persèfone, Pisces (astrologia), Planeta extrasolar, Població estel·lar, Porrima, Precessió, Precessió dels equinoccis, Primavera, PSR B1257+12, Punt d'Àries, Punt de Balança, Quàsar, Quersonès, Radiogalàxia, Reo, Ross 128, RU de la Verge, Ruble, Ruble belarús, Seqüència principal, Setembre, SIMBAD, Sistema binari (astronomia), Sistema d'estrelles, Sistema planetari, Sistema solar, Sol, Spica, Supernova, Supernova de tipus Ia, Taure (astrologia), Telescopi, Telescopi òptic, Telescopi espacial Hubble, Temis, Terra, Terra (element), Theta de la Verge, Tipus espectral, Triangle de Primavera, Unió Astronòmica Internacional, Unitat astronòmica, Univers, Urania's Mirror, Variable Alpha² Canum Venaticorum, Variable Mira, Variable W Virginis, Venus (planeta), Verema, Verge (astrologia), Verge A, Via Làctia, Vindemiatrix, Virginitat, W de la Verge, Zavijava, Zeta de la Verge, Zeus, Zodíac, 22 de setembre, 23 d'agost, 3C273, 59 de la Verge, 61 de la Verge, 70 Virginis. Ampliar l'índex (179 més) »
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Abril · Veure més »
Agrupació galàctica
Grup de Galàxies HCG 87 (Hickson Compact Group), vista des de l'Observatori Gemini en Cerro Pachón, Xile. Una agrupació galàctica és una superestructura còsmica formada per milers de galàxies.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Agrupació galàctica · Veure més »
Anàleg solar
Un anàleg solar és un tipus d'estrella fotomètricament similar al Sol del sistema solar.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Anàleg solar · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Antiga Roma · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Antiguitat clàssica · Veure més »
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Any llum · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Apol·lo · Veure més »
Arcturus
Arcturus (Alfa del Bover / α Boötis) és el quart estel més brillant del cel nocturn, amb una magnitud visual de -0,04, després de Sírius (α Canis Majoris), Canopus (α Carinae) i Alpha Centauri (α Centauri).
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Arcturus · Veure més »
Asterisme
Un asterisme és un conjunt d'estels brillants d'una constel·lació o de constel·lacions properes que es reconeix independent de la constel·lació o constel·lacions de les quals formen part.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Asterisme · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Astrònom · Veure més »
Astrea
s). Segons la mitologia grega, Astrea (en grec antic Άστραία) va ser una deessa, filla de Zeus i de Temis (la Justícia) i germana del Pudor (Pudicitia).
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Astrea · Veure més »
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Astrologia · Veure més »
Astronomia de l'antiga Grècia
Lastronomia a l'antiga Grècia comprèn totes les descobertes i innovacions en astronomia fetes pel món hel·lènic.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Astronomia de l'antiga Grècia · Veure més »
Astronomical Journal
Astronomical Journal (sovint abreujat com AJ en articles científics i referències) és una revista científica mensual avaluada per experts propietat de l'American Astronomical Society i actualment publicada per IOP Publishing.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Astronomical Journal · Veure més »
Astronomy and Astrophysics
Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Astronomy and Astrophysics · Veure més »
Astrophysical Journal
The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Astrophysical Journal · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Atena · Veure més »
Àpside
'''F''': periàpside'''H''': apoàpsideLínia '''FH''': línia dels àpsides En astronomia, l'àpside o apsi és el punt de màxima o mínima aproximació d'un cos celeste en una òrbita el·líptica al centre de masses al voltant del qual orbita.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Àpside · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Àrtemis · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Babilònia · Veure més »
Barret
XIX. ''Dona amb barret florit'' (1889), de Pierre-Auguste Renoir: Barret de palla amb vora decorat amb flors de tela i cintes El barret o capell és una lligadura o peça de vestir que cobreix el cap i que es porta per diversos motius, inclosa la protecció contra les condicions meteorològiques, motius cerimonials com la graduació universitària, motius religiosos, seguretat o com a accessori de moda.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Barret · Veure més »
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Belarús · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Blat · Veure més »
Camp magnètic estel·lar
El camp magnètic del sol condueix una massiva ejecció de plasma. ''NOAA image.'' Un camp magnètic estel·lar és un camp magnètic generat pel moviment del plasma conductiu dins d'una estrella de la seqüència principal, que és una forma de transport d'energia que involucra al moviment físic de material.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Camp magnètic estel·lar · Veure més »
Capricorn (astrologia)
El signe astrològic de Capricorn. Capricorn és el desè signe del zodíac el qual és travessat pel sol entre el 21 de desembre i el 19 de gener aproximadament i segons l'any.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Capricorn (astrologia) · Veure més »
Catàleg General d'Estrelles Variables
El Catàleg General d'Estrelles Variables (GCVS segons les seves sigles en anglès) és una llista d'estrelles variables.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Catàleg General d'Estrelles Variables · Veure més »
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Cíbele · Veure més »
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Cúmul de galàxies · Veure més »
Cúmul de la Verge
El cúmul de la Verge o de Virgo és un cúmul de galàxies situat a uns 20 milions de pàrsecs de la Terra i gairebé al centre del supercúmul local o supercúmul de Virgo.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Cúmul de la Verge · Veure més »
Cúmul globular
cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Cúmul globular · Veure més »
Cefeida
Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Cefeida · Veure més »
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Ceres (mitologia) · Veure més »
Charles Messier
Charles Messier (26 de juny de 1730 - 12 d'abril de 1817) va ser un astrònom francès conegut per compilar un catàleg de 110 objectes de l'espai profund (nebuloses i cúmuls d'estels) (els objectes Messier) que porta el seu nom.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Charles Messier · Veure més »
Collita
Collita de cacauet a les eres de la Cooperativa Agrícola del camí Trullàs (Alginet, 1959) La collita s'ha realitzat a mà durant la major part de la història humana. La collita o encunja a l'Alguer és, en el món de l'agricultura, la recol·lecció dels fruits, llavors o hortalisses dels camps en l'època de l'any que estan madurs.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Collita · Veure més »
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Constel·lació · Veure més »
Constel·lació de l'Hidra Femella
L'Hidra Femella (Hydra) és la més vasta i la més llarga de les 88 constel·lacions modernes, estenent-se sobre més de 1.300 graus quadrats i més 100 graus de llargada.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Constel·lació de l'Hidra Femella · Veure més »
Constel·lació de l'Ossa Major
L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Constel·lació de l'Ossa Major · Veure més »
Constel·lació de la Balança
La Balança (Libra) és la setena constel·lació del zodíac (símbol Balança.) Segons la Unió Astronòmica Internacional el nom, en llatí, de la constel·lació és Libra.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Constel·lació de la Balança · Veure més »
Constel·lació de la Cabellera de Berenice
La Cabellera de Berenice (Coma Berenices) és una constel·lació considerada tradicionalment un asterisme.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Constel·lació de la Cabellera de Berenice · Veure més »
Constel·lació de la Copa
La Copa (Crater) és una de les 88 constel·lacions modernes i era una de les 48 de la relació de Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Constel·lació de la Copa · Veure més »
Constel·lació del Bover
El Bover (Bootes) és una de les 88 constel·lacions modernes, que ja figurava a la llista de les 48 constel·lacions ptolemaiques.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Constel·lació del Bover · Veure més »
Constel·lació del Corb
El Corb (Corvus) és una petita constel·lació austral de només 11 estels visibles a simple vista (de brillantor major que la magnitud 5,5).
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Constel·lació del Corb · Veure més »
Constel·lació del Lleó
El Lleó (Leo), de símbol Símbol del Lleó, és una constel·lació del Zodíac que el Sol travessa del 10 d'agost fins al 16 de setembre.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Constel·lació del Lleó · Veure més »
Constel·lació del Serpent
El Serpent (Serpens) és una de les 88 constel·lacions modernes, i també fou una de les 48 ptolemaiques.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Constel·lació del Serpent · Veure més »
Constel·lació dels Peixos
Els Peixos (Pisces), de símbol Símbol dels Peixos, és una de les vuitanta-vuit constel·lacions modernes que pertany al grup de constel·lacions del Zodíac.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Constel·lació dels Peixos · Veure més »
Cor Caroli
Cor Caroli (Alfa dels Llebrers / α Canum Venaticorum) és l'estel més brillant de la constel·lació dels Llebrers (Canes Venatici), de l'hemisferi nord celeste.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Cor Caroli · Veure més »
Corrent estel·lar de la Verge
El Corrent estel·lar de la Verge, també conegut com a Sobredensitat de la Verge, és el nom proposat per un corrent estel·lar en la constel·lació de la Verge que va ser descoberta el 2005.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Corrent estel·lar de la Verge · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Cosmologia · Veure més »
Crisòtemis (filla de Carmànor)
Segons la mitologia grega, Crisòtemis (en grec antic Χρυσόθεμις) va ser una filla de Carmànor, sacerdot cretenc.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Crisòtemis (filla de Carmànor) · Veure més »
Crom
El crom és un element químic de nombre atòmic 24 que es troba en el grup 6 de la taula periòdica dels elements.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Crom · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Demèter · Veure més »
Denebola
Denebola (Beta del Lleó / β Leonis) és el segon estel més brillant en la constel·lació del Lleó, darrere de Regulus (α Leonis).
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Denebola · Veure més »
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Desplaçament cap al roig · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Diodor de Sicília · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Dionís · Veure més »
Disc galàctic
El disc galàctic és la regió de les galàxies espirals que conté la major part dels estels, i també una part important de gas i de pols interestel·lar.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Disc galàctic · Veure més »
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Eclíptica · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Edat mitjana · Veure més »
Elements clàssics
L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Elements clàssics · Veure més »
Equador celeste
L'equador celeste, està inclinat ~23,5° respecte al pla de l'eclíptica. L'equador celeste és el cercle màxim de l'esfera celeste situat en el mateix pla de l'equador de la Terra.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Equador celeste · Veure més »
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Equinocci · Veure més »
Erígone (filla d'Icari)
''Erigone'' - Charles-André van Loo (1747). D'acord amb la mitologia grega, Erígone (en grec antic Ἠριγόνη) va ser una donzella atenenca, filla d'Icari.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Erígone (filla d'Icari) · Veure més »
Escala de distàncies còsmiques
Lescala de distàncies còsmiques són els diferents mètodes amb els quals els astrònoms determinen les distàncies als objectes celestes.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Escala de distàncies còsmiques · Veure més »
Esfera celeste
''' Esfera celeste ''' de Jost Bürgi. 1594. L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Esfera celeste · Veure més »
Espectre radioelèctric
FM L'espectre radioelèctric (radiofreqüència, ones de ràdio o RF) és el conjunt d'ones electromagnètiques amb freqüències compreses entre 3 Hz i 3.000 GHz.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Espectre radioelèctric · Veure més »
Espectre visible
L'espectre electromagnètic. L'espectre visible correspon als colors de l'esquema. L'espectre visible és la regió de l'espectre electromagnètic que l'ull humà és capaç de percebre.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Espectre visible · Veure més »
Espectroscòpia astronòmica
L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Espectroscòpia astronòmica · Veure més »
Espiga (inflorescència)
D'esquerra a dreta espigues d'ordi, blat i sègol. Ram d'espigues per decorar roses de la Diada de Sant Jordi. L'espiga és un tipus d'inflorescència racemosa de flors sèssils (és a dir sense pedicel) disposades al llarg d'un raquis (l'eix d'una inflorescència).
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Espiga (inflorescència) · Veure més »
Estàfil
Estàfil (en grec antic Στάφυλος Stafilos "el Raïm"), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, nascut de Dionís i d'Ariadna, després que Teseu l'abandonés a Naxos, encara que hi ha una tradició que el fa fill del mateix Teseu.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Estàfil · Veure més »
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Esteve de Bizanci · Veure més »
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Estiu · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Estrabó · Veure més »
Estrella blanca de la seqüència principal
La impressió artística de Sirius A i Sirius B. Sirius A, una estrella de seqüència principal de tipus A, és la més gran de les dues. Una estrella de seqüència principal de tipus A (A V) o estrella nana A és una estrella de la seqüència principal (que crema hidrogen) del tipus espectral A i la classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen espectres que estan definits per línies d'absorció Balmer d'hidrogen forts.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Estrella blanca de la seqüència principal · Veure més »
Estrella de carboni
Una estrella de carboni és una estrella gegant del darrer tipus semblant a les estrelles gegants vermelles (o ocasionalment nanes vermelles), que tenen una atmosfera que conté més carboni que oxigen; els dos elements es combinen a les parts més altes de l'atmosfera de l'estrella formant monòxid de carboni, la qual cosa consumeix tot l'oxigen de l'atmosfera, alliberant àtoms de carboni que formen altres compostos, que donen a l'estrella una atmosfera sutjosa, i, pels humans, una xocant aparença rogenca.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Estrella de carboni · Veure més »
Estrella fulgurant
Erupció a la superfície de l'estrella Una estrella fulgurant és una estrella variable que pot experimentar dramàtics augments impredictibles del seu esclat d'alguns minuts o unes poques hores.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Estrella fulgurant · Veure més »
Estrella gegant
Un estel gegant és un estel que ha augmentat de mida al final de la seva vida, un cop ha consumit tot l'hidrogen del seu nucli transformant-lo en heli.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Estrella gegant · Veure més »
Estrella subgegant
Una estrella subgegant és una classe d'estrelles que són més brillants que el que és normal en el cas de les estrelles nanes de la seqüència principal de la mateixa classe espectral, però no tan brillants com les estrelles gegants.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Estrella subgegant · Veure més »
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Estrella variable · Veure més »
Estrella variable polsant
Es diu estel variable polsant a un tipus d'estel variable intrínsec la lluminositat del qual, temperatura superficial i espectre canvien a causa d'una expansió i contracció periòdica de les capes exteriors de l'estel.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Estrella variable polsant · Veure més »
Estronci
Lestronci és l'element químic de símbol Sr i nombre atòmic 38.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Estronci · Veure més »
Eta de la Verge
Eta de la Verge (η Virginis) és un sistema estel·lar triple de magnitud aparent +3,89, en la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Eta de la Verge · Veure més »
Excentricitat orbital
Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Excentricitat orbital · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Ferro · Veure més »
Fertilitat del sòl
delta de l'Ebre, Catalunya. La fertilitat del sòl és la capacitat productiva d'un sòl ja sia en l'agricultura o en els terrenys no conreats.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Fertilitat del sòl · Veure més »
FF de la Verge
FF de la Verge (FF Virginis) és un estel de magnitud aparent +7,12 a la constel·lació de la Verge que s'hi localitza 3º al nord de φ Virginis.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і FF de la Verge · Veure més »
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Forat negre · Veure més »
Forat negre supermassiu
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Forat negre supermassiu · Veure més »
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Formació estel·lar · Veure més »
Fronda
Les frondes són les "fulles" de les falgueres.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Fronda · Veure més »
Gai Juli Higí
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Gai Juli Higí · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Galàxia · Veure més »
Galàxia activa
Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Galàxia activa · Veure més »
Galàxia anèmica
M58 vista amb infraroig pel Telescopi espacial Spitzer Una galàxia espiral anèmica és una galàxia espiral amb un contingut en hidrogen neutre inusualment baix comparat amb altres galàxies de classificació similar en la seqüència de Hubble.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Galàxia anèmica · Veure més »
Galàxia del Sombrero
La galàxia del Sombrero (Messier 104, M104 o NGC 4594) és una galàxia espiral no barrada, situada en la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Galàxia del Sombrero · Veure més »
Galàxia el·líptica
Messier 87, una galàxia el·líptica gegant típica. Una galàxia el·líptica és un tipus de galàxia de la seqüència de Hubble que es caracteritza per les següents propietats físiques.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Galàxia el·líptica · Veure més »
Galàxia espiral
285x285px Una galàxia espiral és un cert tipus de galàxia originàriament descrit per Edwin Hubble el 1936 en la seva obra The Realm of the Nebulae ('El regne de les nebuloses') i, com a tal, forma part de la seqüència d'Hubble.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Galàxia espiral · Veure més »
Galàxia espiral barrada
La galàxia espiral barrada NGC 1300 Una galàxia espiral barrada és una galàxia espiral amb una estructura rectangular cap al centre.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Galàxia espiral barrada · Veure més »
Galàxia espiral intermèdia
Una galàxia espiral intermèdia és una galàxia que, d'acord amb la seva forma, es classifica entre una galàxia espiral barrada i una galàxia espiral sense barra.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Galàxia espiral intermèdia · Veure més »
Galàxia irregular
NGC 1427A, exemple de galàxia irregular a una distància d'uns 52 milions d'anys llum Les galàxies irregulars estan constituïdes principalment per estels joves i no tenen una estructura fàcilment identificable.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Galàxia irregular · Veure més »
Galàxia nana
L'Espiral magallànica, una galàxia satèl·lit de la Via Làctia Una galàxia nana és una galàxia petita composta per diversos milers de milions d'estrelles, un nombre petit en comparació amb la Via Làctia, que conté entre 200 i 400 milers de milions d'estrelles.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Galàxia nana · Veure més »
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Gegant gasós · Veure més »
Gegant groga
Les gegants grogues són estrelles massives de les classes espectrals F i G i antigues estrelles de la seqüència principal.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Gegant groga · Veure més »
Gegant taronja
Una gegant taronja o gegant de tipus K és una estrella gegant de tipus espectral K i classe de lluminositat III.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Gegant taronja · Veure més »
Gran diamant
Mapa estel·lar del Gran diamant obtingut amb WikiSky El Gran diamant és un asterisme de l'hemisferi nord celeste, també anomenat Diamant de Virgo o Diamant de la Verge.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Gran diamant · Veure més »
Grup de galàxies M51
El Grup de M51 és un grup de galàxies localitzables en la constel·lació dels Lllebrers i en la del Bover.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Grup de galàxies M51 · Veure més »
Grup de l'Escultor
El Grup de l'Escultor és el més proper al Grup Local.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Grup de l'Escultor · Veure més »
Grup Local
Esquema de la distribució d'algunes galàxies al Grup Local. El Grup Local és el grup de galàxies unides gravitatòriament en el que està inclosa la Via Làctia, galàxia on es troba el sistema solar.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Grup Local · Veure més »
Grup M101
El Grup M101 és un grup de galàxies localitzat a la constel·lació de l'Ossa Major.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Grup M101 · Veure més »
Grup M81
El Grup M81 és un grup de galàxies de les constel·lacions l'Ossa Major i de la Girafa que inclou el conegut parell de galàxies Messier 81 i Messier 82 descobertes en 1774, així com diverses altres galàxies amb brillantors aparents elevades.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Grup M81 · Veure més »
Grup M96
El Grup M96 (també conegut com a Grup Lleó I) és un grup de galàxies a la constel·lació del Lleó.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Grup M96 · Veure més »
Grup Maffei 1
El grup de galàxies Maffei 1 (també conegut com a grup IC 342) és el grup de galàxies més proper al nostre Grup Local de Galàxies; probablement fou part del Grup Local però se'n separà després d'un encontre gravitatòriament violent amb la galàxia més massiva del grup, la galàxia d'Andròmeda (M31).
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Grup Maffei 1 · Veure més »
Grups Compactes de Hickson
HCG 31 del Telescopi Espacial Hubble; 1.42′×1′ Els quatre membres de HCG 44 per Hunter Wilson Els Grups Compactes de Hickson (Hickson Compact Group, abreujat: HCG) és un catàleg de galàxies designades tal com es va publicar per Paul Hickson l'any 1982.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Grups Compactes de Hickson · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Hades · Veure més »
Halo galàctic
L'halo galàctic és la regió de l'espai que envolta les galàxies espirals, com ara la nostra galàxia, la Via Làctia.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Halo galàctic · Veure més »
Hemisferi nord
L'hemisferi nord o hemisferi boreal és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Hemisferi nord · Veure més »
Hidrocarbur aromàtic policíclic
Representació de l'estructura química del benzopirè un hidrocarbur aromàtic policíclic. Un hidrocarbur aromàtic policíclic (HAP) és un tipus de compost orgànic caracteritzat per la presència de diversos anells aromàtics.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Hidrocarbur aromàtic policíclic · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Hidrogen · Veure més »
Hiparc de Nicea
va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Hiparc de Nicea · Veure més »
Icari (pare d'Erígone)
Dionís i Icari BM B153 D'acord amb la mitologia grega, Icari (en grec antic Ἰκάριος) fou un ciutadà d'Atenes, pare d'Erígone.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Icari (pare d'Erígone) · Veure més »
Inframón grec
C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). LInframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Inframón grec · Veure més »
Iota de la Verge
Iota de la Verge (ι Virginis) és un estel binari a la constel·lació de la Verge de magnitud aparent +4,10.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Iota de la Verge · Veure més »
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Isis · Veure més »
Iustitia
''Iustitia'', dibuix de Maarten van Heemskerck, 1556Agripina invocant la ''Iustitia'' en una moneda del temps de Neró Iustitia era una divinitat romana, personificació de la justícia.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Iustitia · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Júpiter (planeta) · Veure més »
Jet (astronomia)
Els jets relativistes són jets de plasma extremadament poderosos que emanen del centre d'algunes galàxies actives, radiogalàxies i quàsars.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Jet (astronomia) · Veure més »
Johannes Hevelius
Johannes Hevelius, forma llatinitzada de Jan Heweliusz (Danzig, 28 de gener de 1611 – 28 de gener de 1687), fou un astrònom polonès.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Johannes Hevelius · Veure més »
John Flamsteed
John Flamsteed (Derby, 19 d'agost de 1646 - Greenwich, 31 de desembre de 1719), va ser un astrònom anglès del, conegut per haver estat el fundador i primer director de l'Observatori Reial de Greenwich.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і John Flamsteed · Veure més »
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Kelvin · Veure més »
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Línia espectral · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Llatí · Veure més »
Llista d'estrelles per constel·lació
La llista d'estrelles per constel·lació pretén recollir les estrelles de les constel·lacions establertes i que compleixin algun dels següents criteris d'inclusió.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Llista d'estrelles per constel·lació · Veure més »
Lluminositat solar
arxiv.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Lluminositat solar · Veure més »
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Longitud d'ona · Veure més »
Magnitud absoluta
La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Magnitud absoluta · Veure més »
Magnitud bolomètrica
En astronomia, la magnitud bolomètrica designa la magnitud d'un objecte celeste tenint en compte la totalitat de l'espectre electromagnètic, del domini ràdio als raigs gamma.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Magnitud bolomètrica · Veure més »
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Març · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Massa solar · Veure més »
Messier 49
Messier 49 (M49 o NGC 4472) és una galàxia el·líptica, de tipus E4 en la seqüència de Hubble, situada a la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Messier 49 · Veure més »
Messier 58
Messier 58 (M58 o NGC 4579) és una galàxia espiral, de tipus Sbc, situada en la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Messier 58 · Veure més »
Messier 59
Messier 59 (M59 o NGC 4621), és una galàxia el·líptica de tipus E5, situda a la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Messier 59 · Veure més »
Messier 60
Messier 60 (M60 o NGC 4649) és una galàxia el·líptica, de tipus E2, situada a la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Messier 60 · Veure més »
Messier 61
Messier 61 (M61 o NGC 4303) és una galàxia espiral, de tipus SABbc, situada en la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Messier 61 · Veure més »
Messier 84
Messier 84 (M84 o NGC 4374) és una galàxia lenticular de tipus S0 situada a la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Messier 84 · Veure més »
Messier 89
Messier 89 (M89 o NGC 4552) és una galàxia el·líptica situada a la constel·lació de Verge.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Messier 89 · Veure més »
Messier 90
Messier 90 (M90 o NGC 4569) és una galàxia espiral situada a uns 60 milions d'anys llum en la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Messier 90 · Veure més »
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Metal·licitat · Veure més »
Mi de la Verge
Mi de la Verge (μ Virginis) (SIMBAD) és un estel situat a 61 anys llum del sistema solar, és el novè estel més brillant en la constel·lació de la Verge amb magnitud aparent +3,90.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Mi de la Verge · Veure més »
Minelava
Minelava (Delta de la Verge / δ Virginis) és un estel en la constel·lació de Virgo de magnitud aparent +3,38.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Minelava · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Mitologia grega · Veure més »
Molpàdia
Molpàdia (en grec antic Μολπαδία) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Estàfil, un fill de Dionís i d'Ariadna.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Molpàdia · Veure més »
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Avisos Mensuals de la Societat Real d'Astronomia) (MNRAS), és una de les més importants revistes científiques del món en astronomia i astrofísica.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Monthly Notices of the Royal Astronomical Society · Veure més »
MUL.APIN
Una de les dues tauletes d'argila on està escrit el text. Aquest exemple mostra que la tauleta és inusualment gran (tan llarg com un full de paper) i el text està escrit en dues columnes. MUL. APIN és el títol convencional donat a un compendi babilònic que tracta molts aspectes diversos de l'astronomia i l'astrologia babilònica.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і MUL.APIN · Veure més »
Nana groga
El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Nana groga · Veure més »
Nana roja
Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme al què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Nana roja · Veure més »
NGC 4435
NGC 4435 és una galàxia lenticular barrada situada a la constel·lació de la Verge a aproximadament 36 milions d'anys llum de la Via Làctia.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і NGC 4435 · Veure més »
NGC 4438
NGC 4438 és una galàxia lenticular situada a la constel·lació de la Verge a aproximadament 38 milions d'anys llum de la Via Làctia.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і NGC 4438 · Veure més »
Oposició (astronomia)
Oposició és quan dos astres es troben, en relació a la Terra, en dos punts del cel diametralment oposats.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Oposició (astronomia) · Veure més »
Palmera de dàtils
La palmera de dàtils (Phoenix dactylifera) és una planta del gènere Phoenix, de la família de les arecàcies o palmeres.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Palmera de dàtils · Veure més »
Parsec
El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Parsec · Veure més »
Pàrtenos
Pàrtenos (en grec antic Παρθένος) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Estàfil, un fill de Dionís i d'Ariadna, i de Crisòtemis, filla de Carmànor.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Pàrtenos · Veure més »
Pèrdua de massa estel·lar
En astronomia, la pèrdua de massa estel·lar és un fenomen observat en alguns estels massius.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Pèrdua de massa estel·lar · Veure més »
Península de Gal·lípoli
La península de Gal·lípoli (Gelibolu Yarımadası; Χερσόνησος της Καλλίπολης, Khersónissos tis Kalípolis; en català medieval, Gal·lípol), a l'antiguitat anomenada Quersonès Traci (Chersonesus Thracica), és una petita península de Turquia.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Península de Gal·lípoli · Veure més »
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Període orbital · Veure més »
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Persèfone · Veure més »
Pisces (astrologia)
Per veure la constel·lació vegeu Constel·lació dels Peixos Signe del zodíac per a peixos Pisces, també conegut com a peixos, és un signe astrològic el qual és creuat pel sol entre el 22 de febrer i el 20 de març.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Pisces (astrologia) · Veure més »
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Planeta extrasolar · Veure més »
Població estel·lar
Les estrelles es poden agrupar en dues poblacions estel·lars: la població I i la població II, segons diverses característiques com la composició química, la seva posició en el diagrama de Hertzsprung-Russell i la seva edat, entre altres.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Població estel·lar · Veure més »
Porrima
Porrima (Gamma de la Verge / γ Virginis) és la segona estrella més brillant de la constel·lació de la Verge, després d'Spica (α Virginis), i la 122 més brillant del cel nocturn.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Porrima · Veure més »
Precessió
Precessió i nutació d'una baldufa Precessió d'un giroscopi Rotació (verd), precessió (blau) i nutació (vermell) de la Terra La precessió és el moviment harmònic que efectua l'eix de rotació d'un sòlid no esfèric sotmès a forces exteriors.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Precessió · Veure més »
Precessió dels equinoccis
'''Precessió''' de l'eix de la Terra La precessió dels equinoccis és la rotació que efectua el pol nord celeste al voltant del pol de l'eclíptica, en sentit retrògrad, en 25.780 anys.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Precessió dels equinoccis · Veure més »
Primavera
Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Primavera · Veure més »
PSR B1257+12
PSR B1257+12, prèviament designat PSR 1257+12, alternativament designat PSR J1300+1240, també anomenat Lich, és un púlsar situat a 2.300 anys llum del Sol a la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і PSR B1257+12 · Veure més »
Punt d'Àries
Equinocci vernal o primer punt d'Àries En astronomia el punt d'Àries o punt vernal és un dels dos punts de l'esfera celeste on l'equador celeste talla el pla de l'eclíptica.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Punt d'Àries · Veure més »
Punt de Balança
Equinocci vernal o primer punt d'Àries i el seu oposat, primer punt de Balança El punt de Balança o punt de Lliura és un dels dos punts de l'esfera celeste on l'equador celeste talla l'eclíptica.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Punt de Balança · Veure més »
Quàsar
Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Quàsar · Veure més »
Quersonès
Quersonès (en Chersonesus; en ucraïnès i en rus: Херсонес, Khersonès) va ser una antiga colònia grega fundada cap al a la part sud-oest de la Tàurida.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Quersonès · Veure més »
Radiogalàxia
Doll de 5000 anys llum de longitud, sent expulsat de la radiogalàxia M87 (bola groga a dalt a l'esquerra). Els electrons són expulsats a una velocitat propera a la de la llum. Una radiogalàxia és un objecte que emet de forma important ones radioelèctriques.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Radiogalàxia · Veure més »
Reo
Reo (en grec antic Ῥοὶω, Rhoeo «la Magrana»), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Estàfil i neta de Dionís.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Reo · Veure més »
Ross 128
Distàncies de les estrelles més properes des de fa 20.000 fins a 80.000 anys en el futur. L'enfocament de Ross 128 està representat per la línia de color salmó clar. Ross 128 és una nana roja situada a la constel·lació de la Verge del zodíac equatorial, prop de β Virginis.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Ross 128 · Veure més »
RU de la Verge
RU de la Verge (RU Virginis) és un estel variable a la constel·lació de la Verge (Virgo).
Nou!!: Constel·lació de la Verge і RU de la Verge · Veure més »
Ruble
rubles russos de 1997 rubles belarussos del 2005 El ruble (en rus рубль, transcrit rubl) és una unitat monetària actualment utilitzada a Belarús, Rússia i una part de Moldàvia (Transnístria), i històricament ho ha estat també de diversos estats i territoris sota la influència de Rússia i de la Unió Soviètica.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Ruble · Veure més »
Ruble belarús
El ruble belarús (en belarús беларускі рубель, bielaruski rúbiel) és la moneda de Belarús.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Ruble belarús · Veure més »
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Seqüència principal · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Setembre · Veure més »
SIMBAD
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і SIMBAD · Veure més »
Sistema binari (astronomia)
En astronomia, un sistema binari és un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre si que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Sistema binari (astronomia) · Veure més »
Sistema d'estrelles
Un sistema estel·lar múltiple és un petit nombre d'estrelles que orbiten entorn d'un centre gravitacional comú, lligades per tant per la força gravitatòria.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Sistema d'estrelles · Veure més »
Sistema planetari
Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Sistema planetari · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Sol · Veure més »
Spica
Spica (Alfa de la Verge / α Virginis) és l'objecte més brillant de la constel·lació de la Verge (Virgo) i un dels 20 estels més brillants del cel nocturn.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Spica · Veure més »
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Supernova · Veure més »
Supernova de tipus Ia
Una supernova de tipus Ia és una subcategoria de supernoves que resulta de la violenta explosió d'una estrella nana blanca.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Supernova de tipus Ia · Veure més »
Taure (astrologia)
Símbol del Zodíac Taure és el segon signe astrològic del zodíac el qual és creuat pel Sol entre el 20 d'abril i el 20 de maig aproximadament i segons els anys.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Taure (astrologia) · Veure més »
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Telescopi · Veure més »
Telescopi òptic
Telescopi refractor Mailhat de 380 mm de diàmetre de l'Observatori Fabra. Barcelona (1904) Telescopi reflector de l'Observatori W. M. Keck de Hawaii. La seva estructura fou construïda a Tarragona.Instituto de Astrofísica de Canarias - IAC. Comienza el montaje de la estructura del Gran Telescopio Canarias (GTC). 3 Feb. 2003. http://www.iac.es/divulgacion.php?op1.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Telescopi òptic · Veure més »
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Telescopi espacial Hubble · Veure més »
Temis
Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Temis · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Terra · Veure més »
Terra (element)
La muntanya dels quatre elements, de Cole T. Catskill (1843) En les cultures clàssiques, la terra, entesa com la matèria de la qual es componen els cossos sòlids, era percebuda com un dels elements primordials del cosmos.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Terra (element) · Veure més »
Theta de la Verge
Theta de la Verge (θ Virginis) és un estel múltiple a la constel·lació de la Verge de magnitud aparent +4,38.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Theta de la Verge · Veure més »
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Tipus espectral · Veure més »
Triangle de Primavera
El Triangle de Primavera és un asterisme astronòmic format per un triangle imaginari dibuixat a l'esfera celestial, amb el seus vèrtices definits a Arcturus, Spica, i Regulus.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Triangle de Primavera · Veure més »
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Unitat astronòmica · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Univers · Veure més »
Urania's Mirror
Urania's Mirror (El Mirall d'Urània) o A view of the Heavens (Una vista dels cels), és un conjunt de 32 cartes estel·lars astronòmiques, publicades per primera vegada el novembre de 1824.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Urania's Mirror · Veure més »
Variable Alpha² Canum Venaticorum
Les variables Alfa² Canum Venaticorum són estrelles variables de la seqüència principal de la classe espectral B8p a A7p.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Variable Alpha² Canum Venaticorum · Veure més »
Variable Mira
Una imatge de Mira, feta amb llum de la part de l'espectre ultraviolat: Mira amb la seva cua Les variables Mira anomenades així per l'estrella Mira, són una classe d'estrelles variables polsants caracteritzades per ser de color vermell, amb períodes de pulsació més llargs que 100 dies, i amplitud de lluminositat més gran que una magnitud.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Variable Mira · Veure més »
Variable W Virginis
Els estels variables W Virginis són un tipus de estels variables pulsants similars a les cefeides. Igual que altres cefeides, mostren una relació entre el seu període i la seva lluminositat, però diferent al de les cefeides clàssiques com δ Cephei o η Aquilae. A diferència d'aquests són estels de Població II i per tant tenen una metal·licitat menor que la del Sol.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Variable W Virginis · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Venus (planeta) · Veure més »
Verema
El Penedès) Descàrrega del raïm recollit La verema és la recol·lecció o collita del raïm per la producció del vi.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Verema · Veure més »
Verge (astrologia)
Símbol del Zodíac Verge o Virgo és el sisè signe del zodíac i ocupa el Sol entre el 23 d'agost i el 22 de setembre aproximadament i segons l'any.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Verge (astrologia) · Veure més »
Verge A
Messier 87 (també coneguda com a Galàxia Verge A, Verge A, M87, o NGC 4486) és una galàxia el·líptica gegant situada a la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Verge A · Veure més »
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Via Làctia · Veure més »
Vindemiatrix
Vindemiatrix (Èpsilon de la Verge / ε Virginis) és el nom d'un estel de magnitud aparent +2,83, la tercera més brillant de la constel·lació de la Verge, després d'Spica (α Virginis) i Porrima (γ Virginis) —considerant conjuntament les dues components d'aquest últim—.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Vindemiatrix · Veure més »
Virginitat
A l'antiga Roma, les verges vestals romanien en el celibat sota pena de mort Virginitat és un terme emprat antigament com a sinònim de puresa i que actualment significa també nou, una cosa que encara no s'ha fet servir o una persona que encara no s'ha iniciat en quelcom.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Virginitat · Veure més »
W de la Verge
W de la Verge (W Virginis) és el nom d'un estel variable en la constel·lació de la Verge que es troba a més de 11.000 anys llum del Sistema Solar. Va ser descoberta per l'astrònom Eduard Schönfeld en 1866.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і W de la Verge · Veure més »
Zavijava
Zavijava (Beta de la Verge / β Virginis) és un estel situat a la constel·lació de la Verge de magnitud aparent +3,61.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Zavijava · Veure més »
Zeta de la Verge
Zeta de la Verge (ζ Virginis) és un estel binari de magnitud aparent +3,37, el quart estel més brillant de la constel·lació de Virgo, després d'Spica (α Virginis), Porrima (γ Virginis) i Vindemiatrix (ε Virginis).
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Zeta de la Verge · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Zeus · Veure més »
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і Zodíac · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і 22 de setembre · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і 23 d'agost · Veure més »
3C273
3C273 és un quàsar situat a la constel·lació de la Verge, i va ésser el primer quàsar descobert.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і 3C273 · Veure més »
59 de la Verge
59 de la Verge (59 Virginis) és una estrella de tipus espectral G, localitzada a la constel·lació de la Verge a aproximadament 57 anys llum de la Terra.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і 59 de la Verge · Veure més »
61 de la Verge
61 de la Verge (61 Virginis) és una estrella de tipus espectral G5V lleugerament menys massiva que el Sol (G2V), localitzada a uns 27,8 anys llum a la constel·lació de la Verge.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і 61 de la Verge · Veure més »
70 Virginis
70 Virginis, (abreviada 70 Vir), també anomenada HIP 117176 o Gliese 512, és una estrella nana groga situada a la constel·lació de la Verge, a uns 58 anys llum (17,8 pàrsecs) de distància a la Terra.
Nou!!: Constel·lació de la Verge і 70 Virginis · Veure més »
Redirigeix aquí:
Verge (constel.lació), Verge (constel·lació), Verge (constel•lació), Verge (consteŀlació), Virgo (constellation).
