Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Conjunt arqueològic de Tàrraco і Història de Tarragona
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Història de Tarragona tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Amfiteatre de Tarragona, Aqüeducte de les Ferreres, Arc de Berà, August, Catedral de Tarragona, Circ romà de Tarragona, Fòrum de la Colònia (Tarragona), Fòrum Provincial (Tarragona), Francolí, Gneu Corneli Escipió Calvus, Hadrià, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Muralles romanes de Tarragona, Necròpolis paleocristiana de Tarragona, Pedrera romana del Mèdol, Port, Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco, Roma, Tarragona, Tàrraco, Teatre romà de Tarragona, Torre dels Escipions, Vespasià, Via Augusta, Vil·la romana de Centcelles, Vil·la romana dels Munts.
Amfiteatre de Tarragona
Amfiteatre romà de Tàrraco Lamfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada.
Amfiteatre de Tarragona і Conjunt arqueològic de Tàrraco · Amfiteatre de Tarragona і Història de Tarragona ·
Aqüeducte de les Ferreres
El Pont del Diable (també anomenat Aqüeducte de les Ferreres) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco.
Aqüeducte de les Ferreres і Conjunt arqueològic de Tàrraco · Aqüeducte de les Ferreres і Història de Tarragona ·
Arc de Berà
Larc de Berà (sovint escrit incorrectament com a Arc de Barà) és un arc honorífic situat a Roda de Berà, a uns 20 km al nord de la ciutat de Tarragona.
Arc de Berà і Conjunt arqueològic de Tàrraco · Arc de Berà і Història de Tarragona ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Conjunt arqueològic de Tàrraco · August і Història de Tarragona ·
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Catedral de Tarragona і Conjunt arqueològic de Tàrraco · Catedral de Tarragona і Història de Tarragona ·
Circ romà de Tarragona
El circ de Tarraco es trobava emplaçat dins el pomerium de la ciutat, aprofitant uns terrenys que, des d'època fundacional, eren de propietat estatal.
Circ romà de Tarragona і Conjunt arqueològic de Tàrraco · Circ romà de Tarragona і Història de Tarragona ·
Fòrum de la Colònia (Tarragona)
El Fòrum de la Colònia de Tàrraco, capital de la Província d'Hispània Citerior, és l'espai on es desenvolupava els afers administratius i comercials de la ciutat romana.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Fòrum de la Colònia (Tarragona) · Fòrum de la Colònia (Tarragona) і Història de Tarragona ·
Fòrum Provincial (Tarragona)
El Fòrum Provincial és conseqüència de la capitalitat de Tàrraco de la Província de la Hispània Citerior o Província Tarraconensis.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Fòrum Provincial (Tarragona) · Fòrum Provincial (Tarragona) і Història de Tarragona ·
Francolí
El Francolí és un riu de Catalunya que desguassa al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Francolí · Francolí і Història de Tarragona ·
Gneu Corneli Escipió Calvus
Gneu Corneli Escipió Calvus (llatí: Gnæus Cornelius Scipio Calvus; nascut cap al 265 aC i mort el 211 aC) fou un polític i cap militar de la República Romana que fou cònsol el 222 aC.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Gneu Corneli Escipió Calvus · Gneu Corneli Escipió Calvus і Història de Tarragona ·
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Hadrià · Hadrià і Història de Tarragona ·
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Hispània Citerior · Hispània Citerior і Història de Tarragona ·
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Hispània Tarraconense · Hispània Tarraconense і Història de Tarragona ·
Muralles romanes de Tarragona
Les muralles romanes de Tarragona és una de les primeres grans obres que els romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada a Tàrraco.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Muralles romanes de Tarragona · Història de Tarragona і Muralles romanes de Tarragona ·
Necròpolis paleocristiana de Tarragona
La necròpolis paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari d'època tardoromana de mitjan dC ubicat fora del nucli urbà, prop del riu Francolí, que perdura fins al.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Necròpolis paleocristiana de Tarragona · Història de Tarragona і Necròpolis paleocristiana de Tarragona ·
Pedrera romana del Mèdol
La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol, de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra calcària —molt freqüent a la zona— en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Pedrera romana del Mèdol · Història de Tarragona і Pedrera romana del Mèdol ·
Port
Un port és una estructura on els vaixells poden estar arrecerats i fer les operacions d'embarcament i desembarcament de passatge i mercaderies.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Port · Història de Tarragona і Port ·
Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco
Fòrum Provincial El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco · Història de Tarragona і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Roma · Història de Tarragona і Roma ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Tarragona · Història de Tarragona і Tarragona ·
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Tàrraco · Història de Tarragona і Tàrraco ·
Teatre romà de Tarragona
El Teatre romà de Tarragona és un teatre romà construït en època d'August, en les proximitats del Fòrum de la Colònia i de la zona portuària de Tàrraco, actual Tarragona.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Teatre romà de Tarragona · Història de Tarragona і Teatre romà de Tarragona ·
Torre dels Escipions
La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del dC al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco, a la vora de la carretera N-340, a l'oest-nord/oest de la ciutat de Tarragona. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis —divinitat oriental funerària— que sostenen una inscripció. Una errònia identificació de les figures amb els germans Publi i Gneu Escipió és l'origen del nom tradicional.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Torre dels Escipions · Història de Tarragona і Torre dels Escipions ·
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Vespasià · Història de Tarragona і Vespasià ·
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Via Augusta · Història de Tarragona і Via Augusta ·
Vil·la romana de Centcelles
La vil·la romana de Centcelles comprèn les restes d'una antiga vil·la rural del, de la qual es conserva fonamentalment l'àrea termal i un magnífic mausoleu del, l'element sens dubte més important del conjunt.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Vil·la romana de Centcelles · Història de Tarragona і Vil·la romana de Centcelles ·
Vil·la romana dels Munts
La vil·la romana dels Munts està ubicada al municipi d'Altafulla, a 12 quilòmetres de Tarragona, sobre un petit turó a la vora de la platja.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Vil·la romana dels Munts · Història de Tarragona і Vil·la romana dels Munts ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Conjunt arqueològic de Tàrraco і Història de Tarragona
- Què tenen en comú Conjunt arqueològic de Tàrraco і Història de Tarragona
- Semblances entre Conjunt arqueològic de Tàrraco і Història de Tarragona
Comparació entre Conjunt arqueològic de Tàrraco і Història de Tarragona
Conjunt arqueològic de Tàrraco té 54 relacions, mentre que Història de Tarragona té 159. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 12.68% = 27 / (54 + 159).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Conjunt arqueològic de Tàrraco і Història de Tarragona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
