Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Comtat de Pallars і Comtat de Ribagorça
Comtat de Pallars і Comtat de Ribagorça tenen 45 coses en comú (en Uniopèdia): Banu Qassi, Bascos, Bel·lònides, Bernat I de Ribagorça, Bernat II de Tolosa, Bernat Plantapilosa, Carlemany, Comtat d'Urgell, Comtat de Cerdanya, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Comtats catalans, Conquesta carolíngia d'Hispània, Dinastia carolíngia, Esclua, Frèdol de Tolosa, Galí I Asnar, Gòtia, Guillem I de Tolosa, Isarn I de Pallars, Llop I de Bigorra, Llop I de Pallars, Llop ibn Muhàmmad, Llop III Centul, Lluís el Pietós, Marca Hispànica, Muhàmmad al-Tawil, Noguera Ribagorçana, Pallars Jussà, ..., Pedrui, Pirineus, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ramon IV de Pallars Jussà, Ràtzia de 904, Ràtzia de 908, Regne de Toledo, Ribagorça, Roda d'Isàvena, Sanç I de Pamplona, Santa Maria d'Alaó, Santa Maria de Lavaix, Saraqusta, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunyer I de Pallars. Ampliar l'índex (15 més) »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Banu Qassi і Comtat de Pallars · Banu Qassi і Comtat de Ribagorça ·
Bascos
Els bascos (o bascs) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre, i en conseqüència són una minoria nacional, reconeguda com nacionalitat a l'Estatut d'autonomia de 1979.
Bascos і Comtat de Pallars · Bascos і Comtat de Ribagorça ·
Bel·lònides
Els bel·lònides foren una dinastia d'origen got, descendents del comte Bel·ló I de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove).
Bel·lònides і Comtat de Pallars · Bel·lònides і Comtat de Ribagorça ·
Bernat I de Ribagorça
Bernat I de Ribagorça (? - ca. 955) fou comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.
Bernat I de Ribagorça і Comtat de Pallars · Bernat I de Ribagorça і Comtat de Ribagorça ·
Bernat II de Tolosa
Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).
Bernat II de Tolosa і Comtat de Pallars · Bernat II de Tolosa і Comtat de Ribagorça ·
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Bernat Plantapilosa і Comtat de Pallars · Bernat Plantapilosa і Comtat de Ribagorça ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Comtat de Pallars · Carlemany і Comtat de Ribagorça ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Comtat de Pallars · Comtat d'Urgell і Comtat de Ribagorça ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Comtat de Pallars · Comtat de Cerdanya і Comtat de Ribagorça ·
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Comtat de Pallars і Comtat de Pallars Jussà · Comtat de Pallars Jussà і Comtat de Ribagorça ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Pallars і Comtat de Ribagorça · Comtat de Ribagorça і Comtat de Ribagorça ·
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Comtat de Pallars і Comtat de Tolosa · Comtat de Ribagorça і Comtat de Tolosa ·
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Comtat de Pallars і Comtats catalans · Comtat de Ribagorça і Comtats catalans ·
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Comtat de Pallars і Conquesta carolíngia d'Hispània · Comtat de Ribagorça і Conquesta carolíngia d'Hispània ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Comtat de Pallars і Dinastia carolíngia · Comtat de Ribagorça і Dinastia carolíngia ·
Esclua
Esclua (Cerdanya, abans del 885 - Cerdanya, 924) va ser un capellà de Cerdanya que el 886 es feu consagrar bisbe d'Urgell i n'expulsà el legítim titular.
Comtat de Pallars і Esclua · Comtat de Ribagorça і Esclua ·
Frèdol de Tolosa
Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).
Comtat de Pallars і Frèdol de Tolosa · Comtat de Ribagorça і Frèdol de Tolosa ·
Galí I Asnar
Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.
Comtat de Pallars і Galí I Asnar · Comtat de Ribagorça і Galí I Asnar ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Comtat de Pallars і Gòtia · Comtat de Ribagorça і Gòtia ·
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Comtat de Pallars і Guillem I de Tolosa · Comtat de Ribagorça і Guillem I de Tolosa ·
Isarn I de Pallars
Isarn I de Pallars (? - 948?), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).
Comtat de Pallars і Isarn I de Pallars · Comtat de Ribagorça і Isarn I de Pallars ·
Llop I de Bigorra
Llop I de Bigorra o Llop I Donat de Bigorra (845, consultat el 4 de setembre de 2016. - ca. 910) fou comte de Bigorra (ca. 870-ca. 910).
Comtat de Pallars і Llop I de Bigorra · Comtat de Ribagorça і Llop I de Bigorra ·
Llop I de Pallars
Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).
Comtat de Pallars і Llop I de Pallars · Comtat de Ribagorça і Llop I de Pallars ·
Llop ibn Muhàmmad
Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.
Comtat de Pallars і Llop ibn Muhàmmad · Comtat de Ribagorça і Llop ibn Muhàmmad ·
Llop III Centul
Llop III Centul fou duc de Gascunya, probable fill de Centul al seu torn possible fill de Llop II.
Comtat de Pallars і Llop III Centul · Comtat de Ribagorça і Llop III Centul ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Comtat de Pallars і Lluís el Pietós · Comtat de Ribagorça і Lluís el Pietós ·
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Comtat de Pallars і Marca Hispànica · Comtat de Ribagorça і Marca Hispànica ·
Muhàmmad al-Tawil
Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik at-Tawil (? - ca. 913) fou valí de Làrida i Waixqa.
Comtat de Pallars і Muhàmmad al-Tawil · Comtat de Ribagorça і Muhàmmad al-Tawil ·
Noguera Ribagorçana
pont d'Orrit La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Comtat de Pallars і Noguera Ribagorçana · Comtat de Ribagorça і Noguera Ribagorçana ·
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Comtat de Pallars і Pallars Jussà · Comtat de Ribagorça і Pallars Jussà ·
Pedrui
Ermita de Pedrui Pedrui (o Petroi) va ser un castre amb Roda, actualment desaparegut, de la comarca històrica de la Ribagorça.
Comtat de Pallars і Pedrui · Comtat de Ribagorça і Pedrui ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Comtat de Pallars і Pirineus · Comtat de Ribagorça і Pirineus ·
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Comtat de Pallars і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Comtat de Ribagorça і Ramon II de Pallars-Ribagorça ·
Ramon IV de Pallars Jussà
Ramon IV de Pallars Jussà (? - 1047) fou comte de Pallars Jussà (1010-1047).
Comtat de Pallars і Ramon IV de Pallars Jussà · Comtat de Ribagorça і Ramon IV de Pallars Jussà ·
Ràtzia de 904
La Ràtzia de 904 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Comtat de Pallars і Ràtzia de 904 · Comtat de Ribagorça і Ràtzia de 904 ·
Ràtzia de 908
La Ràtzia de 908 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Comtat de Pallars і Ràtzia de 908 · Comtat de Ribagorça і Ràtzia de 908 ·
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Comtat de Pallars і Regne de Toledo · Comtat de Ribagorça і Regne de Toledo ·
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Comtat de Pallars і Ribagorça · Comtat de Ribagorça і Ribagorça ·
Roda d'Isàvena
Roda d'Isàvena (en castellà, Roda de Isábena), o Roda de Ribagorça, és un poble del municipi d'Isàvena a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Comtat de Pallars і Roda d'Isàvena · Comtat de Ribagorça і Roda d'Isàvena ·
Sanç I de Pamplona
Sanç I de Pamplona o Sanç Garcés (? - Resa, 925) va ser rei de Pamplona entre 905 i 925, va ser el primer monarca de la dinastia Ximena al regne després de la renúncia de Fortuny I. Probablement Sanç havia estat un dels notables més destacats del rei i reuní unes millors condicions per ocupar el govern.
Comtat de Pallars і Sanç I de Pamplona · Comtat de Ribagorça і Sanç I de Pamplona ·
Santa Maria d'Alaó
Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del, situat al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent, a la comarca de la Ribagorça a la província d'Osca (Aragó).
Comtat de Pallars і Santa Maria d'Alaó · Comtat de Ribagorça і Santa Maria d'Alaó ·
Santa Maria de Lavaix
Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Comtat de Pallars і Santa Maria de Lavaix · Comtat de Ribagorça і Santa Maria de Lavaix ·
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Comtat de Pallars і Saraqusta · Comtat de Ribagorça і Saraqusta ·
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Comtat de Pallars і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Comtat de Ribagorça і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya ·
Sunyer I de Pallars
Sunyer I de Pallars (? - v 1010), comte de Pallars (948-1010) i comte consort de Ribagorça.
Comtat de Pallars і Sunyer I de Pallars · Comtat de Ribagorça і Sunyer I de Pallars ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Comtat de Pallars і Comtat de Ribagorça
- Què tenen en comú Comtat de Pallars і Comtat de Ribagorça
- Semblances entre Comtat de Pallars і Comtat de Ribagorça
Comparació entre Comtat de Pallars і Comtat de Ribagorça
Comtat de Pallars té 137 relacions, mentre que Comtat de Ribagorça té 277. Com que tenen en comú 45, l'índex de Jaccard és 10.87% = 45 / (137 + 277).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Comtat de Pallars і Comtat de Ribagorça. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
