Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Constança d'Aragó i de Navarra і Martí l'Humà
Constança d'Aragó i de Navarra і Martí l'Humà tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Catània, Frederic III de Sicília, Joan el Caçador, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Maria de Sicília, Martí el Jove, Monarca, Pere el Cerimoniós, Regne de Sicília, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Teresa d'Entença.
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Alfons el Benigne і Constança d'Aragó i de Navarra · Alfons el Benigne і Martí l'Humà ·
Catània
Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.
Catània і Constança d'Aragó i de Navarra · Catània і Martí l'Humà ·
Frederic III de Sicília
Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).
Constança d'Aragó i de Navarra і Frederic III de Sicília · Frederic III de Sicília і Martí l'Humà ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Constança d'Aragó i de Navarra і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Martí l'Humà ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Constança d'Aragó i de Navarra і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Martí l'Humà ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Constança d'Aragó i de Navarra і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Martí l'Humà ·
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Constança d'Aragó i de Navarra і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Llista de reis de Sicília i Nàpols і Martí l'Humà ·
Maria de Sicília
Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.
Constança d'Aragó i de Navarra і Maria de Sicília · Maria de Sicília і Martí l'Humà ·
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Constança d'Aragó i de Navarra і Martí el Jove · Martí el Jove і Martí l'Humà ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Constança d'Aragó i de Navarra і Monarca · Martí l'Humà і Monarca ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Constança d'Aragó i de Navarra і Pere el Cerimoniós · Martí l'Humà і Pere el Cerimoniós ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Constança d'Aragó i de Navarra і Regne de Sicília · Martí l'Humà і Regne de Sicília ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Constança d'Aragó i de Navarra і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Martí l'Humà і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Constança d'Aragó i de Navarra і Teresa d'Entença · Martí l'Humà і Teresa d'Entença ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Constança d'Aragó i de Navarra і Martí l'Humà
- Què tenen en comú Constança d'Aragó i de Navarra і Martí l'Humà
- Semblances entre Constança d'Aragó i de Navarra і Martí l'Humà
Comparació entre Constança d'Aragó i de Navarra і Martí l'Humà
Constança d'Aragó i de Navarra té 31 relacions, mentre que Martí l'Humà té 157. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 7.45% = 14 / (31 + 157).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Constança d'Aragó i de Navarra і Martí l'Humà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
