Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Comtat de Savoia і Història de Suïssa
Comtat de Savoia і Història de Suïssa tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Alps, Cantons de Suïssa, Ducat de Savoia, França, Francès, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Italià, Llatí, Península Itàlica, Piemont, Rodolf III, Sacre Imperi Romanogermànic, Vaud.
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Comtat de Savoia · Alps і Història de Suïssa ·
Cantons de Suïssa
Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499.
Cantons de Suïssa і Comtat de Savoia · Cantons de Suïssa і Història de Suïssa ·
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Comtat de Savoia і Ducat de Savoia · Ducat de Savoia і Història de Suïssa ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Comtat de Savoia і França · França і Història de Suïssa ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Comtat de Savoia і Francès · Francès і Història de Suïssa ·
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Comtat de Savoia і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Suïssa ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Comtat de Savoia і Italià · Història de Suïssa і Italià ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Comtat de Savoia і Llatí · Història de Suïssa і Llatí ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Comtat de Savoia і Península Itàlica · Història de Suïssa і Península Itàlica ·
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Comtat de Savoia і Piemont · Història de Suïssa і Piemont ·
Rodolf III
Rodolf, anomenat el Pietós o el Gandul, (nascut cap a 970 - mort el 6 de setembre de 1032) va ser l'últim rei d'Arle o Borgonya (Dues Borgonyes).
Comtat de Savoia і Rodolf III · Història de Suïssa і Rodolf III ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Comtat de Savoia і Sacre Imperi Romanogermànic · Història de Suïssa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Vaud
Vaud (alemany: Waadt, italià: Vaud, romanx: Vad, arpità: Vôd) és un cantó de Suïssa en el qual hi destaca Lausana, capital del cantó, situada a la vora del llac Léman sobre un abrupte turó.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Comtat de Savoia і Història de Suïssa
- Què tenen en comú Comtat de Savoia і Història de Suïssa
- Semblances entre Comtat de Savoia і Història de Suïssa
Comparació entre Comtat de Savoia і Història de Suïssa
Comtat de Savoia té 48 relacions, mentre que Història de Suïssa té 479. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 2.47% = 13 / (48 + 479).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Comtat de Savoia і Història de Suïssa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
