Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Col·lectivització a la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Col·lectivització a la Unió Soviètica vs. Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Col·lectivització, Коллективиза́ция, transliterat Kol·lektivizàtsia) va ser una política posada en marxa a la Unió Soviètica per Ióssif Stalin entre 1928 i 1933, per consolidar la terra en mans privades i la mà d'obra en granges d'explotació col·lectiva (els kolkhozos, en rus: колхо́з) i en granges d'explotació estatal (els sovkhozos; en rus, совхо́з). Els dirigents soviètics estaven segurs que la substitució de granges de propietat intel·lectual per koljozi augmentaria immediatament les reserves d'aliments per a la població urbana, l'oferta de matèries primeres per a la indústria i les exportacions agrícoles en general. La col·lectivització, per tant, era vista com la solució a la crisi en la distribució agrícola (majoritàriament en el lliurament del cereal) que s'havia implementat des de 1927 i s'estava tornant més desenvolupada, a l'hora que la Unió Soviètica seguia amb el seu ambiciós programa d'industrialització. Ja a inicis de la dècada de 1930, més del 90% de les terres agrícoles estaven col·lectivitzades, en convertir les llars rurals en granges col·lectives amb les seves terres, bestiar i d'altres béns. Sovint, la col·lectivització suposà enormes costos humans i socials, mentre que el tema dels guanys econòmics de les granges col·lectives seguia estant majoritàriament irresolt. La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Similituds entre Col·lectivització a la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Àsia Central, Bolxevisme, Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Capitalisme, Cereal, Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Comunisme de guerra, Consell de Ministres de l'URSS, Dissolució de la Unió Soviètica, Estepa (geografia), Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, Guerra Civil russa, Gulag, Història de la Unió Soviètica, Ióssif Stalin, Kazakhstan, Lenin, Marxisme, Moscou, Nikita Khrusxov, Nova Política Econòmica, Oxford University Press, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Pravda, Primera Guerra Mundial, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, República Socialista Soviètica de Letònia, República Socialista Soviètica del Kazakhstan, Rus, Segona Guerra Mundial, ..., Sibèria, Tercer Reich, Transliteració de l'alfabet rus, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Ampliar l'índex (5 més) »

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Àsia Central і Col·lectivització a la Unió Soviètica · Àsia Central і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Bolxevisme

Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.

Bolxevisme і Col·lectivització a la Unió Soviètica · Bolxevisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, més conegut com a simplement Politburó (rus: Политбюрó) va ser el màxim òrgan del govern i direcció del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).

Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Col·lectivització a la Unió Soviètica · Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Capitalisme і Col·lectivització a la Unió Soviètica · Capitalisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Cereal і Col·lectivització a la Unió Soviètica · Cereal і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (en rus: Центральный комитет Коммунистической партии Советского Союза; transliterat Tsentralniy Komitet Kommunistitcheskoi Partii Sovetskogo Soyuza; normalment citat per les seves inicials ЦК КПСС.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Comunisme de guerra

Comunisme de guerra o comunisme militar (rus: Военный коммунизм, 1918 - 1921) va ser el sistema econòmic i polític que existí a la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Comunisme de guerra · Comunisme de guerra і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Consell de Ministres de l'URSS

El Consell de Ministres de l'URSS (en rus Совет Министров СССР, Sovet Minístrov SSSR) o Sovmín (Совмин) va ser el nom que va rebre entre 1946 i 1990 el braç administratiu del govern de la Unió Soviètica, que exercia el poder executiu.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Consell de Ministres de l'URSS · Consell de Ministres de l'URSS і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Dissolució de la Unió Soviètica

Bandera oficial de la Unió Soviètica (1922-1991), també coneguda com '''URSS'''. La dissolució de la Unió Soviètica o la dissolució de l'URSS (en rus: распа́д Сове́тского Сою́за, romanitzat: raspád Sovétskogo Soyúza) va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i del govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar amb la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre l'11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Dissolució de la Unió Soviètica · Dissolució de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Estepa (geografia)

Estepa a l'oest del Kazakhstan Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen. Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Estepa (geografia) · Estepa (geografia) і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Front Oriental de la Segona Guerra Mundial

El Front Oriental de la Segona Guerra Mundial són una sèrie d'enfrontaments militars entre el Tercer Reich i els seus veïns orientals, particularment la Unió Soviètica, en el marc de la Segona Guerra Mundial.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Front Oriental de la Segona Guerra Mundial · Front Oriental de la Segona Guerra Mundial і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Guerra Civil russa

Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Guerra Civil russa · Guerra Civil russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Gulag

Escena de treball a un '''Gulag''', entre 1936–1937. Gulag (del rus ГУЛАГ: Гла́вное управле́ние исправи́тельно-трудовы́хлагере́й и коло́ний, Glàvnoie upravliénie ispravítielno-trudovikh laguerei i kolonii, «Direcció General de Camps i Colònies de Treball i de Correcció»), era una institució penal de la Unió Soviètica.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Gulag · Gulag і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Història de la Unió Soviètica

La història de la Unió Soviètica començà formalment el desembre de 1922, al subscriure's el Tractat de Creació de l'URSS entre les repúbliques socialistes soviètiques de Rússia, Belarús, Ucraïna i Transcaucàsica (Geòrgia, Azerbaidjan i Armènia), ja amb els bolxevics dirigint els soviets de cada nació i després de vèncer a la Guerra Civil Russa, posterior a la Revolució d'Octubre de 1917.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica · Història de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Ióssif Stalin

(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Ióssif Stalin · Ióssif Stalin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Kazakhstan

El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Kazakhstan · Kazakhstan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Lenin

Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Lenin · Lenin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Marxisme · Marxisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Moscou · Moscou і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Nikita Khrusxov

Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Nikita Khrusxov · Nikita Khrusxov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Nova Política Econòmica

La nova política econòmica, NEP, Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa. Va ser decidida al Desè Congrés del Partit Comunista el març de 1921. Va ser etapa d'economia mixta que permetia algunes pràctiques d'economia de mercat com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comerç exterior i la indústria pesant. Va restablir la moneda el 1922. Va ser la política oficial fins a l'any 1928 i va contribuir a un millor proveïment de la població i una certa llibertat social. Es va reconèixer el dret de vaga, el treball es va desmilitaritzar i es van establir estímuls salarials a la producció. Els pagesos podien vendre al mercat el romanent, després d'haver cedit la part obligatòria a l'estat. La NEP va donar lloc a l'aparició d'una pagesia pròspera, els kulaks, i a l'enriquiment de comerciants i empresaris, mentre que s'empobrien els pagesos pobres o assalariats. Molts bolxevics consideraven la NEP com un estadi transitori per ser contradictòria amb la ideologia comunista. Ióssif Stalin la va clausurar el 1928 i reemplaçar pel primer pla quinquennal.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Nova Política Econòmica · Nova Política Econòmica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Oxford University Press · Oxford University Press і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Partit Comunista de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Pravda

Pravda («La veritat») és un diari de gran format rus, i va ser el diari oficial del Partit Comunista de la Unió Soviètica, quan va ser un dels diaris més influents del país amb un tiratge d'11 milions.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Pravda · Pravda і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Primera Guerra Mundial · Primera Guerra Mundial і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Ucraïna

La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · República Socialista Soviètica d'Ucraïna і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica de Letònia

La República Socialista Soviètica de Letònia (RSS de Letònia) va ser una república constituent de la Unió Soviètica entre el 1940 i el 1990.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Letònia · República Socialista Soviètica de Letònia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica del Kazakhstan

La República Socialista Soviètica del Kazakhstan (RSS del Kazakhstan), avui en dia anomenada Kazakhstan i situada a l'Àsia Central, era la segona república constitutiva més gran de la Unió Soviètica.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica del Kazakhstan · República Socialista Soviètica del Kazakhstan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Rus · Rus і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Segona Guerra Mundial · Segona Guerra Mundial і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Sibèria

Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Sibèria · Sibèria і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Tercer Reich · Tercer Reich і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Transliteració de l'alfabet rus

L'adaptació (transliteració, transcripció, romanització) de l'alfabet ciríl·lic rus pot ser molt diversa segons la llengua a la qual es vulgui adaptar l'alfabet rus, i normalment cada llengua sol tenir les seves pròpies normes d'adaptació de l'alfabet ciríl·lic.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Transliteració de l'alfabet rus · Transliteració de l'alfabet rus і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Ucraïna · Ucraïna і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Col·lectivització a la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Col·lectivització a la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Col·lectivització a la Unió Soviètica té 73 relacions, mentre que Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques té 480. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 6.33% = 35 / (73 + 480).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Col·lectivització a la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »