Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Comtat de Pallars і Guifré el Pilós
Comtat de Pallars і Guifré el Pilós tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Banu Qassi, Bel·lònides, Berenguer de Tolosa, Bernat de Septimània, Bernat I de Ribagorça, Bernat Plantapilosa, Carlemany, Carles el Calb, Català, Comtat d'Urgell, Comtat de Cerdanya, Comtat de Nimes, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Dinastia carolíngia, Edat mitjana, Esclua, Francs, Frèdol de Tolosa, Galí I Asnar, Gòtia, Guifré el Pilós, Guillem I de Tolosa, Llop I de Pallars, Llop ibn Muhàmmad, Lluís el Pietós, Marca Hispànica, Miró II de Cerdanya, Pallars, Pirineus, ..., Ramon I de Tolosa, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Regne de Toledo, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Tolosa de Llenguadoc, Visigots. Ampliar l'índex (6 més) »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Banu Qassi і Comtat de Pallars · Banu Qassi і Guifré el Pilós ·
Bel·lònides
Els bel·lònides foren una dinastia d'origen got, descendents del comte Bel·ló I de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove).
Bel·lònides і Comtat de Pallars · Bel·lònides і Guifré el Pilós ·
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Berenguer de Tolosa і Comtat de Pallars · Berenguer de Tolosa і Guifré el Pilós ·
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Bernat de Septimània і Comtat de Pallars · Bernat de Septimània і Guifré el Pilós ·
Bernat I de Ribagorça
Bernat I de Ribagorça (? - ca. 955) fou comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.
Bernat I de Ribagorça і Comtat de Pallars · Bernat I de Ribagorça і Guifré el Pilós ·
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Bernat Plantapilosa і Comtat de Pallars · Bernat Plantapilosa і Guifré el Pilós ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Comtat de Pallars · Carlemany і Guifré el Pilós ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Comtat de Pallars · Carles el Calb і Guifré el Pilós ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Comtat de Pallars · Català і Guifré el Pilós ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Comtat de Pallars · Comtat d'Urgell і Guifré el Pilós ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Comtat de Pallars · Comtat de Cerdanya і Guifré el Pilós ·
Comtat de Nimes
El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.
Comtat de Nimes і Comtat de Pallars · Comtat de Nimes і Guifré el Pilós ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Pallars і Comtat de Ribagorça · Comtat de Ribagorça і Guifré el Pilós ·
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Comtat de Pallars і Comtat de Tolosa · Comtat de Tolosa і Guifré el Pilós ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Comtat de Pallars і Dinastia carolíngia · Dinastia carolíngia і Guifré el Pilós ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Comtat de Pallars і Edat mitjana · Edat mitjana і Guifré el Pilós ·
Esclua
Esclua (Cerdanya, abans del 885 - Cerdanya, 924) va ser un capellà de Cerdanya que el 886 es feu consagrar bisbe d'Urgell i n'expulsà el legítim titular.
Comtat de Pallars і Esclua · Esclua і Guifré el Pilós ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Comtat de Pallars і Francs · Francs і Guifré el Pilós ·
Frèdol de Tolosa
Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).
Comtat de Pallars і Frèdol de Tolosa · Frèdol de Tolosa і Guifré el Pilós ·
Galí I Asnar
Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.
Comtat de Pallars і Galí I Asnar · Galí I Asnar і Guifré el Pilós ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Comtat de Pallars і Gòtia · Gòtia і Guifré el Pilós ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Comtat de Pallars і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Guifré el Pilós ·
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Comtat de Pallars і Guillem I de Tolosa · Guifré el Pilós і Guillem I de Tolosa ·
Llop I de Pallars
Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).
Comtat de Pallars і Llop I de Pallars · Guifré el Pilós і Llop I de Pallars ·
Llop ibn Muhàmmad
Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.
Comtat de Pallars і Llop ibn Muhàmmad · Guifré el Pilós і Llop ibn Muhàmmad ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Comtat de Pallars і Lluís el Pietós · Guifré el Pilós і Lluís el Pietós ·
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Comtat de Pallars і Marca Hispànica · Guifré el Pilós і Marca Hispànica ·
Miró II de Cerdanya
Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).
Comtat de Pallars і Miró II de Cerdanya · Guifré el Pilós і Miró II de Cerdanya ·
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Comtat de Pallars і Pallars · Guifré el Pilós і Pallars ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Comtat de Pallars і Pirineus · Guifré el Pilós і Pirineus ·
Ramon I de Tolosa
Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.
Comtat de Pallars і Ramon I de Tolosa · Guifré el Pilós і Ramon I de Tolosa ·
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Comtat de Pallars і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Guifré el Pilós і Ramon II de Pallars-Ribagorça ·
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Comtat de Pallars і Regne de Toledo · Guifré el Pilós і Regne de Toledo ·
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Comtat de Pallars і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Guifré el Pilós і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Comtat de Pallars і Tolosa de Llenguadoc · Guifré el Pilós і Tolosa de Llenguadoc ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Comtat de Pallars і Guifré el Pilós
- Què tenen en comú Comtat de Pallars і Guifré el Pilós
- Semblances entre Comtat de Pallars і Guifré el Pilós
Comparació entre Comtat de Pallars і Guifré el Pilós
Comtat de Pallars té 137 relacions, mentre que Guifré el Pilós té 434. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 6.30% = 36 / (137 + 434).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Comtat de Pallars і Guifré el Pilós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
