Similituds entre Comtat de Cerdanya і Llívia
Comtat de Cerdanya і Llívia tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Al-Àndalus, Alfons el Cast, Asnar I Galí, Bellver de Cerdanya, Berga, Bernat Guillem I de Cerdanya, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Capcir, Català, Cerdanya, Coll del Pimorent, Comarca, Comtat de Besalú, Conflent, Donasà, Fenolleda, Galí I Asnar, Guifré el Pilós, Guifré II de Cerdanya, Guillem I de Cerdanya, Guillem II de Cerdanya, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Miró II de Cerdanya, Nunó Sanç, Oliba Cabreta, Puigcerdà, Ramon Berenguer III, Ramon I de Cerdanya, Regne de Mallorca, ..., Rosselló, Salomó d'Urgell-Cerdanya, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, Segre, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunifred II de Cerdanya, Vallespir. Ampliar l'índex (8 més) »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Comtat de Cerdanya · Al-Àndalus і Llívia ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Comtat de Cerdanya · Alfons el Cast і Llívia ·
Asnar I Galí
Asnar I Galí (en castellà Aznar Galíndez; ? - 839) fou comte d'Aragó (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824).
Asnar I Galí і Comtat de Cerdanya · Asnar I Galí і Llívia ·
Bellver de Cerdanya
Bellver de Cerdanya és una vila i municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya, i pertany a la província de Lleida.
Bellver de Cerdanya і Comtat de Cerdanya · Bellver de Cerdanya і Llívia ·
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Berga і Comtat de Cerdanya · Berga і Llívia ·
Bernat Guillem I de Cerdanya
Bernat Guillem I de Cerdanya i II de Berga (1109 - 1117) fou comte de Cerdanya, Conflent i Berga (1094-1117).
Bernat Guillem I de Cerdanya і Comtat de Cerdanya · Bernat Guillem I de Cerdanya і Llívia ·
Borrell I d'Urgell-Cerdanya
Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).
Borrell I d'Urgell-Cerdanya і Comtat de Cerdanya · Borrell I d'Urgell-Cerdanya і Llívia ·
Capcir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.
Capcir і Comtat de Cerdanya · Capcir і Llívia ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Comtat de Cerdanya · Català і Llívia ·
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Cerdanya і Comtat de Cerdanya · Cerdanya і Llívia ·
Coll del Pimorent
El Port o Coll del Pimorent és un coll de muntanya de l'Alta Cerdanya situat a 1.920 metres d'altitud de la comuna de Portè, a la Catalunya del Nord.
Coll del Pimorent і Comtat de Cerdanya · Coll del Pimorent і Llívia ·
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Comarca і Comtat de Cerdanya · Comarca і Llívia ·
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Besalú і Comtat de Cerdanya · Comtat de Besalú і Llívia ·
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Comtat de Cerdanya і Conflent · Conflent і Llívia ·
Donasà
El Donasà és una comarca (parçan) d'Occitània i, per extensió, de França a l'Arieja.
Comtat de Cerdanya і Donasà · Donasà і Llívia ·
Fenolleda
Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.
Comtat de Cerdanya і Fenolleda · Fenolleda і Llívia ·
Galí I Asnar
Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.
Comtat de Cerdanya і Galí I Asnar · Galí I Asnar і Llívia ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Comtat de Cerdanya і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Llívia ·
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Comtat de Cerdanya і Guifré II de Cerdanya · Guifré II de Cerdanya і Llívia ·
Guillem I de Cerdanya
Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.
Comtat de Cerdanya і Guillem I de Cerdanya · Guillem I de Cerdanya і Llívia ·
Guillem II de Cerdanya
Guillem II Jordà de Cerdanya (v 1079 - Trípoli, Líban 1109), comte de Berga (1094-1109) i comte de Cerdanya i de Conflent (1095-1109).
Comtat de Cerdanya і Guillem II de Cerdanya · Guillem II de Cerdanya і Llívia ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Comtat de Cerdanya і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Llívia ·
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Comtat de Cerdanya і Jaume II de Mallorca · Jaume II de Mallorca і Llívia ·
Miró II de Cerdanya
Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).
Comtat de Cerdanya і Miró II de Cerdanya · Llívia і Miró II de Cerdanya ·
Nunó Sanç
Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).
Comtat de Cerdanya і Nunó Sanç · Llívia і Nunó Sanç ·
Oliba Cabreta
Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.
Comtat de Cerdanya і Oliba Cabreta · Llívia і Oliba Cabreta ·
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Comtat de Cerdanya і Puigcerdà · Llívia і Puigcerdà ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Comtat de Cerdanya і Ramon Berenguer III · Llívia і Ramon Berenguer III ·
Ramon I de Cerdanya
Ramon I de Cerdanya (? - 1068) fou comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068) i comte de Berga (1050-1068).
Comtat de Cerdanya і Ramon I de Cerdanya · Llívia і Ramon I de Cerdanya ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Comtat de Cerdanya і Regne de Mallorca · Llívia і Regne de Mallorca ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Comtat de Cerdanya і Rosselló · Llívia і Rosselló ·
Salomó d'Urgell-Cerdanya
Salomó (? - c. 869) fou comte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869).
Comtat de Cerdanya і Salomó d'Urgell-Cerdanya · Llívia і Salomó d'Urgell-Cerdanya ·
Sant Martí del Canigó
L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del sud-est del petit poble de Castell de Vernet, al terme comunal del qual pertany, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
Comtat de Cerdanya і Sant Martí del Canigó · Llívia і Sant Martí del Canigó ·
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Comtat de Cerdanya і Sant Miquel de Cuixà · Llívia і Sant Miquel de Cuixà ·
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Comtat de Cerdanya і Segre · Llívia і Segre ·
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Comtat de Cerdanya і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Llívia і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya ·
Sunifred II de Cerdanya
Sunifred II de Cerdanya i Besalú (v. 915 - Cuixà, 968) fou comte de Cerdanya i de Conflent (927 - 968) i comte de Besalú (957 - 968).
Comtat de Cerdanya і Sunifred II de Cerdanya · Llívia і Sunifred II de Cerdanya ·
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Comtat de Cerdanya і Llívia
- Què tenen en comú Comtat de Cerdanya і Llívia
- Semblances entre Comtat de Cerdanya і Llívia
Comparació entre Comtat de Cerdanya і Llívia
Comtat de Cerdanya té 156 relacions, mentre que Llívia té 181. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 11.28% = 38 / (156 + 181).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Comtat de Cerdanya і Llívia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: