Similituds entre Compromís de Casp і Llista de reis de València
Compromís de Casp і Llista de reis de València tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Alfons el Magnànim, Alzira, Balaguer, Bandositat, Barcelona, Blanca I de Navarra, Centelles (llinatge), Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Ferran d'Antequera, Jaume el Just, Joan el Caçador, Margarida de Prades, Maria de Luna, Martí l'Humà, Pere el Cerimoniós, Principat de Catalunya, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de València, València, Valladolid, Violant de Bar.
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Alfons el Benigne і Compromís de Casp · Alfons el Benigne і Llista de reis de València ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Compromís de Casp · Alfons el Magnànim і Llista de reis de València ·
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Alzira і Compromís de Casp · Alzira і Llista de reis de València ·
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Compromís de Casp · Balaguer і Llista de reis de València ·
Bandositat
Entre l'edat mitjana i l'edat moderna una bandositat era una guerra privada entre nobles (o a vegades entre persones d'altres estaments).
Bandositat і Compromís de Casp · Bandositat і Llista de reis de València ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Compromís de Casp · Barcelona і Llista de reis de València ·
Blanca I de Navarra
Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).
Blanca I de Navarra і Compromís de Casp · Blanca I de Navarra і Llista de reis de València ·
Centelles (llinatge)
Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.
Centelles (llinatge) і Compromís de Casp · Centelles (llinatge) і Llista de reis de València ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Compromís de Casp і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Llista de reis de València ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Compromís de Casp і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Llista de reis de València ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Compromís de Casp і Ferran d'Antequera · Ferran d'Antequera і Llista de reis de València ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Compromís de Casp і Jaume el Just · Jaume el Just і Llista de reis de València ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Compromís de Casp і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Llista de reis de València ·
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Compromís de Casp і Margarida de Prades · Llista de reis de València і Margarida de Prades ·
Maria de Luna
Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).
Compromís de Casp і Maria de Luna · Llista de reis de València і Maria de Luna ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Compromís de Casp і Martí l'Humà · Llista de reis de València і Martí l'Humà ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Compromís de Casp і Pere el Cerimoniós · Llista de reis de València і Pere el Cerimoniós ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Compromís de Casp і Principat de Catalunya · Llista de reis de València і Principat de Catalunya ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Compromís de Casp і Regne d'Aragó · Llista de reis de València і Regne d'Aragó ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Compromís de Casp і Regne de Mallorca · Llista de reis de València і Regne de Mallorca ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Compromís de Casp і Regne de València · Llista de reis de València і Regne de València ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Compromís de Casp і València · Llista de reis de València і València ·
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Compromís de Casp і Valladolid · Llista de reis de València і Valladolid ·
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Compromís de Casp і Violant de Bar · Llista de reis de València і Violant de Bar ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Compromís de Casp і Llista de reis de València
- Què tenen en comú Compromís de Casp і Llista de reis de València
- Semblances entre Compromís de Casp і Llista de reis de València
Comparació entre Compromís de Casp і Llista de reis de València
Compromís de Casp té 166 relacions, mentre que Llista de reis de València té 119. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 8.42% = 24 / (166 + 119).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Compromís de Casp і Llista de reis de València. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: