Similituds entre Conquesta romana d'Hispània і Hispània
Conquesta romana d'Hispània і Hispània tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Algarve, Cadis, Cartagena, Cató el Censor, Còrsega, Celtibers, Ebre, Empúries, Estret de Gibraltar, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Ibers, Illes Balears, Imperi Cartaginès, Lusitània, Península Ibèrica, Pirineus, Primera Guerra Púnica, República Romana, Saguntum, Segona Guerra Púnica, Tajo, Tàrraco, Tiberi Semproni Grac, Titus Livi.
Algarve
LAlgarve és una regió i antiga província més meridional de Portugal continental, amb capital a Faro.
Algarve і Conquesta romana d'Hispània · Algarve і Hispània ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Cadis і Conquesta romana d'Hispània · Cadis і Hispània ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і Conquesta romana d'Hispània · Cartagena і Hispània ·
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Cató el Censor і Conquesta romana d'Hispània · Cató el Censor і Hispània ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Còrsega і Conquesta romana d'Hispània · Còrsega і Hispània ·
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Celtibers і Conquesta romana d'Hispània · Celtibers і Hispània ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Conquesta romana d'Hispània і Ebre · Ebre і Hispània ·
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Conquesta romana d'Hispània і Empúries · Empúries і Hispània ·
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Conquesta romana d'Hispània і Estret de Gibraltar · Estret de Gibraltar і Hispània ·
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Conquesta romana d'Hispània і Hamílcar Barca · Hamílcar Barca і Hispània ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Conquesta romana d'Hispània і Hanníbal Barca (247 aC) · Hanníbal Barca (247 aC) і Hispània ·
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Conquesta romana d'Hispània і Hispània Citerior · Hispània і Hispània Citerior ·
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Conquesta romana d'Hispània і Hispània Ulterior · Hispània і Hispània Ulterior ·
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Conquesta romana d'Hispània і Ibers · Hispània і Ibers ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Conquesta romana d'Hispània і Illes Balears · Hispània і Illes Balears ·
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Conquesta romana d'Hispània і Imperi Cartaginès · Hispània і Imperi Cartaginès ·
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Conquesta romana d'Hispània і Lusitània · Hispània і Lusitània ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Conquesta romana d'Hispània і Península Ibèrica · Hispània і Península Ibèrica ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Conquesta romana d'Hispània і Pirineus · Hispània і Pirineus ·
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Conquesta romana d'Hispània і Primera Guerra Púnica · Hispània і Primera Guerra Púnica ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Conquesta romana d'Hispània і República Romana · Hispània і República Romana ·
Saguntum
Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.
Conquesta romana d'Hispània і Saguntum · Hispània і Saguntum ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Conquesta romana d'Hispània і Segona Guerra Púnica · Hispània і Segona Guerra Púnica ·
Tajo
El Tajo (Tacho en aragonès, Tajo en castellà, Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica.
Conquesta romana d'Hispània і Tajo · Hispània і Tajo ·
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Conquesta romana d'Hispània і Tàrraco · Hispània і Tàrraco ·
Tiberi Semproni Grac
Hispània Citerior va ser un polític romà, cap del partit popular a Roma durant els anys centrals del segle II aC i especialment famós per les grans reformes agràries que va emprendre i que van ser continuades després pel seu germà Gai Semproni Grac.
Conquesta romana d'Hispània і Tiberi Semproni Grac · Hispània і Tiberi Semproni Grac ·
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Conquesta romana d'Hispània і Titus Livi · Hispània і Titus Livi ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Conquesta romana d'Hispània і Hispània
- Què tenen en comú Conquesta romana d'Hispània і Hispània
- Semblances entre Conquesta romana d'Hispània і Hispània
Comparació entre Conquesta romana d'Hispània і Hispània
Conquesta romana d'Hispània té 82 relacions, mentre que Hispània té 196. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 9.71% = 27 / (82 + 196).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Conquesta romana d'Hispània і Hispània. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: