Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Confederació de Polònia i Lituània і Polonització

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Confederació de Polònia i Lituània і Polonització

Confederació de Polònia i Lituània vs. Polonització

La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin. La polonització (en polonès polonizacja) és l'adquisició o imposició d'elements de la cultura de Polònia, en particular, l'idioma polonès, per poblacions no poloneses en territoris controlats per Polònia o sota la seva influència.

Similituds entre Confederació de Polònia i Lituània і Polonització

Confederació de Polònia i Lituània і Polonització tenen 58 coses en comú (en Uniopèdia): Aixecament de gener, Alemanys, Belarús, Belarús (llengua), Bohdan Khmelnitski, Casimir III, Catolicisme, Colonialisme, Cosacs, Cracòvia, Encyclopædia Britannica, Església Catòlica Romana, Església grecocatòlica ucraïnesa, Església Ortodoxa, Esglésies Catòliques Orientals, Europa Occidental, Gran Ducat de Lituània, Gran Ducat de Moscou, Gran Polònia, Hongria, Imperi Rus, Józef Piłsudski, John Adams, Ladislau II Jagelló, Lituans, Lituà, Lituània, Litvaks, Llatí, Lublin, ..., Lviv, Magnat (alta noblesa), Marge dret d'Ucraïna, Międzymorze, Polònia, Polonès, Prússia, Primera Guerra Mundial, Rebel·lió de Khmelnitski, Repartiment de Polònia, Revolta polonesa del 1830, Riga, Rutè, Rutènia, Segona República Polonesa, Sejm, Serf, Silèsia, Tadeusz Kościuszko, Tolerància religiosa, Txecs, Ucraïna, Unió de Brest, Unió de Lublin, Universitat de Vílnius, Varsòvia, Vílnius, Volínia. Ampliar l'índex (28 més) »

Aixecament de gener

LAixecament de gener va començar el 22 de gener de 1863 com una protesta espontània dels joves polonesos contra el reclutament en l'Exèrcit de l'Imperi Rus, i aviat s'hi van sumar els oficials d'alt rang de Polònia-Lituània i polítics diversos.

Aixecament de gener і Confederació de Polònia i Lituània · Aixecament de gener і Polonització · Veure més »

Alemanys

Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.

Alemanys і Confederació de Polònia i Lituània · Alemanys і Polonització · Veure més »

Belarús

Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.

Belarús і Confederació de Polònia i Lituània · Belarús і Polonització · Veure més »

Belarús (llengua)

El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).

Belarús (llengua) і Confederació de Polònia i Lituània · Belarús (llengua) і Polonització · Veure més »

Bohdan Khmelnitski

Bohdan Khmelnitski (Богдан Хмельницький; Богда́н Хмельни́цкий, Bogdan Khmelnitski; polonès Bohdan Zenobi Chmielnicki), nascut cap al 1595 i mort el 6 d'agost del 1657, va ser ataman dels cosacs d'Ucraïna en el moment de l'aixecament del 1648 contra la noblesa polonesa i els seus servidors jueus, que ell va organitzar i que hom coneix amb el nom de rebel·lió de Khmelnitski.

Bohdan Khmelnitski і Confederació de Polònia i Lituània · Bohdan Khmelnitski і Polonització · Veure més »

