Similituds entre Conquesta de Mallorca і Corona d'Aragó
Conquesta de Mallorca і Corona d'Aragó tenen 30 coses en comú (en Uniopèdia): Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, Almogàver, Batalla de Muret, Batalla de Portopí, Batlle (antic règim), Berenguer de Palou II, Cambrils, Catalunya, Cavaller, Comtat de Barcelona, Consell Reial, Croades, Empordà, Festa de l'Estendard, Innocenci III, Jaume el Conqueridor, Menorca, Occitània, Pau i Treva de Déu, Pere el Catòlic, Pere el d'Osca, Pere Martell, Regne de Mallorca, Salou, Simó IV de Montfort, Vescomtat de Marsella, Vescomtat de Narbona, 12 de setembre, 31 de desembre, 5 de setembre.
Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun
Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun ibn Yaqub al-Mansur ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin ibn Alí, més conegut simplement com a Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, nascut en data aproximada el 1185/1186 a Malàga i germà del setè califa dels almohades Abu-Muhàmmad Abd Al·lah al-Àdil ibn Yaqub al-Mansur, va esdevenir el vuitè califa dels almohades l'any 1227 rivalitzant amb Yahya al-Mútassim.
Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun і Conquesta de Mallorca · Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun і Corona d'Aragó ·
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Almogàver і Conquesta de Mallorca · Almogàver і Corona d'Aragó ·
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Batalla de Muret і Conquesta de Mallorca · Batalla de Muret і Corona d'Aragó ·
Batalla de Portopí
La Batalla de Portopí, també anomenada Batalla de la Porrassa, va tenir lloc a l'actual terme de Calvià, entorn del coll de la Batalla, a la Serra de Portopí, el 12 de setembre de 1229 entre l'exèrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona d'Aragó i Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, el valí de Mallorca.
Batalla de Portopí і Conquesta de Mallorca · Batalla de Portopí і Corona d'Aragó ·
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Batlle (antic règim) і Conquesta de Mallorca · Batlle (antic règim) і Corona d'Aragó ·
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Berenguer de Palou II і Conquesta de Mallorca · Berenguer de Palou II і Corona d'Aragó ·
Cambrils
Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.
Cambrils і Conquesta de Mallorca · Cambrils і Corona d'Aragó ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Conquesta de Mallorca · Catalunya і Corona d'Aragó ·
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Cavaller і Conquesta de Mallorca · Cavaller і Corona d'Aragó ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Conquesta de Mallorca · Comtat de Barcelona і Corona d'Aragó ·
Consell Reial
El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.
Conquesta de Mallorca і Consell Reial · Consell Reial і Corona d'Aragó ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Conquesta de Mallorca і Croades · Corona d'Aragó і Croades ·
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Conquesta de Mallorca і Empordà · Corona d'Aragó і Empordà ·
Festa de l'Estendard
La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.
Conquesta de Mallorca і Festa de l'Estendard · Corona d'Aragó і Festa de l'Estendard ·
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Conquesta de Mallorca і Innocenci III · Corona d'Aragó і Innocenci III ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Conquesta de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Conquesta de Mallorca і Menorca · Corona d'Aragó і Menorca ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Conquesta de Mallorca і Occitània · Corona d'Aragó і Occitània ·
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Conquesta de Mallorca і Pau i Treva de Déu · Corona d'Aragó і Pau i Treva de Déu ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Conquesta de Mallorca і Pere el Catòlic · Corona d'Aragó і Pere el Catòlic ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Conquesta de Mallorca і Pere el d'Osca · Corona d'Aragó і Pere el d'Osca ·
Pere Martell
va ser un navegant català, còmit de galeres, armador i potent comerciant marítim amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental.
Conquesta de Mallorca і Pere Martell · Corona d'Aragó і Pere Martell ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Conquesta de Mallorca і Regne de Mallorca · Corona d'Aragó і Regne de Mallorca ·
Salou
Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.
Conquesta de Mallorca і Salou · Corona d'Aragó і Salou ·
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Conquesta de Mallorca і Simó IV de Montfort · Corona d'Aragó і Simó IV de Montfort ·
Vescomtat de Marsella
Escut dels vescomtes de Marsella La Major de Marsella El vescomtat de Marsella fou una jurisdicció feudal de Provença a la regió de la ciutat de Marsella.
Conquesta de Mallorca і Vescomtat de Marsella · Corona d'Aragó і Vescomtat de Marsella ·
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Conquesta de Mallorca і Vescomtat de Narbona · Corona d'Aragó і Vescomtat de Narbona ·
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
12 de setembre і Conquesta de Mallorca · 12 de setembre і Corona d'Aragó ·
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
31 de desembre і Conquesta de Mallorca · 31 de desembre і Corona d'Aragó ·
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
5 de setembre і Conquesta de Mallorca · 5 de setembre і Corona d'Aragó ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Conquesta de Mallorca і Corona d'Aragó
- Què tenen en comú Conquesta de Mallorca і Corona d'Aragó
- Semblances entre Conquesta de Mallorca і Corona d'Aragó
Comparació entre Conquesta de Mallorca і Corona d'Aragó
Conquesta de Mallorca té 162 relacions, mentre que Corona d'Aragó té 638. Com que tenen en comú 30, l'índex de Jaccard és 3.75% = 30 / (162 + 638).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Conquesta de Mallorca і Corona d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: