Consell Nacional de Suïssa і Partit Liberal Radical de Suïssa

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Consell Nacional de Suïssa і Partit Liberal Radical de Suïssa

Consell Nacional de Suïssa vs. Partit Liberal Radical de Suïssa

El Consell Nacional de Suïssa (en alemany Nationalrat, en francès Conseil National, en italià Consiglio Nazionale, en romanx Cussegl naziunal) és la cambra baixa de l'Assemblea Federal de Suïssa. El Partit Liberal Radical de Suïssa (en francès: Parti libéral-radical o PLR. Les Libéraux-Radicaux, en alemany: FDP.Die Liberalen, en italià: Partito liberale-radicale svizzero) és un partit polític de Suïssa format en 2009 a partir de la unió del Partit liberal i el Partit Radical Democràtic.

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Alemany і Consell Nacional de Suïssa · Alemany і Partit Liberal Radical de Suïssa · Veure més »

Argòvia

Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa.

Argòvia і Consell Nacional de Suïssa · Argòvia і Partit Liberal Radical de Suïssa · Veure més »

Cantó de Lucerna

Lucerna (alemany: Luzern) és un cantó de Suïssa.

Cantó de Lucerna і Consell Nacional de Suïssa · Cantó de Lucerna і Partit Liberal Radical de Suïssa · Veure més »

Cantó de Ticino

La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.

Cantó de Ticino і Consell Nacional de Suïssa · Cantó de Ticino і Partit Liberal Radical de Suïssa · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Consell Nacional de Suïssa і Francès · Francès і Partit Liberal Radical de Suïssa · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Consell Nacional de Suïssa і Italià · Italià і Partit Liberal Radical de Suïssa · Veure més »