Casimir III

Casimir III o Casimir el Gran —Kazimierz Wielki — 1310 - 1370) fou rei de Polònia (1333-1370), era fill del rei Ladislau I el Breu i de Jadwiga de Gniezno i la Gran Polònia. Casimir és l'únic rei polonès dels dos que el reberen que ha mantingut el títol de "Gran" en la història polonesa (Boleslau I de Polònia també havia estat anomenat el Gran). Quan rebé la corona, els seus súbdits no reconeixien el seu títol anomenant-lo "rei de Cracòvia". Quan ell arribà, l'economia s'empitjorà per culpa de la guerra i el país s'anava despoblant. A la seva mort, deixava un país doblat en mida (principalment a través de l'addició de la Ucraïna d'avui, en aquell temps el Ducat d'Halicz), pròsper, ric i amb grans perspectives pel futur. Encara que se'l descriu com a rei pacífic als llibres infantils, de fet lluità victoriós en moltes guerres i estava a punt per començar-ne d'altres quan es va morir. Entre 1340 i 1352 es van lliurar diverses guerres per la successió Galítsia-Volínia. Després que Bolesław Jerzy de Mazovia fos enverinat pels nobles rutens locals el 1340, tant Casimir III de Polònia i Gediminas, el gran duc de Lituània van reclamar el regne. Després d'un conflicte prolongat, Galítsia-Volínia es va dividir entre Polònia (Galítsia) i Lituània (Volínia) i en 1352 Casimir III el Gran obté Galítsia (amb Lviv, Hàlitx, Chełm, Lutsk i Belz), Podíl·lia i una part de Volínia, i la resta de Volínia, incloent Kiev, i Podlàquia esdevenen lituanes, i els governants lituans van assumir llavors el títol sobre Rutenia. Rutènia va deixar d'existir com a estat independent. Nascut a Kowal, Casimir el Gran es casava primer amb Aldona de Lituània, la filla de Gediminas de Lituània. Després es casava amb Adelaida de Hessen, sent el començament de la seva carrera de marit bígam. Es divorciava d'Adelaida el 1356, es casava amb Cristina, es divorciava, i en quart lloc (quan com a mínim Adelaida i possiblement també Cristina encara eren vives) el 1365 es casava amb Jadwiga de Glogow i Sagan. Les seves filles foren Cunegunda (1357), que es casava amb Lluís VI el Romà, fill de Lluís IV de Baviera, i Elisabet, que es casava amb el Duc de Pomerània Bogislau V. Les seves tres filles amb la seva quarta muller eren molt joves i de legitimitat dubtosa a causa de la bigàmia del seu pare. Per una desafortunada casualitat estadística, els 5 nens que engendrava amb la seva primera i quarta muller eren filles, i així era incapaç de produir un hereu mascle legítim al seu tron. Quan Casimir, l'últim rei de la dinastia Piast de Polònia, moria el 1370, el seu nebot el rei Lluís I d'Hongria el succeïa convertint-se en rei de Polònia en la unió personal amb Hongria.

Casimir III і Confederació de Polònia i Lituània · Casimir III і Polonització · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Catolicisme і Confederació de Polònia i Lituània · Catolicisme і Polonització · Veure més »

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Colonialisme і Confederació de Polònia i Lituània · Colonialisme і Polonització · Veure més »

Cosacs

Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.

Confederació de Polònia i Lituània і Cosacs · Cosacs і Polonització · Veure més »

Cracòvia

Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.

Confederació de Polònia i Lituània і Cracòvia · Cracòvia і Polonització · Veure més »

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Confederació de Polònia i Lituània і Encyclopædia Britannica · Encyclopædia Britannica і Polonització · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Confederació de Polònia i Lituània і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Polonització · Veure més »

Església grecocatòlica ucraïnesa

Sant Josafat LEsglésia grecocatòlica ucraïnesa (Українська греко-католицька церква transcrit Ukraïnska hreko-katolitska tserkva) és la més nombrosa de les Esglésies Catòliques Orientals autònomes en plena comunió, sui iuris, amb la Santa Seu de l'Església catòlica.

Confederació de Polònia i Lituània і Església grecocatòlica ucraïnesa · Església grecocatòlica ucraïnesa і Polonització · Veure més »

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Confederació de Polònia i Lituània і Església Ortodoxa · Església Ortodoxa і Polonització · Veure més »

Esglésies Catòliques Orientals

Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.

Confederació de Polònia i Lituània і Esglésies Catòliques Orientals · Esglésies Catòliques Orientals і Polonització · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Confederació de Polònia i Lituània і Europa Occidental · Europa Occidental і Polonització · Veure més »

Gran Ducat de Lituània

El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.

Confederació de Polònia i Lituània і Gran Ducat de Lituània · Gran Ducat de Lituània і Polonització · Veure més »

Gran Ducat de Moscou

Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del fins al XVI.

Confederació de Polònia i Lituània і Gran Ducat de Moscou · Gran Ducat de Moscou і Polonització · Veure més »

Gran Polònia

Mapa de la Gran Polònia, realitzat el 1881 pel Dr. T. Szulc i inclòs en el quart volum del ''Codex diplomaticus Maioris Poloniae''. La Gran Polònia (polonès Wielkopolska, (Großpolen, llatí: Polonia Maior) és una regió històrica del centre-oest de Polònia. La seva ciutat principal és Poznań. Administrativament, la majoria de la regió és part del Voivodat de Gran Polònia (en polonès województwo wielkopolskie), encara que algunes parts estan en els voivodats de Lubusz, en el de Cuiàvia i Pomerània o en el de Łódź.

Confederació de Polònia i Lituània і Gran Polònia · Gran Polònia і Polonització · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Confederació de Polònia i Lituània і Hongria · Hongria і Polonització · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Confederació de Polònia i Lituània і Imperi Rus · Imperi Rus і Polonització · Veure més »

Józef Piłsudski

Józef Piłsudski de Kościesza (Zułów, prop de Vílnius, actual Lituània, 5 de desembre de 1867 - Varsòvia, 12 de maig de 1935) va ser el primer Cap d'Estat (1918 - 1922), "Mariscal de Polònia" (des del 1920) i dictador (1926 - 1935) de la Segona república polonesa.

Confederació de Polònia i Lituània і Józef Piłsudski · Józef Piłsudski і Polonització · Veure més »

John Adams

John Adams (Braintree (actualment Quincy) Massachusetts, 30 d'octubre de 1735 – 4 de juliol de 1826) fou un polític estatunidenc, que va ser el segon President dels Estats Units (1797-1801) i un dels pares fundadors del país.

Confederació de Polònia i Lituània і John Adams · John Adams і Polonització · Veure més »

Ladislau II Jagelló

Ladislau II Jagelló (en polonès Władysław II Jagiełło; ca. 1362, Vílnius - 1 de juny de 1434, Horodok) fou gran duc de Lituània (1377-1434) i posteriorment rei de Polònia (1386-1434), primer com a consort de la seva dona Eduvigis fins al 1399, i després com a monarca fins a la seva mort.

Confederació de Polònia i Lituània і Ladislau II Jagelló · Ladislau II Jagelló і Polonització · Veure més »

Lituans

Els lituans (en lituà: lietuviai; singular: lietuvis) són el grup ètnic bàltic nadiu de Lituània, on sumen una mica més de 3 milions de persones.

Confederació de Polònia i Lituània і Lituans · Lituans і Polonització · Veure més »

Lituà

El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.

Confederació de Polònia i Lituània і Lituà · Lituà і Polonització · Veure més »

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Confederació de Polònia i Lituània і Lituània · Lituània і Polonització · Veure més »

Litvaks

Els jueus lituans o litvaks són jueus, amb arrels en el Gran Ducat de Lituània: (avui Lituània, Belarús, Ucraïna, i el nord-est de la regió de Suwałki a Polònia).

Confederació de Polònia i Lituània і Litvaks · Litvaks і Polonització · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Confederació de Polònia i Lituània і Llatí · Llatí і Polonització · Veure més »

Lublin

Lublin és una ciutat de Polònia, capital del Voivodat homònim.

Confederació de Polònia i Lituània і Lublin · Lublin і Polonització · Veure més »

Lviv

Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en ídix: לעמבערג, Lemberyk; en belarús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia).

Confederació de Polònia i Lituània і Lviv · Lviv і Polonització · Veure més »

Magnat (alta noblesa)

XVII. El hetman Stefan Czarniecki empunya la bulava a la mà dreta. Les botes vermelles (''Buty karmazynowe'') són un senyal de riquesa. Magnat, designa un noble o un altre home d'una alta posició social, per naixement, riquesa o altres qualitats.

Confederació de Polònia i Lituània і Magnat (alta noblesa) · Magnat (alta noblesa) і Polonització · Veure més »

Marge dret d'Ucraïna

250px El Marge dret d'Ucraïna (Правобережна Україна Pravoberejna Ukrayina; Правобережная Украина Pravoberejnaya Ukraina; polonès Ukraina Prawobrzeżna), és el nom històric que rep el marge dret (Oest) del riu Dniéper, corresponent a les actuals Óblast de Volínia, Rivne, Vínnitsia, Jitòmir, Kirovohrad i Kíiv, així com parts de l'óblast de Txerkassi i de l'Óblast de Ternòpil.

Confederació de Polònia i Lituània і Marge dret d'Ucraïna · Marge dret d'Ucraïna і Polonització · Veure més »

Międzymorze

Projecte de Józef Piłsudski per crear una federació a Europa oriental, Międzymorze, sota el domini de Polònia. Międzymorze, AFI /mʲɛnd͡zɨˈmɔʐɛ/ (que pot traduir-se per 'entre mars') va ser el nom donat per Józef Piłsudski al seu projecte de federació entre Polònia, Lituània, Belarús i Ucraïna.

Confederació de Polònia i Lituània і Międzymorze · Międzymorze і Polonització · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Confederació de Polònia i Lituània і Polònia · Polònia і Polonització · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.

Confederació de Polònia i Lituània і Polonès · Polonès і Polonització · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Confederació de Polònia i Lituània і Prússia · Polonització і Prússia · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Confederació de Polònia i Lituània і Primera Guerra Mundial · Polonització і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Rebel·lió de Khmelnitski

La Rebel·lió de Khmelnitski (també coneguda com a Rebel·lió de Khmel'nyts'kyi/Chmielnicki) fou una rebel·lió dels cosacs d'Ucraïna entre els anys 1648-1657 que va esdevenir una guerra d'alliberament ucraïnesa de Polònia.

Confederació de Polònia i Lituània і Rebel·lió de Khmelnitski · Polonització і Rebel·lió de Khmelnitski · Veure més »

Repartiment de Polònia

Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa pàl·lid, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.

Confederació de Polònia i Lituània і Repartiment de Polònia · Polonització і Repartiment de Polònia · Veure més »

Revolta polonesa del 1830

La Revolta polonesa del 1830, també coneguda com a Revolució dels cadets o Revolta de novembre, va ser una rebel·lió armada contra el domini rus a Polònia.

Confederació de Polònia i Lituània і Revolta polonesa del 1830 · Polonització і Revolta polonesa del 1830 · Veure més »

Riga

Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.

Confederació de Polònia i Lituània і Riga · Polonització і Riga · Veure més »

Rutè

El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.

Confederació de Polònia i Lituània і Rutè · Polonització і Rutè · Veure més »

Rutènia

Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.

Confederació de Polònia i Lituània і Rutènia · Polonització і Rutènia · Veure més »

Segona República Polonesa

La Segona República Polonesa fou una república geogràficament assimilable a la Polònia contemporània que va existir entre 1918 i 1939.

Confederació de Polònia i Lituània і Segona República Polonesa · Polonització і Segona República Polonesa · Veure més »

Sejm

Sejm és el nom que designa la cambra baixa del parlament polonès, encara que en altres èpoques designava el parlament en el seu conjunt.

Confederació de Polònia i Lituània і Sejm · Polonització і Sejm · Veure més »

Serf

Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.

Confederació de Polònia i Lituània і Serf · Polonització і Serf · Veure més »

Silèsia

Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.

Confederació de Polònia i Lituània і Silèsia · Polonització і Silèsia · Veure més »

Tadeusz Kościuszko

va ser un heroi nacional polonès que es va distingir en la lluita per la independència dels Estats Units i per conservar la independència de Polònia.

Confederació de Polònia i Lituània і Tadeusz Kościuszko · Polonització і Tadeusz Kościuszko · Veure més »

Tolerància religiosa

La tolerància religiosa significa respectar i acceptar l'existència d'altres formes de vida, creences i idees, així com la no creença en cap religió.

Confederació de Polònia i Lituània і Tolerància religiosa · Polonització і Tolerància religiosa · Veure més »

Txecs

Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec:; en txec arcaic: Čechové) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca.

Confederació de Polònia i Lituània і Txecs · Polonització і Txecs · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Confederació de Polònia i Lituània і Ucraïna · Polonització і Ucraïna · Veure més »

Unió de Brest

S'anomena Unió de Brest a la decisió adoptada en 1595-1596 per un grup de cristians de ritu rutè de trencar la seva dependència del Patriarca de Constantinoble i incorporar-se a l'Església Catòlica, amb el suport del rei de Polònia, Segimon III Vasa.

Confederació de Polònia i Lituània і Unió de Brest · Polonització і Unió de Brest · Veure més »

Unió de Lublin

Mapa de la Unió La Unió de Lublin (En polonès: Unia lubelska; en lituà: Liublino unija; en ucraïnès: Люблінська унія; en belarús: Люблінская унія) Es va signar l'1 de juliol de 1569, a Lublin, Polònia, i va crear un sol estat, la Mancomunitat de Polònia-Lituània.

Confederació de Polònia i Lituània і Unió de Lublin · Polonització і Unió de Lublin · Veure més »

Universitat de Vílnius

La Universitat de Vílnius, (Vilniaus universitetas) és una universitat pública d'investigació, la universitat més antiga dels estats bàltics i una de les més antigues i famoses del nord d'Europa.

Confederació de Polònia i Lituània і Universitat de Vílnius · Polonització і Universitat de Vílnius · Veure més »

Varsòvia

Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.

Confederació de Polònia i Lituània і Varsòvia · Polonització і Varsòvia · Veure més »

Vílnius

Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.

Confederació de Polònia i Lituània і Vílnius · Polonització і Vílnius · Veure més »

Volínia

El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).

Confederació de Polònia i Lituània і Volínia · Polonització і Volínia · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Confederació de Polònia i Lituània і Polonització

Confederació de Polònia i Lituània té 516 relacions, mentre que Polonització té 156. Com que tenen en comú 58, l'índex de Jaccard és 8.63% = 58 / (516 + 156).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Confederació de Polònia i Lituània і Polonització. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »