Similituds entre Constel·lació de Perseu і Resum d'astronomia
Constel·lació de Perseu і Resum d'astronomia tenen 52 coses en comú (en Uniopèdia): Asterisme, Astronomia xinesa, Branca asimptòtica de les gegants, Cúmul obert, Cinemàtica estel·lar, Claudi Ptolemeu, Constel·lació, Constel·lació d'Andròmeda, Constel·lació d'Àries, Constel·lació de Cassiopea, Constel·lació de l'Unicorn, Constel·lació de la Girafa, Constel·lació del Taure, Constel·lació del Triangle, Constel·lació dels Bessons, Desplaçament cap al roig, Disc d'acreció, Estrella Be, Estrella binària, Estrella blanca de la seqüència principal, Estrella de carboni, Estrella de neutrons, Estrella de seqüència principal de tipus B, Estrella subnana, Estrella supergegant, Estrella variable, Evolució estel·lar, Forat negre, Forat negre supermassiu, Formació estel·lar, ..., Galàxia, Galàxia activa, Gegant roig, Júpiter (planeta), Lluminositat, Magnitud aparent, Nana marró, Nana roja, NASA, Núvol d'Oort, Núvol molecular, Nebulosa planetària, Nova, Sistema d'estrelles, Sol, Supergegant roig, Tipus espectral, Variable Algol, Variable Beta Cephei, Variable R Coronae Borealis, Variable semiregular, Via Làctia. Ampliar l'índex (22 més) »
Asterisme
Un asterisme és un conjunt d'estels brillants d'una constel·lació o de constel·lacions properes que es reconeix independent de la constel·lació o constel·lacions de les quals formen part.
Asterisme і Constel·lació de Perseu · Asterisme і Resum d'astronomia ·
Astronomia xinesa
Mapa de la Xina que mostra les constel·lacions del pol Nord. Segle VII Lastronomia xinesa és més antiga que l'occidental i ha evolucionat de manera independent; els experts consideren que els xinesos eren els observadors de fenòmens celestials més perseverants i precisos de tot el món, fins i tot abans dels estudis astronòmics dels àrabs.
Astronomia xinesa і Constel·lació de Perseu · Astronomia xinesa і Resum d'astronomia ·
Branca asimptòtica de les gegants
Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de la branca asimptòtica de les gegants apareix marcada com a BAG per al cas d'una estrella de 2 masses solars. La branca asimptòtica de les gegants (BAG, en anglès ''asymptotic giant branch'') és un període de l'evolució estel·lar que experimenten totes les estrelles de massa intermèdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides.
Branca asimptòtica de les gegants і Constel·lació de Perseu · Branca asimptòtica de les gegants і Resum d'astronomia ·
Cúmul obert
M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.
Cúmul obert і Constel·lació de Perseu · Cúmul obert і Resum d'astronomia ·
Cinemàtica estel·lar
La cinemàtica estel·lar és l'estudi del moviment dels estels sense tenir en compte com l'han adquirit.
Cinemàtica estel·lar і Constel·lació de Perseu · Cinemàtica estel·lar і Resum d'astronomia ·
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Claudi Ptolemeu і Constel·lació de Perseu · Claudi Ptolemeu і Resum d'astronomia ·
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Constel·lació і Constel·lació de Perseu · Constel·lació і Resum d'astronomia ·
Constel·lació d'Andròmeda
Andròmeda (Andromeda) és una constel·lació que té 722º quadrats, i ocupa el lloc 19, en tossa, entre les 88 constel·lacions.
Constel·lació d'Andròmeda і Constel·lació de Perseu · Constel·lació d'Andròmeda і Resum d'astronomia ·
Constel·lació d'Àries
Àries (Aries), l'ovella, amb el símbol Àries, és una de les constel·lacions del zodíac, situada entre Pisces a l'oest i Taurus a l'est.
Constel·lació d'Àries і Constel·lació de Perseu · Constel·lació d'Àries і Resum d'astronomia ·
Constel·lació de Cassiopea
Cassiopea (Cassiopeia) és una constel·lació de l'hemisferi nord, les cinc estrelles més brillants de la qual presenten una característica forma de ve doble (W) que, en funció de l'època de l'any i de la latitud es pot veure dreta, de costat o invertida.
Constel·lació de Cassiopea і Constel·lació de Perseu · Constel·lació de Cassiopea і Resum d'astronomia ·
Constel·lació de l'Unicorn
LUnicorn (Monoceros) és una constel·lació feble del cel hivernal, envoltada per Orió a l'oest, Canis Major al sud, Hydra a l'est.
Constel·lació de Perseu і Constel·lació de l'Unicorn · Constel·lació de l'Unicorn і Resum d'astronomia ·
Constel·lació de la Girafa
La Girafa (Camelopardalis) és una extensa però feble constel·lació de l'hemisferi nord, enregistrada per primera vegada pel matemàtic i astrònom alemany Jakob Bartsch el 1624, encara que probablement havia estat descoberta prèviament per l'astrònom holandès Petrus Plancius. Les set estrelles principals de la constel·lació són de cinquena magnitud. L'estrella més brillant és Beta Cam.
Constel·lació de Perseu і Constel·lació de la Girafa · Constel·lació de la Girafa і Resum d'astronomia ·
Constel·lació del Taure
El Taure (taurus en llatí vol dir "toro") és una de les constel·lacions del zodíac i es troba a l'hemisferi celeste nord.
Constel·lació de Perseu і Constel·lació del Taure · Constel·lació del Taure і Resum d'astronomia ·
Constel·lació del Triangle
El Triangle (Triangulum) és una petita constel·lació amb tres estrelles de la tercera i quarta magnitud que formen un triangle allargat.
Constel·lació de Perseu і Constel·lació del Triangle · Constel·lació del Triangle і Resum d'astronomia ·
Constel·lació dels Bessons
Els Bessons (Gemini) és una constel·lació zodiacal.
Constel·lació de Perseu і Constel·lació dels Bessons · Constel·lació dels Bessons і Resum d'astronomia ·
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.
Constel·lació de Perseu і Desplaçament cap al roig · Desplaçament cap al roig і Resum d'astronomia ·
Disc d'acreció
Imatge d'artista d'un disc d'acreció en una estrella massiva alimentat per material procedent de la seva companya binària Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu.
Constel·lació de Perseu і Disc d'acreció · Disc d'acreció і Resum d'astronomia ·
Estrella Be
Una estrella Be és una estrella del tipus espectral B que mostra línies espectrals d'emissió.
Constel·lació de Perseu і Estrella Be · Estrella Be і Resum d'astronomia ·
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Constel·lació de Perseu і Estrella binària · Estrella binària і Resum d'astronomia ·
Estrella blanca de la seqüència principal
La impressió artística de Sirius A i Sirius B. Sirius A, una estrella de seqüència principal de tipus A, és la més gran de les dues. Una estrella de seqüència principal de tipus A (A V) o estrella nana A és una estrella de la seqüència principal (que crema hidrogen) del tipus espectral A i la classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen espectres que estan definits per línies d'absorció Balmer d'hidrogen forts.
Constel·lació de Perseu і Estrella blanca de la seqüència principal · Estrella blanca de la seqüència principal і Resum d'astronomia ·
Estrella de carboni
Una estrella de carboni és una estrella gegant del darrer tipus semblant a les estrelles gegants vermelles (o ocasionalment nanes vermelles), que tenen una atmosfera que conté més carboni que oxigen; els dos elements es combinen a les parts més altes de l'atmosfera de l'estrella formant monòxid de carboni, la qual cosa consumeix tot l'oxigen de l'atmosfera, alliberant àtoms de carboni que formen altres compostos, que donen a l'estrella una atmosfera sutjosa, i, pels humans, una xocant aparença rogenca.
Constel·lació de Perseu і Estrella de carboni · Estrella de carboni і Resum d'astronomia ·
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Constel·lació de Perseu і Estrella de neutrons · Estrella de neutrons і Resum d'astronomia ·
Estrella de seqüència principal de tipus B
Part de la constel·lació de la Quilla, Èpsilon Carinae és un exemple d'una estrella doble que presenta una estrella de la seqüència principal de tipus B. El primari és una estrella gegant evolucionada amb un tipus espectral K0III, per això el seu color groguenc. La secundària és una estrella de seqüència principal tipus B de fusió d'hidrogen típica de classe espectral B2 Vp Una estrella de seqüència principal de tipus B (BV) és una estrella de seqüència principal (de combustió d’hidrogen) de tipus espectral B i de classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen de 2 a 16 vegades la massa del Sol i temperatures superficials d'entre 10.000 i 30.000 K. Les estrelles de tipus B són extremadament lluminoses i blaves.
Constel·lació de Perseu і Estrella de seqüència principal de tipus B · Estrella de seqüència principal de tipus B і Resum d'astronomia ·
Estrella subnana
Diagrama de Hertzsprung-Russell: abscisses: Tipus espectral Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II Gegants lluminoses. III Gegants. IV subgegant. V Seqüència principal. '''VI subnana'''. VII Nanes blanques. Una estrella subnana o estel subnan és una estrella amb lluminositat classe VI en la classificació espectral de Yerkes.
Constel·lació de Perseu і Estrella subnana · Estrella subnana і Resum d'astronomia ·
Estrella supergegant
En astronomia, una estrella supergegant és un tipus d'estrella molt voluminosa, devers 10 a 50 masses solars.
Constel·lació de Perseu і Estrella supergegant · Estrella supergegant і Resum d'astronomia ·
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Constel·lació de Perseu і Estrella variable · Estrella variable і Resum d'astronomia ·
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Constel·lació de Perseu і Evolució estel·lar · Evolució estel·lar і Resum d'astronomia ·
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Constel·lació de Perseu і Forat negre · Forat negre і Resum d'astronomia ·
Forat negre supermassiu
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.
Constel·lació de Perseu і Forat negre supermassiu · Forat negre supermassiu і Resum d'astronomia ·
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Constel·lació de Perseu і Formació estel·lar · Formació estel·lar і Resum d'astronomia ·
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Constel·lació de Perseu і Galàxia · Galàxia і Resum d'astronomia ·
Galàxia activa
Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).
Constel·lació de Perseu і Galàxia activa · Galàxia activa і Resum d'astronomia ·
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Constel·lació de Perseu і Gegant roig · Gegant roig і Resum d'astronomia ·
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Constel·lació de Perseu і Júpiter (planeta) · Júpiter (planeta) і Resum d'astronomia ·
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Constel·lació de Perseu і Lluminositat · Lluminositat і Resum d'astronomia ·
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Constel·lació de Perseu і Magnitud aparent · Magnitud aparent і Resum d'astronomia ·
Nana marró
Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.
Constel·lació de Perseu і Nana marró · Nana marró і Resum d'astronomia ·
Nana roja
Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme al què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.
Constel·lació de Perseu і Nana roja · Nana roja і Resum d'astronomia ·
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Constel·lació de Perseu і NASA · NASA і Resum d'astronomia ·
Núvol d'Oort
Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.
Constel·lació de Perseu і Núvol d'Oort · Núvol d'Oort і Resum d'astronomia ·
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).
Constel·lació de Perseu і Núvol molecular · Núvol molecular і Resum d'astronomia ·
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Constel·lació de Perseu і Nebulosa planetària · Nebulosa planetària і Resum d'astronomia ·
Nova
Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.
Constel·lació de Perseu і Nova · Nova і Resum d'astronomia ·
Sistema d'estrelles
Un sistema estel·lar múltiple és un petit nombre d'estrelles que orbiten entorn d'un centre gravitacional comú, lligades per tant per la força gravitatòria.
Constel·lació de Perseu і Sistema d'estrelles · Resum d'astronomia і Sistema d'estrelles ·
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Constel·lació de Perseu і Sol · Resum d'astronomia і Sol ·
Supergegant roig
Evolució d'estels de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de supergegant roig apareix marcada com SGV per al cas de la traça evolutiva de l'estel de 15 masses solars Els supergegants roigs, són els estels més grossos que per ara s'han trobat a l'univers.
Constel·lació de Perseu і Supergegant roig · Resum d'astronomia і Supergegant roig ·
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Constel·lació de Perseu і Tipus espectral · Resum d'astronomia і Tipus espectral ·
Variable Algol
Variables Algol o binàries del tipus Algol són una classe d'estrelles binàries eclipsants.
Constel·lació de Perseu і Variable Algol · Resum d'astronomia і Variable Algol ·
Variable Beta Cephei
Els estels variables Beta Cephei són un tipus d'estels variables que presenten variacions en la seva lluentor a causa de pulsacions en la superfície de l'estel.
Constel·lació de Perseu і Variable Beta Cephei · Resum d'astronomia і Variable Beta Cephei ·
Variable R Coronae Borealis
Els estels variables R Coronae Borealis (variables R CrB o RCB) són un tipus de variables eruptives supergegants de tipus espectral F o G. Són riques en carboni i pobres en hidrogen, i es caracteritzen per una dràstica disminució en la seva lluminositat.
Constel·lació de Perseu і Variable R Coronae Borealis · Resum d'astronomia і Variable R Coronae Borealis ·
Variable semiregular
Les estrelles variables semiregulars són gegants o supergegants de tipus espectral intermedi o tardà que mostren una periodicitat en els seus canvis d'esclat, acompanyats o a vegades interromputs per diferents irregularitats.
Constel·lació de Perseu і Variable semiregular · Resum d'astronomia і Variable semiregular ·
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Constel·lació de Perseu і Via Làctia · Resum d'astronomia і Via Làctia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Constel·lació de Perseu і Resum d'astronomia
- Què tenen en comú Constel·lació de Perseu і Resum d'astronomia
- Semblances entre Constel·lació de Perseu і Resum d'astronomia
Comparació entre Constel·lació de Perseu і Resum d'astronomia
Constel·lació de Perseu té 129 relacions, mentre que Resum d'astronomia té 585. Com que tenen en comú 52, l'índex de Jaccard és 7.28% = 52 / (129 + 585).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Constel·lació de Perseu і Resum d'astronomia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: