Conflicte nord-irlandès і Ulster Volunteer Force

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Conflicte nord-irlandès і Ulster Volunteer Force

Conflicte nord-irlandès vs. Ulster Volunteer Force

El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes. LUlster Volunteer Force (UVF), (en català Força voluntària de l'Ulster), és un grup paramilitar lleialista d'Irlanda del Nord, fundat el 1966, que reprèn el nom d'una antiga milícia unionista.

Associació de Defensa de l'Ulster

L'Associació de Defensa de l'Ulster (en anglès: Ulster Defence Association, UDA) és una organització paramilitar protestant lleialista implicada en el conflicte nord-irlandès.

Associació de Defensa de l'Ulster і Conflicte nord-irlandès · Associació de Defensa de l'Ulster і Ulster Volunteer Force · Veure més »

Batalla del Bogside

Batalla del Bogside (en anglès: Battle of Bogside; en gaèlic: Cath Thaobh an Phortaigh) és el nom donat als disturbis que es van produir durant 3 dies d'agost de 1969 al barri del Bogside, a la ciutat nordirlandesa de Derry/Londonderry, entre residents del barri catòlic i la policia local (la Royal Ulster Constabulary, RUC).

Batalla del Bogside і Conflicte nord-irlandès · Batalla del Bogside і Ulster Volunteer Force · Veure més »

Cinc minuts de glòria

Cinc minuts de glòria (títol original en anglès, Five Minutes of Heaven) és una pel·lícula britànicoirlandesa feta per a la televisió, dirigida per Oliver Hirschbiegel, d'un guió de Guy Hibbert.

Cinc minuts de glòria і Conflicte nord-irlandès · Cinc minuts de glòria і Ulster Volunteer Force · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Conflicte nord-irlandès і Gran Bretanya · Gran Bretanya і Ulster Volunteer Force · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Conflicte nord-irlandès і Irlanda · Irlanda і Ulster Volunteer Force · Veure més »

Irlanda del Nord

Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.

Conflicte nord-irlandès і Irlanda del Nord · Irlanda del Nord і Ulster Volunteer Force · Veure més »

Lleialisme de l'Ulster

Banderes lleialistes a Newbuildings: la bandera britànica, la bandera provincial de l'Ulster i la bandera de l'Orde d'Orange Reina mare d'Anglaterra Bandera lleialista amb la Mà Vermella de l'Ulster i l'eslogan lleialista "For God and Ulster" A la nació constituent britànica d'Irlanda del Nord, el terme lleialisme defineix una ideologia que s'oposa a la unificació de l'illa d'Irlanda en un sol estat.

Conflicte nord-irlandès і Lleialisme de l'Ulster · Lleialisme de l'Ulster і Ulster Volunteer Force · Veure més »

Loyalist Volunteer Force

La Loyalist Volunteer Force (LVF, en català Força voluntària lleialista) és un grup paramilitar lleialista d'Irlanda del Nord.

Conflicte nord-irlandès і Loyalist Volunteer Force · Loyalist Volunteer Force і Ulster Volunteer Force · Veure més »

Partit Unionista Progressista

Partit Unionista Progressista (Progressive Unionist Party, PUP) és un partit polític d'Irlanda del Nord fundat el 1979 a partir del Grup Independent Unionista que funcionava a Shankill (Belfast).

Conflicte nord-irlandès і Partit Unionista Progressista · Partit Unionista Progressista і Ulster Volunteer Force · Veure més »

Red Hand Commandos

Els Red Hand Commandos (RHC, en català Comandos de la mà roja) són un grup paramilitar lleialista nord-irlandès fundat el 1972.

Conflicte nord-irlandès і Red Hand Commandos · Red Hand Commandos і Ulster Volunteer Force · Veure més »

Ulster Defence Regiment

LUlster Defence Regiment (UDR; (català: Regiment de Defensa de l'Ulster) va ser una unitat de l'Exèrcit Britànic en els anys 1970-1992. L'UDR va néixer en substitució dels «B specials» (USC), una policia voluntària de la Policia Reial de l'Ulster, i el seu lloc d'acció va ser Irlanda del Nord durant tota la seva existència. En 1990, com un resultat de la caiguda del Mur de Berlín, i el final de la Guerra Freda, l'exèrcit va decidir dissoldre la unitat i fusionar-la amb els Royal Irish Rangers, un procés completat el 1992.

Conflicte nord-irlandès і Ulster Defence Regiment · Ulster Defence Regiment і Ulster Volunteer Force · Veure més »