Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Aar, Aarau, Abadia de Sankt Gallen, Alamans, Alamània, Argòvia, Baden (Argòvia), Berna, Beromünster, Bisbat de Basilea, Bisbat de Constança, Brugg, Cantó de Berna, Cantó del Jura, Comtat d'Aargau, Comtat d'Homberg, Comtat de Froburg, Comtat de Kyburg, Comtat de Lenzburg, Comtat de Nellenburg, Comtat de Rheinfelden, Comtat de Thierstein, Conradians, Dinastia dels Habsburg, Dinastia merovíngia, Ducat de Borgonya, Ducat de Suàbia, França Oriental, Francs, Habsburg-Laufenburg, Hohenstaufen, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Kyburg-Berthoud, Lahngau, Lenzburg, Limmat, Llac de Constança, Lluís el Germànic, Lucerna, Muri, Regne de Borgonya, Rin, Riu Reuss, Rodolf I d'Alemanya, Rodolf II de Borgonya, Tractat de Verdun, Wetterau, Winterthur, Zähringen, ..., Zúric, Zürichgau, Zofinguen, 1415, 1798, 1803. Ampliar l'índex (6 més) »
Aar
L'Aar o Aare és un riu de Suïssa de 295 km de llargada, que neix en el massís de l'Aar-Gothard i és afluent del Rin (per l'esquerra).
Nou!!: Comtat d'Aargau і Aar · Veure més »
Aarau
Aarau, és la capital del cantó suís d'Argòvia i es troba el districte d'Aarau.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Aarau · Veure més »
Abadia de Sankt Gallen
Labadia de Sankt Galen (en alemany Fürstabtei Sankt Gallen) va ser durant molts segles una de les principals abadies de l'Orde Benedictí a Europa.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Abadia de Sankt Gallen · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Alamans · Veure més »
Alamània
Divisió de la Gàl·lia el 481. El Regne alaman en verd Alamània (Alamannia en la seva forma llatina), citada per primera vegada l'any 289, també anomenada Regne bàrbar d'Alemanya o Regne dels alamans tot i que no designa un territori unificat governat per un sol rei, sinó una confederació de petits regnes que cohabitaren en aquesta zona geogràfica, fou un dels regnes germànics establerts a la província romana de Germània Superior, amb els territoris avui a Suïssa, Baden-Württemberg i Alsàcia.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Alamània · Veure més »
Argòvia
Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Argòvia · Veure més »
Baden (Argòvia)
Baden és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), cap del districte de Baden.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Baden (Argòvia) · Veure més »
Berna
Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Berna · Veure més »
Beromünster
Beromünster és un municipi del cantó de Lucerna (Suïssa), situat al districte de Sursee.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Beromünster · Veure més »
Bisbat de Basilea
Escut Mapa al segle XVI El Bisbat de Basilea o Príncipat-bisbat de Basilea (alemany: Fürstbistum Basel) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb poder temporal sobre diversos territoris des de 1032 i jurisdicció eclesiàstica sobre un territori més ampli; fou governat per prínceps-bisbes amb seu a la ciutat de Basilea fins a 1528 i amb seu a Porrentruy fins a 1792.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Bisbat de Basilea · Veure més »
Bisbat de Constança
El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Bisbat de Constança · Veure més »
Brugg
Brugg és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), cap del districte de Brugg.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Brugg · Veure més »
Cantó de Berna
Berna (en alemany Bern, en francès Berne, en romanx i italià Berna) és un cantó de Suïssa.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Cantó de Berna · Veure més »
Cantó del Jura
El Jura (en francès i alemany Jura, en romanx i italià Giura) és un cantó de Suïssa.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Cantó del Jura · Veure més »
Comtat d'Aargau
El comtat d'Aargau eren una sèrie de comtats al territori d'Aargau.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Comtat d'Aargau · Veure més »
Comtat d'Homberg
El comtat d'Homberg fou una jurisdicció feudal de la moderna Suïssa.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Comtat d'Homberg · Veure més »
Comtat de Froburg
El comtat de Froburg (a vegades Frohburg) fou una jurisdicció feudal a la moderna Suïssa amb dominis als cantons actuals de Solothurn (Soleure) i Aargau (Argòvia).
Nou!!: Comtat d'Aargau і Comtat de Froburg · Veure més »
Comtat de Kyburg
El comtat de Kyburg fou una jurisdicció feudal al que avui dia és la Suïssa oriental.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Comtat de Kyburg · Veure més »
Comtat de Lenzburg
El comtat de Lenzburg fou un important domini senyorial de la moderna Suïssa, a l'Aargau.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Comtat de Lenzburg · Veure més »
Comtat de Nellenburg
Escut dels comtes de Nellenburg al Zürcher Wappenrolle, vers 1340 reconstrucció de la tomba dels Nellenburger al monestir de Tots els Sants: Enmig el comte Eberard VI, a la dreta la seva esposa, comtessa Ita († després de 1100), fundadora del monestir mixt de St. Agnes, i a l'esquerra el seu fill Burcard († 1101/02). El comtat de Nellenburg fou una jurisdicció feudal d'Alemanya situat a la part del sud-oest i Suïssa del nord; els comtes de Nellenburg foren una nissaga noble important extingida vers el 1100/1105; les seves possessions i drets estaven concentrats principalment a Turgòvia, Zürichgau, Klettgau i Hegau.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Comtat de Nellenburg · Veure més »
Comtat de Rheinfelden
El comtat de Rheinfelden fou una jurisdicció feudal de l'actual Suïssa sorgida al segle XI i que va agafar aquest nom en establir-se al castell de Stein a Rheinfelden.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Comtat de Rheinfelden · Veure més »
Comtat de Thierstein
El comtat de Thierstein fou una jurisdicció feudal en territori de la moderna Suïssa.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Comtat de Thierstein · Veure més »
Conradians
Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del al XI.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Conradians · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Comtat d'Aargau і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Dinastia merovíngia · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Ducat de Suàbia · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: Comtat d'Aargau і França Oriental · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Francs · Veure més »
Habsburg-Laufenburg
Els Habsburg-Laufenburg foren una branca dels Habsburg que van governar a l'Aargau.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Habsburg-Laufenburg · Veure més »
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Hohenstaufen · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Comtat d'Aargau і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Imperi Romà · Veure més »
Kyburg-Berthoud
Berthoud fou un comtat que va existir entre els segles XII i XIV, avui dia a Argòvia, que fou després una batllia (1384-1798), un districte (1798-1803), altre cop batllia (1803 a 1831) i districte de Berna (després de 1831).
Nou!!: Comtat d'Aargau і Kyburg-Berthoud · Veure més »
Lahngau
El Lahngau és una regió històrica d'Alemanya format per la conca del riu Lahn.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Lahngau · Veure més »
Lenzburg
Lenzburg és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), cap del districte de Lenzburg.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Lenzburg · Veure més »
Limmat
El riu Limmat (Limmat; antigament Lindemagus) és un curt riu, de 140 km de longitud, que discorre pel nord-oest de Suïssa, un dels principals tributaris del riu Aar.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Limmat · Veure més »
Llac de Constança
El llac de Constança des de Meersburg Mapa del llac de Constança Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Llac de Constança · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Lluís el Germànic · Veure més »
Lucerna
Lucerna (en alemany: Luzern) és una ciutat de la Suïssa central, amb una població de 60.274 habitants (2003) i és la capital del cantó de Lucerna.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Lucerna · Veure més »
Muri
Muri és una ciutat de Nigèria, a l'estat de Taraba.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Muri · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Regne de Borgonya · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Rin · Veure més »
Riu Reuss
El Reuss és un riu de Suïssa, afluent de l'Aar per la riba dreta.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Riu Reuss · Veure més »
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »
Rodolf II de Borgonya
Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).
Nou!!: Comtat d'Aargau і Rodolf II de Borgonya · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Tractat de Verdun · Veure més »
Wetterau
El Wetterau (en francès Wettéravie o Vettéravie de la que deriva el català Vetteràvia o Veteràvia) fou una regió alemanya medieval a la Francia Occidental (Francònia occidental) esmentada per primera vegada l'any 779 al Còdex de Lorsch, quan una dama de la noblesa de Meginburc Arilbach (ara Frankfurt-Nieder-Erlenbach) va llegar les seves propietats al proper monestir de Lorsch, al districte de Arilbach a Wetteraiba (Wetterau).
Nou!!: Comtat d'Aargau і Wetterau · Veure més »
Winterthur
Winterthur és un municipi del cantó de Zúric (Suïssa), cap del districte de Winterthur.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Winterthur · Veure més »
Zähringen
Zähringen és el nom d'una família de la noblesa alemanya de l'edat mitjana, agafat del castell de Zähringen, avui a la ciutat de Friburg, (fundada el 1120).
Nou!!: Comtat d'Aargau і Zähringen · Veure més »
Zúric
Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Zúric · Veure més »
Zürichgau
La província de Zuric a la Stumpfschen Chronik de 1548 El Zürichgau fou una regió històrica de l'època medieval amb la ciutat de Zúric com a centre.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Zürichgau · Veure més »
Zofinguen
Zofinguen (en francès Zofingue) és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), situat al districte de Zofingue.
Nou!!: Comtat d'Aargau і Zofinguen · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Comtat d'Aargau і 1415 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Aargau і 1798 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Comtat d'Aargau і 1803 · Veure més »
