Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Boulogne
Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Boulogne tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Alvèrnia, Bertran V de la Tour, Bertran VI de la Tour, Felip III de Borgonya, Guillem X d'Alvèrnia, Guillem XI d'Alvèrnia, Guillem XII d'Alvèrnia, Joan I d'Alvèrnia, Joan I de Berry, Joan II d'Alvèrnia, Joan II de França, Joana d'Alvèrnia, Joana II d'Alvèrnia, Jordi de la Trémoille, Maria d'Alvèrnia, Robert V d'Alvèrnia, Robert VI d'Alvèrnia, Robert VII d'Alvèrnia.
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Alvèrnia і Comtat d'Alvèrnia · Alvèrnia і Comtat de Boulogne ·
Bertran V de la Tour
Bertran V de la Tour (a partir d'ell els senyors de la Tour foren anomenats de la Tour d'Auvergne, mort el 22 de març de 1461, va ser senyor de la Tour i de Montgascon, i després comte d'Alvèrnia i comte titular de Boulogne. Era fill de Bertran IV de la Tour, senyor de la Tour i de Montgascon, i de Maria d'Alvèrnia, comtessa d'Alvèrnia i de Boulogne. A Alvèrnia (i Boulogne nominalment) fou Bertran I. El 1437 va defensar la vila de Corbeil assetjada pels borgonyons, manats pel seu duc, que es van haver de retirar. Fou sempre molt fidel a Carles VII de França i el 1440 el va rebre a Clarmont d'Alvèrnia on va recollir ajudes per combatre el delfí, revoltat contra el seu pare. El 1444 va acompanyar al rei a Lorena per combatre a favor del duc Renat I (duc de Lorena 1431-1453) contra els seus súbdits revoltats. Es va casar el 1416 amb Jaumeta du Peschin († 1473), filla de Lluís, senyor del Peschin i d'Isolda de Sully, i va tenir a.
Bertran V de la Tour і Comtat d'Alvèrnia · Bertran V de la Tour і Comtat de Boulogne ·
Bertran VI de la Tour
Bertran VI de la Tour (d'Auvergne) (1417 - 26 de setembre de 1497), comte d'Alvèrnia com Bertran II, comte titular i efímerament efectiu de Boulogne també com a Bertran II, i senyor de La Tour i Montgascon; era el fill de Bertran V de la Tour i de Jaumeta del Peschin.
Bertran VI de la Tour і Comtat d'Alvèrnia · Bertran VI de la Tour і Comtat de Boulogne ·
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Comtat d'Alvèrnia і Felip III de Borgonya · Comtat de Boulogne і Felip III de Borgonya ·
Guillem X d'Alvèrnia
Guillem X fou comte d'Alvèrnia, fill i successor vers 1194 de Robert IV, comte d'Alvèrnia, i de Mafalda de Borgonya.
Comtat d'Alvèrnia і Guillem X d'Alvèrnia · Comtat de Boulogne і Guillem X d'Alvèrnia ·
Guillem XI d'Alvèrnia
Guillem X d'Alvèrnia, nascut cap a 1195, mort el 1247, fou comte d'Alvèrnia, fill i successor de Guiu II d'Alvèrnia.
Comtat d'Alvèrnia і Guillem XI d'Alvèrnia · Comtat de Boulogne і Guillem XI d'Alvèrnia ·
Guillem XII d'Alvèrnia
Guillem XI d'Alvèrnia, mort el 1280, va ser comte d'Alvèrnia i de Boulogne de 1277 a 1280, succeint en els dos feus al seu pare.
Comtat d'Alvèrnia і Guillem XII d'Alvèrnia · Comtat de Boulogne і Guillem XII d'Alvèrnia ·
Joan I d'Alvèrnia
Joan I (? - 24 de març de 1386) fou comte d'Alvèrnia i comte de Boulogne (1361-1386); va succeir en ambdós feus al seu besnebot Felip de Rouvres o de Rouvre (Felip I de Borgonya 1346-1361 comte de 1360 a 1361. Fou també comte titular de Montfort, però els drets a aquest comtat els va cedir a Joan III de Montfort i IV de Bretanya quan va heretar Alvèrnia i Boulogne. Abans de ser comte fou senyor de Montgascon. Era un bon guerrer i hàbil polític. Era fill de Robert VII el Gran (vers 1282-1325), comte d'Alvèrnia, nascut de la seva segona esposa Maria de Dampierre. Fou per tant germanastre de Guillem XIII d'Alvèrnia i oncle patern de Joana I d'Alvèrnia. El rei Joan II de França el va nomenar ministre d'estat, posició que va mantenir amb el nou rei Carles V de França. El juny de 1365 va participar en la ratificació del tractat entre França i Navarra del 6 de març de 1364. El desembre de 1366 el rei va aplicar a la corona l'homenatge feudal de la terre de Briot prop de Péronne (a Vermandois), que abans el comte havia de retre a Saint-Quentin. Va testar el 22 de març de 1386 i va morir dos dies després al castell de Remin prop de Compiegne. El va succeir el seu fill Joan II.
Comtat d'Alvèrnia і Joan I d'Alvèrnia · Comtat de Boulogne і Joan I d'Alvèrnia ·
Joan I de Berry
Joan I de Berry, dit Joan el Magnífic, (Vincennes, 30 de novembre de 1340 - París, 15 de juny de 1416) fou el tercer fill de Joan II de França el Bo i de Bona de Luxemburg.
Comtat d'Alvèrnia і Joan I de Berry · Comtat de Boulogne і Joan I de Berry ·
Joan II d'Alvèrnia
Joan II d'Alvèrnia (mort el 28 de setembre de 1404), fou comte d'Alvèrnia (1386-1404) i de Boulogne (1386-1404).
Comtat d'Alvèrnia і Joan II d'Alvèrnia · Comtat de Boulogne і Joan II d'Alvèrnia ·
Joan II de França
Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).
Comtat d'Alvèrnia і Joan II de França · Comtat de Boulogne і Joan II de França ·
Joana d'Alvèrnia
Escut d'armes del comtat d'Alvèrnia Joana d'Alvèria (1326 - Argilly, 1361), comtessa d'Alvèrnia i Boulogne (1332-1360) i reina consort de França (1338-1361).
Comtat d'Alvèrnia і Joana d'Alvèrnia · Comtat de Boulogne і Joana d'Alvèrnia ·
Joana II d'Alvèrnia
Joana II d'Alvèrnia (1378- 1424), dita Joana de Boulogne, fou comtessa d'Alvèrnia i de Boulogne, fila de Joan II d'Alvèrnia –dit el Mal Administrador–, i d'Eleonor de Comenge.
Comtat d'Alvèrnia і Joana II d'Alvèrnia · Comtat de Boulogne і Joana II d'Alvèrnia ·
Jordi de la Trémoille
Jordi de la Trémoille (1384 - 6 de maig de 1446, castell de Sully-sur-Loire) va ser comte de Guînes de 1398 a 1446, comte consort de Boulogne i d'Alvèrnia, comte baró i senyor de Sully, Craon, i de la Trémoille, de Saint-Hermine, de l'Isle-Bouchard, i gran camarlenc de França (1428).
Comtat d'Alvèrnia і Jordi de la Trémoille · Comtat de Boulogne і Jordi de la Trémoille ·
Maria d'Alvèrnia
Maria I d'Alvèrnia i II de Boulogne (1376 - 1437), filla de Godofreu d'Alvèrnia (mort vers 1385), senyor de Montgascon, i de Joana de Ventadour (morta el 1376), neta de Robert VII d'Alvèrnia el Gran i de Maria de Flandes, esposa (des de 1388) del senyor de La Tour Bertran IV.
Comtat d'Alvèrnia і Maria d'Alvèrnia · Comtat de Boulogne і Maria d'Alvèrnia ·
Robert V d'Alvèrnia
Robert V d'Alvèrnia, nascut vers 1225, mort el 1277 fou comte d'Alvèrnia de 1247 a 1277), succeint en aquest feu al seu pare Guillem XI (vers 1195-1247), que fou comte d'Alvèrnia de 1222 a 1247. Fou també comte de Boulogne el 1260 per herència de la seva mare Adelaida de Brabant, i com a donatari, d'Enric III de Brabant, duc de Brabant, el seu cosí, que va renunciar als seus drets. El 1249 Alfons de Poitiers comte de la Terra d'Alvèrnia, va concedir franquícies als burgesos de Riom, que com a capital del seu domini alvernès va passar en poc temps de ser un poble a una població notable; això va perjudicar considerablement al comtat d'Alvèrnia ja molts magnats van construir cases a Riom. El 28 d'abril de 1250 va fer una transacció amb Guiu de Dampierre i Berald de Mercoeur, lloctinents d'Arquimbald IX de Borbó, per la qual es dividia la senyoria de Combrailles. El 13 d'abril de 1251 la seva mare Adelaida de Brabant va renunciar a l'usdefruit d'Alvèrnia i va cedir al seu fill les seves terres al comtat de Duras (que de fet era una entitat administrativa) i hi va incloure les terres que reclamava el comte de Loon. Guiu, el seu germà, era abat de Saint Germain de Lambron, però Imbert de la Tour, un canonge de París li va disputar l'abadia i Robert V el va empresonar. Això va provocar la seva excomunió pel papa Alexandre IV. El 1253 els bisbes de Clarmont, Puy i Mende es van enfrontar als nobles locals; els bisbes van demanar ajut a Alfons de Poitiers que va designar comissaris que van fer una enquesta sense cridar als nobles afectats. Robert i la noblesa van protestar a Alfons, ja que això era contrari als usatges de la província. El 1254 el bisbe i el comte van signar un compromís amb la mediació de Raül comte de Ginebra, d'Arbest, senyor de la Tour, i de Guillem de Baffie (10 de juliol de 1254). Després de rebre el 1260 el comtat de Boulogne, el 1262 el rei de França i el seu seguici foren rebuts a la cort del comte a Clarmont, i allí es va casar el seu fill Felip l'Ardit amb Isabel d'Aragó (28 de maig de 1262). Va testar l'11 de gener de 1277. Va deixar els dos comtats al seu fill gran Guillem; al segon Robert la senyoria de Combrailles; al tercer Godofreu li ordenava abraçar la vida religiosa; i el quart Guiu (Guiuet) igualment; rebien a més un llegat en diners. Va deixar també diners a les filles Matilde i Maria a les que encarrega casar-se (la segona però no va obeir i es va fer religiosa, potser per una vocació tardana). la seva esposa Eleonor va rebre la senyoria de Châteauneuf. Va morir poc després.
Comtat d'Alvèrnia і Robert V d'Alvèrnia · Comtat de Boulogne і Robert V d'Alvèrnia ·
Robert VI d'Alvèrnia
Robert VI d'Alvèrnia, nascut el 1250, mort el 1314, fou comte d'Alvèrnia i comte de Boulogne (1280-1314), succeint als dos feus al seu germà.
Comtat d'Alvèrnia і Robert VI d'Alvèrnia · Comtat de Boulogne і Robert VI d'Alvèrnia ·
Robert VII d'Alvèrnia
Robert VII d'Alvèrnia el Gran, (vers 1282 - 13 d'octubre de 1325), fou comte d'Alvèrnia i de Boulogne (1314-1325), fill de Robert VI d'Alvèrnia (1250-1314), i de Beatriu de Montgascon, i successor del pare en els dos feus.
Comtat d'Alvèrnia і Robert VII d'Alvèrnia · Comtat de Boulogne і Robert VII d'Alvèrnia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Boulogne
- Què tenen en comú Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Boulogne
- Semblances entre Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Boulogne
Comparació entre Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Boulogne
Comtat d'Alvèrnia té 149 relacions, mentre que Comtat de Boulogne té 102. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 7.17% = 18 / (149 + 102).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Boulogne. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
