Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Aleksandr Khintxin, Anàlisi matemàtica, Arquimedes, Arrel quadrada, Arrel quadrada de 2, Cambridge University Press, Combinatòria, Conjectura dels nombres primers bessons, Constant d'Apéry, Constant d'Embree-Trefethen, Constant d'Erdős–Borwein, Constant d'Euler-Mascheroni, Constant de Brun, Constant de Cahen, Constant de Catalan, Constant de Fransén-Robinson, Constant de Glaisher-Kinkelin, Constant de Landau-Ramanujan, Constant de Legendre, Constant de Meissel-Mertens, Constant de Niven, Constant de Porter, Constant de Ramanujan-Soldner, Constant de Viswanath, Constant física, Constant square ice de Lieb, Convergència (successió matemàtica), Diagonal, Electró, Electrodinàmica quàntica, Fil·lotaxi, Fracció contínua, Fracció giromagnètica, Funció gamma, Funció zeta de Riemann, Geometria, Icosaedre, Integració, Johannes Kepler, John Horton Conway, Límit, Logaritme natural, Ludolph van Ceulen, Mapa logístic, Matemàtiques, Mitjana geomètrica, Nombre algebraic, Nombre complex, Nombre de Fibonacci, Nombre e, ..., Nombre irracional, Nombre π, Nombre natural, Nombre plàstic, Nombre racional, Nombre real, Nombre transcendent, Nombres primers bessons, Ortogonal, Pentàgon, Pierre François Verhulst, Pitàgores, Polinomi, Ràtio, Recta real estesa, Recursivitat, Russos, Sèrie (matemàtiques), Secció àuria, Segle III aC, Segle V aC, Segle VII aC, Segle XVI, Simetria, Sistema dinàmic, Sistema no lineal, Successió de Fibonacci, Teodor de Cirene, Teoria de la informació, Teoria de la mesura, Teoria de nombres, Teoria del caos, U (nombre), Unitat imaginària, Variable (matemàtiques), Zero, 1618, 1735, 1866, 1874, 1891, 1919, 1928, 1930, 1934, 1947, 1950, 1964, 1967, 1969, 1974, 1975, 1979, 1992, 1993. Ampliar l'índex (55 més) »
Aleksandr Khintxin
Khintxin, Aleksandr Iàkovlevitx // Gran Enciclopèdia Soviètica: / Ed.
Nou!!: Constant matemàtica і Aleksandr Khintxin · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Constant matemàtica і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Nou!!: Constant matemàtica і Arquimedes · Veure més »
Arrel quadrada
Sense descripció.
Nou!!: Constant matemàtica і Arrel quadrada · Veure més »
Arrel quadrada de 2
L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala) L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.
Nou!!: Constant matemàtica і Arrel quadrada de 2 · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Constant matemàtica і Cambridge University Press · Veure més »
Combinatòria
La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).
Nou!!: Constant matemàtica і Combinatòria · Veure més »
Conjectura dels nombres primers bessons
En teoria dels nombres, la conjectura dels nombres primers bessons postula l'existència d'infinits primers bessons.
Nou!!: Constant matemàtica і Conjectura dels nombres primers bessons · Veure més »
Constant d'Apéry
La constant d'Apéry es defineix com el valor de la funció zeta de Riemann per a un valor de la variable igual a 3, ζ(3): És a dir, la constant d'Apéry és el límit de la sèrie dels inversos dels cubs:.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant d'Apéry · Veure més »
Constant d'Embree-Trefethen
En matemàtiques, i en particular en teoria dels nombres, la costant d'Embree-Trefethen és un valor llindar d'una successió particular definida per recurrència i s'indica amb una β*≈ 0.70258.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant d'Embree-Trefethen · Veure més »
Constant d'Erdős–Borwein
En matemàtiques, la constant d'Erdős–Borwein és una constant definida com la suma dels inversos dels primers de Mersenne; és a dir: Rep aquest nom en honor del matemàtic hungarès Paul Erdős i al canadenc Peter Borwein.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant d'Erdős–Borwein · Veure més »
Constant d'Euler-Mascheroni
La constant d'Euler-Mascheroni o senzillament γ (gamma) és una constant matemàtica, usada principalment en teoria dels nombres, i es defineix com el límit de la diferència entre la sèrie harmònica i el logaritme natural: \sum_^n \frac - \ln(n) \right).
Nou!!: Constant matemàtica і Constant d'Euler-Mascheroni · Veure més »
Constant de Brun
La constant de Brun, B₂, és el valor al qual convergeix la suma dels inversos dels nombres primers bessons: + \left(\frac + \frac\right) + \left(\frac + \frac\right) + \left(\frac + \frac\right) + \left(\frac + \frac\right) + \cdots La convergència de la sèrie fou demostrada el 1919 per Viggo Brun.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant de Brun · Veure més »
Constant de Cahen
En matemàtiques, la constant de Cahen es defineix com una sèrie infinita de fraccions unitàries, amb signes alterns, derivades de la successió de Sylvester: Si s'agrupen aquestes fraccions en parelles, es pot considerar la constant de Cahen com una sèrie de fraccions unitàries positives formades a partir dels termes en els llocs parells de la successió de Sylvester.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant de Cahen · Veure més »
Constant de Catalan
En matemàtiques, la constant de Catalan (denotada K (en aquest article), G (per exemple, Borwein et al. 2004, p. 49), o C (Wolfram Language)), anomenada així en honor del matemàtic franco-belga Eugène Charles Catalan, és el nombre definit per: on \beta és la funció beta de Dirichlet.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant de Catalan · Veure més »
Constant de Fransén-Robinson
La constant de Fransén–Robinson, sovint anotada F, és una constant matemàtica que representa l'àrea entre la gràfica de la funció gamma inversa, 1/Γ(x), i l'eix x. És a dir, La constant de Fransén–Robinson té el valor numèric de F.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant de Fransén-Robinson · Veure més »
Constant de Glaisher-Kinkelin
En matemàtiques, la constant de Glaisher-Kinkelin o simplement constant de Glaisher, anotada típicament A, és una constant matemàtica relacionada amb la funció K i la funció G de Barnes.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant de Glaisher-Kinkelin · Veure més »
Constant de Landau-Ramanujan
En matemàtiques i en el camp de la teoria de nombres, la constant de Landau–Ramanujan és un número que apareix en el teorema que afirna que per una x prou gran, el nombre d'enters positius menors que x que són igual a la suma de dos nombres quadrats varia com: La constant du el nom dels seus descobridors, Edmund Landau i Srinivasa Ramanujan.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant de Landau-Ramanujan · Veure més »
Constant de Legendre
Els primers 100,000 elements de la seqüència ''an''.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant de Legendre · Veure més »
Constant de Meissel-Mertens
Quan ''n'' tendeix a infinit la suma dels recíprocs dels primers més petits que ''n'' i la funció log(log(n)) estan separats per una constant. Aquesta constant es coneix com a constant de Meissel–Mertens (etiquetada com a ''M'' al gràfic). La constant de Meissel–Mertens, també coneguda com a constant de Mertens, constant de Kronecker (per Leopold Kronecker), constant de Hadamard-de la Vallée Poussin (per Jacques Hadamard i Charles Jean de la Vallée-Poussin) i constant dels recíprocs dels primers, és una constant matemàtica usada en el camp de la teoria de nombres que pren el nom dels matemàtics Ernst Meissel i Franz Mertens.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant de Meissel-Mertens · Veure més »
Constant de Niven
En teoria dels nombres, la constant de Niven, que rep el nom del matemàtic nord-americà Ivan Niven, és la mitjana del valor del màxim exponent en la factorització dels enters de tot nombre natural n. Més precisament, si definim H(1).
Nou!!: Constant matemàtica і Constant de Niven · Veure més »
Constant de Porter
En matemàtiques, la constant de Porter C apareix en l'estudi de l'eficiència de l'algorisme d'Euclides.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant de Porter · Veure més »
Constant de Ramanujan-Soldner
La '''constant de Ramanujan-Soldner''' en la funció de logaritme integral En matemàtiques, la constant de Ramanujan-Soldner (o simplement constant de Soldner) és una constant matemàtica definida com l'única arrel positiva de la funció logaritme integral.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant de Ramanujan-Soldner · Veure més »
Constant de Viswanath
La constant de Viswanath (\mathit) és una constant matemàtica relacionada amb la seqüència de Fibonacci de manera similar al nombre d'or, però aplicant un component d'atzar a la seqüència.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant de Viswanath · Veure més »
Constant física
En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant física · Veure més »
Constant square ice de Lieb
La constant square ice de Lieb és una constant matemàtica usada en el camp de la combinatòria per quantificar el nombre de camins eulerians de gràfics de gelosia.
Nou!!: Constant matemàtica і Constant square ice de Lieb · Veure més »
Convergència (successió matemàtica)
En anàlisi matemàtica, el concepte de convergència es refereix a la propietat que tenen algunes successions númèriques a tendir a un límit.
Nou!!: Constant matemàtica і Convergència (successió matemàtica) · Veure més »
Diagonal
Diagonals d'un cub de costats de longitud unitària. AC' (pintat en blau) és una diagonal espacial de longitud \sqrt 3, mentre que AC (pintat en vermell) és una diagonal de cara de longitud \sqrt 2. Una diagonal és una línia que uneix dos vèrtexs no consecutius d'un polígon o d'un políedre.
Nou!!: Constant matemàtica і Diagonal · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Constant matemàtica і Electró · Veure més »
Electrodinàmica quàntica
L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.
Nou!!: Constant matemàtica і Electrodinàmica quàntica · Veure més »
Fil·lotaxi
Fil·lotaxi a) alternada b) oposades (decusades) c) dística i d) verticil·lades. Disposició en forma d'espirals en ''Mammilaria gigantea'' En botànica, la fil·lotaxi és la disposició de les fulles en la tija d'una planta.
Nou!!: Constant matemàtica і Fil·lotaxi · Veure més »
Fracció contínua
Una fracció contínua es representa de la següent manera: a_1+\cfrac Els nombres a_1, a_2, a_3...
Nou!!: Constant matemàtica і Fracció contínua · Veure més »
Fracció giromagnètica
En física, la fracció giromagnètica (també coneguda com a fracció magnetogírica en altres disciplines) d'una partícula o sistema és la fracció del seu moment dipolar magnètic respecte al seu moment angular, i normalment es descriu amb el símbol γ.
Nou!!: Constant matemàtica і Fracció giromagnètica · Veure més »
Funció gamma
En matemàtiques, la funció gamma (també coneguda com a funció gamma completa, per distingir-la de la funció gamma incompleta) és una extensió de la funció factorial, amb el seu argument menys 1, als nombres reals i complexos.
Nou!!: Constant matemàtica і Funció gamma · Veure més »
Funció zeta de Riemann
La funció zeta de Riemann ζ(s) és una funció de variable complexa s definida, per a qualsevol s amb part real > 1, per \zeta(s).
Nou!!: Constant matemàtica і Funció zeta de Riemann · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Constant matemàtica і Geometria · Veure més »
Icosaedre
Icosàedre regular Icosàedre regular Un icosàedre o icosaedre (ambdues variants són acceptades) és qualsevol políedre de vint cares, tot i que habitualment hom fa referència a un "icosàedre regular", en el qual cada cara és un triangle equilàter.
Nou!!: Constant matemàtica і Icosaedre · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Constant matemàtica і Integració · Veure més »
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Nou!!: Constant matemàtica і Johannes Kepler · Veure més »
John Horton Conway
John Horton Conway (Liverpool, 26 de desembre de 1937- Princeton, 11 d'abril de 2020) --> va ser un prolífic matemàtic anglès actiu en la teoria de grups finits, la teoria de nusos, la teoria de nombres, la teoria de jocs combinatoris i la teoria de la codificació.
Nou!!: Constant matemàtica і John Horton Conway · Veure més »
Límit
En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.
Nou!!: Constant matemàtica і Límit · Veure més »
Logaritme natural
El logaritme neperià, logaritme natural o logaritme hiperbòlic és el logaritme en base e, on e és un nombre irracional que val 2.718281828459045...
Nou!!: Constant matemàtica і Logaritme natural · Veure més »
Ludolph van Ceulen
Ludolph van Ceulen (Hildesheim, avui Alemanya, 28 de gener de 1540 - Leiden, avui Països Baixos, 31 de desembre de 1610) va ser un matemàtic i professor d'esgrima holandès, del.
Nou!!: Constant matemàtica і Ludolph van Ceulen · Veure més »
Mapa logístic
El mapa logístic per a 100 generacions de ''x'' (traçades d'esquerra a dreta) amb ''r'' recorrent des de 0 fins a 4 El mapa logístic és una aplicació matemàtica que es feu molt coneguda el 1976 arran d'un article científic del biòleg Robert May, i que fou estudiada més en profunditat pel físic Mitchell Feigenbaum.
