Taula de continguts
96 les relacions: Aconti, Actina, Alternança de generacions, Anemones de mar, Antozous, Anus, Aparell digestiu, Aparell urinari, Bilaterals, Boca, Capa germinativa, Caravel·la portuguesa, Cèl·lula, Ceriantaris, Chironex fleckeri, Chrysaora quinquecirrha, Cladística, Classe (biologia), Cnidaris, Cnidòcit, Col·lagen, Coralls, Craspedacusta sowerbyi, Cubozous, Digestió, Dioècia, Diploblàstia, Ectoderma, Ediacarià, Embriogènesi, Endoderma, Enzim, Epidermis, Escifozous, Espècie, Estatocist, Estaurozous, Estímul, Fagocitosi, Fílum, Fòssil, Flagel, Gastrulació, Gàmeta, Gemmació, Genoma, Glicosaminoglicà, Gravetat, Grec antic, Hermafrodita, ... Ampliar l'índex (46 més) »
Aconti
En els antopòlips (cnidaris antozous), els acontis són uns filaments urticants que es troben replegats a l'interior de la mesoglea i que poden ser expulsats al medi exterior com a mesura defensiva.
Veure Cnidaris і Aconti
Actina
format.
Veure Cnidaris і Actina
Alternança de generacions
Cicle vital dels cormòfits L'alternança de generacions, o metagènesi, fa referència a la característica que presenten alguns organismes d'alternar entre dos individus diferents al llarg del seu cicle vital: un haploide (o gametòfit, en el cas dels vegetals) i un de diploide (o esporòfit, en el cas dels vegetals).
Veure Cnidaris і Alternança de generacions
Anemones de mar
Els actiniaris (Actiniaria), coneguts popularment com a anemones de mar, són un ordre d'animals marins predadors de la subclasse dels hexacoral·lis.
Veure Cnidaris і Anemones de mar
Antozous
Els antozous (Anthozoa, del grec anthos, flor, i zoon, animal) són una classe de l'embrancament dels cnidaris que presenten exclusivament forma de pòlip.
Veure Cnidaris і Antozous
Anus
L'anus o ses és l'extrem terminal del tub digestiu, localitzat a la regió perineal.
Veure Cnidaris і Anus
Aparell digestiu
En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.
Veure Cnidaris і Aparell digestiu
Aparell urinari
L’aparell urinari (o sistema urinari, o nefrourinari) és l'encarregat de formar i expulsar l'orina.
Veure Cnidaris і Aparell urinari
Bilaterals
Els bilaterals (Bilateria) són un grup d'animals caracteritzats per tenir simetria bilateral.
Veure Cnidaris і Bilaterals
Boca
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.
Veure Cnidaris і Boca
Capa germinativa
Gastrulació d'un diblàstic: formació de les capes germinals d'una (1) blàstula a una (2) a gàstrula. S'anomena capa germinativa o capa de teixit primari a cada una de les tres capes de cèl·lules que es diferencien en els embrions dels eumetazous: ectoderma, mesoderma i endoderma.
Veure Cnidaris і Capa germinativa
Caravel·la portuguesa
La caravel·la portuguesa, borm de vela, grumer, moc d'ortiga, moc de peix o gargall de cranc (Physalia physalis) és una espècie d'hidrozou sifonòfor.
Veure Cnidaris і Caravel·la portuguesa
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure Cnidaris і Cèl·lula
Ceriantaris
Els ceriantaris (Ceriantharia) són una subclasse de cnidaris antozous exclusivament marins.
Veure Cnidaris і Ceriantaris
Chironex fleckeri
Chironex fleckeri (conegut popularment com a "vespa marina", "fibladora de mar" o simplement "cubomedusa") és una espècie de medusa de la classe Cubozoa, molt verinosa, nativa del nord d'Austràlia.
Veure Cnidaris і Chironex fleckeri
Chrysaora quinquecirrha
Chrysaora quinquecirrha és una espècie de medusa de la classe dels escifozous pròpia d'estuaris atlàntics.
Veure Cnidaris і Chrysaora quinquecirrha
Cladística
Aquest cladograma mostra la relació entre diversos grups d'insectes. En alguns cladogrames, la longitud de les línies horizontals indica el temps passat des de l'últim ancestre comú. La cladística (del grec κλάδος, klados.
Veure Cnidaris і Cladística
Classe (biologia)
En biologia, una classe és una categoria taxonòmica, un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.
Veure Cnidaris і Classe (biologia)
Cnidaris
Els cnidaris (Cnidaria, del grec knide, «ortiga» i el llatí -arium, sufix que indica pertinença) són un embrancament que agrupa més 12.000 espècies actuals d'animals relativament simples, que viuen exclusivament en ambients aquàtics, majoritàriament marins.
Veure Cnidaris і Cnidaris
Cnidòcit
Mecanisme d'acció dels cnidòcits Els cnidoblasts o cnidòcits són cèl·lules especialitzades i exclusives de cnidaris (meduses, coralls, anemones) que segreguen una substància urticant i que tenen per missió la defensa contra els depredadors, així com l'atac per capturar preses.
Veure Cnidaris і Cnidòcit
Col·lagen
Representació de la triple hèlix del tropocol·làgen. El col·lagen és una molècula proteica que forma fibres, les fibres col·làgenes, que estan presents en quantitat variable en quasi tots els tipus de teixit conjuntiu.
Veure Cnidaris і Col·lagen
Coralls
Cicle de vida del corall Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.
Veure Cnidaris і Coralls
Craspedacusta sowerbyi
Craspedacusta sowerbyi és una espècie d'hidrozous traquilí de l'ordre Limnomedusae.
Veure Cnidaris і Craspedacusta sowerbyi
Cubozous
Els cubozous (Cubozoa), anomenats abans cubomeduses (Cubomedusae), són una classe de cnidaris del subfílum dels medusozous, anoments així per la forma cúbica del seu cos.
Veure Cnidaris і Cubozous
Digestió
Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.
Veure Cnidaris і Digestió
Dioècia
El grèvol (''Ilex aquifolium'') és una planta dioica: (a dalt) brot amb flors del peu masculí; (dalt a la dreta) flor masculina augmentada que mostra estams amb pol·len i un estigma petit i estèril; (a sota) brot amb flors d'una planta femella; (sota a la dreta) flor femella augmentada que mostra l'estigma i uns estams petits sense pol·len i estèrils La dioècia (del grec: dues cases) és la disposició dels òrgans reproductors de les plantes anomenades dioiques en individus amb flors d'un sol sexe.
Veure Cnidaris і Dioècia
Diploblàstia
La diploblàstia és una condició de la blàstula en la qual hi ha dues capes germinatives primàries: l'ectoderma i l'endoderma.
Veure Cnidaris і Diploblàstia
Ectoderma
Esquema on s'hi veu l'ectoderma L'ectoderma (del grec έξω, «fora», i -δέρμα, «pell») (molt sovint mal anomenada ectoderm) és la capa germinativa que s'hi troba a l'exterior dels embrions dels metazous.
Veure Cnidaris і Ectoderma
Ediacarià
El període Ediacarià és l'últim període geològic de l'era Neoproterozoica.
Veure Cnidaris і Ediacarià
Embriogènesi
L'embriogènesi (d'embrió + gènesi) és el complex procés generatiu que condueix a la formació d'un organisme pluricel·lular, vegetal o animal, a partir del zigot.
Veure Cnidaris і Embriogènesi
Endoderma
Esquema en el que es veu l'endoderma L'endoderma (molt sovint mal anomenada endoderm) és la capa germinativa que es troba a l'interior dels embrions de metazous.
Veure Cnidaris і Endoderma
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives.
Veure Cnidaris і Enzim
Epidermis
Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana Excoriació epidèrmica (dreta: detall).
Veure Cnidaris і Epidermis
Escifozous
Els escifozous (Scyphozoa) són una classe de cnidaris medusozous en els quals la fase de pòlip acostuma a està reduïda o fins i tot absent, predominant-hi, doncs, la forma medusa.
Veure Cnidaris і Escifozous
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Cnidaris і Espècie
Estatocist
Una imatge que representa un estatocist. Els estatocists són els òrgans de l'equilibri d'invertebrats com els mol·luscs, bivalves, cnidaris, equinoderms, cefalòpodes, i crustacis.
Veure Cnidaris і Estatocist
Estaurozous
Els estaurozous (Staurozoa) són una classe de cnidaris del subfílum medusozous.
Veure Cnidaris і Estaurozous
Estímul
Un estímul és qualsevol canvi en l'ambient intern o extern d'un organisme que en provoca una modificació en l'activitat.
Veure Cnidaris і Estímul
Fagocitosi
El procés de la fagocitosi. La fagocitosi ve del grec i significa –fagos, "el que menja" i kytos, "cèl·lula".
Veure Cnidaris і Fagocitosi
Fílum
En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.
Veure Cnidaris і Fílum
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Veure Cnidaris і Fòssil
Flagel
Espermatozoide (es pot apreciar el seu flagel) fecundant un òvul. Un flagel és un orgànul amb forma de fuet que usen molts organismes unicel·lulars i uns pocs de pluricel·lulars.
Veure Cnidaris і Flagel
Gastrulació
Esquema del procés de '''gastrulació''' del diploblast: La formació de fulls germinals de la (1) blàstula a (2) gàstrula. Algunes de les cèl·lules de l'ectoderma (taronja) es mouen a l'interior formant l'endoderma (vermell).
Veure Cnidaris і Gastrulació
Gàmeta
Els gàmetes humans són els espermatozous, aquí observats mitjançant un microscopi òptic. Un gàmeta (del grec γαμετή, 'casar') és una cèl·lula haploide produïda pels òrgans germinals dels mascles o les femelles que es fusiona amb una altra durant la fecundació en organismes que es reprodueixen sexualment.
Veure Cnidaris і Gàmeta
Gemmació
Cèl·lules de ''Candida'' proliferant per gemmació. S'observen les cèl·lules filles amb forma de bastonet. La gemmació és un tipus de reproducció asexual típica dels briòfits, plantes simples sense teixit vascular i fongs.
Veure Cnidaris і Gemmació
Genoma
El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.
Veure Cnidaris і Genoma
Glicosaminoglicà
Els glicosaminoglicans (GAGs) o mucopolisacàrids són polímers lineals de polisacàrids formats per subunitats repetides de disacàrid amb la fórmula general (monosacàrid àcid - monosacàrid aminat)n.
Veure Cnidaris і Glicosaminoglicà
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Cnidaris і Gravetat
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Cnidaris і Grec antic
Hermafrodita
Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.
Veure Cnidaris і Hermafrodita
Hexacoral·lis
Els hexacoral·lis (Hexacorallia) són una subclasse de cnidaris de la classe Anthozoa.
Veure Cnidaris і Hexacoral·lis
Hidra d'aigua dolça
L'hidra d'aigua dolça (Hydra viridissima) és una espècie d'hidrozou de l'ordre dels antoatecats.
Veure Cnidaris і Hidra d'aigua dolça
Hidrozous
Els hidrozous (Hydrozoa) són una classe de l'embrancament dels cnidaris que presenten espècies principalment marines i algunes d'aigua dolça.
Veure Cnidaris і Hidrozous
Holocè
LHolocèEn els parlars orientals.
Veure Cnidaris і Holocè
Immortalitat
''Allegoria dell'immortalità'' de Giulio Romano La immortalitat (o vida eterna) és el concepte d'existir o viure eternament (sense fi), o amb una durada indeterminada de temps.
Veure Cnidaris і Immortalitat
Larva
L'eruga de ''Proserpinus proserpina'', larva d'una papallona de la família dels esfíngids Les larves són les fases juvenils dels animals amb desenvolupament indirecte (amb metamorfosi) que tenen una anatomia, fisiologia i ecologia diferents de l'adult.
Veure Cnidaris і Larva
Làmina basal
La làmina basal és una capa de matriu extracel·lular que separa teixits, normalment el teixit conjuntiu amb altres teixits com l'epitelial, muscular, etc.
Veure Cnidaris і Làmina basal
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Cnidaris і Llatí
Medusa
Les meduses són un grup informal, sense valor taxonòmic, constituït per cnidaris gelatinosos del subembrancament dels medusozous.
Veure Cnidaris і Medusa
Medusozous
Els medusozous (Medusozoa) són un clade del fílum cnidaris, considerat sovint com a subfílum.
Veure Cnidaris і Medusozous
Mesoderma
Esquema en el que es distingeix el mesoderma El mesoderma és una de les tres capes germinals que apareix durant el desenvolupament embrionari i que se situa entre l'ectoderma i l'endoderma.
Veure Cnidaris і Mesoderma
Miosina
Molècules de miosina patint un canvi en la conformació en temps real, imatge amb microscòpics atòmic i de fluorecències Part de l'estructura de la miosina II, els àtoms en la cadena pesada estan de color roig i els àtoms de les cadenes lleugeres ho estan de color taronja i groc.
Veure Cnidaris і Miosina
Mixozous
Els mixozous (Myxozoa, del grec myxos, "moc" i zoon, "animal") són un subembrancament de cnidaris paràsits d'ambients aquàtics.
Veure Cnidaris і Mixozous
Monofiletisme
aus formen un grup '''monofilètic'''En canvi els rèptils, animals de sang freda formarien un grup parafilètic, En contraposició els animals homeoterms (aus i mamífers) formarien un grup polifilètic. En filogènia el monofiletisme és una teoria evolucionista en la qual es determina que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d'una única forma fonamental.
Veure Cnidaris і Monofiletisme
Neurona
Representació esquemàtica de l'estructura d'una neurona Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós.
Veure Cnidaris і Neurona
Nucli cel·lular
Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.
Veure Cnidaris і Nucli cel·lular
Nutrient
Un nutrient és una substància utilitzada per un organisme per sobreviure, créixer i reproduir-se.
Veure Cnidaris і Nutrient
Ocel (anatomia)
Aspecte del cap d'una vespa del gènere ''Polistes'' amb tres ocels ben visibles Un ocel és una petita estructura fotoreceptora present en alguns invertebrats, com anèl·lids i artròpodes, i que funcionen com a òrgans de la visió.
Veure Cnidaris і Ocel (anatomia)
Octocoral·lis
Els octocoral·lis (Octocorallia), abans coneguts com a alcionaris (Alcyonaria), són una subclasse de cnidaris antozous que inclou unes 3.000 espècies que formen colònies de pòlips, el quals tenen simetria radial octogonal.
Veure Cnidaris і Octocoral·lis
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Veure Cnidaris і Ordre
Organismes ediacarians
''Dickinsonia'', un organisme ediacarià que presenta l'aspecte enconxat característic dels éssers vius enigmàtics de l'Ediacarià. Els organismes ediacarians són el conjunt d'éssers vius que habitaren la Terra durant el període Ediacarià (entre fa 635 i fa 541 milions d'anys).
Veure Cnidaris і Organismes ediacarians
Ortiga
Ortiga, estrígol o estríjol, guardians, eixordiga, xiripia (Urtica) és un gènere de plantes de la família de les Urticaceae, totes caracteritzades per tenir pèls que alliberen una substància àcida que fa coïssor i inflamació a la pell.
Veure Cnidaris і Ortiga
Ou (biologia)
Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.
Veure Cnidaris і Ou (biologia)
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Cnidaris і Oxigen
Para-sol
cerimonial a Surakarta, Java. El para-sol, tapa-sol o ombrel·la és un dispositiu que permet de protegir-se de la calor i la llum solar.
Veure Cnidaris і Para-sol
Pòlip
Pòlips de gorgònies en un escull d'aquari Anatomia d'un pòlip de corall En zoologia, un pòlip (del grec antic πολύπους, 'molts peus') és una de les dues formes que presenten els individus que pertanyen al fílum dels cnidaris, en forma de sac; l'altra és la medusa, en forma de campana.
Veure Cnidaris і Pòlip
Pinocitosi
'''Endocitosi''' en les seves diferents formes. La pinocitosi és un procés biològic que permet a determinades cèl·lules obtenir líquids orgànics i soluts de l'exterior, ja sigui per alimentar-se, o per un altre fi.
Veure Cnidaris і Pinocitosi
Plàncton
Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.
Veure Cnidaris і Plàncton
Polypodium (animal)
Polypodium és un gènere d'animals paràsits (hi ha també el gènere de falgueres anomenat Polypodium) El gènere d'animals Polypodium és l'únic dins la família Polypodiidae.
Veure Cnidaris і Polypodium (animal)
Potència cel·lular
Cèl·lules pluripotents i el seu origen. La potència d'una cèl·lula especifica és el seu potencial de diferenciació, o el potencial de diferenciar-se en dos diferents tipus de cèl·lules.
Veure Cnidaris і Potència cel·lular
Protozous
Estructura interna d'un protozou Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.
Veure Cnidaris і Protozous
Regeneració
Els triclàdides (o planàries) com ''Schmidtea mediterranea'' són ben coneguts per la seva capacitat de regeneració. La regeneració biològica és la restauració de teixits danyats o perduts, ja siguin òrgans o extremitats.
Veure Cnidaris і Regeneració
Reproducció asexual
arbres fruiters s'obtenen per reproducció vegetativa sovint mitjançant empelts. La reproducció asexual és la capacitat d'un individu de propagar-se a banda de la reproducció sexual.
Veure Cnidaris і Reproducció asexual
Ribosoma
Els ribosomes són orgànuls no membranosos només són visibles al microscopi electrònic a causa de la seva reduïda grandària (30 nm en cèl·lula procariota i 33 nm en eucariota).
Veure Cnidaris і Ribosoma
Rovell d'ou
Un rovell d'ou envoltat per la clara El rovell d'ou o vermell d'ou (Balears) i antigament mujol (i científicament també deutoplasma o vitel) és una part interna dels ous.
Veure Cnidaris і Rovell d'ou
Secreció
La secreció és el procés d'elaboració i alliberament d'un compost o substància química d'una cèl·lula o glàndula.
Veure Cnidaris і Secreció
Segmentació (zoologia)
La segmentació és un procés embriològic primerenc que consisteix en una sèrie de divisions cel·lulars (mitosi) de l'òvul fecundat (zigot) que es produeixen abans de la gastrulació i que està condicionat per la morfologia de l'ou i en particular amb la quantitat de vitel que conté.
Veure Cnidaris і Segmentació (zoologia)
Sifonòfors
Els sifonòfors o Siphonophorae (del grec «siphōn», tub + «pherein», portar) és un ordre d'hidrozous, una classe d'organismes marins pertanyents al fílum Cnidaria.
Veure Cnidaris і Sifonòfors
Sistema circulatori
Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.
Veure Cnidaris і Sistema circulatori
Sistema nerviós
Esquema del '''sistema nerviós''' de diversos animals. De dalt a baix: * Cnidaris * Platihelmints * Mol·luscs * Artròpodes * Cordats (Peixos i Ésser humà) El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.
Veure Cnidaris і Sistema nerviós
Sistema respiratori
Esquema del sistema respiratori humà. El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració.
Veure Cnidaris і Sistema respiratori
Subembrancament
En biologia, un subembrancament és un tàxon intermedi entre embrancament i superclasse.
Veure Cnidaris і Subembrancament
Sufix
Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.
Veure Cnidaris і Sufix
Teixit (biologia)
Microfotografia del teixit nerviós (nervi perifèric). En biologia, el teixit és un grau d'organització entre la cèl·lula i l'òrgan, els diferents tipus de teixits es caracteritzen pel fet de presentar uns tipus de cèl·lules determinats i una localització concreta en una mateixa espècie.
Veure Cnidaris і Teixit (biologia)
Turritopsis nutricula
Turritopsis nutricula és una espècie d'hidrozou hidroïdolí de l'ordre dels antoatecats amb un cicle vital en què es reverteix a pòlip després d'arribar a la seva maduració sexual.
Veure Cnidaris і Turritopsis nutricula
Vacúol
vesícula (5) reticle endoplasmàtic rugós (RER) (6) Aparell de Golgi (7) Citoesquelet (8) reticle endoplasmàtic llis (REL) (9) mitocondri (10) '''vacúol''' (11) citoplasma (12) lisosoma (13) centríolsEls vacúols són compartiments envoltats de membrana cel·lular presents en les cèl·lules eucariotes.
Veure Cnidaris і Vacúol
També conegut com Celènteron, Cnidari, Cnidaria, Lele, Medusa (biologia).