Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Comunisme і Història de la Unió Soviètica
Comunisme і Història de la Unió Soviètica tenen 47 coses en comú (en Uniopèdia): Adolf Hitler, Alemanya, Bloc de l'Est, Bolxevisme, Capitalisme, Col·lectivització a la Unió Soviètica, Comunisme, Conferència de Teheran, Dictadura del proletariat, Estalinisme, Estats Units d'Amèrica, Europa, Exèrcit Roig, França, Ginebra, Gran Purga, Guerra Freda, Ióssif Stalin, Jaume Ramon Mercader del Río, Kominform, Kulak, Lenin, Leonid Bréjnev, Lev Trotski, Mikhaïl Gorbatxov, Monarquia, Mur de Berlín, Nazisme, Nikita Khrusxov, Nikolai Bukharin, ..., Partit Comunista de la Unió Soviètica, Perestroika, Polònia, Primera Guerra Mundial, República Democràtica Alemanya, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Popular de la Xina, Revolució Cultural, Revolució Russa, Ruptura sinosoviètica, Sant Petersburg, Segona Guerra Mundial, Socialisme, Soviet, Txecoslovàquia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Wehrmacht. Ampliar l'índex (17 més) »
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Adolf Hitler і Comunisme · Adolf Hitler і Història de la Unió Soviètica ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Comunisme · Alemanya і Història de la Unió Soviètica ·
Bloc de l'Est
Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.
Bloc de l'Est і Comunisme · Bloc de l'Est і Història de la Unió Soviètica ·
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Bolxevisme і Comunisme · Bolxevisme і Història de la Unió Soviètica ·
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Capitalisme і Comunisme · Capitalisme і Història de la Unió Soviètica ·
Col·lectivització a la Unió Soviètica
La Col·lectivització, Коллективиза́ция, transliterat Kol·lektivizàtsia) va ser una política posada en marxa a la Unió Soviètica per Ióssif Stalin entre 1928 i 1933, per consolidar la terra en mans privades i la mà d'obra en granges d'explotació col·lectiva (els kolkhozos, en rus: колхо́з) i en granges d'explotació estatal (els sovkhozos; en rus, совхо́з). Els dirigents soviètics estaven segurs que la substitució de granges de propietat intel·lectual per koljozi augmentaria immediatament les reserves d'aliments per a la població urbana, l'oferta de matèries primeres per a la indústria i les exportacions agrícoles en general. La col·lectivització, per tant, era vista com la solució a la crisi en la distribució agrícola (majoritàriament en el lliurament del cereal) que s'havia implementat des de 1927 i s'estava tornant més desenvolupada, a l'hora que la Unió Soviètica seguia amb el seu ambiciós programa d'industrialització. Ja a inicis de la dècada de 1930, més del 90% de les terres agrícoles estaven col·lectivitzades, en convertir les llars rurals en granges col·lectives amb les seves terres, bestiar i d'altres béns. Sovint, la col·lectivització suposà enormes costos humans i socials, mentre que el tema dels guanys econòmics de les granges col·lectives seguia estant majoritàriament irresolt.
Col·lectivització a la Unió Soviètica і Comunisme · Col·lectivització a la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica ·
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Comunisme і Comunisme · Comunisme і Història de la Unió Soviètica ·
Conferència de Teheran
La conferència de Teheran, 1943, va ser la cimera de les potències aliades durant la Segona Guerra Mundial on es va pactar el desembarcament angloamericà a França per a l'any següent.
Comunisme і Conferència de Teheran · Conferència de Teheran і Història de la Unió Soviètica ·
Dictadura del proletariat
La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.
Comunisme і Dictadura del proletariat · Dictadura del proletariat і Història de la Unió Soviètica ·
Estalinisme
Ióssif Stalin. Estalinisme és un terme emprat per a referir-se al sistema polític aplicat per Ióssif Stalin a la Unió Soviètica, com també per la resta dels corrents i dirigents polítics que van adoptar models afins en altres estats satèl·lits.
Comunisme і Estalinisme · Estalinisme і Història de la Unió Soviètica ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Comunisme і Estats Units d'Amèrica · Estats Units d'Amèrica і Història de la Unió Soviètica ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Comunisme і Europa · Europa і Història de la Unió Soviètica ·
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Comunisme і Exèrcit Roig · Exèrcit Roig і Història de la Unió Soviètica ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Comunisme і França · França і Història de la Unió Soviètica ·
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Comunisme і Ginebra · Ginebra і Història de la Unió Soviètica ·
Gran Purga
La Gran Purga o el Gran Terror (rus: Большой террор), també conegut com lAny del '37 (37-й год, déu Tridtsat sedmoi) i la Iejovixtxina (període de Iejov), va ser la campanya que el secretari general soviètic Iosif Stalin va emprendre per consolidar el seu poder sobre el Partit Comunista de la Unió Soviètica i l'estat; les purgues també es van dissenyar per eliminar la influència restant de Lev Trotski així com altres rivals polítics destacats dins del partit.
Comunisme і Gran Purga · Gran Purga і Història de la Unió Soviètica ·
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Comunisme і Guerra Freda · Guerra Freda і Història de la Unió Soviètica ·
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Comunisme і Ióssif Stalin · Història de la Unió Soviètica і Ióssif Stalin ·
Jaume Ramon Mercader del Río
Jaume Ramon Mercader del Río, més conegut com a Ramon Mercader (Barcelona, 7 de febrer del 1913 - l'Havana, 19 d'octubre del 1978) fou un militar i polític marxista-leninista català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.
Comunisme і Jaume Ramon Mercader del Río · Història de la Unió Soviètica і Jaume Ramon Mercader del Río ·
Kominform
Kominform (del rus коммунистическихИнформационное, transliterat kommunisticheskikh Informatsionnoe, «informació comunista») és l'acrònim usual per referir-se a lOficina d'Informació dels Partits Comunistes i Obrers.
Comunisme і Kominform · Història de la Unió Soviètica і Kominform ·
Kulak
Kulak (rus кула́к, p), "puny", per extensió "garrepa", eren els agricultors propis de Rússia que posseïen propietats i contractaven treballadors.
Comunisme і Kulak · Història de la Unió Soviètica і Kulak ·
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Comunisme і Lenin · Història de la Unió Soviètica і Lenin ·
Leonid Bréjnev
Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982).
Comunisme і Leonid Bréjnev · Història de la Unió Soviètica і Leonid Bréjnev ·
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Comunisme і Lev Trotski · Història de la Unió Soviètica і Lev Trotski ·
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Comunisme і Mikhaïl Gorbatxov · Història de la Unió Soviètica і Mikhaïl Gorbatxov ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Comunisme і Monarquia · Història de la Unió Soviètica і Monarquia ·
Mur de Berlín
(http://sharemap.org/public/West_and_East_Berlin al mapa interactiu) Foto satèl·lit de Berlín amb el traçat del mur. El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est.
Comunisme і Mur de Berlín · Història de la Unió Soviètica і Mur de Berlín ·
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Comunisme і Nazisme · Història de la Unió Soviètica і Nazisme ·
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Comunisme і Nikita Khrusxov · Història de la Unió Soviètica і Nikita Khrusxov ·
Nikolai Bukharin
Nikolai Ivànovitx Bukharin, Николай Иванович Бухарин, (Moscou, 27 de setembre de 1888 - Moscou, 15 de març de 1938) fou un polític revolucionari, economista i filòsof marxista rus.
Comunisme і Nikolai Bukharin · Història de la Unió Soviètica і Nikolai Bukharin ·
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Comunisme і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Història de la Unió Soviètica і Partit Comunista de la Unió Soviètica ·
Perestroika
Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.
Comunisme і Perestroika · Història de la Unió Soviètica і Perestroika ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Comunisme і Polònia · Història de la Unió Soviètica і Polònia ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Comunisme і Primera Guerra Mundial · Història de la Unió Soviètica і Primera Guerra Mundial ·
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Comunisme і República Democràtica Alemanya · Història de la Unió Soviètica і República Democràtica Alemanya ·
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Comunisme і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Història de la Unió Soviètica і República Federal Socialista de Iugoslàvia ·
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Comunisme і República Popular de la Xina · Història de la Unió Soviètica і República Popular de la Xina ·
Revolució Cultural
Bandera del Partit Comunista de la Xina. La Gran Revolució Cultural Proletària (xinès simplificat: 无产阶级文化大革命, xinès tradicional: 無產階級文化大革命, pinyin: wúchǎn jiējí wénhuà dà gémìng, habitualment abreujada com 文化大革命, wénhuà dà gémìng, literalment Gran Revolució Cultural, o simplement 文革 wéngé, Revolució Cultural) va ser una campanya de masses en la República Popular de la Xina organitzada pel líder del Partit Comunista de la Xina Mao Zedong a partir de 1966, i dirigida contra alts càrrecs del partit i intel·lectuals als quals Mao i els seus seguidors van acusar de trair els ideals revolucionaris.
Comunisme і Revolució Cultural · Història de la Unió Soviètica і Revolució Cultural ·
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Comunisme і Revolució Russa · Història de la Unió Soviètica і Revolució Russa ·
Ruptura sinosoviètica
La Ruptura Sinosoviètica és el nom que va rebre la crisi en les relacions entre la República Popular de la Xina i la Unió Soviètica que va començar a la fi de la dècada del 1950 i s'intensificaria durant la dècada del 1960.
Comunisme і Ruptura sinosoviètica · Història de la Unió Soviètica і Ruptura sinosoviètica ·
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Comunisme і Sant Petersburg · Història de la Unió Soviètica і Sant Petersburg ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Comunisme і Segona Guerra Mundial · Història de la Unió Soviètica і Segona Guerra Mundial ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Comunisme і Socialisme · Història de la Unió Soviètica і Socialisme ·
Soviet
Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.
Comunisme і Soviet · Història de la Unió Soviètica і Soviet ·
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Comunisme і Txecoslovàquia · Història de la Unió Soviètica і Txecoslovàquia ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Comunisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Història de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Wehrmacht
Wehrmacht (en alemany, 'Força de Defensa") és el nom que es va donar a les forces armades alemanyes entre els anys 1935 i 1945.
Comunisme і Wehrmacht · Història de la Unió Soviètica і Wehrmacht ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Comunisme і Història de la Unió Soviètica
- Què tenen en comú Comunisme і Història de la Unió Soviètica
- Semblances entre Comunisme і Història de la Unió Soviètica
Comparació entre Comunisme і Història de la Unió Soviètica
Comunisme té 277 relacions, mentre que Història de la Unió Soviètica té 240. Com que tenen en comú 47, l'índex de Jaccard és 9.09% = 47 / (277 + 240).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Comunisme і Història de la Unió Soviètica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
