Accés més ràpid que el navegador!
84 les relacions: Adolphe Thiers, Amor lliure, Anarquisme, Armistici, Arthur Rimbaud, Assemblea, Édouard Manet, Banc de França, Bandera de França, Bandera roja, Batalla de Sedan, Bordeus, Capitalisme, Cementiri del Père-Lachaise, Charles Delescluze, Claude Lecomte, Col·lectivisme, Col·lectivització, Columna Vendôme, Comuna de París (Revolució Francesa), Condonació, Cooperativa de producció, Cop d'estat, Desnonament, Elisabeth Dmitrieff, Eugène Varlin, Exèrcit Imperial Alemany, Forn de pa, Francès, Friedrich Engels, Georges Eugène Haussmann, Grenoble, Guàrdia Nacional (França), Guerra franco-prussiana, Guillotina, Gustave Courbet, Gustave Flourens, Jarosław Dąbrowski, Joan-Lluís Lluís, Karl Marx, Lenin, Lió, Llemotges, Louis Auguste Blanqui, Marsella, Marxisme llibertari, Montmartre, Moratòria, Moviment obrer, Municipi, ..., Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Narbona, Otto von Bismarck, París, Parc des Buttes-Chaumont, Patrice de Mac Mahon, Penyora (dret), Premi Crítica Serra d'Or, Primera República Francesa, Profanació, Proletariat, Rebel·lió, Revolució, Revolució Francesa, Saint-Étienne, Segona República Francesa, Servei públic, Setge, Setge de Metz (1870), Setge de París, Socialdemocràcia, Socialisme, Suspensió de pagaments, Tercera República Francesa, Tolosa de Llenguadoc, Versalles, 16è districte de París, 17è districte de París, 18 de març, 1871, 26 de març, 28 de maig, 3 de març. Ampliar l'índex (34 més) »
Adolphe Thiers
Adolphe Thiers a la seva joventut Louis Adolphe Thiers, conegut com a Adolphe Thiers (Marsella, 16 d'abril de 1797 – Saint-Germain-en-Laye, 3 de setembre de 1877) fou historiador i home d'estat francès.
Nou!!: Comuna de París і Adolphe Thiers · Veure més »
Amor lliure
Caricatura feta per Thomas Nast de Victoria Woodhull com a defensora de l'amor lliure.Amor lliure (també conegut com a unió lliure o unió de fet) és un concepte que sorgeix a la meitat del.
Nou!!: Comuna de París і Amor lliure · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Comuna de París і Anarquisme · Veure més »
Armistici
L'armistici és un acord entre estats bel·ligerants per al cessament de les hostilitats, sense posar fi a l'estat de guerra.
Nou!!: Comuna de París і Armistici · Veure més »
Arthur Rimbaud
Dibuix d'Arthur Rimabud fet per Paul Verlaine Jean Nicolas Arthur Rimbaud (Charleville, 20 d'octubre del 1854 - Marsella, 10 de novembre del 1891) fou un poeta francès.
Nou!!: Comuna de París і Arthur Rimbaud · Veure més »
Assemblea
Una assemblea és un òrgan polític que funciona mitjançant un aplec de gent reunida amb l'objectiu de deliberar i prendre decisions.
Nou!!: Comuna de París і Assemblea · Veure més »
Édouard Manet
Édouard Manet (23 de gener de 1832 - 30 d'abril de 1883) fou un cèlebre pintor francès, un dels iniciadors de l'impressionisme.
Nou!!: Comuna de París і Édouard Manet · Veure més »
Banc de França
El Banc de França (en francès: Banque de France) és el banc central de França; està supeditat al Banc Central Europeu (BCE).
Nou!!: Comuna de París і Banc de França · Veure més »
Bandera de França
La bandera de França consta de tres pals verticals del mateix gruix: blau vora el pal, blanc el centre i roig a l'aire.
Nou!!: Comuna de París і Bandera de França · Veure més »
Bandera roja
Bandera roja. La bandera roja és un emblema socialista i comunista associat particularment amb l'esquerra revolucionària, encara que també forma part de la tradició socialdemòcrata i laborista, havent estat un estendard usat per partits com ara el Partit Laborista (Regne Unit), el Partit Socialista Francès i grups similars del món sencer.
Nou!!: Comuna de París і Bandera roja · Veure més »
Batalla de Sedan
La Batalla de Sedan es va lliurar l'1 de setembre de 1870, durant la Guerra francoprussiana.
Nou!!: Comuna de París і Batalla de Sedan · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Comuna de París і Bordeus · Veure més »
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Nou!!: Comuna de París і Capitalisme · Veure més »
Cementiri del Père-Lachaise
El cementiri del Père-Lachaise (en francès cimetière du Père-Lachaise) és el cementiri més gran de París intramurs i un dels més cèlebres del món.
Nou!!: Comuna de París і Cementiri del Père-Lachaise · Veure més »
Charles Delescluze
Charles Delescluze (Dreux, Eure i Loir, 2 d'octubre de 1809 - París, Illa de França, 25 de maig de 1871) fou un periodista i membre molt actiu de la Comuna de París.
Nou!!: Comuna de París і Charles Delescluze · Veure més »
Claude Lecomte
Assassinat dels generals Clément-Thomas i Lecomte (fotomuntage d'Eugène Appert). Claude Lecomte (Thionville, 8 de setembre de 1817 - Montmartre, 18 de març de 1871) fou un militar francès, general de brigada de l'exèrcit de França, assassinat per la Guàrdia Nacional de la Comuna de París.
Nou!!: Comuna de París і Claude Lecomte · Veure més »
Col·lectivisme
Col·lectivisme, en general, és un terme utilitzat per descriure un èmfasi teòric o pràctic en un grup, en oposició a l'individualisme.
Nou!!: Comuna de París і Col·lectivisme · Veure més »
Col·lectivització
La col·lectivització és com es coneix normalment la socialització dels mitjans de producció, essent el procés del pas d'un règim de propietat privada individuals dels mitjans de producció cap a un règim de propietat social ja sigui en comunitària o estatal.
Nou!!: Comuna de París і Col·lectivització · Veure més »
Columna Vendôme
La columna Vendôme és un monument parisenc situat a la Plaça Vendôme, al primer districte de la ciutat.
Nou!!: Comuna de París і Columna Vendôme · Veure més »
Comuna de París (Revolució Francesa)
L'ajuntament de París, seu de la Comuna. La Comuna de París (1789-1795) és el nom donat al govern revolucionari de la ciutat de París establert després de la presa de la Bastilla el 14 de juliol del 1789.
Nou!!: Comuna de París і Comuna de París (Revolució Francesa) · Veure més »
Condonació
La condonació o remissió, en Dret, és l'acte jurídic mitjançant el qual una persona que és creditora d'una altra decideix renunciar al seu dret enfront de l'altra, alliberant del pagament el deutor.
Nou!!: Comuna de París і Condonació · Veure més »
Cooperativa de producció
Una cooperativa de producció (també anomenada cooperativa de treball associat) és aquella associació d'obrers per constituir una empresa de la qual són treballadors i propietaris alhora.
Nou!!: Comuna de París і Cooperativa de producció · Veure més »
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Nou!!: Comuna de París і Cop d'estat · Veure més »
Desnonament
Dos homes amb fills, en un desnonament, drets amb les seves pertinences a la vorera, al voltant de l'any 1910, a Nova York. Desnonament és l'avís de terminació de certs contractes de tracte successiu, com ara l'arrendament, així com la seva execució mitjançant el desallotjament prèvia sentència judicial.
Nou!!: Comuna de París і Desnonament · Veure més »
Elisabeth Dmitrieff
Elisabeth Dmitrieff (en rus: Елизавета Дмитриева, Elizaveta Dmitrieva), de naixement Elizaveta Loukinitcha Koucheleva (en russe: Елизавета Лукинична Кушелева), nascuda l'1 de novembre de 1851 a Volok, a la província de Pskov a Rússia i morta el 1910 (o 1918 segons les fonts), es va dedicar a la política i va ser una militant socialista.
Nou!!: Comuna de París і Elisabeth Dmitrieff · Veure més »
Eugène Varlin
Eugène Varlin Louis Eugène Varlin (Claye, 5 d'octubre de 1833 - París, 28 de maig de 1871) fou un militant socialista i llibertari francès, membre de la Comuna de París i la Primera Internacional.
Nou!!: Comuna de París і Eugène Varlin · Veure més »
Exèrcit Imperial Alemany
LExèrcit Imperial Alemany (en alemany: Deutsches Kaiserreich Heer) era el nom donat a les forces armades combinades de l'Imperi Alemany.
Nou!!: Comuna de París і Exèrcit Imperial Alemany · Veure més »
Forn de pa
Un forn de pa o fleca és un lloc on es cou i ven el pa així com determinats productes de pastisseria com panets, croissants, magdalenes, carquinyolis, pastes seques entre altres.
Nou!!: Comuna de París і Forn de pa · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Comuna de París і Francès · Veure més »
Friedrich Engels
Alemanya de l'Est Friedrich Engels (Barmen, 28 de novembre de 1820 - Londres, 5 d'agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i cofundador, conjuntament amb Karl Marx, del socialisme científic.
Nou!!: Comuna de París і Friedrich Engels · Veure més »
Georges Eugène Haussmann
Boulevard Haussmann, París Georges Eugène Haussmann, també conegut com a baró Haussmann, (París, 27 de març de 1809 - París, 11 de gener de 1891) fou un polític francès, prefecte del Sena entre el 23 de juny de 1853 i el 5 de gener de 1870.
Nou!!: Comuna de París і Georges Eugène Haussmann · Veure més »
Grenoble
Grenoble (Grenoblo en francoprovençal) és una ciutat francesa, situada al departament de la Isèra, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Comuna de París і Grenoble · Veure més »
Guàrdia Nacional (França)
Guàrdia nacional de 1791. Fuseller de la Guàrdia nacional, 1790-1791 Caçador de la Guàrdia Nacional de París Antics monjos entrenant-se en la Guàrdia Nacional. Caricatura anònima de 1790. La Guàrdia Nacional és una milícia ciutadana creada a París el 13 de juliol de 1789, a l'inici de la Revolució francesa, el model de la qual serà adoptat de seguida per tots els municipis francesos.
Nou!!: Comuna de París і Guàrdia Nacional (França) · Veure més »
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Nou!!: Comuna de París і Guerra franco-prussiana · Veure més »
Guillotina
Guillotina Una guillotina és un instrument de tall consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals.
Nou!!: Comuna de París і Guillotina · Veure més »
Gustave Courbet
Gustave Courbet (10 de juny de 1819, Ornans, França - 31 de desembre de 1877, La Tour-de-Peilz, Suïssa) fou un pintor francès, fundador i màxim representant del realisme i compromès activista republicà, proper al socialisme revolucionari.
Nou!!: Comuna de París і Gustave Courbet · Veure més »
Gustave Flourens
Gustave Flourens Gustave Flourens és un universitari i polític francès nascut el 1838 a París i mort pels soldats de Versalles a Rueil-Malmaison (no a Chatou) l'abril de 1871.
Nou!!: Comuna de París і Gustave Flourens · Veure més »
Jarosław Dąbrowski
(en francès «Dombrowski»), anomenat « Łokietek », va ser un revolucionari polonès nascut a Jitòmir (Imperi Rus) el 12 de novembre de 1836 i morí a París el 23 de maig de 1871.
Nou!!: Comuna de París і Jarosław Dąbrowski · Veure més »
Joan-Lluís Lluís
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 29 de juny del 1963) és un escriptor, traductor i columnista català.
Nou!!: Comuna de París і Joan-Lluís Lluís · Veure més »
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Nou!!: Comuna de París і Karl Marx · Veure més »
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Nou!!: Comuna de París і Lenin · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Comuna de París і Lió · Veure més »
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Nou!!: Comuna de París і Llemotges · Veure més »
Louis Auguste Blanqui
Louis Auguste Blanqui (Lo Puget Tenier, Alps Marítims, Occitània, 8 de febrer de 1805 - París, 1 de gener de 1881) fou un activista polític revolucionari que va organitzar el moviment estudiantil parisenc, va lluitar per a la instauració de la república contra la monarquia i en favor del comunisme, líder absolut dels moviments revolucionaris que generaren el blanquisme (de Blanqui, el seu cognom), corrent revolucionari que fou el referent ideològic i militant de la França que va viure.
Nou!!: Comuna de París і Louis Auguste Blanqui · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Comuna de París і Marsella · Veure més »
Marxisme llibertari
El marxisme llibertari és un conjunt de moviments o teories que combinen les aportacions de Marx i Friedrich Engels i diferents corrents del marxisme amb idees i plantejaments de l'anarquisme i el moviment llibertari.
Nou!!: Comuna de París і Marxisme llibertari · Veure més »
Montmartre
''Boulevard Montmartre.'' (1897), pintura de Camille Pissarro del bulevard que condueix a Montmartre vist des de la finestra de la seua habitació. Montmartre és un tossal de 130 m d'altitud, al nord de París situat al divuitè districte, una part del marge dret del riu Sena.
Nou!!: Comuna de París і Montmartre · Veure més »
Moratòria
Una moratòria és el retard o la supressió d'una activitat o llei.
Nou!!: Comuna de París і Moratòria · Veure més »
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Nou!!: Comuna de París і Moviment obrer · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Comuna de París і Municipi · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Comuna de París і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Nou!!: Comuna de París і Napoleó III · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Comuna de París і Narbona · Veure més »
Otto von Bismarck
Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.
Nou!!: Comuna de París і Otto von Bismarck · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Comuna de París і París · Veure més »
Parc des Buttes-Chaumont
El temple de la Sibil·la al mig de l'illa del llac El parc des Buttes-Chaumont és un jardí públic situat al nord-est de París, al 19è districte.
Nou!!: Comuna de París і Parc des Buttes-Chaumont · Veure més »
Patrice de Mac Mahon
Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon (Sully, Saona i Loira, 13 de juliol, 1808 - Montcresson, Loiret, 8 d'octubre 1893), comte de Mac Mahon, duc de Magenta, príncep de Solférino, fou mariscal de França i President de la República francesa del 24 de maig de 1873 al 30 de gener de 1879.
Nou!!: Comuna de París і Patrice de Mac Mahon · Veure més »
Penyora (dret)
La penyora és un dret real de garantia, regulat pel dret civil o mercantil.
Nou!!: Comuna de París і Penyora (dret) · Veure més »
Premi Crítica Serra d'Or
El Premi Crítica Serra d'Or és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, de l'Abadia de Montserrat.
Nou!!: Comuna de París і Premi Crítica Serra d'Or · Veure més »
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Nou!!: Comuna de París і Primera República Francesa · Veure més »
Profanació
Una profanació de sepulturahttp://www.rechercheisidore.fr/search/resource/?uri.
Nou!!: Comuna de París і Profanació · Veure més »
Proletariat
Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
Nou!!: Comuna de París і Proletariat · Veure més »
Rebel·lió
La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.
Nou!!: Comuna de París і Rebel·lió · Veure més »
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Nou!!: Comuna de París і Revolució · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Comuna de París і Revolució Francesa · Veure més »
Saint-Étienne
Saint-Étienne (Sant-Etiève o Sant-Tiève en francoprovençal o arpità; Sant Estève en occità) és una comuna francesa, capital del departament del Loira a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Comuna de París і Saint-Étienne · Veure més »
Segona República Francesa
La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852.
Nou!!: Comuna de París і Segona República Francesa · Veure més »
Servei públic
Neteja Pública Municipal (Alginet,1973) El servei públic o servici públic es pot definir com a la reconducció d'un sector d'activitats socioeconòmiques en l'òrbita del poder públic o sector públic.
Nou!!: Comuna de París і Servei públic · Veure més »
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Nou!!: Comuna de París і Setge · Veure més »
Setge de Metz (1870)
El Setge de Metz ocorregué durant la guerra francoprussiana, a la ciutat francesa de Metz entre el 19 d'agost i el 27 d'octubre de 1870, va acabar amb la victòria de Prússia i la rendició de la ciutat.
Nou!!: Comuna de París і Setge de Metz (1870) · Veure més »
Setge de París
El Setge de París va ser una batalla de la Guerra Franco-Prussiana que va durar des del 19 de setembre de 1870 fins al 28 de gener de 1871.
Nou!!: Comuna de París і Setge de París · Veure més »
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Nou!!: Comuna de París і Socialdemocràcia · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Comuna de París і Socialisme · Veure més »
Suspensió de pagaments
Suspensió de pagaments (en anglès: receivership) és la situació concursal en la qual un comerciant o una societat mercantil es troba quan no poden pagar la totalitat dels deutes que té amb els seus creditors per falta de líquid, o diners en efectiu.
Nou!!: Comuna de París і Suspensió de pagaments · Veure més »
Tercera República Francesa
La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.
Nou!!: Comuna de París і Tercera República Francesa · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Comuna de París і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Versalles
Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.
Nou!!: Comuna de París і Versalles · Veure més »
16è districte de París
El 16è districte és un dels vint districtes de París, França.
Nou!!: Comuna de París і 16è districte de París · Veure més »
17è districte de París
El 17è districte és un dels vint districte de París, França.
Nou!!: Comuna de París і 17è districte de París · Veure més »
18 de març
El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comuna de París і 18 de març · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Comuna de París і 1871 · Veure més »
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comuna de París і 26 de març · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comuna de París і 28 de maig · Veure més »
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comuna de París і 3 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comuna de París (1870), Comuna de París (1871), Comuna de París del 1870, Comuna de París del 1871.
