Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Colosseu і Imperi Romà
Colosseu і Imperi Romà tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Amfiteatre, Aqüeducte, August, Àsia, Bou, Calígula, Cavall, Cinema, Circ Màxim, Ciutat del Vaticà, Corinti, Cristianisme, Cursus honorum, Dàcia, Dòric, Dinastia Flàvia, Domicià, Edat mitjana, Emperador romà, Esclavitud, Església Catòlica Romana, Fòrum Romà, Imperi Romà d'Occident, Itàlia, Jònic, Llatí, Mitologia grega, Neró, Palatí, Religió a l'antiga Roma, ..., Roma, Senat Romà, Teatre, Tit (emperador), Trajà, Vaixell, Vespasià. Ampliar l'índex (7 més) »
Amfiteatre
El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).
Amfiteatre і Colosseu · Amfiteatre і Imperi Romà ·
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Aqüeducte і Colosseu · Aqüeducte і Imperi Romà ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Colosseu · August і Imperi Romà ·
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Àsia і Colosseu · Àsia і Imperi Romà ·
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Bou і Colosseu · Bou і Imperi Romà ·
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Calígula і Colosseu · Calígula і Imperi Romà ·
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Cavall і Colosseu · Cavall і Imperi Romà ·
Cinema
Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.
Cinema і Colosseu · Cinema і Imperi Romà ·
Circ Màxim
Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.
Circ Màxim і Colosseu · Circ Màxim і Imperi Romà ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Colosseu · Ciutat del Vaticà і Imperi Romà ·
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Colosseu і Corinti · Corinti і Imperi Romà ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Colosseu і Cristianisme · Cristianisme і Imperi Romà ·
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Colosseu і Cursus honorum · Cursus honorum і Imperi Romà ·
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Colosseu і Dàcia · Dàcia і Imperi Romà ·
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Colosseu і Dòric · Dòric і Imperi Romà ·
Dinastia Flàvia
La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).
Colosseu і Dinastia Flàvia · Dinastia Flàvia і Imperi Romà ·
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Colosseu і Domicià · Domicià і Imperi Romà ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Colosseu і Edat mitjana · Edat mitjana і Imperi Romà ·
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Colosseu і Emperador romà · Emperador romà і Imperi Romà ·
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Colosseu і Esclavitud · Esclavitud і Imperi Romà ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Colosseu і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Imperi Romà ·
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Colosseu і Fòrum Romà · Fòrum Romà і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Colosseu і Imperi Romà d'Occident · Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Colosseu і Itàlia · Imperi Romà і Itàlia ·
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Colosseu і Jònic · Imperi Romà і Jònic ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Colosseu і Llatí · Imperi Romà і Llatí ·
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Colosseu і Mitologia grega · Imperi Romà і Mitologia grega ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Colosseu і Neró · Imperi Romà і Neró ·
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Colosseu і Palatí · Imperi Romà і Palatí ·
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Colosseu і Religió a l'antiga Roma · Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Colosseu і Roma · Imperi Romà і Roma ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Colosseu і Senat Romà · Imperi Romà і Senat Romà ·
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Colosseu і Teatre · Imperi Romà і Teatre ·
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Colosseu і Tit (emperador) · Imperi Romà і Tit (emperador) ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Colosseu і Trajà · Imperi Romà і Trajà ·
Vaixell
Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.
Colosseu і Vaixell · Imperi Romà і Vaixell ·
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Colosseu і Imperi Romà
- Què tenen en comú Colosseu і Imperi Romà
- Semblances entre Colosseu і Imperi Romà
Comparació entre Colosseu і Imperi Romà
Colosseu té 272 relacions, mentre que Imperi Romà té 400. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 5.51% = 37 / (272 + 400).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Colosseu і Imperi Romà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