Nou!!: Constant matemàtica і Mapa logístic · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Constant matemàtica і Matemàtiques · Veure més »
Mitjana geomètrica
Construcció geomètrica per a trobar les mitjanes aritmètica (A), quadràtica (Q), geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana geomètrica o proporcional d'una quantitat finita de n nombres reals és l'arrel n-èsima del producte de tots els nombres.
Nou!!: Constant matemàtica і Mitjana geomètrica · Veure més »
Nombre algebraic
En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).
Nou!!: Constant matemàtica і Nombre algebraic · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Constant matemàtica і Nombre complex · Veure més »
Nombre de Fibonacci
Una tessel·lació de quadrats amb longitud de costat igual als nombres de la successió de Fibonacci: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13 i 21. En matemàtiques, els nombres de Fibonacci, sovint denotats, formen una sèrie, anomenada successió de Fibonacci, tal que cada nombre de la sèrie és la suma dels dos nombres anteriors, prenent com a valors inicials de la sèrie 0 i 1.
Nou!!: Constant matemàtica і Nombre de Fibonacci · Veure més »
Nombre e
1.
Nou!!: Constant matemàtica і Nombre e · Veure més »
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Nou!!: Constant matemàtica і Nombre irracional · Veure més »
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Nou!!: Constant matemàtica і Nombre π · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Constant matemàtica і Nombre natural · Veure més »
Nombre plàstic
En matemàtiques, el nombre plàstic ρ (també anomenat nombre d'argent, constant de plàstic o mínim nombre de Pisot) és una constant matemàtica que és igual a l'única solució real de l'equació cúbica: x^3-x-1.
Nou!!: Constant matemàtica і Nombre plàstic · Veure més »
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Nou!!: Constant matemàtica і Nombre racional · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Constant matemàtica і Nombre real · Veure més »
Nombre transcendent
Un nombre transcendent, en matemàtiques, és aquell (real o complex) que no és arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters.
Nou!!: Constant matemàtica і Nombre transcendent · Veure més »
Nombres primers bessons
Els nombres primers bessons són aquelles parelles de nombres primers que difereixen en 2.
Nou!!: Constant matemàtica і Nombres primers bessons · Veure més »
Ortogonal
En matemàtiques, el terme ortogonal, és una generalització del concepte geomètric perpendicular.
Nou!!: Constant matemàtica і Ortogonal · Veure més »
Pentàgon
* Pentàgon (geometria), qualsevol polígon de 5 costats.
Nou!!: Constant matemàtica і Pentàgon · Veure més »
Pierre François Verhulst
Pierre Francois Verhulst (1804-1849) fou un matemàtic belga conegut pels seus estudis sobre evolució de la població.
Nou!!: Constant matemàtica і Pierre François Verhulst · Veure més »
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Nou!!: Constant matemàtica і Pitàgores · Veure més »
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Nou!!: Constant matemàtica і Polinomi · Veure més »
Ràtio
televisió de definició estàndard és de quatre a tres o, cosa que és el mateix, de 4∶3 En matemàtiques, una ràtio és una relació entre dos nombres que indica quantes vegades el primer nombre conté el segon; en altres paraules, és un quocient entre dos nombres.
Nou!!: Constant matemàtica і Ràtio · Veure més »
Recta real estesa
Una recta real estesa, en matemàtica, s'obté a partir dels nombres reals amb l'afegit de dos elements: +\infty i - \infty (infinit positiu i infinit negatiu, respectivament).
Nou!!: Constant matemàtica і Recta real estesa · Veure més »
Recursivitat
Publicitat amb la utilització d'una imatge ''recursiva'' La recursivitat és la forma en la qual s'especifica un procés basat en la seva pròpia definició.
Nou!!: Constant matemàtica і Recursivitat · Veure més »
Russos
Els russos (русские, rússkie en rus) són un grup ètnic eslau de l'est natiu de Rússia, que parlen l'idioma rus i que viuen majoritàriament a Rússia i els països adjacents.
Nou!!: Constant matemàtica і Russos · Veure més »
Sèrie (matemàtiques)
La sèrie geomètrica 1 + 1/2 + 1/4 + 1/8 +... convergeix a 2. En matemàtiques, una sèrie és la suma dels termes d'una successió.
