Accés més ràpid que el navegador!
166 les relacions: Alagón (llinatge), Alcanyís, Alfons de Tous, Alfons el Benigne, Alfons el Magnànim, Alfons IV de Ribagorça, Alfons V de Ribagorça, Alzira, Antón de Luna i Xèrica, Antipapa, Aragó, Arnau Guillem de Bellera, Artal VI d'Alagón, Ayllón, Àger, Balaguer, Bandositat, Barcelona, Belchite, Bellesguard, Benavente, Benet XIII, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Bernat de Gualbes, Bisbat d'Osca, Bisbat de Vic, Bisbe, Blanca I de Navarra, Bonifaci Ferrer, Calataiud, Camarlenc, Cancelleria, Cartoixa de Porta Coeli, Casp, Castell Formós, Castella, Catalunya, Càller, Centelles, Centelles (llinatge), Cervelló, Cisma d'Occident, Comtat de Luna, Conca (Castella - la Manxa), Concòrdia d'Alcanyís, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1413), ..., Dalmau de Cartellà i Despou, Diego Gómez de Fuensalida, Diputació del General de Catalunya, Domènec Ram i Lanaja, Ducat de Gandia, Emirat de Granada, Enric Bagué i Garriga, Enric III de Castella, Església Catòlica Romana, Excomunió, Felip de Malla, Ferran d'Antequera, Ferrer de Gualbes, Florí d'or d'Aragó, Fraga, Francesc Climent Sapera, Francesc d'Aranda, Francesc de Perellós, Frederic de Luna, Garcia Fernández de Heredia, Gascunya, Gener Rabassa, Governador, Gualbes, Guillem de Vallseca, Guillem Ramon de Montcada i de Luna, Híjar, Hug Roger II de Pallars Sobirà, Isabel d'Aragó i de Fortià, Jaume Desplà, Jaume el Just, Jaume II d'Urgell, Joan de Prades, Joan el Caçador, Justícia d'Aragó, L'Almunia de Donya Godina, Lleida, Llinatge dels Cardona, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Provença, Llista de comtes i ducs d'Anjou, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís de Prades i d'Arenós, Lluís de Requesens i de Relat, Lluís II de Provença, Lluís III de Provença, Luna (llinatge), Mallorca, Marc de Vilalba, Margarida de Montferrat, Margarida de Prades, Maria de Luna, Maria de Sicília, Martí el Jove, Martí l'Humà, Mequinensa, Monestir de Montserrat, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Montcada (llinatge), Montsó, Morella, Museu del Prado, Orde dels Predicadors, Osca, Pactisme, Palma, Papat d'Avinyó, Paterna, Peníscola, Pere Bertran, Pere de Sagarriga i de Pau, Pere de Torrelles i de Blanes, Pere el Cerimoniós, Pisa, Portantveus de general governador, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, Protonotari, Rafael Dalmau (Editor), Ramon Batlles i Fontanet, Ramon de Montcada, Ramon de Perellós, Ramon de Torrelles i de Blanes, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de Sicília, Regne de València, Revolta del comte d'Urgell, Roger de Montcada i de Lloria, Roma, Sagunt, Sant Flor, Sant Vicent Ferrer, Santa Maria de Valldonzella, Saragossa, Tarassona, Tortosa, Traiguera, València, Valladolid, Vescomtat de Cabrera, Vinaròs, Violant de Bar, Xàtiva, 1 de juny, 13 de març, 1409, 1410, 1411, 1412, 15 de febrer, 25 de juliol, 27 de febrer, 31 de maig. Ampliar l'índex (116 més) »
Alagón (llinatge)
Escut d'armas de Blasco I d'Alagón segons l'http://commons.wikimedia.org/wiki/Armorial_de_Gelre armorial de Gelre (f. 63v). El llinatge dels Alagó prengué el cognom de la senyoria d'Alagón i fou dels principals del Regne d'Aragó, donant donà lloc als comtes de Sástago, una de les vuit grans cases del Regne d'Aragó anomenades a les Corts de Montsó i considerada la segona en ordre jeràrquic.
Nou!!: Compromís de Casp і Alagón (llinatge) · Veure més »
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Nou!!: Compromís de Casp і Alcanyís · Veure més »
Alfons de Tous
Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat.
Nou!!: Compromís de Casp і Alfons de Tous · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Compromís de Casp і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Compromís de Casp і Alfons el Magnànim · Veure més »
Alfons IV de Ribagorça
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.
Nou!!: Compromís de Casp і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »
Alfons V de Ribagorça
Alfons V d'Aragó d'Eiximenis, dit el Jove (ca. 1358 - 1424/1425), fou duc de Gandia, comte de Dénia i comte de Ribagorça (1412-1425).
Nou!!: Compromís de Casp і Alfons V de Ribagorça · Veure més »
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Compromís de Casp і Alzira · Veure més »
Antón de Luna i Xèrica
Anton de Luna i de Xèrica (Antonio de Luna y de Xérica) (?-Mequinensa 1419), noble aragonès del llinatge dels Luna i defensor de la candidatura de Jaume II d'Urgell al Compromís de Casp.
Nou!!: Compromís de Casp і Antón de Luna i Xèrica · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: Compromís de Casp і Antipapa · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Compromís de Casp і Aragó · Veure més »
Arnau Guillem de Bellera
Arnau Guillem de Bellera (Pallars - Morvedre, 1412) fou un noble i militar català El 1396 defensà la Vall d'Aran contra les tropes invasores de Mateu I de Foix.
Nou!!: Compromís de Casp і Arnau Guillem de Bellera · Veure més »
Artal VI d'Alagón
Artal VI d'Alagón (? - 1419) va ser un noble valencià d'origen aragonès, 7è Senyor de Sástago.
Nou!!: Compromís de Casp і Artal VI d'Alagón · Veure més »
Ayllón
Ayllón és un municipi de la província de Segòvia, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Compromís de Casp і Ayllón · Veure més »
Àger
Àger (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya.
Nou!!: Compromís de Casp і Àger · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Compromís de Casp і Balaguer · Veure més »
Bandositat
Entre l'edat mitjana i l'edat moderna una bandositat era una guerra privada entre nobles (o a vegades entre persones d'altres estaments).
Nou!!: Compromís de Casp і Bandositat · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Compromís de Casp і Barcelona · Veure més »
Belchite
Belchite (antigament en català, Belgit) és un municipi de la província de Saragossa, situat al costat de l'antic poble del mateix nom que va ser destruït durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Compromís de Casp і Belchite · Veure més »
Bellesguard
* Bellesguard o Monestir de Sant Maties (Barcelona), monestir de monges de l'Orde de Sant Jeroni, amb activitat ininterrompuda des de la seva fundació en 1426.
Nou!!: Compromís de Casp і Bellesguard · Veure més »
Benavente
Benavente és un municipi de la província de Zamora, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Compromís de Casp і Benavente · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Compromís de Casp і Benet XIII · Veure més »
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.
Nou!!: Compromís de Casp і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé · Veure més »
Bernat de Gualbes
Bernat de Gualbes (Barcelona, ? - Barcelona 1422).
Nou!!: Compromís de Casp і Bernat de Gualbes · Veure més »
Bisbat d'Osca
Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'arquebisbat de Saragossa, el bisbat d'Osca, el bisbat de Tarassona, el bisbat de Barbastre-Montsó i el bisbat de Terol i Albarrasí.
Nou!!: Compromís de Casp і Bisbat d'Osca · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Compromís de Casp і Bisbat de Vic · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Compromís de Casp і Bisbe · Veure més »
Blanca I de Navarra
Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).
Nou!!: Compromís de Casp і Blanca I de Navarra · Veure més »
Bonifaci Ferrer
Bonifaci Ferrer (València 1350 - Cartoixa de Vall de Crist 1417) fou un religiós valencià a qui s’atribueix la traducció del text imprès l’any 1478 de la Bíblia al català.
Nou!!: Compromís de Casp і Bonifaci Ferrer · Veure més »
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Nou!!: Compromís de Casp і Calataiud · Veure més »
Camarlenc
Un camarlenc és, en certes corts europees, l'oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.
Nou!!: Compromís de Casp і Camarlenc · Veure més »
Cancelleria
La cancelleria d'una Ambaixada és l'edifici on el troben els locals de la missió diplomàtica.
Nou!!: Compromís de Casp і Cancelleria · Veure més »
Cartoixa de Porta Coeli
La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).
Nou!!: Compromís de Casp і Cartoixa de Porta Coeli · Veure més »
Casp
Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.
Nou!!: Compromís de Casp і Casp · Veure més »
Castell Formós
El Castell Formós, o castell de Balaguer, fou un castell andalusí (hisn) i, després, palau dels comtes d'Urgell a la ciutat de Balaguer.
Nou!!: Compromís de Casp і Castell Formós · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Compromís de Casp і Castella · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Compromís de Casp і Catalunya · Veure més »
Càller
Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.
Nou!!: Compromís de Casp і Càller · Veure més »
Centelles
Centelles és una vila i municipi de la comarca d'Osona, i siutada al sud de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Compromís de Casp і Centelles · Veure més »
Centelles (llinatge)
Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.
Nou!!: Compromís de Casp і Centelles (llinatge) · Veure més »
Cervelló
Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.
Nou!!: Compromís de Casp і Cervelló · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Compromís de Casp і Cisma d'Occident · Veure més »
Comtat de Luna
El comtat de Luna fou concedit pel rei Pere el Cerimoniós a Lope de Luna, senyor de Luna i de Sogorb, el 1348.
Nou!!: Compromís de Casp і Comtat de Luna · Veure més »
Conca (Castella - la Manxa)
Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Nou!!: Compromís de Casp і Conca (Castella - la Manxa) · Veure més »
Concòrdia d'Alcanyís
La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).
Nou!!: Compromís de Casp і Concòrdia d'Alcanyís · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Compromís de Casp і Constitucions catalanes · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Compromís de Casp і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Compromís de Casp і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Compromís de Casp і Corts Catalanes · Veure més »
Corts de Barcelona (1413)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.
Nou!!: Compromís de Casp і Corts de Barcelona (1413) · Veure més »
Dalmau de Cartellà i Despou
Dalmau de Cartellà i Despou, president de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 22 de juliol de 1422, va ser abat de Santa Maria de Ripoll Fill de família noble originària del castell de Cartellà (actual municipi de Sant Gregori), va iniciar la carrera eclesiàstica a Santa Maria d'Amer d'on va arribar a ser abat en 1403.
Nou!!: Compromís de Casp і Dalmau de Cartellà i Despou · Veure més »
Diego Gómez de Fuensalida
Diego Gómez de Fuensalida (c.1371-1436) o simplement Diego de Fuensalida, va ser un noble i religiós castellà, proper a la figura de Ferran d'Antequera durant el Compromís de Casp i després en ser escollit sobirà de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Compromís de Casp і Diego Gómez de Fuensalida · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Compromís de Casp і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Domènec Ram i Lanaja
Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.
Nou!!: Compromís de Casp і Domènec Ram i Lanaja · Veure més »
Ducat de Gandia
El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.
Nou!!: Compromís de Casp і Ducat de Gandia · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Compromís de Casp і Emirat de Granada · Veure més »
Enric Bagué i Garriga
Enric Bagué i Garriga (Barcelona 1900 – 1987) fou un historiador medievalista i editor català.
Nou!!: Compromís de Casp і Enric Bagué i Garriga · Veure més »
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Nou!!: Compromís de Casp і Enric III de Castella · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Compromís de Casp і Església Catòlica Romana · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Compromís de Casp і Excomunió · Veure més »
Felip de Malla
Felip de Malla –citat també com a Felipe de Medalia – (Barcelona, 1380 - Barcelona, 12 de juliol de 1431) fou el 17è president de la Generalitat de Catalunya (1425-1428), canonge degà d'Osca (1423), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431).
Nou!!: Compromís de Casp і Felip de Malla · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Compromís de Casp і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferrer de Gualbes
Ferrer de Gualbes (ca. 1350 - 12 de setembre de 1423) va ser un mercader i ciutadà de Barcelona pertanyent al llinatge dels Gualbes.
