Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Commagena і Pèrsia
Commagena і Pèrsia tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre el Gran, Antígon Monoftalm, Antioquia de l'Orontes, Armènia, Arsàcides, Assíria, Atropatene, Cosroes I, Eufrates, Gneu Pompeu Magne, Imperi Aquemènida, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Selèucida, Mitridates I de Pàrtia, Osroene, Parts, Sàtrapa, Selèucia del Tigris, Seleuc I Nicàtor.
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Commagena · Alexandre el Gran і Pèrsia ·
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Antígon Monoftalm і Commagena · Antígon Monoftalm і Pèrsia ·
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Antioquia de l'Orontes і Commagena · Antioquia de l'Orontes і Pèrsia ·
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Armènia і Commagena · Armènia і Pèrsia ·
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Arsàcides і Commagena · Arsàcides і Pèrsia ·
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Assíria і Commagena · Assíria і Pèrsia ·
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Atropatene і Commagena · Atropatene і Pèrsia ·
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Commagena і Cosroes I · Cosroes I і Pèrsia ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Commagena і Eufrates · Eufrates і Pèrsia ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Commagena і Gneu Pompeu Magne · Gneu Pompeu Magne і Pèrsia ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Commagena і Imperi Aquemènida · Imperi Aquemènida і Pèrsia ·
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Commagena і Imperi Part · Imperi Part і Pèrsia ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Commagena і Imperi Romà · Imperi Romà і Pèrsia ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Commagena і Imperi Selèucida · Imperi Selèucida і Pèrsia ·
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Commagena і Mitridates I de Pàrtia · Mitridates I de Pàrtia і Pèrsia ·
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Commagena і Osroene · Osroene і Pèrsia ·
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Commagena і Parts · Pèrsia і Parts ·
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Commagena і Sàtrapa · Pèrsia і Sàtrapa ·
Selèucia del Tigris
Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.
Commagena і Selèucia del Tigris · Pèrsia і Selèucia del Tigris ·
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Commagena і Pèrsia
- Què tenen en comú Commagena і Pèrsia
- Semblances entre Commagena і Pèrsia
Comparació entre Commagena і Pèrsia
Commagena té 138 relacions, mentre que Pèrsia té 431. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 3.51% = 20 / (138 + 431).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Commagena і Pèrsia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