Nou!!: Constant matemàtica і Sèrie (matemàtiques) · Veure més »
Secció àuria
Segment dividit en dos segments '''''a''''' i '''''b''''' de forma àuria: el '''''segment sencer''''' és al segment '''''a''''' com el segment '''''a''''' és al segment '''''b''''' La raó àuria, nombre auri, secció àuria o divina proporció és la proporció entre dos segments a i b (o per extensió, entre dues quantitats a i b) que compleixen la condició que la proporció entre la suma d'aquests dos segments i el segment més gran és la mateixa que hi ha entre el segment més gran i el segment més petit.
Nou!!: Constant matemàtica і Secció àuria · Veure més »
Segle III aC
El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.
Nou!!: Constant matemàtica і Segle III aC · Veure més »
Segle V aC
El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.
Nou!!: Constant matemàtica і Segle V aC · Veure més »
Segle VII aC
El segle VII aC és un període de l'edat antiga que inclou els anys compresos entre el 700 aC i el 601 aC.
Nou!!: Constant matemàtica і Segle VII aC · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Constant matemàtica і Segle XVI · Veure més »
Simetria
''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.
Nou!!: Constant matemàtica і Simetria · Veure més »
Sistema dinàmic
oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.
Nou!!: Constant matemàtica і Sistema dinàmic · Veure més »
Sistema no lineal
En matemàtiques i ciència, un sistema no lineal és un sistema en què el canvi de la sortida no és proporcional al canvi de l'entrada.
Nou!!: Constant matemàtica і Sistema no lineal · Veure més »
Successió de Fibonacci
Un enrajolat amb quadrats els costats dels quals tenen una longitud de nombres de Fibonacci successius Una espiral de Fibonacci, creada dibuixant arcs que connecten les cantonades oposades de quadrats de l'enrajolament de Fibonacci, mostrat al gràfic anterior. És la denominada espiral daurada. La successió de Fibonacci és una successió matemàtica de nombres naturals tal que cada un dels seus termes és igual a la suma dels dos anteriors.
Nou!!: Constant matemàtica і Successió de Fibonacci · Veure més »
Teodor de Cirene
Teodor de Cirene (Theodorus) fou un filòsof pitagòric grec del temps de Pèricles, nadiu de Cirene.
Nou!!: Constant matemàtica і Teodor de Cirene · Veure més »
Teoria de la informació
La teoria de la informació estudia la quantificació, l'emmagatzamatge i la comunicació de la informació.
Nou!!: Constant matemàtica і Teoria de la informació · Veure més »
Teoria de la mesura
De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B. En matemàtiques el concepte de mesura generalitza nocions com ara "longitud", "àrea", i "volum" (tot i que no totes les aplicacions de les mesures tenen a veure amb mides físiques).
Nou!!: Constant matemàtica і Teoria de la mesura · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Constant matemàtica і Teoria de nombres · Veure més »
Teoria del caos
En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dona lloc a una evolució posterior molt diferent.
Nou!!: Constant matemàtica і Teoria del caos · Veure més »
U (nombre)
El nombre u és el nombre natural que segueix el zero i precedeix el dos.
Nou!!: Constant matemàtica і U (nombre) · Veure més »
Unitat imaginària
i''' en el pla complex o pla cartesià. Els nombres reals estan representats per l'eix horitzontal, i els nombres imaginaris purs estan representats per l'eix vertical. La unitat imaginària o nombre imaginari unitari, denotat per, és una solució de l'equació quadràtica x² + 1.
Nou!!: Constant matemàtica і Unitat imaginària · Veure més »
Variable (matemàtiques)
Una variable és un valor que pot canviar dins de l'àmbit d'un problema o conjunt d'operacions.
Nou!!: Constant matemàtica і Variable (matemàtiques) · Veure més »
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Nou!!: Constant matemàtica і Zero · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Constant matemàtica і 1618 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Constant matemàtica і 1735 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Constant matemàtica і 1866 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Constant matemàtica і 1874 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Constant matemàtica і 1891 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Constant matemàtica і 1919 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Constant matemàtica і 1928 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Constant matemàtica і 1930 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Constant matemàtica і 1934 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Constant matemàtica і 1947 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Constant matemàtica і 1950 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Constant matemàtica і 1964 · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Constant matemàtica і 1967 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Constant matemàtica і 1969 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Constant matemàtica і 1974 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Constant matemàtica і 1975 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Constant matemàtica і 1979 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Constant matemàtica і 1992 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Constant matemàtica і 1993 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Constants matemàtiques, Constants matemàtiques (representació en fracció contínua).
