Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Arlon, Bèlgica, Camí de Sant Jaume, Carlemany, Condroz, Cultura gal·loromana, Delme, Església de Sant Bartomeu, França, Francès, Francesc Carles de Velbrück, Hoyoux, Lambert de Lieja, Municipis de Bèlgica, Pedra calcària, Petita i mitjana empresa, Príncep-bisbe, Principat de Lieja, Província de Lieja, Província de Luxemburg, Província de Namur, Regne Unit dels Països Baixos, Remacle, Subdivisions de Bèlgica, Tongeren, Valònia, Via romana, Vicus, Vil·la romana, 1795, 1815, 1830, 1977.
Arlon
Arlon (en francès Arlon, en luxemburguès Arel, en neerlandès Aarlen) és la capital de la província de Luxemburg a la regió de Valònia, Bèlgica.
Nou!!: Clavier і Arlon · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Clavier і Bèlgica · Veure més »
Camí de Sant Jaume
Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.
Nou!!: Clavier і Camí de Sant Jaume · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Clavier і Carlemany · Veure més »
Condroz
Mapa del CondrozColor taronja: les ''Ardenes condrusines''Vermell: el CondrozGris: resta de Valònia El Condroz és una regió natural de Valònia (Bèlgica), que s'estén per les províncies de Lieja, Namur i Hainaut.
Nou!!: Clavier і Condroz · Veure més »
Cultura gal·loromana
Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps d'August fins a la caiguda de Roma, el 486.
Nou!!: Clavier і Cultura gal·loromana · Veure més »
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Nou!!: Clavier і Delme · Veure més »
Església de Sant Bartomeu
* Església de Sant Bartomeu (Ferreries), església del poble de Ferreries, Menorca.
Nou!!: Clavier і Església de Sant Bartomeu · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Clavier і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Clavier і Francès · Veure més »
Francesc Carles de Velbrück
Francesc Carles comte de Velbrück (Garath, al sud de Düsseldorf, 11 de juny de 1719 - Heks, 30 d'abril de 1784) va ser el príncep-bisbe del principat de Lieja del 14 de març de 1772 fins a la seva mort el 1784.
Nou!!: Clavier і Francesc Carles de Velbrück · Veure més »
Hoyoux
El Hoyoux, en való Hoyou, és un riu de Bèlgica de 28 km que neix a Verlée, un nucli d'Havelange, a la Província de Namur i que desguassa al Mosa a Huy a un nivell de 85 metres.
Nou!!: Clavier і Hoyoux · Veure més »
Lambert de Lieja
Lambert de Lieja, també anomenat Lambert de Maastricht, o Llambert i venerat a l'església catòlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i mort a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.
Nou!!: Clavier і Lambert de Lieja · Veure més »
Municipis de Bèlgica
Municipis de Bèlgica Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de les darreres onades de fusió de municipis del 1983 i 2019.
Nou!!: Clavier і Municipis de Bèlgica · Veure més »
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Nou!!: Clavier і Pedra calcària · Veure més »
Petita i mitjana empresa
La petita i mitjana empresa (abreujat com PIME o lexicalitzat com a pime) és aquella companyia el nombre d'empleats de la qual està per sota d'uns límits establerts generalment a nivell estatal.
Nou!!: Clavier і Petita i mitjana empresa · Veure més »
Príncep-bisbe
Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.
Nou!!: Clavier і Príncep-bisbe · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Clavier і Principat de Lieja · Veure més »
Província de Lieja
La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.
Nou!!: Clavier і Província de Lieja · Veure més »
Província de Luxemburg
Luxemburg (en való Lussimbork, en luxemburguès Lëtzebuerg) és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Valònia.
Nou!!: Clavier і Província de Luxemburg · Veure més »
Província de Namur
Namur (en neerlandès Namen, en való Nameur) és una província de Bèlgica dins de la regió de Valònia.
Nou!!: Clavier і Província de Namur · Veure més »
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Nou!!: Clavier і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »
Remacle
Remacle (altres noms: Remaculus, Remaclus, Rimaglius, Remaclus de Maastricht), nascut a Aquitània aproximadament a 600 – mort a Stavelot al 673, era un monjo colombanian, fundador de les abadies de Malmedy i de Stavelot i bisbe de Maastricht.
Nou!!: Clavier і Remacle · Veure més »
Subdivisions de Bèlgica
Hi ha cinc subdivisions administratives à Bèlgica.
Nou!!: Clavier і Subdivisions de Bèlgica · Veure més »
Tongeren
Tongeren (en llatí Atuatuca Tungrorum, en francès Tongres) és una ciutat de Bèlgica, de la regió flamenca i de la província de Limburg amb gairebé 30.000 habitants, regada pel Jeker, el Dèmer i el Mombeek.
Nou!!: Clavier і Tongeren · Veure més »
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Nou!!: Clavier і Valònia · Veure més »
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Nou!!: Clavier і Via romana · Veure més »
Vicus
Vicus (plural llatí vici) era el nom de les subdivisions que els romans havien fet del seu territori.
Nou!!: Clavier і Vicus · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Clavier і Vil·la romana · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Clavier і 1795 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Clavier і 1815 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Clavier і 1830 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Clavier і 1977 · Veure més »
