53 les relacions: Alfons XI de Castella, Antoni Maria Claret i Clarà, Archivo Español de Arte, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Companyia de Jesús, Confessió (religió), Cristianisme, Diego de Deza, Eduard el Confessor, Eduard VI d'Anglaterra, Enric III de Castella, Enric III de França, Enric VIII d'Anglaterra, Església primitiva, Eucaristia, Europa Occidental, Expulsió dels jesuïtes, Expulsió dels moriscos, Família franciscana, Fèlix Amat de Palou i Pont, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Ferran VI d'Espanya, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, Francisco Jiménez de Cisneros, Froilán Díaz de Llanos, Hernando de Talavera, Inquisidor general, Joan Josep d'Àustria, Joan Lluís Vives i March, John Fisher, Juan Everardo Nithard, Llista de reis de França, Luis Aliaga, Manuel Joaquín Álvarez de Toledo, Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Màrtir, Monarca, Monarquia autoritària, Monarquia d'Espanya, Motí de Squillace, Orde (religió), Orde de Sant Benet, Orde de Sant Jeroni, Orde dels Predicadors, Persecució, Privat, ..., Sacerdot, Suger, Zenón de Somodevilla y Bengoechea. Ampliar l'índex (3 més) »
Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).
Nou!!: Confessor і Alfons XI de Castella · Veure més »
Antoni Maria Claret i Clarà
Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent, Bages, 23 de desembre de 1807 - Abadia de Fontfreda, 24 d'octubre de 1870), conegut com a Pare Claret, va ser un religiós català, arquebisbe de Santiago de Cuba i confessor d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Confessor і Antoni Maria Claret i Clarà · Veure més »
Archivo Español de Arte
Archivo Español de Arte és una revista científica publicada per l’Instituto Diego Velázquez del CSIC (Madrid), fundada el 1940, i dedicada a la investigació de la Història de l'Art Espanyol i també de l'estranger en relació amb Espanya, des de l'edat mitjana fins als nostres dies.
Nou!!: Confessor і Archivo Español de Arte · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Confessor і Carles II de Castella · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Confessor і Carles III d'Espanya · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Confessor і Companyia de Jesús · Veure més »
Confessió (religió)
La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.
Nou!!: Confessor і Confessió (religió) · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Confessor і Cristianisme · Veure més »
Diego de Deza
Diego de Deza OP (Toro, 1443/1444; Sevilla, 9 de juny de 1523)No es coneix la data de naixement de Deza.
Nou!!: Confessor і Diego de Deza · Veure més »
Eduard el Confessor
Eduard el Confessor (vers 1003 - 5 de gener del 1066) va ser el primer rei dels anglesos des de l'efímera restitució de la casa anglosaxona de Wessex el 1042 i fins a la seva mort.
Nou!!: Confessor і Eduard el Confessor · Veure més »
Eduard VI d'Anglaterra
Eduard Tudor i Seymour de Witshire (1537-1553) va néixer al palau de Hampton Court el 12 d'octubre de 1537.
Nou!!: Confessor і Eduard VI d'Anglaterra · Veure més »
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Nou!!: Confessor і Enric III de Castella · Veure més »
Enric III de França
Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.
Nou!!: Confessor і Enric III de França · Veure més »
Enric VIII d'Anglaterra
va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.
Nou!!: Confessor і Enric VIII d'Anglaterra · Veure més »
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Nou!!: Confessor і Església primitiva · Veure més »
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Nou!!: Confessor і Eucaristia · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Confessor і Europa Occidental · Veure més »
Expulsió dels jesuïtes
Carles III cap a 1760 L'expulsió dels jesuïtes d'Espanya del 1767 va ser ordenada pel rei Carles III sota l'acusació d'haver estat els instigadors dels motins populars de l'any anterior, coneguts amb el nom de Motí de Squillace.
Nou!!: Confessor і Expulsió dels jesuïtes · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Confessor і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: Confessor і Família franciscana · Veure més »
Fèlix Amat de Palou i Pont
Fèlix Amat de Palou i Pont (Sabadell, 10 d'agost de 1750 - Barcelona, 11 de novembre de 1824) fou un escriptor, filòsof, lexicògraf i teòleg jansenista català de la Il·lustració.
Nou!!: Confessor і Fèlix Amat de Palou i Pont · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Confessor і Felip III de Castella · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Confessor і Felip IV de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Confessor і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Confessor і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Nou!!: Confessor і Ferran VI d'Espanya · Veure més »
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja (Tordesillas, 1553 — Valladolid, 1625) més conegut com a Duc de Lerma, fou ministre espanyol, 5è marquès de Dénia i primer duc de Lerma.
Nou!!: Confessor і Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja · Veure més »
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Nou!!: Confessor і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »
Froilán Díaz de Llanos
Froilán Díaz de Llanos (Lleó - Madrid, 1709) va ser un religiós dominic espanyol, confessor de Carles II de Castella, que va ser perseguit per la Inquisició per haver dirigit els exorcismes destinats a alliberar el rei dels encanteris sota els quals suposadament es trobava.
Nou!!: Confessor і Froilán Díaz de Llanos · Veure més »
Hernando de Talavera
Hernando de Talavera (Talavera de la Reina o Oropesa, província de Toledo, 1428 - Granada, 14 de maig de 1507) va ser un monjo jerònim, prior del Monestir de Santa María de Prado a Valladolid, bisbe d'Àvila (1485) i arquebisbe de Granada (1492), confessor i conseller d'Isabel la Catòlica (1465), i entrà en contacte amb Cristòfor Colom, a qui ajudà econòmicament.
Nou!!: Confessor і Hernando de Talavera · Veure més »
Inquisidor general
LInquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola.
Nou!!: Confessor і Inquisidor general · Veure més »
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Nou!!: Confessor і Joan Josep d'Àustria · Veure més »
Joan Lluís Vives i March
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Nou!!: Confessor і Joan Lluís Vives i March · Veure més »
John Fisher
John Fisher (Beverley, York, 19 d'octubre de 1469 - Londres, 22 de juny de 1535) fou un teòleg i humanista anglès.
Nou!!: Confessor і John Fisher · Veure més »
Juan Everardo Nithard
Juan Everardo Nithard, conegut així a Espanya, de naixement, en alemany, Johann Eberhard Neidhardt (Falkenstein, Àustria, 8 de desembre de 1607 - Roma, Estats Pontificis, 1 de febrer de 1681) va ser un religiós austríac, membre de la Companyia de Jesús.
Nou!!: Confessor і Juan Everardo Nithard · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Confessor і Llista de reis de França · Veure més »
Luis Aliaga
Fra Luis Aliaga Martínez (Saragossa, 1565/1566 - Saragossa, 11 de desembre de 1626).
Nou!!: Confessor і Luis Aliaga · Veure més »
Manuel Joaquín Álvarez de Toledo
Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal y Pimentel, comte d'Oropesa (Pamplona, 1641 - Barcelona, 1707) noble i polític castellà.
Nou!!: Confessor і Manuel Joaquín Álvarez de Toledo · Veure més »
Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).
Nou!!: Confessor і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) · Veure més »
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.
Nou!!: Confessor і Màrtir · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Confessor і Monarca · Veure més »
Monarquia autoritària
La monarquia autoritària és una categoria utilitzada per la historiografia per a referir-se a les monarquies d'Europa Occidental des de finals de l'edat mitjana fins a començaments de l'edat moderna.
Nou!!: Confessor і Monarquia autoritària · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Confessor і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Motí de Squillace
Leopoldo de Gregorio, marqués de Squillace, per Giuseppe Bonito, oli sobre llenç, 128 x 102,5 cm, Madrid, Museu del Prado. El motí de Squillace es va organitzar a Madrid el març de 1766 i va estar motivat per un decret de Squillace, ministre de Carles III, que prohibia lluir capa llarga i barret d'ala ampla, adduint que aquesta indumentària afavoria que es cometessin delictes perquè era impossible d'identificar el delinqüent.
Nou!!: Confessor і Motí de Squillace · Veure més »
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Nou!!: Confessor і Orde (religió) · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Confessor і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde de Sant Jeroni
LOrde de sant Jeroni (Ordo Sancti Hieronymi) és un orde religiós de tipus monàstic fundat el 1373 a San Bartolomé de Lupiana, a partir d'una comunitat d'anacoretes castellans.
Nou!!: Confessor і Orde de Sant Jeroni · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Confessor і Orde dels Predicadors · Veure més »
Persecució
Recreació del mite de Dirce (la pintura de Henryk Siemiradzki (1897) Una dona cristiana martiritzada per Neró, Museu Nacional de Varsòvia Persecució és el conjunt d'accions repressives o maltractament, persistents, realitzades per un individu o més comunament un grup específic, sobre un altre grup o sobre un individu, del qual es diferencia per la manera de pensar o per determinades característiques físiques, religioses, culturals, polítiques, ètniques o altres.
Nou!!: Confessor і Persecució · Veure més »
Privat
Gabrielle de Polastron, duquesa de Polignac El privat o favorit és un càrrec històric representat per una persona en qui el rei tenia confiança, i que dirigia bona part dels afers de l'Estat.
Nou!!: Confessor і Privat · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Confessor і Sacerdot · Veure més »
Suger
'''Suger de Saint-Denis''' en un vitrall medieval Suger (c. 1081 – 13 de gener, 1151) va ser un eclesiàstic francès, personatge polític i historiador, procedent d'una família pobra de cavallers de Flandes.
Nou!!: Confessor і Suger · Veure més »
Zenón de Somodevilla y Bengoechea
Zenón de Somodevilla y Bengoechea, marquès de l'Ensenada (Hervías, La Rioja, 2 de juny de 1702 - Medina del Campo, (Valladolid, 2 de desembre de 1781) fou un polític il·lustrat espanyol, conseller d'Estat de Felip V, Lluís I i Ferran VI. Fou una figura clau en el disseny i l'aplicació de la Gran Batuda, coneguda oficialment com a Presó General de Gitanos, un intent d'extermini dels gitanos que vivien a Espanya.
Nou!!: Confessor і Zenón de Somodevilla y Bengoechea · Veure més »