Similituds entre Comerç a l'antiga Roma і Economia de la Hispània romana
Comerç a l'antiga Roma і Economia de la Hispània romana tenen 78 coses en comú (en Uniopèdia): Alabastre (mineral), Alexandria, Aliatge, Ambre, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antoninià, Argent, Argenteus, As romà, August, Blat, Bou, Bronze, Calahorra, Caracal·la, Cartago, Cavaller romà, Coure, Denari, Dinastia ptolemaica, Dioclecià, Dracma, Dret romà, Dupondi, Economia de l'Imperi Romà, Economia de la Hispània romana, Egipte, Elagàbal, Encens, ..., Estrabó, Etrúria, Ferro, Filip II de Macedònia, Gàrum, Germània (regió), Gram, Hispània, Hispània Citerior, Imperi Romà, Itàlia, Júlia Domna, Joia, Juli Cèsar, Lliura (moneda), Mar Mediterrània, Marc Aureli, Maximí el Traci, Mercuri (mitologia), Moneda, Moneda romana, Neró, Oli d'oliva, Or, Ovella, Pax Romana, Perfum, Pesseta, Pirros, Plom, República Romana, Roma, Senat Romà, Septimi Sever, Sesterci, Sextant (moneda), Sistema monetari, Tàler, Tàrent, Teixit (tèxtil), Temple de Júpiter Capitolí, Transport, Turdetans, Vespasià, Vi, Viatge, Vidre, Vori. Ampliar l'índex (48 més) »
Alabastre (mineral)
Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.
Alabastre (mineral) і Comerç a l'antiga Roma · Alabastre (mineral) і Economia de la Hispània romana ·
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Alexandria і Comerç a l'antiga Roma · Alexandria і Economia de la Hispània romana ·
Aliatge
Aliatge de plom i estany destinat a la soldadura de components electrònics. Un aliatge és una barreja homogènia de dos o més elements, dels quals com a mínim un ha de ser un metall.
Aliatge і Comerç a l'antiga Roma · Aliatge і Economia de la Hispània romana ·
Ambre
Lambre és una resina fòssil de sediments oligocens i al·luvions.
Ambre і Comerç a l'antiga Roma · Ambre і Economia de la Hispània romana ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Comerç a l'antiga Roma · Antiga Grècia і Economia de la Hispània romana ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Comerç a l'antiga Roma · Antiga Roma і Economia de la Hispània romana ·
Antoninià
Set ''antoninianii'' Lantoninià (del llatí Antoninianus, "d'Antoní") era una moneda romana encunyada per primer cop per l'emperador Marc Aureli Antoní Caracal·la el 214 dC.
Antoninià і Comerç a l'antiga Roma · Antoninià і Economia de la Hispània romana ·
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Argent і Comerç a l'antiga Roma · Argent і Economia de la Hispània romana ·
Argenteus
Constanci I L'argenteus era una moneda de plata romana que va encunyar per primera vegada l'emperador Dioclecià amb un pes de 3,4 grams.
Argenteus і Comerç a l'antiga Roma · Argenteus і Economia de la Hispània romana ·
As romà
As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis. L'as era la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.
As romà і Comerç a l'antiga Roma · As romà і Economia de la Hispània romana ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Comerç a l'antiga Roma · August і Economia de la Hispània romana ·
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Blat і Comerç a l'antiga Roma · Blat і Economia de la Hispània romana ·
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Bou і Comerç a l'antiga Roma · Bou і Economia de la Hispània romana ·
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Bronze і Comerç a l'antiga Roma · Bronze і Economia de la Hispània romana ·
Calahorra
Calahorra és un municipi de La Rioja, a la regió de La Rioja Baixa.
Calahorra і Comerç a l'antiga Roma · Calahorra і Economia de la Hispània romana ·
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Caracal·la і Comerç a l'antiga Roma · Caracal·la і Economia de la Hispània romana ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і Comerç a l'antiga Roma · Cartago і Economia de la Hispània romana ·
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Cavaller romà і Comerç a l'antiga Roma · Cavaller romà і Economia de la Hispània romana ·
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Comerç a l'antiga Roma і Coure · Coure і Economia de la Hispània romana ·
Denari
'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).
Comerç a l'antiga Roma і Denari · Denari і Economia de la Hispània romana ·
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Comerç a l'antiga Roma і Dinastia ptolemaica · Dinastia ptolemaica і Economia de la Hispània romana ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Comerç a l'antiga Roma і Dioclecià · Dioclecià і Economia de la Hispània romana ·
Dracma
La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.
Comerç a l'antiga Roma і Dracma · Dracma і Economia de la Hispània romana ·
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Comerç a l'antiga Roma і Dret romà · Dret romà і Economia de la Hispània romana ·
Dupondi
Fortuna com ''Fortuna Redux''. Dupondi (Dupondius) era una moneda romana que es va encunyar durant l'Imperi Romà, coneguda també com a as doble.
Comerç a l'antiga Roma і Dupondi · Dupondi і Economia de la Hispània romana ·
Economia de l'Imperi Romà
consulta.
Comerç a l'antiga Roma і Economia de l'Imperi Romà · Economia de l'Imperi Romà і Economia de la Hispània romana ·
Economia de la Hispània romana
Moneda hispànica L'economia d'Hispània va experimentar una forta evolució durant i després de la conquesta del territori peninsular per part de la República Romana, de tal forma que, d'un terreny prometedor encara que ignot, va passar a convertir-se en una de les més valuoses adquisicions de la República i l'Imperi Romà i en un puntal bàsic de l'economia que sustentava l'auge de Roma.
Comerç a l'antiga Roma і Economia de la Hispània romana · Economia de la Hispània romana і Economia de la Hispània romana ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Comerç a l'antiga Roma і Egipte · Economia de la Hispània romana і Egipte ·
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Comerç a l'antiga Roma і Elagàbal · Economia de la Hispània romana і Elagàbal ·
Encens
Encens cremant. Branques de ''Boswellia sacra'' en flor. La major part de l'encens actual prové d'aquesta planta Encenser tradicional. Lencens (del llatí incensum, participi dincendere, encendre), és una goma resina fragrant que desprèn una olor característica quan es crema.
Comerç a l'antiga Roma і Encens · Economia de la Hispània romana і Encens ·
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Comerç a l'antiga Roma і Estrabó · Economia de la Hispània romana і Estrabó ·
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Comerç a l'antiga Roma і Etrúria · Economia de la Hispània romana і Etrúria ·
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Comerç a l'antiga Roma і Ferro · Economia de la Hispània romana і Ferro ·
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Comerç a l'antiga Roma і Filip II de Macedònia · Economia de la Hispània romana і Filip II de Macedònia ·
Gàrum
Fàbrica de gàrum a Baelo Claudia Fosses per a la fabricació de gàrum de Màlaga ''Garum'', vila ''Aulus Umbricius Scaurus'', Pompeia; ''G(ari) F(los) SCAM(bri) SCAURI'' El gàrum (adaptació del llatí garum) és una salsa feta de vísceres fermentades de peix, que era considerada pels habitants de l'antiga Roma com un aliment afrodisíac, només consumit pels alts estrats socials.
Comerç a l'antiga Roma і Gàrum · Economia de la Hispània romana і Gàrum ·
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Comerç a l'antiga Roma і Germània (regió) · Economia de la Hispània romana і Germània (regió) ·
Gram
El gram (símbol: g) és una unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg).
Comerç a l'antiga Roma і Gram · Economia de la Hispània romana і Gram ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Comerç a l'antiga Roma і Hispània · Economia de la Hispània romana і Hispània ·
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Comerç a l'antiga Roma і Hispània Citerior · Economia de la Hispània romana і Hispània Citerior ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Comerç a l'antiga Roma і Imperi Romà · Economia de la Hispània romana і Imperi Romà ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Comerç a l'antiga Roma і Itàlia · Economia de la Hispània romana і Itàlia ·
Júlia Domna
Júlia Domna (Julia Domna; Èmesa, entre 158 i 170 - Antioquia de l'Orontes, 217) fou filla de Juli Bassià, germana de Júlia Mesa, esposa de l'emperador Septimi Sever i mare de Caracal·la i Geta.
Comerç a l'antiga Roma і Júlia Domna · Economia de la Hispània romana і Júlia Domna ·
Joia
Maria Fiódorovna, Emperadriu Consort de Rússia amb les seves joies pintada per Konstantin Makovsky (1839-1915). Una joia és un ornament artístic fet habitualment amb metalls o pedres precioses però també pot incloure qualsevol altre element, i que normalment és portada com a element decoratiu de les persones, sigui directament sobre la pell o sobre la roba.
Comerç a l'antiga Roma і Joia · Economia de la Hispània romana і Joia ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Comerç a l'antiga Roma і Juli Cèsar · Economia de la Hispània romana і Juli Cèsar ·
Lliura (moneda)
La lliura és la unitat de massa de ~407 g d'argent fi sobre la qual es va basar el sistema monetari carolingi per dotar a la seva unitat monetària, el diner, de les seves característiques intrínseques, atès que de cada una d'elles se n'havien de produir 240 unitats monetàries de diner.
Comerç a l'antiga Roma і Lliura (moneda) · Economia de la Hispània romana і Lliura (moneda) ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Comerç a l'antiga Roma і Mar Mediterrània · Economia de la Hispània romana і Mar Mediterrània ·
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Comerç a l'antiga Roma і Marc Aureli · Economia de la Hispània romana і Marc Aureli ·
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Comerç a l'antiga Roma і Maximí el Traci · Economia de la Hispània romana і Maximí el Traci ·
Mercuri (mitologia)
XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.
Comerç a l'antiga Roma і Mercuri (mitologia) · Economia de la Hispània romana і Mercuri (mitologia) ·
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Comerç a l'antiga Roma і Moneda · Economia de la Hispània romana і Moneda ·
Moneda romana
Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.
Comerç a l'antiga Roma і Moneda romana · Economia de la Hispània romana і Moneda romana ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Comerç a l'antiga Roma і Neró · Economia de la Hispània romana і Neró ·
Oli d'oliva
L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.
Comerç a l'antiga Roma і Oli d'oliva · Economia de la Hispània romana і Oli d'oliva ·
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Comerç a l'antiga Roma і Or · Economia de la Hispània romana і Or ·
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Comerç a l'antiga Roma і Ovella · Economia de la Hispània romana і Ovella ·
Pax Romana
Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).
Comerç a l'antiga Roma і Pax Romana · Economia de la Hispània romana і Pax Romana ·
Perfum
Prestatge de perfums Un perfum és una barreja de fragàncies, un excipient i un fixador, que s'empra per a impregnar d'una olor agradable diferents objectes o el cos humà.
Comerç a l'antiga Roma і Perfum · Economia de la Hispània romana і Perfum ·
Pesseta
La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.
Comerç a l'antiga Roma і Pesseta · Economia de la Hispània romana і Pesseta ·
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Comerç a l'antiga Roma і Pirros · Economia de la Hispània romana і Pirros ·
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Comerç a l'antiga Roma і Plom · Economia de la Hispània romana і Plom ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Comerç a l'antiga Roma і República Romana · Economia de la Hispània romana і República Romana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Comerç a l'antiga Roma і Roma · Economia de la Hispània romana і Roma ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Comerç a l'antiga Roma і Senat Romà · Economia de la Hispània romana і Senat Romà ·
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Comerç a l'antiga Roma і Septimi Sever · Economia de la Hispània romana і Septimi Sever ·
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Comerç a l'antiga Roma і Sesterci · Economia de la Hispània romana і Sesterci ·
Sextant (moneda)
Sextant fou una moneda fraccionària romana (6 sextant.
Comerç a l'antiga Roma і Sextant (moneda) · Economia de la Hispània romana і Sextant (moneda) ·
Sistema monetari
Un sistema montari és qualsevol cosa que s'accepta com un estàndard de valor i mesura de riquesa en una regió en particular.
Comerç a l'antiga Roma і Sistema monetari · Economia de la Hispània romana і Sistema monetari ·
Tàler
El famós tàler de Maria Teresa que es va batre per primer cop a la seca imperial l'any 1741; el seu nom fa referència a Maria Teresa I d'Àustria El tàler fou una antiga moneda de plata utilitzada a Europa per diferents països durant més de quatre segles.
Comerç a l'antiga Roma і Tàler · Economia de la Hispània romana і Tàler ·
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Comerç a l'antiga Roma і Tàrent · Economia de la Hispània romana і Tàrent ·
Teixit (tèxtil)
Teixit de jute. Rotllos de tela tenyida, d'Alemanya. Camp de cànem als Estats Units, subvencionat pel Govern nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per a la campanya «Cànem per la victòria» (1942). El teixit o la tela és un producte tèxtil resultat de teixir fils, filaments o fibres.
Comerç a l'antiga Roma і Teixit (tèxtil) · Economia de la Hispània romana і Teixit (tèxtil) ·
Temple de Júpiter Capitolí
El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.
Comerç a l'antiga Roma і Temple de Júpiter Capitolí · Economia de la Hispània romana і Temple de Júpiter Capitolí ·
Transport
El port de Barcelona representa un dels majors eixos de transport del Mediterrani. El transport és el moviment de gent i béns d'un lloc a un altre.
Comerç a l'antiga Roma і Transport · Economia de la Hispània romana і Transport ·
Turdetans
Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.
Comerç a l'antiga Roma і Turdetans · Economia de la Hispània romana і Turdetans ·
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Comerç a l'antiga Roma і Vespasià · Economia de la Hispània romana і Vespasià ·
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Comerç a l'antiga Roma і Vi · Economia de la Hispània romana і Vi ·
Viatge
miniatura Un viatge és un desplaçament individual o col·lectiu de les persones a un territori allunyat de l'origen.
Comerç a l'antiga Roma і Viatge · Economia de la Hispània romana і Viatge ·
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Comerç a l'antiga Roma і Vidre · Economia de la Hispània romana і Vidre ·
Vori
Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.
Comerç a l'antiga Roma і Vori · Economia de la Hispània romana і Vori ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Comerç a l'antiga Roma і Economia de la Hispània romana
- Què tenen en comú Comerç a l'antiga Roma і Economia de la Hispània romana
- Semblances entre Comerç a l'antiga Roma і Economia de la Hispània romana
Comparació entre Comerç a l'antiga Roma і Economia de la Hispània romana
Comerç a l'antiga Roma té 215 relacions, mentre que Economia de la Hispània romana té 168. Com que tenen en comú 78, l'índex de Jaccard és 20.37% = 78 / (215 + 168).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Comerç a l'antiga Roma і Economia de la Hispània romana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: