Conflicte nord-irlandès і L'Emergència

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Conflicte nord-irlandès і L'Emergència

Conflicte nord-irlandès vs. L'Emergència

El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes. L'Emergència (gaèlic irlandès Ré na Práinne / An Éigeandáil) va ser un eufemisme oficial usat pel Govern de la República d'Irlanda durant la dècada del 1940 per referir-se a la seva posició davant la Segona Guerra Mundial.

Alçament de Pasqua

L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.

Alçament de Pasqua і Conflicte nord-irlandès · Alçament de Pasqua і L'Emergència · Veure més »

Éamonn de Valera

Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).

Éamonn de Valera і Conflicte nord-irlandès · Éamonn de Valera і L'Emergència · Veure més »

Belfast

Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.

Belfast і Conflicte nord-irlandès · Belfast і L'Emergència · Veure més »

Camp de Curragh

El camp de Curragh vist des de la planura homònima El camp de Curragh (gaèlic irlandès: Campa an Churraigh) és una base i acadèmia militar situada a Curragh, comtat de Kildare, República d'Irlanda.

Camp de Curragh і Conflicte nord-irlandès · Camp de Curragh і L'Emergència · Veure més »

Dáil Éireann

La Dáil Éireann és la cambra baixa de lOireachtas (parlament) de la República d'Irlanda.

Conflicte nord-irlandès і Dáil Éireann · Dáil Éireann і L'Emergència · Veure més »

Dublín

Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.

Conflicte nord-irlandès і Dublín · Dublín і L'Emergència · Veure més »

Estat Lliure d'Irlanda

L'Estat Lliure d'Irlanda (en gaèlic irlandès: Saorstát Éireann; en anglès: Irish Free State) fou l'estat establert el 1922 d'acord amb el Tractat Angloirlandès de 1921 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.

Conflicte nord-irlandès і Estat Lliure d'Irlanda · Estat Lliure d'Irlanda і L'Emergència · Veure més »

Exèrcit Republicà Irlandès

LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).

Conflicte nord-irlandès і Exèrcit Republicà Irlandès · Exèrcit Republicà Irlandès і L'Emergència · Veure més »

Fianna Fáil

Fianna Fáil (en irlandès, soldats del destí), o també anomenat Partit Republicà, és el partit polític més important de la República d'Irlanda.

Conflicte nord-irlandès і Fianna Fáil · Fianna Fáil і L'Emergència · Veure més »

Fine Gael

Fine Gael (en irlandès, família o tribu dels irlandesos) és un partit polític irlandès d'ideologia demòcrata-cristiana.

Conflicte nord-irlandès і Fine Gael · Fine Gael і L'Emergència · Veure més »

Gaèlic irlandès

El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.

Conflicte nord-irlandès і Gaèlic irlandès · Gaèlic irlandès і L'Emergència · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Conflicte nord-irlandès і Gran Bretanya · Gran Bretanya і L'Emergència · Veure més »

Guerra angloirlandesa

Monument als combatents per la independència d'Irlanda La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918.

Conflicte nord-irlandès і Guerra angloirlandesa · Guerra angloirlandesa і L'Emergència · Veure més »

Guerra Civil irlandesa

La Guerra Civil irlandesa (en irlandès Cogadh Saoraíocht, Juny de 1922 - Abril de 1923) va ser un conflicte entre partidaris i detractors del Tractat Angloirlandès del 6 de desembre de 1921, que establia l'Estat Lliure d'Irlanda, predecessor de l'actual República d'Irlanda.

Conflicte nord-irlandès і Guerra Civil irlandesa · Guerra Civil irlandesa і L'Emergència · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Conflicte nord-irlandès і Irlanda · Irlanda і L'Emergència · Veure més »

Irlanda del Nord

Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.

Conflicte nord-irlandès і Irlanda del Nord · Irlanda del Nord і L'Emergència · Veure més »

MI5

El Security Service MI5, o simplement MI5 (Military Intelligence Section 5), és un servei de seguretat del Regne Unit que té per a missió protegir aquest estat de qualsevol mena d'atac interior.

Conflicte nord-irlandès і MI5 · L'Emergència і MI5 · Veure més »

Partit Demòcrata dels Estats Units

El Partit Demòcrata (en anglès, Democratic Party) és un dels dos principals partits polítics contemporanis dels Estats Units, juntament amb el Partit Republicà, el seu principal rival.

Conflicte nord-irlandès і Partit Demòcrata dels Estats Units · L'Emergència і Partit Demòcrata dels Estats Units · Veure més »

Presó de Mountjoy

La Presó de Mountjoy (gaèlic irlandès Príosún Mhuinseo) fundada com a Mountjoy Gaol, de sobrenom The Joy, és una presó de seguretat mitjana situada a Phibsborough al centre de Dublín, Irlanda.

Conflicte nord-irlandès і Presó de Mountjoy · L'Emergència і Presó de Mountjoy · Veure més »

Primer ministre

El primer ministre (en femení, la primera ministra) és el ministre de més alt rang del gabinet o Consell de ministres de la branca executiva del govern d'un sistema parlamentari.

Conflicte nord-irlandès і Primer ministre · L'Emergència і Primer ministre · Veure més »

Primer ministre del Regne Unit

El primer ministre del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (PMRUGBIN) (Prime Minister of the United Kingdom, en anglès; Prif Weinidogion i Deyrnas Unedig, en gal·lès; Prìomhairean na Breatainne, en gaèlic escocès) és el cap de Govern del Regne Unit.

Conflicte nord-irlandès і Primer ministre del Regne Unit · L'Emergència і Primer ministre del Regne Unit · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Conflicte nord-irlandès і Regne Unit · L'Emergència і Regne Unit · Veure més »

Royal Air Force

La Royal Air Force (RAF) (en català: Reial Força Aèria) és la branca aèria de les forces armades britàniques.

Conflicte nord-irlandès і Royal Air Force · L'Emergència і Royal Air Force · Veure més »

Royal Ulster Constabulary

La Policia Reial de l'Ulster (Royal Ulster Constabulary, RUC) és una emanació de la Royal Irish Constabulary.

Conflicte nord-irlandès і Royal Ulster Constabulary · L'Emergència і Royal Ulster Constabulary · Veure més »

Seán MacBride

Seán MacBride (París, França 1904 - Dublín, Irlanda 1988) fou un periodista, advocat i polític irlandès, cofundador d'Amnistia Internacional, guardonat el 1974, conjuntament amb el japonès Eisaku Sato, amb el Premi Nobel de la Pau i el 1975-76 amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.

Conflicte nord-irlandès і Seán MacBride · L'Emergència і Seán MacBride · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Conflicte nord-irlandès і Tercer Reich · L'Emergència і Tercer Reich · Veure més »

Tractat Angloirlandès

El Tractat Angloirlandès del 1921 va suposar, per una banda, la fi de la guerra d'independència irlandesa, i per una altra la divisió de l'illa d'Irlanda entre la Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.

Conflicte nord-irlandès і Tractat Angloirlandès · L'Emergència і Tractat Angloirlandès · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Conflicte nord-irlandès і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · L'Emergència і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unionisme (Irlanda)

Isabel II, Belfast. En la part inferior es pot llegir:''Nosaltres els súbdits britànics de l'Ulsterprometem la nostra aliançaa sa Majestat Sobiranala Reina Elisabet IIara i per sempre.'' L'Unionisme és la ideologia que promou el manteniment o l'enfortiment dels vincles polítics i culturals entre Irlanda (sovint i, especialment Irlanda del Nord) i Gran Bretanya, i que originalment defensava que les relacions institucionals entre ambdós països es desenvolupessin en el marc de l'Acta d'Unió de 1800, que els va unir en una sola entitat política.

Conflicte nord-irlandès і Unionisme (Irlanda) · L'Emergència і Unionisme (Irlanda) · Veure més »