Similituds entre Aragó (cognom) і Pere el Cerimoniós
Aragó (cognom) і Pere el Cerimoniós tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Franc, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Comtat d'Empúries, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Frederic III de Sicília, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Jaume III de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Joan el Sense Fe, Joan I d'Empúries, Maria de Sicília, Pere el Gran, Pere II de Sicília, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Senyera reial.
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Aragó (cognom) · Alfons el Franc і Pere el Cerimoniós ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Aragó (cognom) і Casa reial d'Aragó · Casa reial d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Aragó (cognom) і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Aragó (cognom) і Comtat d'Empúries · Comtat d'Empúries і Pere el Cerimoniós ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Aragó (cognom) і Comtat d'Urgell · Comtat d'Urgell і Pere el Cerimoniós ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Aragó (cognom) і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Frederic III de Sicília
Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).
Aragó (cognom) і Frederic III de Sicília · Frederic III de Sicília і Pere el Cerimoniós ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Aragó (cognom) і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Aragó (cognom) і Jaume el Just · Jaume el Just і Pere el Cerimoniós ·
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Aragó (cognom) і Jaume I d'Urgell · Jaume I d'Urgell і Pere el Cerimoniós ·
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Aragó (cognom) і Jaume II d'Urgell · Jaume II d'Urgell і Pere el Cerimoniós ·
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Aragó (cognom) і Jaume III de Mallorca · Jaume III de Mallorca і Pere el Cerimoniós ·
Jaume IV de Mallorca
Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).
Aragó (cognom) і Jaume IV de Mallorca · Jaume IV de Mallorca і Pere el Cerimoniós ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Aragó (cognom) і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Pere el Cerimoniós ·
Joan I d'Empúries
Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).
Aragó (cognom) і Joan I d'Empúries · Joan I d'Empúries і Pere el Cerimoniós ·
Maria de Sicília
Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.
Aragó (cognom) і Maria de Sicília · Maria de Sicília і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Aragó (cognom) і Pere el Gran · Pere el Cerimoniós і Pere el Gran ·
Pere II de Sicília
Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).
Aragó (cognom) і Pere II de Sicília · Pere II de Sicília і Pere el Cerimoniós ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Aragó (cognom) і Regne d'Aragó · Pere el Cerimoniós і Regne d'Aragó ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Aragó (cognom) і Regne de Mallorca · Pere el Cerimoniós і Regne de Mallorca ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Aragó (cognom) і Senyera reial · Pere el Cerimoniós і Senyera reial ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Aragó (cognom) і Pere el Cerimoniós
- Què tenen en comú Aragó (cognom) і Pere el Cerimoniós
- Semblances entre Aragó (cognom) і Pere el Cerimoniós
Comparació entre Aragó (cognom) і Pere el Cerimoniós
Aragó (cognom) té 115 relacions, mentre que Pere el Cerimoniós té 282. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 5.29% = 21 / (115 + 282).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Aragó (cognom) і Pere el Cerimoniós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: