Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 32 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Barcelona, Bearn, Bernat Tallaferro, Carles el Calb, Català, Cerdanya, Comtat d'Urgell, Comtat de Besalú, Comtat de Tolosa, Comtats catalans, Conquesta carolíngia d'Hispània, Francs, Girona, Guifré el Pilós, Guifré II de Cerdanya, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Llista de comtes de Cerdanya, Lluís IX de França, Oliba Cabreta, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Regne de València, Rosselló, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, Segre, ..., Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Terra Santa. Ampliar l'índex (2 més) »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Comtat de Cerdanya · Alfons el Cast і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Comtat de Cerdanya · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Bearn і Comtat de Cerdanya · Bearn і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Bernat Tallaferro і Comtat de Cerdanya · Bernat Tallaferro і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Comtat de Cerdanya · Carles el Calb і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Comtat de Cerdanya · Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Cerdanya і Comtat de Cerdanya · Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Comtat de Cerdanya · Comtat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Besalú і Comtat de Cerdanya · Comtat de Besalú і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Comtat de Cerdanya і Comtat de Tolosa · Comtat de Tolosa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Comtat de Cerdanya і Comtats catalans · Comtats catalans і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Comtat de Cerdanya і Conquesta carolíngia d'Hispània · Conquesta carolíngia d'Hispània і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Comtat de Cerdanya і Francs · Francs і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Comtat de Cerdanya і Girona · Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Comtat de Cerdanya і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Comtat de Cerdanya і Guifré II de Cerdanya · Guifré II de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Comtat de Cerdanya і Jaume el Conqueridor · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor ·
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Comtat de Cerdanya і Jaume II de Mallorca · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II de Mallorca ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Comtat de Cerdanya і Llista de comtes de Cerdanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Cerdanya ·
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Comtat de Cerdanya і Lluís IX de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís IX de França ·
Oliba Cabreta
Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.
Comtat de Cerdanya і Oliba Cabreta · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Oliba Cabreta ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Comtat de Cerdanya і Pere el Catòlic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Catòlic ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Comtat de Cerdanya і Pere el Gran · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Comtat de Cerdanya і Ramon Berenguer III · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Comtat de Cerdanya і Ramon Berenguer IV · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Comtat de Cerdanya і Regne de València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de València ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Comtat de Cerdanya і Rosselló · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosselló ·
Sant Martí del Canigó
L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del sud-est del petit poble de Castell de Vernet, al terme comunal del qual pertany, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
Comtat de Cerdanya і Sant Martí del Canigó · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Martí del Canigó ·
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Comtat de Cerdanya і Sant Miquel de Cuixà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Miquel de Cuixà ·
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Comtat de Cerdanya і Segre · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segre ·
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Comtat de Cerdanya і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Comtat de Cerdanya і Terra Santa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Terra Santa ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comtat de Cerdanya té 156 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 32, l'índex de Jaccard és 2.48% = 32 / (156 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
