Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Acústica, Alts del Sena, Conferència General de Pesos i Mesures, Convenció del Metre, Electricitat, Fotometria, Francès, Freqüència, Longitud, Magnetisme, Massa, Oficina Internacional de Pesos i Mesures, París, Radiació ionitzant, Radiometria, Sèvres, Sistema Internacional d'Unitats, Temps, Ultrasò, Unitat de mesura, Vibració, 1927, 1933, 1937, 1952, 1954, 1956, 1958, 1964, 1971, 1980, 1993, 1999.
Acústica
Roda de l'acústica de Lindsay, que mostra camps dins l'acústica Font de so omnidireccional en una cambra anecoica. L’acústica és una branca de la física que s’ocupa de l'estudi de les ones mecàniques dels gasos, líquids i sòlids, inclosos temes com la vibració, el so, els ultrasons i els infrasons, que es propaguen a través de la matèria (tant sòlida com líquida o gasosa) (no es propaguen en el buit) per mitjà de models físics i matemàtics..
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Acústica · Veure més »
Alts del Sena
Els Alts del Sena (92) (Hauts-de-Seine en francès) és un departament situat a l'àrea metropolitana de París.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Alts del Sena · Veure més »
Conferència General de Pesos i Mesures
La Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM, Conférence générale des poids et mesures) és l'òrgan decisori de la Convenció del Metre (Convention du Mètre), encarregat de prendre les decisions en matèria de metrologia, en particular sobre el Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Conferència General de Pesos i Mesures · Veure més »
Convenció del Metre
La Convenció del Metre (Convention du Mètre) és un tractat internacional signat el 20 de maig del 1875 a París per 17 estats amb el propòsit d'establir una autoritat mundial en el camp de la metrologia.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Convenció del Metre · Veure més »
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Electricitat · Veure més »
Fotometria
Fotòmetre espacial de la missió Kepler La fotometria és una tècnica utilitzada en astronomia per a mesurar el flux o la intensitat de la radiació electromagnètica de diferents astres: estrelles, planetes, satèl·lits, asteroides, cometes, etc.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Fotometria · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Francès · Veure més »
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Freqüència · Veure més »
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Longitud · Veure més »
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Magnetisme · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Massa · Veure més »
Oficina Internacional de Pesos i Mesures
L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau international des poids et mesures, BIPM, en francès), és una organització internacional, a través de la qual els seus 59 estats membres actuen sobre estàndards de mesura en quatre àrees: química, radiacions ionitzants, metrologia física, així com el temps universal coordinat.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Oficina Internacional de Pesos i Mesures · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і París · Veure més »
Radiació ionitzant
Senyal de perill per radiació. Una radiació ionitzant és aquella radiació que té prou energia per provocar l'excitació i la ionització dels àtoms de la matèria al seu pas.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Radiació ionitzant · Veure més »
Radiometria
La radiometria és la ciència que s'ocupa de l'estudi de la mesura de la radiació electromagnètica, el seu camp abasta totes les longituds d'ona de l'espectre electromagnètic (freqüències entre 3×1011 i 3×10¹⁶ Hz o longituds d'ona d'entre 0,01 i 1000 micròmetres), al contrari que la fotometria que només s'ocupa de la part visible de l'espectre, la que pot percebre l'ull humà.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Radiometria · Veure més »
Sèvres
Sèvres és un municipi francès, situat al departament dels Alts del Sena i a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Sèvres · Veure més »
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Temps · Veure més »
Ultrasò
Un ultrasò és una vibració de la mateixa natura que el so, és a dir, composta d'ones mecàniques de pressió, però d'una freqüència superior a la màxima audible per a l'orella humana, que és 20 kHz.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Ultrasò · Veure més »
Unitat de mesura
Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Unitat de mesura · Veure més »
Vibració
Amplitud de vibracions en la carrosseria d'un cotxe, originades en les irregularitats del paviment. Una de les possibles formes de vibració d'un tambor circular. Es denomina vibració a la propagació d'ones elàstiques que produeix deformacions i tensions sobre un medi continu (o posició d'equilibri).
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і Vibració · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і 1927 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і 1933 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і 1937 · Veure més »
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і 1952 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і 1954 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і 1956 · Veure més »
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і 1958 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і 1964 · Veure més »
1971
;Països Catalans.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і 1971 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і 1980 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і 1993 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Comitè Internacional de Pesos i Mesures і 1999 · Veure més »
Redirigeix aquí:
CIPM.
