Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Col·lèmbols і Insectes
Col·lèmbols і Insectes tenen 57 coses en comú (en Uniopèdia): Abdomen (artròpodes), Agricultura, Antena (biologia), Apèndix (artròpodes), Apomorfia, Artròpodes, Austràlia, Bacteris, Cambrià, Canvi climàtic, Cèfalon, Col·lèmbols, Cromosoma, Crustacis, Cutícula (artròpodes), Depredació, Detritívor, Devonià, Diplurs, Esperma, Espora (micologia), Feromona, Fongs, Formigues, Gènere (biologia), Grec, Herbivorisme, Hexàpodes, Hifa, Holocè, ..., Insectes, Invertebrats, Labre, Llavi (artròpodes), Mandíbula (artròpodes), Matèria orgànica, Maxil·les, Metamorfosi, Muda, Nínxol ecològic, Ommatidi, Ordre, Partenogènesi, Plaga, Plantes, Pol·len, Protòrax, Proturs, Reproducció sexual, Sòl, Silurià, Simbiosi, Tagma, Taxonomia, Tòrax (artròpodes), Terra, Tràquea (artròpodes). Ampliar l'índex (27 més) »
Abdomen (artròpodes)
L'abdomen dels artròpodes és la part o tagma posterior del cos, a continuació del tòrax.
Abdomen (artròpodes) і Col·lèmbols · Abdomen (artròpodes) і Insectes ·
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Col·lèmbols · Agricultura і Insectes ·
Antena (biologia)
panerola és un insecte amb unes llargues antenes. Les antenes són apèndixs presents en els segments frontals de molts artròpodes.
Antena (biologia) і Col·lèmbols · Antena (biologia) і Insectes ·
Apèndix (artròpodes)
Dibuix representant diverses menes d'apèndixs en crustacis Els apèndixs són estructures anatòmiques parelles exclusives dels artròpodes, de fet en són una de les característiques definitòries d'aquest grup animal i que dona nom al grup (arthro, articulat i podos, peu).
Apèndix (artròpodes) і Col·lèmbols · Apèndix (artròpodes) і Insectes ·
Apomorfia
Una apomorfia (del grec απο, 'de', en el sentit de modificació, diferenciació, separació i μορφος, 'forma') és un caràcter derivat és a dir un caràcter nou, resultat de la modificació d'un caràcter ancestral en el curs de l'evolució.
Apomorfia і Col·lèmbols · Apomorfia і Insectes ·
Artròpodes
Els artròpodes (Arthropoda) són un embrancament d'invertebrats dotats d'un exoesquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs.
Artròpodes і Col·lèmbols · Artròpodes і Insectes ·
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Austràlia і Col·lèmbols · Austràlia і Insectes ·
Bacteris
lang.
Bacteris і Col·lèmbols · Bacteris і Insectes ·
Cambrià
El Cambrià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Cambrià і Col·lèmbols · Cambrià і Insectes ·
Canvi climàtic
Mapa de temperatures terrestres.
Canvi climàtic і Col·lèmbols · Canvi climàtic і Insectes ·
Cèfalon
Cap d'insecte (odonat) El cap o cèfalon és el tagma més anterior del cos dels artròpodes.
Cèfalon і Col·lèmbols · Cèfalon і Insectes ·
Col·lèmbols
Els col·lèmbols (Collembola) conformen el més gran dels tres llinatges d'hexàpodes no considerats insectes (els altres dos llinatges són Protura i Diplura), dins del fílum dels artròpodes.
Col·lèmbols і Col·lèmbols · Col·lèmbols і Insectes ·
Cromosoma
En biologia, un cromosoma (del grec χρώμα khroma, 'color', i σώμα soma, 'cos') és cadascun dels petits cossos amb forma de bastonets que s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes.
Col·lèmbols і Cromosoma · Cromosoma і Insectes ·
Crustacis
Els crustacis (Crustacea) són un subembrancament d'artròpodes que compta amb gairebé 67.000 espècies, però falten per descriure'n fins a cinc o deu vegades aquest nombre.
Col·lèmbols і Crustacis · Crustacis і Insectes ·
Cutícula (artròpodes)
Pèl sensorial; '''12''': Pèl; '''13''': Porus glandular. En els artròpodes, la cutícula és la capa més exterior del tegument, immediatament per sobre de l'epidermis i segregada per aquesta.
Col·lèmbols і Cutícula (artròpodes) · Cutícula (artròpodes) і Insectes ·
Depredació
La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals.
Col·lèmbols і Depredació · Depredació і Insectes ·
Detritívor
Els animals detritívors són aquells organismes que s'alimenten de material detrític, principalment orgànic.
Col·lèmbols і Detritívor · Detritívor і Insectes ·
Devonià
Il·lustració artística d'una escena natural del Devonià. El Devonià és un període geològic del Paleozoic.
Col·lèmbols і Devonià · Devonià і Insectes ·
Diplurs
Els diplurs (Diplura, gr. "dues cues") són una classe del subfílum dels hexàpodes, molt pròxim als insectes vertaders.
Col·lèmbols і Diplurs · Diplurs і Insectes ·
Esperma
humans, són un component primari de l'esperma i els agents fertilitzadors dels òvuls. Lesperma o semen és un fluid orgànic masculí que habitualment conté espermatozoides i que és expulsat del cos durant l'ejaculació, té lloc en els testicles.
Col·lèmbols і Esperma · Esperma і Insectes ·
Espora (micologia)
Vista microscòpica d'espores de la ''Tubifera dudkae'', un fong mucilaginós. Ascs de ''Morchella elata'', que contenen ascospores Una espora fúngica és una estructura reproductora extraordinàriament mòbil que en la majoria dels fongs no està dotat d'un mecanisme de propulsió.
Col·lèmbols і Espora (micologia) · Espora (micologia) і Insectes ·
Feromona
La feromona és una substància química segregada a l'exterior per un individu per a la comunicació d'algun tipus d'informació a individus receptors de la mateixa espècie.
Col·lèmbols і Feromona · Feromona і Insectes ·
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Col·lèmbols і Fongs · Fongs і Insectes ·
Formigues
Les formigues, conegudes també pel seu nom científic de formícids (Formicidae), són una família d'himenòpters apòcrits de la superfamília dels vespoïdeus (Vespoidea).
Col·lèmbols і Formigues · Formigues і Insectes ·
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Col·lèmbols і Gènere (biologia) · Gènere (biologia) і Insectes ·
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Col·lèmbols і Grec · Grec і Insectes ·
Herbivorisme
L'herbivorisme (o fitofàgia) és una mena d'alimentació en la que un organisme, herbívor, consumeix només autòtrofs com són les plantes, algues i bacteris fotosintetitzadores.
Col·lèmbols і Herbivorisme · Herbivorisme і Insectes ·
Hexàpodes
Els hexàpodes (Hexapoda) són un subfílumBrusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005.
Col·lèmbols і Hexàpodes · Hexàpodes і Insectes ·
Hifa
Hifes sota d'un tronc mort Les hifes són els filaments que, reunits, formen el miceli de la majoria dels fongs pluricel·lulars.
Col·lèmbols і Hifa · Hifa і Insectes ·
Holocè
LHolocèEn els parlars orientals.
Col·lèmbols і Holocè · Holocè і Insectes ·
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Col·lèmbols і Insectes · Insectes і Insectes ·
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Col·lèmbols і Invertebrats · Insectes і Invertebrats ·
Labre
Femelles d'una espècie sense identificar de ''Bembix'' recollint nèctar. El seu labre és llarg i està per sobre de la mandíbula ''Bembix rostrata'' fent servir el seu labre per xuclar la sang d'una mosca El labre (en llatí i alguns altres idiomes labrum) és una estructura com una solapa que es troba immediatament enfront de la boca en gairebé tots els euartròpodes que existeixen actualment.
Col·lèmbols і Labre · Insectes і Labre ·
Llavi (artròpodes)
Llavi en color blau. El llavi, llavi inferior o labium és la més posterior de les peces bucals dels insectes i d'alguns miriàpodes (símfils).
Col·lèmbols і Llavi (artròpodes) · Insectes і Llavi (artròpodes) ·
Mandíbula (artròpodes)
En els artròpodes, s'anomenen mandíbules les peces bucals postorals (disposades immediatament darrere la boca) dels mandibulats (crustacis, miriàpodes i hexàpodes).
Col·lèmbols і Mandíbula (artròpodes) · Insectes і Mandíbula (artròpodes) ·
Matèria orgànica
Cicle de la matèria orgànica. Mineralització i humificació ''(en francès)'' Matèria orgànica. Bolet de bedoll ''(Piptoporus betulinus)'' sobre una branca morta. Més de la meitat del pes de la torba és matèria orgànicaMatèria orgànica (Biologia, Ecologia) és la matèria o substància que prové d’éssers vius.
Col·lèmbols і Matèria orgànica · Insectes і Matèria orgànica ·
Maxil·les
265x265px Les maxil·les són una de les peces bucals dels artròpodes mandibulats (crustacis, miriàpodes i hexàpodes).
Col·lèmbols і Maxil·les · Insectes і Maxil·les ·
Metamorfosi
Metamorfosi d'un capgròs a una granota. Desclosa d'una papallona. La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament.
Col·lèmbols і Metamorfosi · Insectes і Metamorfosi ·
Muda
En la zoologia, la muda (en artròpodes conegut com a ècdisi) és el procés, sovint periòdic, de canvi les estructures epidèrmiques o de renovació de certes estructures en alguns animals, com ara: el pèl, les plomes, la pell, les dents o les banyes.
Col·lèmbols і Muda · Insectes і Muda ·
Nínxol ecològic
En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie.
Col·lèmbols і Nínxol ecològic · Insectes і Nínxol ecològic ·
Ommatidi
Ommatidi: A – còrnia, B – con cristal·lí, C i D – cèl·lules pigmentàries, E – rhabdom, F – cèl·lules fotoreceptores, G – membrana fenestrata, H – nervi òptic Els ommatidis són cadascuna de les unitats que formen els ulls compostos dels insectes.
Col·lèmbols і Ommatidi · Insectes і Ommatidi ·
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Col·lèmbols і Ordre · Insectes і Ordre ·
Partenogènesi
La partenogènesi (del grec παρθένος parthénos.
Col·lèmbols і Partenogènesi · Insectes і Partenogènesi ·
Plaga
El terme plaga, o malura, resulta difícil de definir en un sentit tancat, ja que segons l'OMS una plaga és tota aquella població d'una espècie animal, que quan supera una determinada densitat en un determinat lloc, anomenat llindar de tolerància, provoca perjudicis en les persones.
Col·lèmbols і Plaga · Insectes і Plaga ·
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Col·lèmbols і Plantes · Insectes і Plantes ·
Pol·len
miniatura Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.
Col·lèmbols і Pol·len · Insectes і Pol·len ·
Protòrax
'''Protòrax''' d'un coleòpter. El protòrax és el primer dels tres segments del tòrax d'un insecte.
Col·lèmbols і Protòrax · Insectes і Protòrax ·
Proturs
Protur. ''Acerentomon'' sp. ''Acerentulus bulgaricus''. Els proturs (Protura) són una classe d'artròpodes del subfílum dels hexàpodes, molt propers als insectes vertaders.
Col·lèmbols і Proturs · Insectes і Proturs ·
Reproducció sexual
En la primera etapa de la reproducció sexual, durant la meiosi, el nombre de cromosomes es redueix d'un nombre diploide (2n) a un haploide (n). Durant la fertilització, els gàmetes haploides s'uneixen per formar un zigot diploide i restablir el nombre original de cromosomes (2n). La reproducció sexual és un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents.
Col·lèmbols і Reproducció sexual · Insectes і Reproducció sexual ·
Sòl
'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.
Col·lèmbols і Sòl · Insectes і Sòl ·
Silurià
El Silurià és un període geològic que pertany al Paleozoic i que s'estén des del final del període Ordovicià, fa uns 443,7 ± 1,5 milions d'anys, fins al principi del període Devonià, fa uns 416,0 ± 2,8 milions d'anys.
Col·lèmbols і Silurià · Insectes і Silurià ·
Simbiosi
p.
Col·lèmbols і Simbiosi · Insectes і Simbiosi ·
Tagma
Els tagmes d'un trilobit: cèfalon, tòrax i pigidi En biologia dels invertebrats, un tagma és una agrupació especialitzada de segments dels artròpodes, com ara el cap, el tòrax i l'abdomen amb una funció comuna.
Col·lèmbols і Tagma · Insectes і Tagma ·
Taxonomia
La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.
Col·lèmbols і Taxonomia · Insectes і Taxonomia ·
Tòrax (artròpodes)
Dípter amb el tòrax taronja El tòrax dels artròpodes és el tagma o regió del cos situada entre el cap i l'abdomen.
Col·lèmbols і Tòrax (artròpodes) · Insectes і Tòrax (artròpodes) ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Col·lèmbols і Terra · Insectes і Terra ·
Tràquea (artròpodes)
Els onicòfors.
Col·lèmbols і Tràquea (artròpodes) · Insectes і Tràquea (artròpodes) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Col·lèmbols і Insectes
- Què tenen en comú Col·lèmbols і Insectes
- Semblances entre Col·lèmbols і Insectes
Comparació entre Col·lèmbols і Insectes
Col·lèmbols té 121 relacions, mentre que Insectes té 355. Com que tenen en comú 57, l'índex de Jaccard és 11.97% = 57 / (121 + 355).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Col·lèmbols і Insectes. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
