Accés més ràpid que el navegador!
135 les relacions: A priori a posteriori, Analectes de Confuci, Analogia, Anamnesi (filosofia), Anglaterra, Apercepció, Aprenentatge, Aristòtil, Arts, Autoconeixement, Ètica, Bé (filosofia), Causalitat, Censura, Ciència, Comunicació, Concepte, Coneixement, Coneixement a priori, Coneixement científic, Coneixement lliure, Confuci, Consciència (psicologia), Contemplació, Creativitat, Creença, Criticisme, Dada, Daodejing, David Hume, De la certesa, Demòcrit, Democratització del coneixement, Dialèctica, Doxa, Educació, Emoció, Empirisme, Enciclopèdia, Enculturació, Episteme, Epistemologia, Escepticisme, Escepticisme científic, Escola, Escola eleàtica, Esoterisme, Essència, Experiment, Fal·libilisme, ..., Falsabilitat, Filosofia, Filosofia renaixentista, Formació permanent, Francis Bacon, George Berkeley, Gestió del coneixement, Gnosticisme, Gottfried Wilhelm Leibniz, Henri Bergson, Història de la filosofia, Idea, Idioma, Immanuel Kant, Inconscient, Informació, Innatisme, Instint, Intel·ligència, Intencionalitat, John Locke, Karl Popper, La República (Plató), Lògica, Lògica aristotèlica, Llenguatge, Lucas Cranach el Vell, Ludwig Wittgenstein, Matemàtiques, Màgia, Mètode científic, Mètode empíric, Mecanicisme, Menó (diàleg), Ment, Mestre d'escola, Metafísica (Aristòtil), Mot, Motivació, Neopitagorisme, Neoplatonisme, Nombre, Objectivitat, Opinió, Parmènides, Pascal, Percepció, Pitàgores, Plató, Pràctica reflexiva, Problema, Problema dels universals, Protàgores, Psicologia, Raó, Racionalisme (filosofia), Ralph Waldo Emerson, Raonament, Raonament deductiu, Raonament inductiu, Realitat, Relativisme, René Descartes, Representació, Revolució de Copèrnic, Rousseau, Saviesa, Sòcrates, Sensació, Significat, Sil·logisme, Sistema sensorial, Sobre l'ànima, Socialització, Sofística, Sofista, Subjecte (filosofia), Subjectivitat, Tabula rasa, Teetet, Thomas Hobbes, Tomàs d'Aquino, Transmissió oral, Verificacionisme, Veritat. Ampliar l'índex (85 més) »
A priori a posteriori
A priori i a posteriori són dues locucions llatines i conceptes importants dins el pensament filosòfic.
Nou!!: Coneixement і A priori a posteriori · Veure més »
Analectes de Confuci
El Lun yu o les Analectes o Converses de Confuci (en xinès tradicional 論語, en xinès simplificat 论语, en pinyin Lúnyǔ), és una obra d'aforismes i de diàlegs reunits pels deixebles del pensador xinès Confuci, la primera versió de la qual data probablement del, és a dir, un parell de segles després de la mort del mestre (479 aC).
Nou!!: Coneixement і Analectes de Confuci · Veure més »
Analogia
Una analogia (del grec αναλογíα ana, reiteració o comparació i logos, raó) expressa una comparació o relació entre diverses raons o conceptes; aquesta relació s'expressa per comparació entre éssers físics (objectes, etc) i/o experiències o altres conceptes abstractes, mitjançant l'apreciació i l'assenyalament de característiques generals i particulars, i la generació de conductes o raonaments basant-se en l'existència de les seves semblances.
Nou!!: Coneixement і Analogia · Veure més »
Anamnesi (filosofia)
L'anamnesi és la paraula utilitzada per Plató per a referir-se a la capacitat que té l'ànima de recordar l'essència que aquesta perd en entrar a un nou cos.
Nou!!: Coneixement і Anamnesi (filosofia) · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Coneixement і Anglaterra · Veure més »
Apercepció
Apercepció és un terme introduït pel pensador Leibniz (1646 - 1716) per a definir una forma particular de la percepció: la percepció acompanyada de la consciència o "percepció de la percepció".
Nou!!: Coneixement і Apercepció · Veure més »
Aprenentatge
''La lliçó complicada'', quadre de William-Adolphe Bouguereau (1884) Laprenentatge és el procés psicològic a través del qual es modifiquen i adquireixen habilitats, destreses, coneixements, conductes o valors com a resultat de l'estudi, l'experiència, la instrucció, el raonament i l'observació.
Nou!!: Coneixement і Aprenentatge · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Coneixement і Aristòtil · Veure més »
Arts
Hans Rottenhammer - Al·legoria de les Arts Les arts són la teoria, l'aplicació i l'expressió física de la creativitat humana de les cultures i societats a través de les habilitats i la imaginació per produir objectes, entorns i experiències.
Nou!!: Coneixement і Arts · Veure més »
Autoconeixement
L'autoconeixement és un concepte psicològic que implica introspecció, definir la pròpia visió d'un mateix i determinar les característiques de la personalitat.
Nou!!: Coneixement і Autoconeixement · Veure més »
Ètica
New York, 1 de maig del 1909. Exemple d'ètica aplicada. L'ètica, des que sorgix, s'interessa en la repartició de les riqueses. L'ètica o filosofia de la moral, com a doctrina, és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte.
Nou!!: Coneixement і Ètica · Veure més »
Bé (filosofia)
Personificació de la bondat, 1839 El bé o bondat és la qualitat moral que porta el subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb la seva ètica.
Nou!!: Coneixement і Bé (filosofia) · Veure més »
Causalitat
El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.
Nou!!: Coneixement і Causalitat · Veure més »
Censura
Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.
Nou!!: Coneixement і Censura · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Coneixement і Ciència · Veure més »
Comunicació
Un tipus de comunicació simple, un emissor comunica un missatge a un receptor La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.
Nou!!: Coneixement і Comunicació · Veure més »
Concepte
Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.
Nou!!: Coneixement і Concepte · Veure més »
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Nou!!: Coneixement і Coneixement · Veure més »
Coneixement a priori
El coneixement a priori és el coneixement que no prové de l'experiència, sinó que la precedeix i hi predisposa.
Nou!!: Coneixement і Coneixement a priori · Veure més »
Coneixement científic
El coneixement científic és el conjunt de fets verificables i sustentats en evidència recollits per les teories científiques, així com l'estudi i elaboració de nous coneixements mitjançant el mètode científic.
Nou!!: Coneixement і Coneixement científic · Veure més »
Coneixement lliure
El coneixement lliure és el coneixement que pot ser adquirit, interpretat i aplicat lliurement, que pot ser reformulat segons les necessitats pròpies, i que pot ser compartit amb la resta en benefici de la comunitat.
Nou!!: Coneixement і Coneixement lliure · Veure més »
Confuci
Kongzi o Kong Fuzi, llatinitzat com a Confuci (en pinyin Kǒng Zǐ, 孔子 o Kǒng Fūzǐ, 孔夫子; en Wade-Giles K'ung-fu-tzu, "Mestre Kong") (segons la tradició: 551 aC - 479 aC) fou un personatge cabdal dintre de la cultura xinesa i de l'Àsia oriental en general.
Nou!!: Coneixement і Confuci · Veure més »
Consciència (psicologia)
Dibuix del punt de vista d'una persona conscient segons Ernst Mach.La consciència és un estat de la ment que permet prendre decisions de manera racional, percebre la realitat i tenir noció del propi jo.
Nou!!: Coneixement і Consciència (psicologia) · Veure més »
Contemplació
La contemplació és l'estat espiritual que apareix en l'ésser humà quan practica el silenci mental.
Nou!!: Coneixement і Contemplació · Veure més »
Creativitat
Exemple de treball creatiu La creativitat (o també enginy) és la generació o posada en relació d'idees originals i potencialment útils en qualsevol camp, entenent idea no com un concepte intel·lectualitzat sinó en un seny més ampli, podent ésser musical, un moviment corporal o relacionada amb una manera d'entendre l'espai o els colors, per exemple.
Nou!!: Coneixement і Creativitat · Veure més »
Creença
La llegenda del Fènix que sorgeix de les cendres és una creença en la resurrecció tan impresa a la civilització occidental que ha passat sobre els plans simbòlics i literaris. Una creença és una idea, proposició o una informació que hom accepta sense verificar.
Nou!!: Coneixement і Creença · Veure més »
Criticisme
El criticisme és una posició filosòfica presentada per Immanuel Kant, amb l'objectiu d'eliminar la polèmica existent entre el dogmatisme i l'escepticisme sobre la capacitat humana d'arribar al coneixement ple de la realitat que ens envolta.
Nou!!: Coneixement і Criticisme · Veure més »
Dada
Una dada és una representació simbòlica (numèrica, alfabètica, etc.) d'una entitat.
Nou!!: Coneixement і Dada · Veure més »
Daodejing
El Daodejing o Tao Te Txing (xinès tradicional 道德經, xinès simplificat 道德经, pinyin Dàodéjīng, Wade-Giles Tao Te Ching), és un text clàssic xinès atribuït al savi llegendari Laozi.
Nou!!: Coneixement і Daodejing · Veure més »
David Hume
David Hume va ser un important filòsof escocès del (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).
Nou!!: Coneixement і David Hume · Veure més »
De la certesa
De la certesa (alemany: Über Gewissheit, fent servir l'ortografia de l'època, Über Gewißheit, publicat en anglès com On Certainty) és un llibre filosòfic inacabat on s'apleguen apunts escrits pel pensador d'origen austríac Ludwig Wittgenstein, separats en quatre períodes diferenciats en els divuit mesos que van precedir la seva mort el 29 d'abril de 1951.
Nou!!: Coneixement і De la certesa · Veure més »
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Nou!!: Coneixement і Demòcrit · Veure més »
Democratització del coneixement
La democratització del coneixement consisteix en l'adquisició i difusió del coneixement per part de les persones corrents i no només per part de les elits privilegiades com, per exemple, sacerdots o acadèmics.
Nou!!: Coneixement і Democratització del coneixement · Veure més »
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Nou!!: Coneixement і Dialèctica · Veure més »
Doxa
Doxa (δόξα) és una paraula grega que se sol traduir per 'opinió'.
Nou!!: Coneixement і Doxa · Veure més »
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Nou!!: Coneixement і Educació · Veure més »
Emoció
Collage de les diferents emocions. Lemoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa.
Nou!!: Coneixement і Emoció · Veure més »
Empirisme
John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
Nou!!: Coneixement і Empirisme · Veure més »
Enciclopèdia
Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).
Nou!!: Coneixement і Enciclopèdia · Veure més »
Enculturació
La endoculturació o enculturació, és una experiència d'aprenentatge parcialment conscient i parcialment inconscient, a través de la qual la generació de més edat convida, indueix i obliga a la generació més jove a adoptar les maneres de pensar i comportar-se tradicionals.
Nou!!: Coneixement і Enculturació · Veure més »
Episteme
En grec antic, episteme (ἐπιστήμη) significa coneixement o comprensió.
Nou!!: Coneixement і Episteme · Veure més »
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Nou!!: Coneixement і Epistemologia · Veure més »
Escepticisme
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).
Nou!!: Coneixement і Escepticisme · Veure més »
Escepticisme científic
L'escepticisme científic, també anomenat escepticisme racional o, a vegades, investigació escèptica, és una postura epistemològica en què hom qüestiona la veracitat d'afirmacions mancades d'una prova empírica.
Nou!!: Coneixement і Escepticisme científic · Veure més »
Escola
Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.
Nou!!: Coneixement і Escola · Veure més »
Escola eleàtica
Zenó mostra les portes a la veritat i la falsedat (Veritas et Falsitas). Fresc a la Biblioteca de l'Escorial, Madrid. Lescola eleàtica va ser una escola de filosofia que existí sobretot el anomenada així perquè va néixer i es va desenvolupar a la ciutat d'Èlea, a la Magna Grècia.
Nou!!: Coneixement і Escola eleàtica · Veure més »
Esoterisme
Lesoterisme (del grec εσω, "dins", "ocult"), és un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenció general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats.
Nou!!: Coneixement і Esoterisme · Veure més »
Essència
L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.
Nou!!: Coneixement і Essència · Veure més »
Experiment
consulta.
Nou!!: Coneixement і Experiment · Veure més »
Fal·libilisme
El fal·libilisme és una doctrina lògica que afirma la possibilitat que una proposició qualsevol puga ser negada, canviant el seu valor de debò, i a partir d'aquesta poder obtenir una nova discriminació precisa sobre el món conegut.
Nou!!: Coneixement і Fal·libilisme · Veure més »
Falsabilitat
La falsabilitat és un principi de la ciència, filosofia de la ciència i epistemologia, enunciat pel filòsof austríac Karl Popper (1902-1994).
Nou!!: Coneixement і Falsabilitat · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Coneixement і Filosofia · Veure més »
Filosofia renaixentista
La filosofia renaixentista és el pensament que es va produir entre mitjans del i mitjans del, prenent com a convenció de final de període el pensament de Descartes.
Nou!!: Coneixement і Filosofia renaixentista · Veure més »
Formació permanent
La formació permanent (lifelong learning, en anglès) és la recerca continuada, voluntària i automotivadaDepartment of Education and Science (2000).
Nou!!: Coneixement і Formació permanent · Veure més »
Francis Bacon
Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.
Nou!!: Coneixement і Francis Bacon · Veure més »
George Berkeley
, també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos.
Nou!!: Coneixement і George Berkeley · Veure més »
Gestió del coneixement
La gestió del coneixement és una disciplina acadèmica transversal establerta durant la dècada de 1990.
Nou!!: Coneixement і Gestió del coneixement · Veure més »
Gnosticisme
Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.
Nou!!: Coneixement і Gnosticisme · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Coneixement і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Henri Bergson
Henri Louis Bergson (París, 18 d'octubre de 1859 - París, 4 de gener de 1941) fou un escriptor, filòsof i professor universitari francès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1927.
Nou!!: Coneixement і Henri Bergson · Veure més »
Història de la filosofia
La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.
Nou!!: Coneixement і Història de la filosofia · Veure més »
Idea
Idees Una idea és un producte del pensament, l'expressió d'un concepte.
Nou!!: Coneixement і Idea · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Coneixement і Idioma · Veure més »
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Nou!!: Coneixement і Immanuel Kant · Veure més »
Inconscient
L'inconscient, segons la filosofia psicoanalítica, és una de les parts del jo o de la ment que constitueixen el conjunt del psiquisme humà.
Nou!!: Coneixement і Inconscient · Veure més »
Informació
Símbol internacional de la informació El concepte dinformació es fa servir actualment en àmbits molt diversos com la física, la tecnologia, les ciències de la comunicació i passant per les del comportament humà.
Nou!!: Coneixement і Informació · Veure més »
Innatisme
L'innatisme és un corrent filosòfic que afirma que l'ésser humà neix ja amb una sèrie de coneixements que el possibiliten d'aprendre'n d'altres, a diferència de l'empirisme radical, que sosté que tot coneixement ha de derivar de l'experiència.
Nou!!: Coneixement і Innatisme · Veure més »
Instint
Tigre blanc presentant les seves dents, com un instint de defensa de tortuga llaüt es dirigeix cap a l'oceà obert. L'instint és la inclinació inherent d'un organisme viu cap a un comportament complex determinat, que conté elements innats, és a dir, sense aprenentatge previ.
Nou!!: Coneixement і Instint · Veure més »
Intel·ligència
Corba del quocient intel·lectual La intel·ligència és la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat de donar un sentit encertat a una sentència.
Nou!!: Coneixement і Intel·ligència · Veure més »
Intencionalitat
La intencionalitat en psicologia humana és la qualitat d'intencional d'un acte orientat per la consciència a la seva realització o la voluntat a la consecució d'un fi.
Nou!!: Coneixement і Intencionalitat · Veure més »
John Locke
fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Nou!!: Coneixement і John Locke · Veure més »
Karl Popper
Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.
Nou!!: Coneixement і Karl Popper · Veure més »
La República (Plató)
La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.
Nou!!: Coneixement і La República (Plató) · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Coneixement і Lògica · Veure més »
Lògica aristotèlica
Aristòtil segons un manuscrit de la seva ''Historia naturalis'' (1457) La lògica aristotèlica és un mètode de la lògica basada en els principis del filòsof grec Aristòtil (Estagira, Macedònia, 384 aC - Calcis, Eubea, Grècia, 322 aC), primer pensador a formalitzar el sistema lògic de tan encertada manera que les seves propostes han transcendit fins als nostres dies.
Nou!!: Coneixement і Lògica aristotèlica · Veure més »
Llenguatge
Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.
Nou!!: Coneixement і Llenguatge · Veure més »
Lucas Cranach el Vell
Lucas Cranach el Vell (en alemany, Lucas Cranach der Ältere) (Kronach, Alta Francònia, 1472 – Weimar, 1553) va ser un pintor, gravador, empresari i polític del renaixement alemany.
Nou!!: Coneixement і Lucas Cranach el Vell · Veure més »
Ludwig Wittgenstein
fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.
Nou!!: Coneixement і Ludwig Wittgenstein · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Coneixement і Matemàtiques · Veure més »
Màgia
''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.
Nou!!: Coneixement і Màgia · Veure més »
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Nou!!: Coneixement і Mètode científic · Veure més »
Mètode empíric
El mètode empíric-analític o mètode empíric és un model d'investigació científica, que es basa en la lògica empírica i que juntament amb el mètode fenomenològic és el més utilitzat en el camp de les ciències socials i en les ciències descriptives.
Nou!!: Coneixement і Mètode empíric · Veure més »
Mecanicisme
El mecanicisme és una doctrina filosòfica que explica la realitat a partir de, tan sols, les lleis mecàniques del moviment.
Nou!!: Coneixement і Mecanicisme · Veure més »
Menó (diàleg)
Menó és un diàleg platònic al qual se li han atribuït diverses dates, entre els anys 386 aC i 382 aC.
Nou!!: Coneixement і Menó (diàleg) · Veure més »
Ment
frenològicOliver Elbs, ''Neuro-Esthetics: Mapological foundations and applications (Map 2003)'', (Munich 2005) del cervell. La frenologia fou un dels primers intents de correlacionar les funcions mentals amb parts específiques del cervell epífisis del cervell i d'allí a l'esperit immaterialDescartes, R. (1641) ''Meditations on First Philosophy'', in ''The Philosophical Writings of René Descartes'', trans. by J. Cottingham, R. Stoothoff and D. Murdoch, Cambridge: Cambridge University Press, 1984, vol. 2, pp. 1-62. La ment és la construcció psicològica que aglutina els actes de percepció, cognició, emoció, etc., és a dir, el conjunt de les funcions psíquiques —una característica dels humans, però que també pot ser vàlida per a altres formes de vida Dictionary.com, "mind": "1.
Nou!!: Coneixement і Ment · Veure més »
Mestre d'escola
El mestre o la mestra d'escola és la persona encarregada d'impartir l'ensenyament primari.
Nou!!: Coneixement і Mestre d'escola · Veure més »
Metafísica (Aristòtil)
Metafísica — τὰ μετὰ τὰ φυσικά — és un conjunt de tractats d'Aristòtil anomenats així pels estudiosos alexandrins perquè estaven situats després dels llibres dedicats a la física, potser a partir de l'ordenació d'Andrònic de Rodes.
Nou!!: Coneixement і Metafísica (Aristòtil) · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Coneixement і Mot · Veure més »
Motivació
Exemple clàssic de motivació: la pastanaga i el pal (recompensa i càstig). La motivació és la causa que explica una determinada conducta, sobretot el motiu pel qual una persona es comporta d'una manera o l'interès que la porta a intentar aconseguir algun objectiu.
Nou!!: Coneixement і Motivació · Veure més »
Neopitagorisme
El neopitagorisme és un moviment filosòfic sorgit a mitjans del.
Nou!!: Coneixement і Neopitagorisme · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Coneixement і Neoplatonisme · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: Coneixement і Nombre · Veure més »
Objectivitat
L′objectivitat és la capacitat o l'ideal de percebre les coses del món exterior tal com són, prescindint de la subjectivitat o filtre personal.
Nou!!: Coneixement і Objectivitat · Veure més »
Opinió
Una opinió és un judici, un punt de vista o una afirmació que no és concloent, i es diferencia dels fets, que són afirmacions vertaderes.
Nou!!: Coneixement і Opinió · Veure més »
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Nou!!: Coneixement і Parmènides · Veure més »
Pascal
* Pascal (unitat), unitat de mesura de la pressió.
Nou!!: Coneixement і Pascal · Veure més »
Percepció
La percepció, dins del sistema general de processament de la informació, o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.
Nou!!: Coneixement і Percepció · Veure més »
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Nou!!: Coneixement і Pitàgores · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Coneixement і Plató · Veure més »
Pràctica reflexiva
Donald Schon Pràctica reflexiva és un terme emprat en pedagogia.
Nou!!: Coneixement і Pràctica reflexiva · Veure més »
Problema
Un problema significa una qüestió, dificultat, a resoldre, a aclarir.
Nou!!: Coneixement і Problema · Veure més »
Problema dels universals
En el curs de la filosofia medieval, el debat sobre els universals és un bon reflex de les dificultats per dotar de nous sentits les velles aspiracions sobre el coneixement.
Nou!!: Coneixement і Problema dels universals · Veure més »
Protàgores
Protàgores d'Abdera (Πρωταγόρας en grec, vora el 486 aC-411 aC) fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera, segons diversos testimonis (només Èupolis el considera nadiu de Tios).
Nou!!: Coneixement і Protàgores · Veure més »
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Nou!!: Coneixement і Psicologia · Veure més »
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Nou!!: Coneixement і Raó · Veure més »
Racionalisme (filosofia)
El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.
Nou!!: Coneixement і Racionalisme (filosofia) · Veure més »
Ralph Waldo Emerson
Ralph Waldo Emerson Ralph Waldo Emerson (Boston, Massachusetts, 25 de maig de 1803 – Concord, Massachusetts, 27 d'abril de 1882) va ser un assagista, filòsof i poeta estatunidenc.
Nou!!: Coneixement і Ralph Waldo Emerson · Veure més »
Raonament
El raonament és una facultat mental que permet resoldre problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar suport o justificar una idea.
Nou!!: Coneixement і Raonament · Veure més »
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Nou!!: Coneixement і Raonament deductiu · Veure més »
Raonament inductiu
El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització.
Nou!!: Coneixement і Raonament inductiu · Veure més »
Realitat
La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.
Nou!!: Coneixement і Realitat · Veure més »
Relativisme
El relativisme és una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no és amb referència a aquesta.
Nou!!: Coneixement і Relativisme · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Coneixement і René Descartes · Veure més »
Representació
* Representació de la realitat o una ficció de manera artística (dibuix, espectacle, etc.), tecnològica (realitat virtual, etc.), funcional (mapa, esquema, etc.).
Nou!!: Coneixement і Representació · Veure més »
Revolució de Copèrnic
La revolució de Copèrnic fou la revolució científica que es produí a l'Europa occidental, representada en l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada el 1543 per Nicolau Copèrnic.
Nou!!: Coneixement і Revolució de Copèrnic · Veure més »
Rousseau
* Danielle Rousseau, personatge de ficció de la sèrie Lost.
Nou!!: Coneixement і Rousseau · Veure més »
Saviesa
iota subscrita marcant el datiu en la primera paraula, s'interpreta com «A la saviesa de Celso». Prudència, saviesa i coneixement al segle XV La saviesa o sapiència és un atribut de l'ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció; és un caràcter que es desenvolupa amb l'aplicació de la intel·ligència a l'experiència pròpia, obtenint conclusions que ens donen un major enteniment, que al seu torn ens capaciten per a reflexionar, traient conclusions que ens donen discerniment de la veritat, sobre el que és bo i el que és dolent.
Nou!!: Coneixement і Saviesa · Veure més »
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Nou!!: Coneixement і Sòcrates · Veure més »
Sensació
La sensació és la impressió que produeixen les coses per mitjà dels sentits i que arriba al sistema nerviós central, és l'encarregada de donar resposta immediata als òrgans dels sentits enfront de l'estímul que rep d'estos, i d'altra banda, la percepció serà la interpretació de les mencionades sensacions a l'atribuir-los no sols significat sinó també organitzar-les.
Nou!!: Coneixement і Sensació · Veure més »
Significat
El significat, en semiòtica i lingüística, és el contingut conceptual associat al significant (element perceptual); la unió de tots dos (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe lingüístic (monema, mot, etc.). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es refereix el signe.
Nou!!: Coneixement і Significat · Veure més »
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Nou!!: Coneixement і Sil·logisme · Veure més »
Sistema sensorial
L'ull humà és el primer element del '''sistema sensorial''': en aquest cas, la visió, per al sistema visual. El sistema sensorial forma part del sistema nerviós i és el responsable de processar la informació sensorial.
Nou!!: Coneixement і Sistema sensorial · Veure més »
Sobre l'ànima
''"Expositio et quaestiones" ''de ''Aristoteles De Anima'' de Jean Buridan, aprox 1362 Sobre l'ànima (en llatí:De Anima; grec:Περὶ Ψυχῆς) és una gran obra d'Aristòtil, que exposa els seus punts de vista filosòfics sobre la naturalesa dels éssers vius.
Nou!!: Coneixement і Sobre l'ànima · Veure més »
Socialització
La socialització és el procés pel qual una persona s'adapta i interioritza el seu entorn i la cultura del grup social on viu en societat incorporant els elements socioculturals que se li posen a l'abast, fent-los propis i establint, en relació a la seva manera de ser, la importància que exerciran en la seva vida quotidiana i que, finalment, col·laboraran a construir la seva identitat.
Nou!!: Coneixement і Socialització · Veure més »
Sofística
Sofística prové del mot grec sophos que significa 'saviesa' o 'experiència' en un camp del coneixement.
Nou!!: Coneixement і Sofística · Veure més »
Sofista
El terme sofista, del grec sophía (σοφία), «saviesa» i sophós (σοφός), «savi», és el nom que rebia a la Grècia clàssica al que feia la professió d'ensenyar la saviesa.
Nou!!: Coneixement і Sofista · Veure més »
Subjecte (filosofia)
El subjecte en filosofia és l'entitat oposada a l'objecte i que es defineix per la consciència i individualitat.
Nou!!: Coneixement і Subjecte (filosofia) · Veure més »
Subjectivitat
La subjectivitat, segons la teoria del coneixement, és la propietat de les percepcions, els arguments i el llenguatge basats en el punt de vista del subjecte, i per tant influïts pels interessos i desitjos particulars d'aquest.
Nou!!: Coneixement і Subjectivitat · Veure més »
Tabula rasa
Tabula rasa és una locució llatina que significa «taula rasa» és a dir, una tauleta de cera sense inscriure.
Nou!!: Coneixement і Tabula rasa · Veure més »
Teetet
El Teetet és un diàleg escrit per Plató.
Nou!!: Coneixement і Teetet · Veure més »
Thomas Hobbes
Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista.
Nou!!: Coneixement і Thomas Hobbes · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Coneixement і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Transmissió oral
La transmissió oral d'alguna cosa pot ser fent-la amb altres persones Religions, filosofies i maneres de veure la vida, com a partir de l'art o d'arts marcials, es transmeten sovint oralment de generació en generació. La transmissió oral és una forma de comunicar cultura, tècniques i coneixements diversos verbalment de manera oral i en directe, de persona a persona, de vegades a través de diverses generacions.
Nou!!: Coneixement і Transmissió oral · Veure més »
Verificacionisme
El verificacionisme és el terme que s'empra per oposició al falsacionisme.
Nou!!: Coneixement і Verificacionisme · Veure més »
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
Nou!!: Coneixement і Veritat · Veure més »
Redirigeix aquí:
Coneixements, Coneixença, Coneiximent, Saber.
