Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Conseller en cap de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Conseller en cap de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola

Conseller en cap de Barcelona vs. Guerra de Successió Espanyola

Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent. La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Similituds entre Conseller en cap de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola

Conseller en cap de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola tenen 9 coses en comú (en Uniopèdia): Consell de Cent, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Generalitat de Catalunya, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Rafael Casanova i Comes, Setge de Barcelona (1713-1714).

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Consell de Cent і Conseller en cap de Barcelona · Consell de Cent і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Conseller en cap de Barcelona і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Conseller en cap de Barcelona і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Conseller en cap de Barcelona і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Conseller en cap de Barcelona і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Conseller en cap de Barcelona і Guerra dels Nou Anys · Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Conseller en cap de Barcelona і Guerra dels Segadors · Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Segadors · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Conseller en cap de Barcelona і Rafael Casanova i Comes · Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Conseller en cap de Barcelona і Setge de Barcelona (1713-1714) · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Conseller en cap de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola

Conseller en cap de Barcelona té 29 relacions, mentre que Guerra de Successió Espanyola té 536. Com que tenen en comú 9, l'índex de Jaccard és 1.59% = 9 / (29 + 536).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Conseller en cap de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »