Similituds entre Confederació de Polònia i Lituània і Volodímir (ciutat)
Confederació de Polònia i Lituània і Volodímir (ciutat) tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Casimir III, Companyia de Jesús, Eparquia, Església Catòlica Romana, Església grecocatòlica ucraïnesa, Església Ortodoxa, Gran Ducat de Lituània, Imperi Rus, Jueus, Llatí, Polonès, Polonesos, Primera Guerra Mundial, Regne de Polònia, Repartiment de Polònia, Rutènia, Starosta, Tadeusz Kościuszko, Toruń, Ucraïna, Unió de Brest, Unió de Lublin, Volínia.
Casimir III
Casimir III o Casimir el Gran —Kazimierz Wielki — 1310 - 1370) fou rei de Polònia (1333-1370), era fill del rei Ladislau I el Breu i de Jadwiga de Gniezno i la Gran Polònia. Casimir és l'únic rei polonès dels dos que el reberen que ha mantingut el títol de "Gran" en la història polonesa (Boleslau I de Polònia també havia estat anomenat el Gran). Quan rebé la corona, els seus súbdits no reconeixien el seu títol anomenant-lo "rei de Cracòvia". Quan ell arribà, l'economia s'empitjorà per culpa de la guerra i el país s'anava despoblant. A la seva mort, deixava un país doblat en mida (principalment a través de l'addició de la Ucraïna d'avui, en aquell temps el Ducat d'Halicz), pròsper, ric i amb grans perspectives pel futur. Encara que se'l descriu com a rei pacífic als llibres infantils, de fet lluità victoriós en moltes guerres i estava a punt per començar-ne d'altres quan es va morir. Entre 1340 i 1352 es van lliurar diverses guerres per la successió Galítsia-Volínia. Després que Bolesław Jerzy de Mazovia fos enverinat pels nobles rutens locals el 1340, tant Casimir III de Polònia i Gediminas, el gran duc de Lituània van reclamar el regne. Després d'un conflicte prolongat, Galítsia-Volínia es va dividir entre Polònia (Galítsia) i Lituània (Volínia) i en 1352 Casimir III el Gran obté Galítsia (amb Lviv, Hàlitx, Chełm, Lutsk i Belz), Podíl·lia i una part de Volínia, i la resta de Volínia, incloent Kiev, i Podlàquia esdevenen lituanes, i els governants lituans van assumir llavors el títol sobre Rutenia. Rutènia va deixar d'existir com a estat independent. Nascut a Kowal, Casimir el Gran es casava primer amb Aldona de Lituània, la filla de Gediminas de Lituània. Després es casava amb Adelaida de Hessen, sent el començament de la seva carrera de marit bígam. Es divorciava d'Adelaida el 1356, es casava amb Cristina, es divorciava, i en quart lloc (quan com a mínim Adelaida i possiblement també Cristina encara eren vives) el 1365 es casava amb Jadwiga de Glogow i Sagan. Les seves filles foren Cunegunda (1357), que es casava amb Lluís VI el Romà, fill de Lluís IV de Baviera, i Elisabet, que es casava amb el Duc de Pomerània Bogislau V. Les seves tres filles amb la seva quarta muller eren molt joves i de legitimitat dubtosa a causa de la bigàmia del seu pare. Per una desafortunada casualitat estadística, els 5 nens que engendrava amb la seva primera i quarta muller eren filles, i així era incapaç de produir un hereu mascle legítim al seu tron. Quan Casimir, l'últim rei de la dinastia Piast de Polònia, moria el 1370, el seu nebot el rei Lluís I d'Hongria el succeïa convertint-se en rei de Polònia en la unió personal amb Hongria.
Casimir III і Confederació de Polònia i Lituània · Casimir III і Volodímir (ciutat) ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Companyia de Jesús і Confederació de Polònia i Lituània · Companyia de Jesús і Volodímir (ciutat) ·
Eparquia
Una eparquia (del grec ἐπαρχία) és una circumscripció territorial sota l'autoritat d'un bisbe, en les Esglésies Catòliques Orientals, l'Església Ortodoxa i les Esglésies ortodoxes orientals.
Confederació de Polònia i Lituània і Eparquia · Eparquia і Volodímir (ciutat) ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Confederació de Polònia i Lituània і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Volodímir (ciutat) ·
Església grecocatòlica ucraïnesa
Sant Josafat LEsglésia grecocatòlica ucraïnesa (Українська греко-католицька церква transcrit Ukraïnska hreko-katolitska tserkva) és la més nombrosa de les Esglésies Catòliques Orientals autònomes en plena comunió, sui iuris, amb la Santa Seu de l'Església catòlica.
Confederació de Polònia i Lituània і Església grecocatòlica ucraïnesa · Església grecocatòlica ucraïnesa і Volodímir (ciutat) ·
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Confederació de Polònia i Lituània і Església Ortodoxa · Església Ortodoxa і Volodímir (ciutat) ·
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Confederació de Polònia i Lituània і Gran Ducat de Lituània · Gran Ducat de Lituània і Volodímir (ciutat) ·
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Confederació de Polònia i Lituània і Imperi Rus · Imperi Rus і Volodímir (ciutat) ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Confederació de Polònia i Lituània і Jueus · Jueus і Volodímir (ciutat) ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Confederació de Polònia i Lituània і Llatí · Llatí і Volodímir (ciutat) ·
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Confederació de Polònia i Lituània і Polonès · Polonès і Volodímir (ciutat) ·
Polonesos
Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus. Els polans de Giecz, Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia de l'alta edat mitjana i van aconseguir unir moltes altres tribus eslaves occidentals sota el govern del que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat. De vegades els polonesos són definits com un poble que comparteix una cultura polonesa comuna i són descendents de polonesos. D'acord amb el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polonesa consisteix en tots els ciutadans de Polònia. Tanmateix, com a la majoria dels països europeus, moltes persones limiten aquest grup als parlants natius de l'idioma polonès, persones que comparteixen uns certs costums i tradicions o persones que comparteix un rerefons ètnic originari de Polònia. El terme "polonès" també pot utilitzar-se sense contingut ètnic referit als ciutadans de Polònia al marge de la seva etnicitat. Existeix una important diàspora polonesa a Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia. La seva principal religió és el catolicisme.
Confederació de Polònia i Lituània і Polonesos · Polonesos і Volodímir (ciutat) ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Confederació de Polònia i Lituània і Primera Guerra Mundial · Primera Guerra Mundial і Volodímir (ciutat) ·
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Confederació de Polònia i Lituània і Regne de Polònia · Regne de Polònia і Volodímir (ciutat) ·
Repartiment de Polònia
Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa pàl·lid, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.
Confederació de Polònia i Lituània і Repartiment de Polònia · Repartiment de Polònia і Volodímir (ciutat) ·
Rutènia
Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.
Confederació de Polònia i Lituània і Rutènia · Rutènia і Volodímir (ciutat) ·
Starosta
Stàrosta o Starosta (ciríl·lic: ста́роста, llatí: capitaneus, polonès: starosta, txec: starosta, Starost) és el títol d'un càrrec oficial o no oficial de govern que s'ha utilitzat en diversos contextos a través de la major part de la història eslava.
Confederació de Polònia i Lituània і Starosta · Starosta і Volodímir (ciutat) ·
Tadeusz Kościuszko
va ser un heroi nacional polonès que es va distingir en la lluita per la independència dels Estats Units i per conservar la independència de Polònia.
Confederació de Polònia i Lituània і Tadeusz Kościuszko · Tadeusz Kościuszko і Volodímir (ciutat) ·
Toruń
Toruń (Thorn) és una ciutat situada al nord de Polònia, als marges del riu Vístula.
Confederació de Polònia i Lituània і Toruń · Toruń і Volodímir (ciutat) ·
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Confederació de Polònia i Lituània і Ucraïna · Ucraïna і Volodímir (ciutat) ·
Unió de Brest
S'anomena Unió de Brest a la decisió adoptada en 1595-1596 per un grup de cristians de ritu rutè de trencar la seva dependència del Patriarca de Constantinoble i incorporar-se a l'Església Catòlica, amb el suport del rei de Polònia, Segimon III Vasa.
Confederació de Polònia i Lituània і Unió de Brest · Unió de Brest і Volodímir (ciutat) ·
Unió de Lublin
Mapa de la Unió La Unió de Lublin (En polonès: Unia lubelska; en lituà: Liublino unija; en ucraïnès: Люблінська унія; en belarús: Люблінская унія) Es va signar l'1 de juliol de 1569, a Lublin, Polònia, i va crear un sol estat, la Mancomunitat de Polònia-Lituània.
Confederació de Polònia i Lituània і Unió de Lublin · Unió de Lublin і Volodímir (ciutat) ·
Volínia
El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).
Confederació de Polònia i Lituània і Volínia · Volínia і Volodímir (ciutat) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Confederació de Polònia i Lituània і Volodímir (ciutat)
- Què tenen en comú Confederació de Polònia i Lituània і Volodímir (ciutat)
- Semblances entre Confederació de Polònia i Lituània і Volodímir (ciutat)
Comparació entre Confederació de Polònia i Lituània і Volodímir (ciutat)
Confederació de Polònia i Lituània té 516 relacions, mentre que Volodímir (ciutat) té 58. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 4.01% = 23 / (516 + 58).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Confederació de Polònia i Lituània і Volodímir (ciutat). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: