Similituds entre Conquesta carolíngia d'Hispània і Conquesta feudal hispànica
Conquesta carolíngia d'Hispània і Conquesta feudal hispànica tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Abu Tawr, Al-Àndalus, Al-Hàkam I, Alfons II d'Astúries, Ènnec Aritza, Barcelona, Batalla de Poitiers (732), Batalla de Roncesvalls, Carlemany, Carles Martell, Catalunya Vella, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtats catalans, Conquesta de Barxiluna, Conquesta de Girona, Conquesta omeia d'Hispània, Dieta de Paderborn, Ebre, Francs, Gàl·lia, Gòtia, Hispània, Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, Llobregat, Lluís el Pietós, Marca Hispànica, Osca, Pamplona, Regne de Navarra, ..., Saraqusta, Setge d'Arbuna (759), Setge de Saraqusta (778), Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, Valí, Vascons. Ampliar l'índex (6 més) »
Abu Tawr
Abu-Tawr fou valí de Waixqa.
Abu Tawr і Conquesta carolíngia d'Hispània · Abu Tawr і Conquesta feudal hispànica ·
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Conquesta carolíngia d'Hispània · Al-Àndalus і Conquesta feudal hispànica ·
Al-Hàkam I
miniatura Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).
Al-Hàkam I і Conquesta carolíngia d'Hispània · Al-Hàkam I і Conquesta feudal hispànica ·
Alfons II d'Astúries
Alfons II d'Astúries el Cast (Oviedo, v 760 - 842), rei d'Astúries (791-842).
Alfons II d'Astúries і Conquesta carolíngia d'Hispània · Alfons II d'Astúries і Conquesta feudal hispànica ·
Ènnec Aritza
Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.
Ènnec Aritza і Conquesta carolíngia d'Hispània · Ènnec Aritza і Conquesta feudal hispànica ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Conquesta carolíngia d'Hispània · Barcelona і Conquesta feudal hispànica ·
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Batalla de Poitiers (732) і Conquesta carolíngia d'Hispània · Batalla de Poitiers (732) і Conquesta feudal hispànica ·
Batalla de Roncesvalls
La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.
Batalla de Roncesvalls і Conquesta carolíngia d'Hispània · Batalla de Roncesvalls і Conquesta feudal hispànica ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Conquesta carolíngia d'Hispània · Carlemany і Conquesta feudal hispànica ·
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Carles Martell і Conquesta carolíngia d'Hispània · Carles Martell і Conquesta feudal hispànica ·
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Catalunya Vella і Conquesta carolíngia d'Hispània · Catalunya Vella і Conquesta feudal hispànica ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Conquesta carolíngia d'Hispània · Comtat d'Urgell і Conquesta feudal hispànica ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Conquesta carolíngia d'Hispània · Comtat de Barcelona і Conquesta feudal hispànica ·
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Comtats catalans і Conquesta carolíngia d'Hispània · Comtats catalans і Conquesta feudal hispànica ·
Conquesta de Barxiluna
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Conquesta de Barxiluna · Conquesta de Barxiluna і Conquesta feudal hispànica ·
Conquesta de Girona
La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Conquesta de Girona · Conquesta de Girona і Conquesta feudal hispànica ·
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Conquesta omeia d'Hispània · Conquesta feudal hispànica і Conquesta omeia d'Hispània ·
Dieta de Paderborn
La Dieta de Paderborn va ser una dieta imperial de temps de Carlemany que, d'acord amb els Annals Franco Royal, es va reunir a Paderborn (Padari Brunno en els documents medievals) l'any 777.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Dieta de Paderborn · Conquesta feudal hispànica і Dieta de Paderborn ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Ebre · Conquesta feudal hispànica і Ebre ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Francs · Conquesta feudal hispànica і Francs ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Gàl·lia · Conquesta feudal hispànica і Gàl·lia ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Gòtia · Conquesta feudal hispànica і Gòtia ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Hispània · Conquesta feudal hispànica і Hispània ·
Hussayn ibn Yahya al-Ansarí
Hussayn ibn Yahya al-Ansarí o al-Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, més conegut com a Hussayn al-Ansarí o simplement al-Ansarí, fou un valí de Saragossa (a. 774- d. 781).
Conquesta carolíngia d'Hispània і Hussayn ibn Yahya al-Ansarí · Conquesta feudal hispànica і Hussayn ibn Yahya al-Ansarí ·
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Llobregat · Conquesta feudal hispànica і Llobregat ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Conquesta carolíngia d'Hispània і Lluís el Pietós · Conquesta feudal hispànica і Lluís el Pietós ·
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Marca Hispànica · Conquesta feudal hispànica і Marca Hispànica ·
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Osca · Conquesta feudal hispànica і Osca ·
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Pamplona · Conquesta feudal hispànica і Pamplona ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Regne de Navarra · Conquesta feudal hispànica і Regne de Navarra ·
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Saraqusta · Conquesta feudal hispànica і Saraqusta ·
Setge d'Arbuna (759)
El tercer setge d'Arbuna (752-759) fou el més llarg dels setges de la ciutat d'Arbuna (Narbona) i el que va posar punt final a la dominació musulmana i el valiat d'Arbuna.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Setge d'Arbuna (759) · Conquesta feudal hispànica і Setge d'Arbuna (759) ·
Setge de Saraqusta (778)
El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Setge de Saraqusta (778) · Conquesta feudal hispànica і Setge de Saraqusta (778) ·
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ——, més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan, Sulayman al-Arabí o simplement al-Arabí (m. 780), fou valí de Barcelona (a. 777-780).
Conquesta carolíngia d'Hispània і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí · Conquesta feudal hispànica і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ·
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Valí · Conquesta feudal hispànica і Valí ·
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Vascons · Conquesta feudal hispànica і Vascons ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Conquesta carolíngia d'Hispània і Conquesta feudal hispànica
- Què tenen en comú Conquesta carolíngia d'Hispània і Conquesta feudal hispànica
- Semblances entre Conquesta carolíngia d'Hispània і Conquesta feudal hispànica
Comparació entre Conquesta carolíngia d'Hispània і Conquesta feudal hispànica
Conquesta carolíngia d'Hispània té 102 relacions, mentre que Conquesta feudal hispànica té 400. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 7.17% = 36 / (102 + 400).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Conquesta carolíngia d'Hispània і Conquesta feudal hispànica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: