Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Constança de Sicília і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Constança de Sicília і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Franc, Barcelona, Carles I d'Anjou, Catedral de Barcelona, Corona d'Aragó, Dionís I de Portugal, Elisabet de Portugal, Emperador, Església Catòlica Romana, Isabel II d'Espanya, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Manfred I de Sicília, Palerm, Pere el Gran, Vespres Sicilianes.
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Constança de Sicília · Alfons el Franc і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Constança de Sicília · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Carles I d'Anjou і Constança de Sicília · Carles I d'Anjou і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Catedral de Barcelona і Constança de Sicília · Catedral de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Constança de Sicília і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dionís I de Portugal
Dionís I de Portugal, dit el Just o el Pagès (Lisboa, 1261 - Santarém, 1325), fou rei de Portugal (1279-1325).
Constança de Sicília і Dionís I de Portugal · Dionís I de Portugal і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Elisabet de Portugal
Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona, 1271 - Estremoz, Portugal 1336) fou infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1282-1325).
Constança de Sicília і Elisabet de Portugal · Elisabet de Portugal і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Constança de Sicília і Emperador · Emperador і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Constança de Sicília і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Constança de Sicília і Isabel II d'Espanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isabel II d'Espanya ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Constança de Sicília і Jaume el Conqueridor · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Constança de Sicília і Jaume el Just · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Just ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Constança de Sicília і Llista de comtes de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Constança de Sicília і Llista de reis d'Aragó · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis d'Aragó ·
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Constança de Sicília і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de Sicília i Nàpols ·
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Constança de Sicília і Manfred I de Sicília · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manfred I de Sicília ·
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Constança de Sicília і Palerm · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Palerm ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Constança de Sicília і Pere el Gran · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran ·
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Constança de Sicília і Vespres Sicilianes · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vespres Sicilianes ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Constança de Sicília і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Constança de Sicília і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Constança de Sicília і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Constança de Sicília і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Constança de Sicília té 64 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 1.59% = 19 / (64 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Constança de Sicília і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
