Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 64 coses en comú (en Uniopèdia): Alacant, Andorra, Arquebisbe, Barcelona, Bíblia, Benet XVI, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Girona, Bisbat de Vic, Bisbe, Borriana, Cardenal, Castelló de la Plana, Catolicisme, Ciutat del Vaticà, Clergues regulars, Companyia de Jesús, Concili de Trento, Concili ecumènic, Concili Vaticà I, Contrareforma, Eivissa, Església Catòlica Romana, Família benedictina, Fills del Cor de Maria, Francesc (papa), Heretgia, Història de l'Església Catòlica, Il·lustració, Infal·libilitat pontifical, ..., Inquisició, Joan XXIII, Litúrgia, Llatí, Manuel Moll i Salord, Maresme, Maria, mare de Jesús, Maties Solà i Farell, Màlaga, Missa, Narcís Jubany i Arnau, Nou Testament, Novena, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Benet, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Predicadors, Papa, Pius X, Protestantisme, Ramon Iglésias i Navarri, Ramon Masnou i Boixeda, Revolució Francesa, Santa Coloma de Farners, Setmana Santa, Solsona, Teatins, Toledo, Tomàs d'Aquino, Tortosa, Unificació italiana, València, Vic, Vicent Enrique i Tarancón. Ampliar l'índex (34 més) »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і Concili Vaticà II · Alacant і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Andorra і Concili Vaticà II · Andorra і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbe і Concili Vaticà II · Arquebisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Concili Vaticà II · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Concili Vaticà II · Bíblia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Benet XVI і Concili Vaticà II · Benet XVI і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Bisbat d'Urgell і Concili Vaticà II · Bisbat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Bisbat de Girona і Concili Vaticà II · Bisbat de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Bisbat de Vic і Concili Vaticà II · Bisbat de Vic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Concili Vaticà II · Bisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Borriana
Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.
Borriana і Concili Vaticà II · Borriana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Cardenal і Concili Vaticà II · Cardenal і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Castelló de la Plana і Concili Vaticà II · Castelló de la Plana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Concili Vaticà II · Catolicisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Concili Vaticà II · Ciutat del Vaticà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Clergues regulars
Els ordes de clergues regulars són comunitats religioses catòliques compostes majoritàriament o exclusivament per sacerdots que opten per viure en comunitat, seguint una regla determinada, per tal de perfeccionar la seva vida i el seu ministeri.
Clergues regulars і Concili Vaticà II · Clergues regulars і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Companyia de Jesús і Concili Vaticà II · Companyia de Jesús і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili Vaticà II і Concili de Trento · Concili de Trento і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Concili Vaticà II і Concili ecumènic · Concili ecumènic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Concili Vaticà I і Concili Vaticà II · Concili Vaticà I і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Concili Vaticà II і Contrareforma · Contrareforma і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Concili Vaticà II і Eivissa · Eivissa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Concili Vaticà II і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Concili Vaticà II і Família benedictina · Família benedictina і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Fills del Cor de Maria
Els claretians són la congregació religiosa catòlica dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians, fou fundada per sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari diocesà (sent-ne bisbe el dr. Llucià Casadevall), amb la finalitat de difondre l'evangelització catòlica a les missions, l'educació dels infants i joves.
Concili Vaticà II і Fills del Cor de Maria · Fills del Cor de Maria і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Concili Vaticà II і Francesc (papa) · Francesc (papa) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Concili Vaticà II і Heretgia · Heretgia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Història de l'Església Catòlica
Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.
Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica · Història de l'Església Catòlica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Concili Vaticà II і Il·lustració · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Il·lustració ·
Infal·libilitat pontifical
Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.
Concili Vaticà II і Infal·libilitat pontifical · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Infal·libilitat pontifical ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Concili Vaticà II і Inquisició · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició ·
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Concili Vaticà II і Joan XXIII · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXIII ·
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Concili Vaticà II і Litúrgia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Litúrgia ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Concili Vaticà II і Llatí · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llatí ·
Manuel Moll i Salord
Manel Moll i Salord (Ciutadella, Menorca, 15 de març de 1897 – Barcelona, 23 de març de 1972) va ser bisbe de Tortosa.
Concili Vaticà II і Manuel Moll i Salord · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel Moll i Salord ·
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Concili Vaticà II і Maresme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maresme ·
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Concili Vaticà II і Maria, mare de Jesús · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maria, mare de Jesús ·
Maties Solà i Farell
Maties Solà i Farell, O.F.M.Cap. (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 11 d'agost de 1884 – Barcelona, 27 d'agost de 1973) va ser un frare i bisbe català.
Concili Vaticà II і Maties Solà i Farell · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maties Solà i Farell ·
Màlaga
Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.
Concili Vaticà II і Màlaga · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Màlaga ·
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Concili Vaticà II і Missa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Missa ·
Narcís Jubany i Arnau
Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996) fou un bisbe i cardenal català.
Concili Vaticà II і Narcís Jubany i Arnau · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Narcís Jubany i Arnau ·
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Concili Vaticà II і Nou Testament · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nou Testament ·
Novena
La novena (del llatí novem, 'nou') és un exercici de devoció que es practica durant nou dies per obtenir alguna gràcia, o amb una intenció.
Concili Vaticà II і Novena · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Novena ·
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Concili Vaticà II і Orde de Frares Menors · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Frares Menors ·
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Concili Vaticà II і Orde de Sant Benet · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Benet ·
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Concili Vaticà II і Orde dels Frares Menors Caputxins · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde dels Frares Menors Caputxins ·
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Concili Vaticà II і Orde dels Predicadors · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde dels Predicadors ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Concili Vaticà II і Papa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa ·
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Concili Vaticà II і Pius X · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius X ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Concili Vaticà II і Protestantisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Protestantisme ·
Ramon Iglésias i Navarri
Ramon Iglésias i Navarri (Durro, Alta Ribagorça, 28 de gener de 1889 - la Seu d'Urgell, 31 de març de 1972) fou un religiós català que esdevingué bisbe d'Urgell i 59è copríncep d'Andorra.
Concili Vaticà II і Ramon Iglésias i Navarri · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Iglésias i Navarri ·
Ramon Masnou i Boixeda
Ramon Masnou i Boixeda (Santa Eugènia de Berga, Osona, 3 de setembre de 1907 - Vic, Osona, 9 de juny 2004) fou un eclesiàstic i bisbe català.
Concili Vaticà II і Ramon Masnou i Boixeda · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Masnou i Boixeda ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Concili Vaticà II і Revolució Francesa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució Francesa ·
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners, anomenada també Farners de la Selva, és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma.
Concili Vaticà II і Santa Coloma de Farners · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Coloma de Farners ·
Setmana Santa
Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.
Concili Vaticà II і Setmana Santa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setmana Santa ·
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Concili Vaticà II і Solsona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Solsona ·
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Concili Vaticà II і Teatins · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Teatins ·
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Concili Vaticà II і Toledo · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Toledo ·
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Concili Vaticà II і Tomàs d'Aquino · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tomàs d'Aquino ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Concili Vaticà II і Tortosa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tortosa ·
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Concili Vaticà II і Unificació italiana · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unificació italiana ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Concili Vaticà II і València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Concili Vaticà II і Vic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vic ·
Vicent Enrique i Tarancón
Estàtua de Tarancón a Borriana Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994), fou un cardenal valencià reconegut pel seu rellevant paper conciliador durant la transició espanyola al capdavant de la Conferència Episcopal Espanyola.
Concili Vaticà II і Vicent Enrique i Tarancón · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vicent Enrique i Tarancón ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Concili Vaticà II té 190 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 64, l'índex de Jaccard és 4.83% = 64 / (190 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