Nou!!: Compromís de Casp і Ferrer de Gualbes · Veure més »
Florí d'or d'Aragó
Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.
Nou!!: Compromís de Casp і Florí d'or d'Aragó · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Compromís de Casp і Fraga · Veure més »
Francesc Climent Sapera
Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).
Nou!!: Compromís de Casp і Francesc Climent Sapera · Veure més »
Francesc d'Aranda
Francesc d'Aranda (Terol, 1346 - cartoixa de Portaceli, 1438) fou un cavaller aragonès i després cartoixà.
Nou!!: Compromís de Casp і Francesc d'Aranda · Veure més »
Francesc de Perellós
Francesc de Perellós fou un noble català del, primer vescomte de Roda, senyor de Millars, castellà dels castells de Talteüll i Salses des del 1348.
Nou!!: Compromís de Casp і Francesc de Perellós · Veure més »
Frederic de Luna
Frederic de Luna, conegut també com a Frederic d'Aragó i de Sicília (Sicília, 1402? - Urueña, Castella, 1438), fou duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb, del llinatge dels Luna.
Nou!!: Compromís de Casp і Frederic de Luna · Veure més »
Garcia Fernández de Heredia
García Fernández de Heredia (Munébrega, Aragó, ? - La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 de juny de 1411) fou arquebisbe de Saragossa.
Nou!!: Compromís de Casp і Garcia Fernández de Heredia · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Compromís de Casp і Gascunya · Veure més »
Gener Rabassa
Gener Rabassa (València ±1342 - després de 1412) fou un jurisconsult.
Nou!!: Compromís de Casp і Gener Rabassa · Veure més »
Governador
Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.
Nou!!: Compromís de Casp і Governador · Veure més »
Gualbes
Els Gualbes van ser un llinatge patrici establert a Barcelona al.
Nou!!: Compromís de Casp і Gualbes · Veure més »
Guillem de Vallseca
Guillem de Vallseca, també conegut amb el seu nom llatinitzat Guilelmus a Vallesicca, (Barcelona, ? - Barcelona, 1420) fou un doctor en lleis català.
Nou!!: Compromís de Casp і Guillem de Vallseca · Veure més »
Guillem Ramon de Montcada i de Luna
va ser un noble del casal de Montcada, senyor d'Aitona, Mequinensa, Seròs i Soses, a més de ser creat baró de Monreale i comte de Marmila, a Sicília.
Nou!!: Compromís de Casp і Guillem Ramon de Montcada i de Luna · Veure més »
Híjar
Híjar nom castellà oficial —Íxar en aragonès— és un municipi d'Aragó, a la província de Terol i capital de la comarca del Baix Martín.
Nou!!: Compromís de Casp і Híjar · Veure més »
Hug Roger II de Pallars Sobirà
Hug Roger II de Pallars-Mataplana i Cruïlles (1350 - 1416) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1369 - 1416).
Nou!!: Compromís de Casp і Hug Roger II de Pallars Sobirà · Veure més »
Isabel d'Aragó i de Fortià
Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).
Nou!!: Compromís de Casp і Isabel d'Aragó i de Fortià · Veure més »
Jaume Desplà
Jaume Desplà (ca. 1357 - 25 de juny de 1423) va ser un notari i el primer arxiver de l'Arxiu del Regne de València.
Nou!!: Compromís de Casp і Jaume Desplà · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Compromís de Casp і Jaume el Just · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Compromís de Casp і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Joan de Prades
Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó i de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).
Nou!!: Compromís de Casp і Joan de Prades · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Compromís de Casp і Joan el Caçador · Veure més »
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Nou!!: Compromís de Casp і Justícia d'Aragó · Veure més »
L'Almunia de Donya Godina
L'Almunia de Donya Godina (oficialment en castellà: La Almunia de Doña Godina) és un poble i municipi de 7.023 habitants en una confluència de vies de comunicació al nord d'Espanya.
Nou!!: Compromís de Casp і L'Almunia de Donya Godina · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Compromís de Casp і Lleida · Veure més »
Llinatge dels Cardona
Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.
Nou!!: Compromís de Casp і Llinatge dels Cardona · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Nou!!: Compromís de Casp і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Compromís de Casp і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Compromís de Casp і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: Compromís de Casp і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.
Nou!!: Compromís de Casp і Llista de comtes i ducs d'Anjou · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Compromís de Casp і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Lluís de Prades i d'Arenós
Lluís de Prades i d'Arenós (? - Roma, 1429) fou un eclesiàstic català, bisbe de Mallorca i de Tortosa, i cambrer de Benet XIII.
Nou!!: Compromís de Casp і Lluís de Prades i d'Arenós · Veure més »
Lluís de Requesens i de Relat
Lluís de Requesens i de Relat (?, — ?, segle XV).
Nou!!: Compromís de Casp і Lluís de Requesens i de Relat · Veure més »
Lluís II de Provença
Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).
Nou!!: Compromís de Casp і Lluís II de Provença · Veure més »
Lluís III de Provença
Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).
Nou!!: Compromís de Casp і Lluís III de Provença · Veure més »
Luna (llinatge)
Armes d'una branca dels '''Luna''' El llinatge dels Luna fou un llinatge de rics-homes aragonesos.
Nou!!: Compromís de Casp і Luna (llinatge) · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Compromís de Casp і Mallorca · Veure més »
Marc de Vilalba
Marc de Vilalba, també conegut erròniament com de Villalba, (La Roca del Vallès, ? — Olesa de Montserrat, 27 de gener de 1439) fou un abat i polític, 13è President de la Generalitat de Catalunya nomenat per les Corts de Barcelona el 23 d'agost de 1413.
Nou!!: Compromís de Casp і Marc de Vilalba · Veure més »
Margarida de Montferrat
Margarida de Montferrat (c. 1360 - Morella, 1420) fou una noble catalana, procedent de la branca italiana dels Paleòleg, que fou comtessa d'Urgell.
Nou!!: Compromís de Casp і Margarida de Montferrat · Veure més »
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Nou!!: Compromís de Casp і Margarida de Prades · Veure més »
Maria de Luna
Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).
Nou!!: Compromís de Casp і Maria de Luna · Veure més »
Maria de Sicília
Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.
Nou!!: Compromís de Casp і Maria de Sicília · Veure més »
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Nou!!: Compromís de Casp і Martí el Jove · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Compromís de Casp і Martí l'Humà · Veure més »
Mequinensa
Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).
Nou!!: Compromís de Casp і Mequinensa · Veure més »
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Nou!!: Compromís de Casp і Monestir de Montserrat · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Compromís de Casp і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Nou!!: Compromís de Casp і Montcada (llinatge) · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Compromís de Casp і Montsó · Veure més »
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Nou!!: Compromís de Casp і Morella · Veure més »
Museu del Prado
El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Nou!!: Compromís de Casp і Museu del Prado · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Compromís de Casp і Orde dels Predicadors · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Compromís de Casp і Osca · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Compromís de Casp і Pactisme · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Compromís de Casp і Palma · Veure més »
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Nou!!: Compromís de Casp і Papat d'Avinyó · Veure més »
Paterna
Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Compromís de Casp і Paterna · Veure més »
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Compromís de Casp і Peníscola · Veure més »
Pere Bertran
Pere Bertran (Regne de València, s. XIV -) fou un jurista valencià.
Nou!!: Compromís de Casp і Pere Bertran · Veure més »
Pere de Sagarriga i de Pau
Pere de Sagarriga i de Pau (Viladamat, ? - Barcelona 1418).
Nou!!: Compromís de Casp і Pere de Sagarriga i de Pau · Veure més »
Pere de Torrelles i de Blanes
Pere de Torrelles i de Blanes (? - l'Alguer, Sardenya 1410).
Nou!!: Compromís de Casp і Pere de Torrelles i de Blanes · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Compromís de Casp і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Nou!!: Compromís de Casp і Pisa · Veure més »
Portantveus de general governador
XVII. Esquema del sistema constitucional català. El '''portantveus''' era un càrrec supeditat al lloctinent o virrei. El portantveus de general governador era, en el sistema constitucional català de l'edat moderna, un oficial reial superior als veguers, batlles i jutges, però inferior al governador general titular (que des de finals de l'edat mitjana legalment era una funció reservada al primogènit de la monarquia) i també inferior al lloctinent reial.
Nou!!: Compromís de Casp і Portantveus de general governador · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Compromís de Casp і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Compromís de Casp і Principat de Catalunya · Veure més »
Protonotari
Un protonotari era un oficial de la Cancelleria Reial, cap de la secretaria reial.
Nou!!: Compromís de Casp і Protonotari · Veure més »
Rafael Dalmau (Editor)
Rafael Dalmau (Editor) és una empresa editorial fundada a Barcelona el 1959 per Rafael Dalmau i Ferreres amb la seva filla Maria del Carme Dalmau i Dalmau com a empresa familiar.
Nou!!: Compromís de Casp і Rafael Dalmau (Editor) · Veure més »
Ramon Batlles i Fontanet
Ramon Batlles i Fontanet (Barcelona, 1901 - Barcelona, 12 de juny de 1983) fou un fotògraf català.
Nou!!: Compromís de Casp і Ramon Batlles i Fontanet · Veure més »
Ramon de Montcada
* Ramon I de Montcada, pare de Beatriu de Montcada.
Nou!!: Compromís de Casp і Ramon de Montcada · Veure més »
Ramon de Perellós
Placa commemorativa del pelegrinatge de Ramon de Perellós al purgatori, a la paret de l'església de Sant Miquel de Perellós Ramon de Perellós (probablement nascut al Castell de Perellós i mort després del 1424) fou un noble i escriptor català.
Nou!!: Compromís de Casp і Ramon de Perellós · Veure més »
Ramon de Torrelles i de Blanes
Ramon de Torrelles i de Blanes (? - 1419/1420?) era fill d'Antoni de Torrelles i Marc i germà de Pere de Torrelles i de Blanes.
Nou!!: Compromís de Casp і Ramon de Torrelles i de Blanes · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Compromís de Casp і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Compromís de Casp і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Compromís de Casp і Regne de Sicília · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Compromís de Casp і Regne de València · Veure més »
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Nou!!: Compromís de Casp і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »
Roger de Montcada i de Lloria
Roger de Montcada i de Lloria (1349 - 1413) fou un magnat i camarlenc reial.
Nou!!: Compromís de Casp і Roger de Montcada i de Lloria · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Compromís de Casp і Roma · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Compromís de Casp і Sagunt · Veure més »
Sant Flor
Sant Flor (nom occità) (en francès Saint-Flour) és un municipi francès, situat al departament de Cantal i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Compromís de Casp і Sant Flor · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Compromís de Casp і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Santa Maria de Valldonzella
Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.
Nou!!: Compromís de Casp і Santa Maria de Valldonzella · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Compromís de Casp і Saragossa · Veure més »
Tarassona
Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Nou!!: Compromís de Casp і Tarassona · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Compromís de Casp і Tortosa · Veure més »
Traiguera
Traiguera és un municipi del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Compromís de Casp і Traiguera · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Compromís de Casp і València · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: Compromís de Casp і Valladolid · Veure més »
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Nou!!: Compromís de Casp і Vescomtat de Cabrera · Veure més »
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Compromís de Casp і Vinaròs · Veure més »
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Nou!!: Compromís de Casp і Violant de Bar · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Compromís de Casp і Xàtiva · Veure més »
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Compromís de Casp і 1 de juny · Veure més »
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Compromís de Casp і 13 de març · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Compromís de Casp і 1409 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Compromís de Casp і 1410 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Compromís de Casp і 1411 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Compromís de Casp і 1412 · Veure més »
15 de febrer
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Compromís de Casp і 15 de febrer · Veure més »
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Compromís de Casp і 25 de juliol · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Compromís de Casp і 27 de febrer · Veure més »
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Compromís de Casp і 31 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
1410-1416 (grans esdeveniments), Compromis de Casp, Compromis de casp, Compromís de casp.
