Taula de continguts
70 les relacions: Adelaida de Carcassona, Agde, Aquitània, Arsenda de Carcassona, Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Àrgila de Rasès, Barcelona, Berà I, Berà II de Rasès, Berenguer de Tolosa, Bernat de Septimània, Besiers, Bigorra, Carcassona, Carcassonès, Carles el Calb, Còrdova, Comenge, Comtat d'Aura, Comtat d'Empúries, Comtat de Carcassona, Comtat de Rasès, Conflent, Dinastia carolíngia, Frèdol de Tolosa, Gaucelm, Gòtia, Gerberga (filla de Guillem el Sant), Guillem de Septimània, Guillem I de Tolosa, Guillemó, Humfrid, Lluís el Pietós, Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Miró Eutili, Montpeller, Occità, Occitània, Pipí I el Breu, Provença, Ramon Berenguer I, Ramon I de Tolosa, Rampó, Rasès, Rosselló, Rouen, Sanila, Septimània, Simó IV de Montfort, Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, ... Ampliar l'índex (20 més) »
- Noblesa catalana
Adelaida de Carcassona
Adelaida de Carcassona, o Carcassona-Rasès, (Carcassona, ?) fou la filla de Pere II de Carcassona i Rangarda de La Marca.
Veure Comtat de Rasès і Adelaida de Carcassona
Agde
Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Veure Comtat de Rasès і Agde
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Comtat de Rasès і Aquitània
Arsenda de Carcassona
Arsenda de Carcassona o Arsenda de Roergue (ca. 920 - ca. 970) fou comtessa de Carcassona i Rasès (comtat de Roergue) (934).
Veure Comtat de Rasès і Arsenda de Carcassona
Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí
Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí, més conegut com a Ayxun o Aissó (segles -), era probablement fill del valí de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí.
Veure Comtat de Rasès і Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí
Àrgila de Rasès
Àrgila (? - ca. 845) va ser comte de Rasès i de Conflent (844-846).
Veure Comtat de Rasès і Àrgila de Rasès
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Comtat de Rasès і Barcelona
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Veure Comtat de Rasès і Berà I
Berà II de Rasès
Berà II fou comte de Rasès, de Conflent i de Carcassona (845- ca. 849).
Veure Comtat de Rasès і Berà II de Rasès
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Veure Comtat de Rasès і Berenguer de Tolosa
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Veure Comtat de Rasès і Bernat de Septimània
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Veure Comtat de Rasès і Besiers
Bigorra
Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.
Veure Comtat de Rasès і Bigorra
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Comtat de Rasès і Carcassona
Carcassonès
El Carcassonès, també conegut com a Carcassès (Carcassés) és una regió històrica occitana situada al cor de l'Aude, a la regió francesa d'Occitània.
Veure Comtat de Rasès і Carcassonès
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Veure Comtat de Rasès і Carles el Calb
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Comtat de Rasès і Còrdova
Comenge
Comenge (en occità gascó, Comenge) és una regió històrica d'Occitània, situada entre el País de Foix i Bigorra, a la regió d'Occitània.
Veure Comtat de Rasès і Comenge
Comtat d'Aura
El Comtat d'Aura o d'Aure (en francès) fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada a la Vall d'Aura.
Veure Comtat de Rasès і Comtat d'Aura
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Comtat de Rasès і Comtat d'Empúries
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Veure Comtat de Rasès і Comtat de Carcassona
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Veure Comtat de Rasès і Comtat de Rasès
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Veure Comtat de Rasès і Conflent
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Comtat de Rasès і Dinastia carolíngia
Frèdol de Tolosa
Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).
Veure Comtat de Rasès і Frèdol de Tolosa
Gaucelm
Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).
Veure Comtat de Rasès і Gaucelm
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Veure Comtat de Rasès і Gòtia
Gerberga (filla de Guillem el Sant)
Gerberga (755?-834) fou filla de Guillem I de Tolosa i de Cunegunda d'Austràsia, per línia materna era per tant neta de Carloman I, rei dels francs.
Veure Comtat de Rasès і Gerberga (filla de Guillem el Sant)
Guillem de Septimània
Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).
Veure Comtat de Rasès і Guillem de Septimània
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Veure Comtat de Rasès і Guillem I de Tolosa
Guillemó
Guillemó fou comte de Rasès i de Conflent (814-827).
Veure Comtat de Rasès і Guillemó
Humfrid
Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).
Veure Comtat de Rasès і Humfrid
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Comtat de Rasès і Lluís el Pietós
Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí
Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí —— (m. 791 o 792) fou valí de Barcelona (778-792) i de Saragossa (790-791).
Veure Comtat de Rasès і Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí
Miró Eutili
Miró Eutili o Eutilius va ser comte de Rasès, de Conflent i de Carcassona (ca. 849-850).
Veure Comtat de Rasès і Miró Eutili
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Veure Comtat de Rasès і Montpeller
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Comtat de Rasès і Occità
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Comtat de Rasès і Occitània
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Veure Comtat de Rasès і Pipí I el Breu
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Comtat de Rasès і Provença
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Comtat de Rasès і Ramon Berenguer I
Ramon I de Tolosa
Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.
Veure Comtat de Rasès і Ramon I de Tolosa
Rampó
Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).
Veure Comtat de Rasès і Rampó
Rasès
El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.
Veure Comtat de Rasès і Rasès
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Comtat de Rasès і Rosselló
Rouen
Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.
Veure Comtat de Rasès і Rouen
Sanila
Sanila fou lloctinent del comte Gaucelm del Rosselló i d'Empúries (germà de Bernat de Septimània).
Veure Comtat de Rasès і Sanila
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Veure Comtat de Rasès і Septimània
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Veure Comtat de Rasès і Simó IV de Montfort
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ——, més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan, Sulayman al-Arabí o simplement al-Arabí (m. 780), fou valí de Barcelona (a. 777-780).
Veure Comtat de Rasès і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Comtat de Rasès і Tolosa de Llenguadoc
Trencavell
Armes de la dinastia Trencavell abans de 1247 Els Trencavell foren una important dinastia vescomtal que va regir, entre el segle X i el XIII, els vescomtats de Nimes, Albi, Carcassona, Rasès, Besiers i Agde, a la regió del Llenguadoc.
Veure Comtat de Rasès і Trencavell
Vescomtat de Rasès
Vescomtat de Rasès és la denominació que va portar el comtat de Rasès del 1082 al 1209, sota els Trencavell i sempre unit a Carcassona.
Veure Comtat de Rasès і Vescomtat de Rasès
Vescomte
Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.
Veure Comtat de Rasès і Vescomte
1011
El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Comtat de Rasès і 1011
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Comtat de Rasès і 1037
1082
;Països Catalans.
Veure Comtat de Rasès і 1082
1129
El 1129 (MCXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Comtat de Rasès і 1129
1194
;Països Catalans:;Món.
Veure Comtat de Rasès і 1194
1224
Països Catalans.
Veure Comtat de Rasès і 1224
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Veure Comtat de Rasès і 1247
825
El 825 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Comtat de Rasès і 825
849
El 849 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Comtat de Rasès і 849
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Comtat de Rasès і 850
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Comtat de Rasès і 863
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Comtat de Rasès і 864
865
El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Comtat de Rasès і 865
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Comtat de Rasès і 877
906
El 906 (CMVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Comtat de Rasès і 906
908
El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Comtat de Rasès і 908
Vegeu també
Noblesa catalana
- Casa d'Entença
- Casa de Cabrera
- Casal de Barcelona
- Comtat de Besalú
- Comtat de Cerdanya
- Comtat de Conflent
- Comtat de Rasès
- Comte de Girona
- Cristóbal de Moscoso
- Eusebi Güell i Bacigalupi
- Guillem d'Agulló
- Guillem d'Areny-Plandolit
- Guillem de Ribes
- Isabel Roser
- Josep Agulló i Pinós
- Josep Erasme de Janer i de Gironella
- Josep de Suelves i de Montagut
- Juan de Urruela y Morales
- Llista de comtes d'Urgell
- Lluís Maria de Llauder i de Dalmases
- Manuel Maria de Llança i Pignatelli d'Aragona
- Mir Geribert
- Reverter I
- Vescomtat d'Àger
També conegut com Comte de Rasès, Comtes de Rasès, Comtessa de Rasès.