Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Confederació Nacional del Treball і Frederica Montseny i Mañé

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Confederació Nacional del Treball і Frederica Montseny i Mañé

Confederació Nacional del Treball vs. Frederica Montseny i Mañé

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910. va ser una líder anarquista, política i escriptora catalana.

Similituds entre Confederació Nacional del Treball і Frederica Montseny i Mañé

Confederació Nacional del Treball і Frederica Montseny i Mañé tenen 42 coses en comú (en Uniopèdia): Anarquisme, Antoni Sesé i Artaso, Barcelona, Boletín de Información CNT-AIT-FAI, Capitalisme, Català, Comunisme llibertari, Confederació Nacional del Treball, Cop d'estat del 18 de juliol, Dictadura de Primo de Rivera, Elit, Escola Moderna, Espanya, Federació Anarquista Ibèrica, Fets de Maig, Filosofia, Francesc Ferrer i Guàrdia, Francisco Largo Caballero, Joan Garcia Oliver, Joan Peiró i Belis, Juan López Sánchez, Literatura, Llemotges, Lluís Companys i Jover, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Milícia, Montjuïc (Barcelona), París, Partit Comunista d'Espanya, Partit Obrer d'Unificació Marxista, ..., Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pistolerisme, Revolució d'Astúries de 1934, Revolució social espanyola de 1936, Segona República Espanyola, Setmana Tràgica, Socialisme, Solidaridad Obrera, Tolosa de Llenguadoc, Trentisme, Unió General de Treballadors, 4 de novembre. Ampliar l'índex (12 més) »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Anarquisme і Confederació Nacional del Treball · Anarquisme і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Antoni Sesé i Artaso

Antoni Sesé i Artaso (Broto, Osca, 1895 - Barcelona, 5 de maig de 1937) fou un dirigent comunista català.

Antoni Sesé i Artaso і Confederació Nacional del Treball · Antoni Sesé i Artaso і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Barcelona і Confederació Nacional del Treball · Barcelona і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Boletín de Información CNT-AIT-FAI

El Boletín de Información CNT-AIT-FAI, originalment amb el subtítol "Informes y noticias facilitadas por la Confederación Nacional del Trabajo" és un butlletí diari editat entre el 22 de juliol de 1936 i el 22 de març de 1938 a Barcelona, durant la Guerra Civil espanyola.

Boletín de Información CNT-AIT-FAI і Confederació Nacional del Treball · Boletín de Información CNT-AIT-FAI і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Capitalisme і Confederació Nacional del Treball · Capitalisme і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Català і Confederació Nacional del Treball · Català і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Comunisme llibertari

El comunisme llibertari, també conegut com a anarcocomunisme, comunisme anarquista o comunisme lliure és una ideologia política relacionada amb el socialisme llibertari, però que no s'hauria de confondre amb aquest.

Comunisme llibertari і Confederació Nacional del Treball · Comunisme llibertari і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Confederació Nacional del Treball і Confederació Nacional del Treball · Confederació Nacional del Treball і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Cop d'estat del 18 de juliol

El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.

Confederació Nacional del Treball і Cop d'estat del 18 de juliol · Cop d'estat del 18 de juliol і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Confederació Nacional del Treball і Dictadura de Primo de Rivera · Dictadura de Primo de Rivera і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Elit

Una elit és un grup social minoritari dins una societat que resulta privilegiat per la seva preminència en aspectes tan diversos com pot ser l'economia, la institucionalitat, la cultura… i que manté una situació de superioritat respecte a la resta de grups que formen part del col·lectiu.

Confederació Nacional del Treball і Elit · Elit і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Escola Moderna

Imatge del butlletí de l'''Escola Moderna'' Placa en record de l'antiga seu de l'Escola Moderna (1901-1906), al carrer de Bailèn núm. 56 de Barcelona LEscola Moderna va ser un projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit que aquestes tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat.

Confederació Nacional del Treball і Escola Moderna · Escola Moderna і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Confederació Nacional del Treball і Espanya · Espanya і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Federació Anarquista Ibèrica

La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.

Confederació Nacional del Treball і Federació Anarquista Ibèrica · Federació Anarquista Ibèrica і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Fets de Maig

Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.

Confederació Nacional del Treball і Fets de Maig · Fets de Maig і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Confederació Nacional del Treball і Filosofia · Filosofia і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 14 de gener de 1859 - Montjuïc (Barcelona), 13 d'octubre de 1909) va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català.

Confederació Nacional del Treball і Francesc Ferrer i Guàrdia · Francesc Ferrer i Guàrdia і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Francisco Largo Caballero

Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.

Confederació Nacional del Treball і Francisco Largo Caballero · Francisco Largo Caballero і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Joan Garcia Oliver

Joan Garcia Oliver (Reus, Baix Camp, 20 de gener del 1902 — Guadalajara, Mèxic, 13 de juliol del 1980) va ser un revolucionari anarcosindicalista català i ministre de la CNT durant la Guerra Civil espanyola.

Confederació Nacional del Treball і Joan Garcia Oliver · Frederica Montseny i Mañé і Joan Garcia Oliver · Veure més »

Joan Peiró i Belis

Joan Peiró i Belis (Sants, 18 de febrer de 1887 - Paterna, 24 de juliol de 1942) fou un cristaller, cooperativista, sindicalista anarquista i polític català.

Confederació Nacional del Treball і Joan Peiró i Belis · Frederica Montseny i Mañé і Joan Peiró i Belis · Veure més »

Juan López Sánchez

Juan López Sánchez (Bullas, Regió de Múrcia, 16 de gener de 1900 - Madrid, 1972) va ser un sindicalista espanyol d'ideologia anarquista, obrer de la construcció, membre de la CNT i un dels fundadors de la Federació Sindicalista Llibertària.

Confederació Nacional del Treball і Juan López Sánchez · Frederica Montseny i Mañé і Juan López Sánchez · Veure més »

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Confederació Nacional del Treball і Literatura · Frederica Montseny i Mañé і Literatura · Veure més »

Llemotges

Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.

Confederació Nacional del Treball і Llemotges · Frederica Montseny i Mañé і Llemotges · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Confederació Nacional del Treball і Lluís Companys i Jover · Frederica Montseny i Mañé і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Confederació Nacional del Treball і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Frederica Montseny i Mañé і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Milícia

Voluntàries armades a la guerra de Vietnam. Una milícia és un grup paramilitar format per ciutadans que s'uneixen per tal d'oferir serveis de defensa a un territori o a una ideologia.

Confederació Nacional del Treball і Milícia · Frederica Montseny i Mañé і Milícia · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Confederació Nacional del Treball і Montjuïc (Barcelona) · Frederica Montseny i Mañé і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Confederació Nacional del Treball і París · Frederica Montseny i Mañé і París · Veure més »

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Confederació Nacional del Treball і Partit Comunista d'Espanya · Frederica Montseny i Mañé і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »

Partit Obrer d'Unificació Marxista

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.

Confederació Nacional del Treball і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Frederica Montseny i Mañé і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Veure més »

Partit Socialista Unificat de Catalunya

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.

Confederació Nacional del Treball і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Frederica Montseny i Mañé і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »

Pistolerisme

El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Països Catalans.

Confederació Nacional del Treball і Pistolerisme · Frederica Montseny i Mañé і Pistolerisme · Veure més »

Revolució d'Astúries de 1934

La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.

Confederació Nacional del Treball і Revolució d'Astúries de 1934 · Frederica Montseny i Mañé і Revolució d'Astúries de 1934 · Veure més »

Revolució social espanyola de 1936

La revolució social espanyola de 1936 va començar després del cop d'estat del 18 de juliol que va desencadenar la Guerra civil espanyola, i va acabar amb la repressió dels fets de maig del 1937.

Confederació Nacional del Treball і Revolució social espanyola de 1936 · Frederica Montseny i Mañé і Revolució social espanyola de 1936 · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Confederació Nacional del Treball і Segona República Espanyola · Frederica Montseny i Mañé і Segona República Espanyola · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Confederació Nacional del Treball і Setmana Tràgica · Frederica Montseny i Mañé і Setmana Tràgica · Veure més »

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Confederació Nacional del Treball і Socialisme · Frederica Montseny i Mañé і Socialisme · Veure més »

Solidaridad Obrera

Solidaridad Obrera o Unió Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera fou una organització unitària sindical de Barcelona creada l'agost de 1907, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona.

Confederació Nacional del Treball і Solidaridad Obrera · Frederica Montseny i Mañé і Solidaridad Obrera · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Confederació Nacional del Treball і Tolosa de Llenguadoc · Frederica Montseny i Mañé і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Trentisme

El trentisme va ser un corrent ideològic i sobretot moviment que es va donar dins d'un sector reformista de l'organització anarcosindicalista CNT.

Confederació Nacional del Treball і Trentisme · Frederica Montseny i Mañé і Trentisme · Veure més »

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Confederació Nacional del Treball і Unió General de Treballadors · Frederica Montseny i Mañé і Unió General de Treballadors · Veure més »

4 de novembre

El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

4 de novembre і Confederació Nacional del Treball · 4 de novembre і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Confederació Nacional del Treball і Frederica Montseny i Mañé

Confederació Nacional del Treball té 461 relacions, mentre que Frederica Montseny i Mañé té 163. Com que tenen en comú 42, l'índex de Jaccard és 6.73% = 42 / (461 + 163).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Confederació Nacional del Treball і Frederica Montseny i Mañé. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »