Taula de continguts
205 les relacions: Abdomen, Abdomen (artròpodes), Adèfags, Agricultura, Ala (anatomia), Al·legoria, Amèrica del Nord, Ambre, Amfibis, Angarà, Animals, Ankh, Antena (biologia), Anthonomus grandis, Antic Egipte, Antracnosi, Aparell bucal, Apèndix (artròpodes), Arcosaures, Arcostemats, Arecàcies, Arrel (botànica), Artell, Atzavara, Bacteris, Bírrids, Blatodeus, Blatta orientalis, Bosc, Bostríquids, Bostriquiformes, Buprèstids, Cantàrids, Captorrínids, Caragol de terra, Caràbids, Cèfalon, Cel·lulosa, Cenozoic, Cerambícids, Cicadòfits, Clèrids, Clipi, Coccinèl·lids, Cocoter, Coprofàgia, Corc de la fusta, Corcs, Cotó, Cretaci, ... Ampliar l'índex (155 més) »
Abdomen
L'abdomen (ventre) en vertebrats constitueix la part del cos entre el tòrax (pit) i la pelvis.
Veure Coleòpters і Abdomen
Abdomen (artròpodes)
L'abdomen dels artròpodes és la part o tagma posterior del cos, a continuació del tòrax.
Veure Coleòpters і Abdomen (artròpodes)
Adèfags
Els adèfags (Adephaga, en grec "voraç") són un subordre l'ordre coleòpters amb més de 40.000 espècies classificades en 11 famílies, és el segon subordre més gran després dels polífags.
Veure Coleòpters і Adèfags
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Coleòpters і Agricultura
Ala (anatomia)
Dibuix de les ales d'un ocell Les ales són extremitats del cos que tenen tres grups d'animals: els ocells, els insectes i els ratpenats tot i que també en tingueren els ja extints pterosaures.
Veure Coleòpters і Ala (anatomia)
Al·legoria
Al·legoria de la justícia en una obra de Lucas Cranach L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada.
Veure Coleòpters і Al·legoria
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Coleòpters і Amèrica del Nord
Ambre
Lambre és una resina fòssil de sediments oligocens i al·luvions.
Veure Coleòpters і Ambre
Amfibis
Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.
Veure Coleòpters і Amfibis
Angarà
Afluents principals del Ienissei El riu Angarà (Ангара́) és un curs d'aigua important de la Sibèria central, afluent del Ienissei.
Veure Coleòpters і Angarà
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Coleòpters і Animals
Ankh
L'Ankh, creu ansada (en llatí, creu amb nansa).
Veure Coleòpters і Ankh
Antena (biologia)
panerola és un insecte amb unes llargues antenes. Les antenes són apèndixs presents en els segments frontals de molts artròpodes.
Veure Coleòpters і Antena (biologia)
Anthonomus grandis
Anthonomus grandis és una espècie de coleòpter polífag de la família dels curculiònids.
Veure Coleòpters і Anthonomus grandis
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Coleòpters і Antic Egipte
Antracnosi
El xancre pot ser una malaltia incurable en alguns arbres. L'antracnosi i el xancre són termes generals per a un gran nombre de diferents malalties de les plantes caracteritzades per uns símptomes similars que inclouen l'aparició de petites zones de teixit mort, les quals creixen lentament, sovint al llarg de diversos anys.
Veure Coleòpters і Antracnosi
Aparell bucal
En els artròpodes, es denomina aparell bucal o peces bucals al conjunt d'esclerites i apèndixs que envolten la boca i contribueixen a la captura i ingestió de l'aliment.
Veure Coleòpters і Aparell bucal
Apèndix (artròpodes)
Dibuix representant diverses menes d'apèndixs en crustacis Els apèndixs són estructures anatòmiques parelles exclusives dels artròpodes, de fet en són una de les característiques definitòries d'aquest grup animal i que dona nom al grup (arthro, articulat i podos, peu).
Veure Coleòpters і Apèndix (artròpodes)
Arcosaures
Els arcosaures (Archosauria, que en grec vol dir 'rèptils dominants') són un grup de sauròpsids (rèptils) diàpsids que evolucionaren dels arcosauriformes durant l'Oleniokià (Triàsic inferior).
Veure Coleòpters і Arcosaures
Arcostemats
Els arcostemats (Archostemata) són un subordre de coleòpters, possiblement el més antic del quatre que componen l'ordre.
Veure Coleòpters і Arcostemats
Arecàcies
Les arecàcies (Arecaceae) formen una família de plantes monocotiledònies amb flor dins de l'ordre Arecales.
Veure Coleòpters і Arecàcies
Arrel (botànica)
Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.
Veure Coleòpters і Arrel (botànica)
Artell
Artells d'una mà Els artells són les articulacions dels dits de les mans i dels peus, que es posen en relleu quan la mà es tanca per mostrar un puny.
Veure Coleòpters і Artell
Atzavara
Latzavara, agave, donarda, pita, pitalassa o pitera (Agave americana), és una planta plurianual originària de Mèxic, on se coneix amb el nom de maguey, i cultivada arreu del món.
Veure Coleòpters і Atzavara
Bacteris
lang.
Veure Coleòpters і Bacteris
Bírrids
Els bírrids (Byrrhidae) són una família de coleòpters polífags de la superfamília Byrrhoidea.
Veure Coleòpters і Bírrids
Blatodeus
Els blatodeus (Blattodea) són un ordre d'insectes neòpters, entre els quals s'inclouen les panerolesLa denominació «panerola» pot fer referència tant als insectes de l'ordre dels blatodeus (escarabats de cuina) com als crustacis isòpodes dels gèneres Oniscus, Armadillium i Porcellio.
Veure Coleòpters і Blatodeus
Blatta orientalis
La panerola oriental (Blatta orientalis) es una espècie d'insecte de l'ordre dels blatodeus, molt comuna a les llars humanes.
Veure Coleòpters і Blatta orientalis
Bosc
La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.
Veure Coleòpters і Bosc
Bostríquids
Els bostríquids (Bostrichidae) són una família de coleòpters polífagsLawrence, J. F. & Newton, A. F., Jr.
Veure Coleòpters і Bostríquids
Bostriquiformes
Els bostriquiformes (Bostrichiformia) són un infraordre de coleòpters del subordre Polyphaga.
Veure Coleòpters і Bostriquiformes
Buprèstids
Els buprèstids (Buprestidae) són una família de coleòpters polífags que inclou unes 13.000 espècies, Verdugo, A. 2005.
Veure Coleòpters і Buprèstids
Cantàrids
Els cantàrids (Cantharidae) són una família de coleòpters polífags de la superfamília dels Elateroidea.
Veure Coleòpters і Cantàrids
Captorrínids
Captorhinidae és una de les primeres famílies basals de rèptils.
Veure Coleòpters і Captorrínids
Caragol de terra
Caragol bover, un dels més abundants a Catalunya Caragols a la llauna a Lleida tarragoní Els caragols (o cargols) de terra són mol·luscs gastròpodes del superordre dels eupulmonats, que han desenvolupat un pulmó per a respirar l'aire atmosfèric.
Veure Coleòpters і Caragol de terra
Caràbids
Els caràbids (Carabidae) son una famílies de coleòpters del subordre Adephaga.
Veure Coleòpters і Caràbids
Cèfalon
Cap d'insecte (odonat) El cap o cèfalon és el tagma més anterior del cos dels artròpodes.
Veure Coleòpters і Cèfalon
Cel·lulosa
Estructura tridimensional, amb 4 unitats de glucosa visibles. (Negre.
Veure Coleòpters і Cel·lulosa
Cenozoic
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.
Veure Coleòpters і Cenozoic
Cerambícids
Els cerambícids o escarabats longicornis (Cerambycidae) són una família de coleòpters polífags amb antenes molt desenvolupades, sovint més llargues que el cos.
Veure Coleòpters і Cerambícids
Cicadòfits
Els cicadòfits (Cycadophyta) són una divisió de plantes gimnospermes caracteritzada per presentar una gran corona de fulles pinnades compostes i un estípit.
Veure Coleòpters і Cicadòfits
Clèrids
Els clèrids (Cleridae) són una família de coleòpters polífags de la superfamília Cleroidea amb uns 200 gèneres i unes 3400 espècies.
Veure Coleòpters і Clèrids
Clipi
El clipi és una de les esclerites que forma part del rostre d'un artròpode.
Veure Coleòpters і Clipi
Coccinèl·lids
''Cycloneda sanguinea'', una marieta sense punts, a l'illa de Grand Cayman. Marieta de 22 punts ''Psyllobora vigintiduopunctata'' Larva de ''Myrrha octodecimguttata'' Els coccinèl·lids (Coccinellidae) són una família de coleòpters de colors lluents molt vistoses, amb fons vermell, carabassa, verd o groc i un nombre variable de taques negres.
Veure Coleòpters і Coccinèl·lids
Cocoter
El cocoter, coco, palma o palmera de coco, palma cocotera o palma indiana (Cocos nucifera) és una palmera de la família de les arecàcies i l'única espècie viva del gènere Cocos.
Veure Coleòpters і Cocoter
Coprofàgia
Dues papallones ingerint excrements. S'entén per coprofàgia la ingestió voluntària d'excrements.
Veure Coleòpters і Coprofàgia
Corc de la fusta
Corc comú (larva) Fusta corcada Fusta corcada pel mol·lusc corc marí Corcs, corcó o barrinadors de la fusta també anomenats queres són les larves de diverses espècies d'insectes o al medi marí mol·luscs xilòfags que perforen la fusta (bigues, mobles, enteixinats, etc.) dins de les quals foraden galeries, que la malmeten.
Veure Coleòpters і Corc de la fusta
Corcs
Corc o corcó són els noms comuns de diverses espècies nocives, els trets comuns de les quals és que per nodrir-se, roseguen el seu hoste des de l'interior, de vegades fins a destruir-lo i que porten una vida amagada.
Veure Coleòpters і Corcs
Cotó
Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.
Veure Coleòpters і Cotó
Cretaci
El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Coleòpters і Cretaci
Crisomèlids
Els crisomèlids (Chrysomelidae) són una família de coleòpters polífags de la superfamília Chrysomeloidea.
Veure Coleòpters і Crisomèlids
Crisomeloïdeus
Els crisomeloïdeus (Chrysomeloidea) són una gran superfamília de coleòpters polífags.
Veure Coleòpters і Crisomeloïdeus
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Coleòpters і Cristianisme
Cucujiformes
Els cucujiformes (Cucujiformia) són un infraordre de coleòpters polífags que inclou espècies que en la seva gran majoria mengen matèria vegetal, incloent fulles, llavors, pol·len, fusta, detritus, etc.
Veure Coleòpters і Cucujiformes
Cupèdids
Els cupèdids (Cupedidae) són una petita família del subordre Archostemata, coneguts pels seus patrons quadrats semblants a finestres en les seves èlitres, els dona a aquesta família el nom d'escarabats reticulats.
Veure Coleòpters і Cupèdids
Curculiònids
Larva de curculiònid (probablement Larva ''Curculio'' ''sayi''). Ceutorhynchus obstrictus. Es pot observar el rostre i les antenes geniculades Els curculiònids (Curculionidae) són una família de coleòpters polífags de la superfamília dels curculionoïdeus, anomenats vulgarment morruts, corcs, diablons, becuts, etc.
Veure Coleòpters і Curculiònids
Cutícula
Secció d'una fulla; pot observar-se la cutícula, com una capa molt fina, a la part superior. La cutícula, en vegetals, és una capa protectora per a les cèl·lules epidèrmiques de les fulles, brots joves i tots els altres òrgans aeris de la planta sense peridermis.
Veure Coleòpters і Cutícula
Dípters
Els dípters (Diptera, compost a partir del grec di, 'dues' i pteron, 'ala'; 'dues ales') són un ordre d'insectes de la subclasse Pterygota.
Veure Coleòpters і Dípters
Depredació
La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals.
Veure Coleòpters і Depredació
Dermàpters
Els dermàpters (Dermaptera, del grec, dermos, 'pell' i pteron, 'ala') són un ordre d'insectesneòpters de cos aplanat i allargat, que presenten un parell d'apèndixs amb forma de pinça al cap de l'abdomen.
Veure Coleòpters і Dermàpters
Dermèstids
Els dermèstids (Dermestidae) són una família de coleòpters polífags.
Veure Coleòpters і Dermèstids
Dicroidium
Dicroidium és un gènere extint de la divisió Pteridospermatophyta (falgueres amb llavors) que eren abundants a Gondwana durant el període Triàsic (fa 251-200 milions d'anys).
Veure Coleòpters і Dicroidium
Digestió
Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.
Veure Coleòpters і Digestió
Dinosaures
Els dinosaures (Dinosauria) són un grup heterogeni de sauròpsids.
Veure Coleòpters і Dinosaures
Ditíscids
''Hydroporus pubescens'' (Hydroporinae: Hydroporini). ''Agabus congener'' de la tribu Agabini, De vegades considerada una subfamília. ''Cybister japonicus'' (Dytiscinae: Cybistrini). El ditíscids (Dytiscidae) són una família de coleòpters del subordre Adephaga adaptats al medi aquàtic, de 2 a 45 mm de longitud.
Veure Coleòpters і Ditíscids
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Coleòpters і Edat mitjana
Edemèrids
Els edemèrids (Oedemeridae) són una família de coleòpters de la superfamília Tenebrionoidea que comprèn uns 100 gèneres i al voltant de 1500 espècies.
Veure Coleòpters і Edemèrids
Elatèrids
Els elatèrids (Elateridae) són una família de coleòpters polífags de la superfamília dels elateroïdeus.
Veure Coleòpters і Elatèrids
Elateriformes
Els elateriformes (Elateriformia) són un infraordre de coleòpters polífags.
Veure Coleòpters і Elateriformes
Endopterigots
Els endopterigots (Endopterygota) són un superordre d'insectes neòpters que inclou tots els insectes amb metamorfosi completa (holometàbols), és a dir, que tenen un desenvolupament que passa per tres estadis molt diferents, larva, pupa i imago (adult); si la pupa es desenvolupa dins un capoll de seda, s'anomena «crisàlide».
Veure Coleòpters і Endopterigots
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives.
Veure Coleòpters і Enzim
Eocè
L'EocèEn els parlars orientals.
Veure Coleòpters і Eocè
Escanyapolls
L'escanyapolls o cérvol volant (Lucanus cervus) és una espècie de coleòpter escarabeiforme de la família Lucanidae, un dels insectes més grossos de Catalunya, on no és rar de trobar al boscos caducifolis, ja que les larves s'alimenten de fusta en descomposició.
Veure Coleòpters і Escanyapolls
Escarabat de la farina
El cuc o escarabat de la farina (Tenebrio molitor) és una espècie de coleòpter de la família dels tenebriònids, més conegut pel nom de la seva forma larvària.
Veure Coleòpters і Escarabat de la farina
Escarabat de la patata
L'escarabat de la patata o dorífora (Leptinotarsa decemlineata) és una espècie de coleòpter de la família dels crisomèlids, plaga de les patateres d'àmplia distribució mundial.
Veure Coleòpters і Escarabat de la patata
Escarabat del rellotge de la mort
Lescarabat del rellotge de la mort (Xestobium rufovillosum) és un coleòpter anòbid perforador de la fusta, és a dir, un escarabat les larves del qual són xilòfagues.
Veure Coleòpters і Escarabat del rellotge de la mort
Escarabat piloter
Una parella de ''Scarabaeus laticollis'' rodant una bola d'excrements. Els escarabats piloters, escarabats merd(iss)ers, escarabats bollers, escarabats de bolla, escarabats buiners, escarabats baldufers o escarabats sagrats són coleòpters copròfags (s'alimenten d'excrements), amb els quals fan una bola que transporten a certa distància per enterrar-la, alimentar-se i dipositar-hi els seus ous.
Veure Coleòpters і Escarabat piloter
Escarabat rinoceront
Els escarabats rinoceront són diverses espècies de coleòpters de la superfamília dels escarabeoïdeus que tenen una banya al front, especialment desenvolupada en els mascles, que l'usen per a lluites territorials i d'aparellament.
Veure Coleòpters і Escarabat rinoceront
Escarabèids
Els escarabèids o escarabeids (Scarabaeidae) són una de les grans famílies de coleòpters amb gairebé 30.000 espècies descrites.
Veure Coleòpters і Escarabèids
Escarabeoïdeus
Els escarabeoïdeus (Scarabaeoidea) són una superfamília de coleòpters del subordre Polyphaga, l'únic subgrup dins l'infraordre Scarabaeiformia.
Veure Coleòpters і Escarabeoïdeus
Esclerita (biologia)
L'exoesquelet d'aquest crustaci està fet de sèries d''''esclerites''', connectades per articulacions flexibles. Esclerita (terme derivat del grec: skleros, que significa 'dur') indica una part del cos dura.
Veure Coleòpters і Esclerita (biologia)
Escolitins
Els escolitins (Scolytinae) són una gran subfamília de coleòpters de la família dels curculiònids.
Veure Coleòpters і Escolitins
Escutel
L'escutel (del llatí: scutellum) és la part posterior ja siga del mesonotum o del metanotum del tòrax d'un insecte; tanmateix, es fa servir gairebé exclusivament dins el context del mesonotum, ja que el metanotum està força reduït en la majoria de grups d'insectes.
Veure Coleòpters і Escutel
Església Ortodoxa Copta
Església copta a Amman (Jordània.) L'Església ortodoxa copta, o Església ortodoxa copta d'Alexandria, és una de les Esglésies ortodoxes orientals que va ser fundada a Egipte per l'apòstol Marc el primer o tercer any del regnat de l'emperador Claudi (41/42 o 43/44).
Veure Coleòpters і Església Ortodoxa Copta
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Coleòpters і Espècie
Especiació
L'especiació és el procés físic i químic, pel qual s'originen noves espècies biològiques.
Veure Coleòpters і Especiació
Espora (micologia)
Vista microscòpica d'espores de la ''Tubifera dudkae'', un fong mucilaginós. Ascs de ''Morchella elata'', que contenen ascospores Una espora fúngica és una estructura reproductora extraordinàriament mòbil que en la majoria dels fongs no està dotat d'un mecanisme de propulsió.
Veure Coleòpters і Espora (micologia)
Estafilínids
Els estafilínids (Staphylinidae) són una família de coleòpters polífags de la superfamília estafilinoïdeus que es distingeixen pels seus èlitres curts que deixen més de la meitat del seu abdomen exposat.
Veure Coleòpters і Estafilínids
Estafiliniformes
Els estafiliniformes (Staphyliniformia) són un gran infraordre de coleòpters polífags, amb unes 60.000 espècies descrites de totes les regions del món.
Veure Coleòpters і Estafiliniformes
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Coleòpters і Estats Units d'Amèrica
Estrepsípters
Els estrepsípters (Strepsiptera, gr. "ales retorçades") són un ordre d'insectes que conté unes 600 espècies distribuïdes en deu famílies.
Veure Coleòpters і Estrepsípters
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Coleòpters і Europa
Exopterigots
Els exopterigots (Exopterygota), hemipteroïdeus (Hemipteroidea) o hemipterodeus (Hemipterodea) són un superordre d'insectes neòpters, probablement parafilètic, que inclou els ordres amb metamorfosi simple o incompleta (hemimetàbols), és a dir, aquells que el seu desenvolupament comporta dos estadis similars entre si, la nimfa i l'imago (adult).
Veure Coleòpters і Exopterigots
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Veure Coleòpters і Extinció
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Veure Coleòpters і Família (biologia)
Feromona
La feromona és una substància química segregada a l'exterior per un individu per a la comunicació d'algun tipus d'informació a individus receptors de la mateixa espècie.
Veure Coleòpters і Feromona
Festeig
Festeig de la tortuga verda "Southern courtship", quadre pintat per Eastman Johnson (1824-1906). El festeig és el comportament animal que porta a l'aparellament i finalment a la reproducció.
Veure Coleòpters і Festeig
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Veure Coleòpters і Flor
Flora
Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.
Veure Coleòpters і Flora
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Veure Coleòpters і Fongs
Frugívor
Orangutan de Borneo (''Pongo pygmaeus'') menjant fruita Els animals frugívors (del llatí frux, "fruit"; i vorus, "devorador") són els que s'alimenten de fruits, sigui parcialment o exclusiva.
Veure Coleòpters і Frugívor
Fruit
Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.
Veure Coleòpters і Fruit
Fulla
Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.
Veure Coleòpters і Fulla
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Veure Coleòpters і Fusta
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Veure Coleòpters і Gènere (biologia)
Geotrúpids
Els geotrúpids (Geotrupidae) són una família de coleòpters polífags de las superfamília dels escarabeoïdeus, amb més de 920 espècies descrites.
Veure Coleòpters і Geotrúpids
Gimnospermes
Les gimnospermes (Gymnospermae, gr. "llavor nua") són un grup de plantes vasculars amb llavor (espermatòfits) amb unes 1000 espècies actuals, entre les quals hi destaquen les coníferes, els ginkgos, les ciques i els pins. Van ser molt més diverses en temps passats, sobre tot entre el Devonià i el Juràssic, amb més de 3000 espècies fòssils.
Veure Coleòpters і Gimnospermes
Ginkgo biloba
Secció d'un tronc El ginkgo (Ginkgo biloba) és una espècie de gimnosperma, la única espècie vivent de la divisió Ginkgophyta, de la classe Ginkgoopsida, de l'ordre Ginkgoales, de la família Ginkgoaceae i del gènere Ginkgo.
Veure Coleòpters і Ginkgo biloba
Gondwana
Lauràsia i '''Gondwana''' fa 200 milions d'anys Gondwana era el més meridional dels dos supercontinents que, juntament amb Lauràsia, existiren fa 180 milions d'anys.
Veure Coleòpters і Gondwana
Gul
El gul o necròfag és un monstre de la mitologia àrab descrit com un mort vivent o esperit maligne (dimoni) que s'alimenta de carn humana morta.
Veure Coleòpters і Gul
Hematofàgia
Un exemple d'hematòfag paràsit, la xinxa domèstica xuclant sang Hematòfags ocasionals: Papallones xuclant sang d'un mitjó Hematofagia és el terme que s'utilitza en referència a un animal que s'alimenta de sang, del grec antic hemato.
Veure Coleòpters і Hematofàgia
Hemípters
Els hemípters (Hemiptera gr. hemi, 'mitja'" i pteron, 'ala') són un gran ordre d'insectes neòpters, que comprèn unes 104.000 espècies conegudes, distribuïdes per tot el món.
Veure Coleòpters і Hemípters
Hemimetabolisme
Lygaeus'', Hemiptera L'hemimetabolisme o hemimetabolia, també anomenada metamorfosi incompleta, és un terme que es fa servir per descriure el desenvolupament de certs insectes que inclou tres estadis diferents: ou, nimfa, i estadi adult (imago).
Veure Coleòpters і Hemimetabolisme
Herbivorisme
L'herbivorisme (o fitofàgia) és una mena d'alimentació en la que un organisme, herbívor, consumeix només autòtrofs com són les plantes, algues i bacteris fotosintetitzadores.
Veure Coleòpters і Herbivorisme
Hidrènids
Els hidrènids (Hydraenidae) són una família de coleòpters polífags de las superfamília dels estafilinoïdeus amb una distribució cosmopolita.
Veure Coleòpters і Hidrènids
Hidrofílids
Els hidrofílids (Hydrophilidae) són una família d'insectes coleòpters que inclou moltes espècies aquàtiques, però també espècies estrictament aèries.
Veure Coleòpters і Hidrofílids
Hifa
Hifes sota d'un tronc mort Les hifes són els filaments que, reunits, formen el miceli de la majoria dels fongs pluricel·lulars.
Veure Coleòpters і Hifa
Himenòpters
Els himenòpters (Hymenoptera, del grec hymen, 'membrana', i pteron, 'ala') formen un dels majors ordres d'insectes, i comprèn alguns dels insectes més coneguts, com les formigues, els borinots, les abelles i les vespes, entre altres.
Veure Coleòpters і Himenòpters
Histèrids
Els histèrids (Histeridae) són una família de coleòpters polífags amb uns 350 gèneres i 4300 espècies.
Veure Coleòpters і Histèrids
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Veure Coleòpters і Història
Holocè
LHolocèEn els parlars orientals.
Veure Coleòpters і Holocè
Holometabolia
Diferents estadis del desenvolupament post-embrionari d'un himenòpter L'holometabolia, també coneguda com a metamorfosi completa o complicada, és un tipus de desenvolupament postembrionari propi dels insectes endopterigots.
Veure Coleòpters і Holometabolia
Imago
cigala. L'imago és l'últim estadi del desenvolupament d'un insecte, després de la seva última muda, ja sigui a partir de la nimfa (metamorfosi incompleta) o després d'emergir de la pupa (metamorfosi completa).
Veure Coleòpters і Imago
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Veure Coleòpters і Insectes
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Coleòpters і Jesús de Natzaret
Juràssic
El Juràssic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Coleòpters і Juràssic
Lacínia
El terme lacínia s'utilitza per anomenar qualsevol dels lòbuls del calze o de la corol·la d'una flor, i també a les diferents tires o segments en què estan dividides les fulles d'algunes plantes.
Veure Coleòpters і Lacínia
Lampírids
Els lampírids (Lampyridae) són una família d'escarabats polífags amb unes 2.200 espècies descrites.
Veure Coleòpters і Lampírids
Larva
L'eruga de ''Proserpinus proserpina'', larva d'una papallona de la família dels esfíngids Les larves són les fases juvenils dels animals amb desenvolupament indirecte (amb metamorfosi) que tenen una anatomia, fisiologia i ecologia diferents de l'adult.
Veure Coleòpters і Larva
Lígula
Les lígules dels gira-sols són com "pètals" grocs. Quan el capítol va madurant perd les lígules Una lígula (del llatí: ligula variant de lingula, el diminutiu de lingua "llengua") és una apèndix membranós de forma allargada (en forma de llengua, aproximadament) de diferents tipus de plantes.
Veure Coleòpters і Lígula
Lepidòpters
Els lepidòpters (Lepidoptera) són un ordre d'insectes endopterigots.
Veure Coleòpters і Lepidòpters
Liòdids
Els leiòdids (Leiodidae) són una família de coleòpters polífags de la superfamília dels estafilinoïdeus que compta amb 342 gèneres i unes 3.700 espècies.
Veure Coleòpters і Liòdids
Licopodi
Lycopodium és un gènere de plantes vasculars sense llavor de la família de les licopodiàcies, coneguts popularment com a licopodis o peus de llop.
Veure Coleòpters і Licopodi
Llavi (artròpodes)
Llavi en color blau. El llavi, llavi inferior o labium és la més posterior de les peces bucals dels insectes i d'alguns miriàpodes (símfils).
Veure Coleòpters і Llavi (artròpodes)
Llavor
La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.
Veure Coleòpters і Llavor
Lopingià
El Lopingia, també conegut com a Permià superior, és una època del Permià que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Coleòpters і Lopingià
Lucànids
Els lucànids (Lucanidae) són una família de coleòpters polífags de mida mitjana a gran (10-90 mm), amb unes 1.500 espècies descrites.
Veure Coleòpters і Lucànids
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Veure Coleòpters і Mamífers
Mandíbula (artròpodes)
En els artròpodes, s'anomenen mandíbules les peces bucals postorals (disposades immediatament darrere la boca) dels mandibulats (crustacis, miriàpodes i hexàpodes).
Veure Coleòpters і Mandíbula (artròpodes)
Mandioca
Vista general de la planta Flor femenina Flor masculina Llavors La mandioca (Manihot esculenta), de vegades anomenada també iuca (no s'ha de confondre amb el gènere iuca o Yucca), és una espècie de planta amb flors del gènere Manihot dins la família de les euforbiàcies.
Veure Coleòpters і Mandioca
Maxil·la
La maxil·la designa .
Veure Coleòpters і Maxil·la
Melírids
Els melírids (Melyridae) són una família de coleòpters de la superfamília Cleroidea.
Veure Coleòpters і Melírids
Melòids
Els melòids o meloids (Meloidae) són una família de coleòpters polífags de la superfamília Tenebrionoidea.
Veure Coleòpters і Melòids
Mescal
Mescal, o mezcal, és una beguda alcohòlica destil·lada feta d'atzavara, que és una planta del gènere Agave, concretament l'espècie Agave americana.
Veure Coleòpters і Mescal
Mesozoic
El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.
Veure Coleòpters і Mesozoic
Metamorfosi
Metamorfosi d'un capgròs a una granota. Desclosa d'una papallona. La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament.
Veure Coleòpters і Metamorfosi
Miocè
El MiocèEn els parlars orientals.
Veure Coleòpters і Miocè
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Coleòpters і Mitologia
Mixòfags
Els mixòfags (Myxophaga) constitueixen el més petit dels subordres de coleòpters amb unes 200 espècies distribuïdes en 10 famílies.
Veure Coleòpters і Mixòfags
Monolepta ronbeeneni
Monolepta ronbeeneni és una espècie de coleòpter polífag de la família dels crisomèlids.
Veure Coleòpters і Monolepta ronbeeneni
Morrut de les palmeres
El morrut de les palmeres, becut vermell o morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus) és una espècie de coleòpter polífag de la família dels drioftòrids.
Veure Coleòpters і Morrut de les palmeres
Muda
En la zoologia, la muda (en artròpodes conegut com a ècdisi) és el procés, sovint periòdic, de canvi les estructures epidèrmiques o de renovació de certes estructures en alguns animals, com ara: el pèl, les plomes, la pell, les dents o les banyes.
Veure Coleòpters і Muda
Nínxol ecològic
En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie.
Veure Coleòpters і Nínxol ecològic
Neòpters
Els neòpters (Neoptera, del grec neos, "nou" i pteros, "ala"; "ales noves") són una infraclasse d'insectes pterigots que inclou gairebé tots els insectes actuals; es caracteritzen pel fet que poden plegar les ales sobre l'abdomen quan l'animal està en repòs, en contrast amb els efemeròpters i odonats, que pertanyen al grup dels paleòpters (Palaeoptera*), que no poden plegar les ales.
Veure Coleòpters і Neòpters
Necrofàgia
Mosca de l'espècie ''Sarcophaga nodosa'' alimentant-se amb carn en descomposició La necrofàgia és l'acte de menjar cossos o carronya que no fou matada amb el propòsit inicial d'ésser ingerida.
Veure Coleòpters і Necrofàgia
Nil
Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.
Veure Coleòpters і Nil
Nimfa (biologia)
hemípter) coleòpter) La nimfa en biologia representa un estadi de desenvolupament dels insectes intermediari entre l'ou i l'adult (imago).
Veure Coleòpters і Nimfa (biologia)
Nitidúlids
Els nitidúlids (Nitidulidae) són una família de coleòpters polífags de la superfamília dels cucujoïdeus, de petita mida i color foscos.
Veure Coleòpters і Nitidúlids
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Coleòpters і Ocells
Om
Els oms (Ulmus), són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies.
Veure Coleòpters і Om
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Veure Coleòpters і Ordre
Ortòpters
Els ortòpters (Orthoptera, del grec orthós, 'recte', 'dret', i de ptéron, 'ala') són un ordre d'insectes hemimetàbols, amb aparell bucal mastegador i les potes posteriors molt desenvolupades i aptes per al salt.
Veure Coleòpters і Ortòpters
Ou (biologia)
Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.
Veure Coleòpters і Ou (biologia)
Oviscapte
Dibuix representant la posta d'un ortòpter Lovipositor o oviscapte, és un òrgan típic de les femelles d'alguns grups d'insectes, com ara els odonats, els ortòpters, els dípters i els himenòpters.
Veure Coleòpters і Oviscapte
Oxythyrea funesta
Oxythyrea funesta és una espècie de coleòpter polífag de la família dels escarabèids, subfamília dels cetonins.
Veure Coleòpters і Oxythyrea funesta
Paleozoic
El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Coleòpters і Paleozoic
Paràsit
Poll de mar; isòpode del gènere ''Anilocra'' (família des cimotoids Cymothoidae) parasitant una xucla (''Spicara maena'') Un paràsit és un organisme que estableix una relació tròfica amb un altre organisme d'una altra espècie anomenat l'hoste del que s'alimenta el paràsit.
Veure Coleòpters і Paràsit
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Veure Coleòpters і Patatera
Pelicosaures
Il·lustració d'un edafosaure Els pelicosaures (Pelycosauria), coneguts igualment com a teromorfs (Theromorpha), són un ordre extint d'amniotes sinàpsids, parents dels mamífers.
Veure Coleòpters і Pelicosaures
Penis
El penis és un òrgan genital que tenen els exemplars mascles d'alguns animals, que s'ocupa de la copulació, a més de servir per a l'excreció urinària. La paraula prové del llatí 'penis', i al seu torn del protoindoeuropeu pes-.
Veure Coleòpters і Penis
Permià
El Permià és un període geològic que començà fa milions d'anys i acabà fa milions d'anys.
Veure Coleòpters і Permià
Phloeosinus aubei
Phloeosinus aubei és una espècie de coleòpter polífag de la família dels curculiònids, subfamília escolitins.
Veure Coleòpters і Phloeosinus aubei
Pigidi
Diagrama que mostra la localització del Cefàlon, tòrax i el pigidi d'un trilobit. El pigidi, en llatí i anglès: pygidium (plural pygidia), és la part posterior o closca del cos dels crustacis i d'alguns altres artròpodes, com els insectes i els extints trilobits.
Veure Coleòpters і Pigidi
Pinòpsides
Les pinòpsides (Pinopsida) són una classe de gimnospermes, l'única de la divisió dels pinòfits o coníferes (Pinophyta o Coniferae) i és, per tant, un tàxon monotípic i una de les 13 o 14 divisions en què es classifiquen les plantes.
Veure Coleòpters і Pinòpsides
Plaga
El terme plaga, o malura, resulta difícil de definir en un sentit tancat, ja que segons l'OMS una plaga és tota aquella població d'una espècie animal, que quan supera una determinada densitat en un determinat lloc, anomenat llindar de tolerància, provoca perjudicis en les persones.
Veure Coleòpters і Plaga
Planter
esparregueres es fan normalment amb un planter que pot durar dos anysPlanter en agricultura i especialment en horticultura, és una sembra que es fa amb l'objectiu d'aconseguir plantes que seran trasplantades quan adquireixin un cert desenvolupament.
Veure Coleòpters і Planter
Polífags
Els polífags (Polyphaga) constitueixen el subordre més extens i divers dels coleòpters.
Veure Coleòpters і Polífags
Pol·len
miniatura Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.
Veure Coleòpters і Pol·len
Protòrax
'''Protòrax''' d'un coleòpter. El protòrax és el primer dels tres segments del tòrax d'un insecte.
Veure Coleòpters і Protòrax
Protocoleòpters
Els protpcoleòpters (Protocoleoptera) són un subordre extingit de coleòpters primitius del Permià inferior (fa uns 280 milions d'anys).
Veure Coleòpters і Protocoleòpters
Ptínids
Els ptínids (Ptinidae) són una família de coleòpters polífags amb 230 gèneres i 2200 espècies.
Veure Coleòpters і Ptínids
Pteridòfits
Els pteridòfits (Pteridophyta, gr. "pterídos", ala, ploma i "phytón", planta) són les plantes vasculars (amb xilema i floema) que es dispersen per espores.
Veure Coleòpters і Pteridòfits
Pupa
papallona nocturna. Pupes de drosòfila (la més fosca és la més gran). La pupa és l'estat pel qual passen els insectes holometàbols per a dur a terme la metamorfosi.
Veure Coleòpters і Pupa
Quaternari
El Quaternari és el període geològic que començà fa milions d'anys i encara dura.
Veure Coleòpters і Quaternari
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus'').
Veure Coleòpters і Rèptils
Regió bàltica
La regió bàltica és el conjunt de països que confronten, al nord (riba nord) i centre (riba sud) d'Europa, amb el mar Bàltic: Suècia, Noruega i Finlàndia al nord, Estònia, Letònia, Lituània i Rússia a l'est; Polònia, Alemanya i Dinamarca al sud.
Veure Coleòpters і Regió bàltica
Relicte
El terme relicte remet als romanents supervivents de fenòmens naturals.
Veure Coleòpters і Relicte
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Coleòpters і Religió
Reproducció sexual
En la primera etapa de la reproducció sexual, durant la meiosi, el nombre de cromosomes es redueix d'un nombre diploide (2n) a un haploide (n). Durant la fertilització, els gàmetes haploides s'uneixen per formar un zigot diploide i restablir el nombre original de cromosomes (2n).
Veure Coleòpters і Reproducció sexual
Rusc
'''Rusc''' del tipus ''Dadant''. '''Arna''' feta de canya i fang. El rusc és el niu de les abelles.
Veure Coleòpters і Rusc
Sang
Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.
Veure Coleòpters і Sang
Sílfids
Els sílfids (Silphidae) són una família de coleòpters polífags de la superfamília dels estafilinoïdeus, amb 15 gèneres i unes 200 espècies descrites.
Veure Coleòpters і Sílfids
Seiridium cardinale
Seiridium cardinale, el principal patogen causant del xancre del xiprer, és un fong ascomicot que provoca antracnosi en arbres de la família de les cupressàcies, incloent totes les espècies del gènere Cupressus i a diverses dels gèneres Chamaecyparis, Cryptomeria, Cupressocyparis, Juniperus, Thuja i els híbrids d'aquests gèneres.
Veure Coleòpters і Seiridium cardinale
Simbiosi
p.
Veure Coleòpters і Simbiosi
Taxonomia
La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.
Veure Coleòpters і Taxonomia
Tíbia
La tíbia és, després del fèmur, l'os més gran del cos humà.
Veure Coleòpters і Tíbia
Tòrax (artròpodes)
Dípter amb el tòrax taronja El tòrax dels artròpodes és el tagma o regió del cos situada entre el cap i l'abdomen.
Veure Coleòpters і Tòrax (artròpodes)
Tenebriònids
Els tenebriònids (Tenebrionidae) són una de les grans famílies de coleòpters amb 2300 gèneres i unes 20.000 espècies descrites.
Veure Coleòpters і Tenebriònids
Teràpsids
Els teràpsids (Therapsida) són un ordre de sinàpsids.
Veure Coleòpters і Teràpsids
Traqueobionts
Les plantes vasculars, cormòfits o traqueobionts (Tracheobionta) són un subregne de les plantes que tenen teixits especialitzats per a conduir l'aigua.
Veure Coleòpters і Traqueobionts
Triàsic
El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Coleòpters і Triàsic
Ull compost
Ull compost d'un espiadimonis Ull compost de krill de l'Antàrtida vist en un microscopi electrònic Un ull compost és un òrgan visual que es troba en certs artròpodes, com insectes i crustacis.
Veure Coleòpters і Ull compost
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Veure Coleòpters і Vertebrats
Xilofàgia
Tèrmit obrera En ecologia, la xilofàgia és un règim alimentari propi d'animals herbívors que consisteix a nodrir-se, principalment o sovint exclusivament, de fusta.
Veure Coleòpters і Xilofàgia
Xiprer
El xiprer (Cupressus sempervirens) és una espècie de conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani, sent una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta.
Veure Coleòpters і Xiprer
També conegut com Choleoptera, Coleòptera, Coleòpter.
, Crisomèlids, Crisomeloïdeus, Cristianisme, Cucujiformes, Cupèdids, Curculiònids, Cutícula, Dípters, Depredació, Dermàpters, Dermèstids, Dicroidium, Digestió, Dinosaures, Ditíscids, Edat mitjana, Edemèrids, Elatèrids, Elateriformes, Endopterigots, Enzim, Eocè, Escanyapolls, Escarabat de la farina, Escarabat de la patata, Escarabat del rellotge de la mort, Escarabat piloter, Escarabat rinoceront, Escarabèids, Escarabeoïdeus, Esclerita (biologia), Escolitins, Escutel, Església Ortodoxa Copta, Espècie, Especiació, Espora (micologia), Estafilínids, Estafiliniformes, Estats Units d'Amèrica, Estrepsípters, Europa, Exopterigots, Extinció, Família (biologia), Feromona, Festeig, Flor, Flora, Fongs, Frugívor, Fruit, Fulla, Fusta, Gènere (biologia), Geotrúpids, Gimnospermes, Ginkgo biloba, Gondwana, Gul, Hematofàgia, Hemípters, Hemimetabolisme, Herbivorisme, Hidrènids, Hidrofílids, Hifa, Himenòpters, Histèrids, Història, Holocè, Holometabolia, Imago, Insectes, Jesús de Natzaret, Juràssic, Lacínia, Lampírids, Larva, Lígula, Lepidòpters, Liòdids, Licopodi, Llavi (artròpodes), Llavor, Lopingià, Lucànids, Mamífers, Mandíbula (artròpodes), Mandioca, Maxil·la, Melírids, Melòids, Mescal, Mesozoic, Metamorfosi, Miocè, Mitologia, Mixòfags, Monolepta ronbeeneni, Morrut de les palmeres, Muda, Nínxol ecològic, Neòpters, Necrofàgia, Nil, Nimfa (biologia), Nitidúlids, Ocells, Om, Ordre, Ortòpters, Ou (biologia), Oviscapte, Oxythyrea funesta, Paleozoic, Paràsit, Patatera, Pelicosaures, Penis, Permià, Phloeosinus aubei, Pigidi, Pinòpsides, Plaga, Planter, Polífags, Pol·len, Protòrax, Protocoleòpters, Ptínids, Pteridòfits, Pupa, Quaternari, Rèptils, Regió bàltica, Relicte, Religió, Reproducció sexual, Rusc, Sang, Sílfids, Seiridium cardinale, Simbiosi, Taxonomia, Tíbia, Tòrax (artròpodes), Tenebriònids, Teràpsids, Traqueobionts, Triàsic, Ull compost, Vertebrats, Xilofàgia, Xiprer.