Taula de continguts
138 les relacions: Agripina la Menor, Alexandria, Alfabet llatí, Anglaterra, Anio Novus, Annals (Tàcit), Anni Vinicià, Antònia Menor, Antiga Grècia, Api Claudi Cec, Api Juni Silà, Apocolocyntosis divi Claudii, Aqüeducte, Aqua Virgo, Asclepi, Asini Gal, Astrologia, Atenodor Cananita, August, Aulus Plauci, Èlia Petina, Òstia, Àfrica (província romana), BBC, Britànnia, Calígula, Camulodunum, Caratac, Cartago, Cavaller romà, Cèsar, Censor romà, Charles Laughton, Ciceró, Claudi Tiberi Germànic Britànic, Clàudia Antònia, Clàudia Livil·la, Clàudia Octàvia, Colònia romana, Conquesta romana de Britànnia, Cursus honorum, Dalmàcia, Derek Jacobi, Dinastia julioclàudia, Disfèmia, Drus el Vell, Drus Germànic, Egipte, Emperador romà, Etrusc, ... Ampliar l'índex (88 més) »
- Creadors de sistemes d'escriptura
Agripina la Menor
Agripina la Menor (Agrippina; Colònia, 6 de novembre de 15 dC - Misenum, 17 de març de 59 dC), va ser la filla d'Agripina la Major i de Germànic.
Veure Claudi і Agripina la Menor
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Claudi і Alexandria
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Claudi і Alfabet llatí
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Claudi і Anglaterra
Anio Novus
Restes dels aqüeductes '' Aqua Claudia '' i '' Acqua Anio Novus '', integrats en la Muralla Aureliana com una porta l'any 271. Anio Novus era el nom d'un dels aqüeductes de Roma.
Veure Claudi і Anio Novus
Annals (Tàcit)
''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.
Veure Claudi і Annals (Tàcit)
Anni Vinicià
Anni Vinicià (en llatí Annius Vinicianus) va ser un senador romà del.
Veure Claudi і Anni Vinicià
Antònia Menor
Antònia Menor o Antònia la jove era la filla petita de Marc Antoni i Octàvia.
Veure Claudi і Antònia Menor
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Claudi і Antiga Grècia
Api Claudi Cec
Placa commemorativa a Api Claudi Cec (Museu de la civilització romana). Personatge considerat significatiu pel que fa al seu esforç per fer que la cultura romana adoptès les formes més destacades de la civilització grega.G. Clemente, p.43 miniatura Api Claudi Cec (Appius Claudius C.
Veure Claudi і Api Claudi Cec
Api Juni Silà
Api Juni Silà (Appius Junius Silanus) va ser un magistrat romà.
Veure Claudi і Api Juni Silà
Apocolocyntosis divi Claudii
LApocolocyntosis divi Claudii («La transformació en carabassa del diví Claudi») és una obra satírica escrita per Luci Anneu Sèneca (4 aC - 65) a manera d'invectiva contra el difunt emperador Claudi, que l'havia condemnat a un exili a l'illa de Còrsega.
Veure Claudi і Apocolocyntosis divi Claudii
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Veure Claudi і Aqüeducte
Aqua Virgo
L'Aqua Virgo (nom llatí, literalment 'aigua verge') va ser un dels onze aqüeductes que proveïen d'aigua l'antiga ciutat de Roma.
Veure Claudi і Aqua Virgo
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Veure Claudi і Asclepi
Asini Gal
Asini Gal (en llatí Asinius Gallus) era un noble romà, fill de Gai Asini Gal Soloní i net de l'historiador Gai Asini Pol·lió.
Veure Claudi і Asini Gal
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Veure Claudi і Astrologia
Atenodor Cananita
Atenodor Cananita, en llatí Athenodorus Cananites, en grec antic Άθηνόδωρος Κανανίτης, fou un filòsof estoic conegut per cananita per haver nascut el seu pare a la ciutat de Cana, a Cilícia.
Veure Claudi і Atenodor Cananita
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Claudi і August
Aulus Plauci
Aulus Plauci (Aulus Plautius) va ser un militar romà del.
Veure Claudi і Aulus Plauci
Èlia Petina
Èlia Petina (en llatí Aelia Paetina) va ser una dama romana del segle I. Va ser la segona esposa de l'emperador Claudi.
Veure Claudi і Èlia Petina
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Veure Claudi і Òstia
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Claudi і Àfrica (província romana)
BBC
Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.
Veure Claudi і BBC
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Veure Claudi і Britànnia
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Veure Claudi і Calígula
Camulodunum
Camulodunum és el nom que tingué durant l'època celta i romana l'actual ciutat de Colchester, a Essex, Anglaterra.
Veure Claudi і Camulodunum
Caratac
Caratac (llatí Caratacus, britònic *Caratācos, gal·lès mitjà Caratawc; gal·lès Caradog; bretó Karadeg; grec Καράτακος; variants llatina Caractacus i grega Καρτάκης) va ser un rei britó de la tribu dels catuvel·launs (tot i que també va liderar els silurs) que es va imposar com a cap suprem d'una coalició de caps britons que es va formar l'any 42.
Veure Claudi і Caratac
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Claudi і Cartago
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Veure Claudi і Cavaller romà
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Veure Claudi і Cèsar
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Veure Claudi і Censor romà
Charles Laughton
Charles Laughton (Scarborough, Yorkshire, 1 de juliol de 1899 - Los Angeles, Califòrnia, 15 de desembre de 1962) va ser un actor i director de cinema i teatre nascut a Anglaterra.
Veure Claudi і Charles Laughton
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Claudi і Ciceró
Claudi Tiberi Germànic Britànic
Claudi Tiberi Germànic (en llatí Tiberius Claudius Caesar Germanicus), conegut amb el nom de Britànic (Britannicus) va ser fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messalina.
Veure Claudi і Claudi Tiberi Germànic Britànic
Clàudia Antònia
Antònia (en llatí Antonia i de vegades Claudia Antonia) va ser una dama romana, filla de l'emperador Claudi i de la seva segona esposa Èlia Petina.
Veure Claudi і Clàudia Antònia
Clàudia Livil·la
Clàudia Lívia Júlia (llatí clàssic), coneguda pel diminutiu familiar de Livil·la (13 aC - 31), fou l'única filla de Drus Major i d'Antònia Menor.
Veure Claudi і Clàudia Livil·la
Clàudia Octàvia
Clàudia Octàvia (en Claudia Octavia; Roma, març, 40 - Pandatària, 9 de juny, 62) va ser una emperadriu romana, consort de l'emperador Neró, del qual en va ser la primera esposa.
Veure Claudi і Clàudia Octàvia
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Veure Claudi і Colònia romana
Conquesta romana de Britànnia
La conquesta romana de Britànnia inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.
Veure Claudi і Conquesta romana de Britànnia
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Claudi і Cursus honorum
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Claudi і Dalmàcia
Derek Jacobi
Sir Derek George Jacobi CBE (Leytonstone, Londres, 22 d'octubre de 1938) és un actor i director de cinema anglès.
Veure Claudi і Derek Jacobi
Dinastia julioclàudia
La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.
Veure Claudi і Dinastia julioclàudia
Disfèmia
La disfèmia o quequesa o tartamudesa és un trastorn de la fluïdesa de la parla, que es caracteritza per una expressió verbal interrompuda en el ritme, d'una manera més o menys brusca.
Veure Claudi і Disfèmia
Drus el Vell
Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.
Veure Claudi і Drus el Vell
Drus Germànic
Drus Germànic (en llatí Drusus o Drusus Germanicus) va ser un dels dos fills que va tenir l'emperador Claudi amb la seva primera dona Plàucia Urgulanil·la.
Veure Claudi і Drus Germànic
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Claudi і Egipte
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Claudi і Emperador romà
Etrusc
L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).
Veure Claudi і Etrusc
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Claudi і Etruscs
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Veure Claudi і Flavi Josep
Gai Asini Pol·lió
Gai Asini Pol·lió (en llatí Caius Asinius Pollio) va ser un destacat poeta, orador i historiador del temps d'August.
Veure Claudi і Gai Asini Pol·lió
Gai Cassi Quèrees
Gai Casi Quèrees (en llatí Caius Cassius Chaerea) va ser l'assassí de l'emperador Calígula.
Veure Claudi і Gai Cassi Quèrees
Gai Juli Cal·list
Gai Juli Cal·list (en llatí Caius Julius Callistus) era un llibert de Calígula, que va gaudir de força influència sobre l'emperador, però que quan es va veure amenaçat per la bogeria de l'emperador va prendre part a la conspiració que el va assassinar.
Veure Claudi і Gai Juli Cal·list
Gai Sili (amant de Messal·lina)
Gai Sili (en llatí Caius Silius) era el fill de Gai Sili, cònsol l'any 13.
Veure Claudi і Gai Sili (amant de Messal·lina)
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Claudi і Gàl·lia
Gens Clàudia
La Gens Clàudia va ser una família patrícia i plebea romana.
Veure Claudi і Gens Clàudia
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Veure Claudi і Germània (regió)
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Veure Claudi і Germànic Cèsar
Gneu Pompeu Magne (gendre de Claudi)
Gneu Pompeu Magne (en llatí Gneus Pompeius Magnus) formava part de la gens Pompeia.
Veure Claudi і Gneu Pompeu Magne (gendre de Claudi)
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Claudi і Hadrià
Harúspex
''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.
Veure Claudi і Harúspex
Herodes I Agripa
Herodes I Agripa (Herodes Agrippa), al qual Flavi Josep esmenta com Agripa el Gran, fou fill d'Aristòbul i Berenice i net d'Herodes el Gran, nascut vers l'any 10 aC.
Veure Claudi і Herodes I Agripa
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Veure Claudi і Illa de Rodes
Imperator
Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.
Veure Claudi і Imperator
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Claudi і Itàlia
Jo, Claudi
Jo, Claudi (en anglès: I, Claudius) és una adaptació de la BBC de les novel·les de Robert Graves I, Claudius i Claudius the God.
Veure Claudi і Jo, Claudi
Jocs Seculars
Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.
Veure Claudi і Jocs Seculars
Josef von Sternberg
Josef von Sternberg (nascut com a Jonas Sternberg el 29 de maig de 1894 a Viena i mort el 22 de desembre de 1969 a Los Angeles), va ser un director de cinema estatunidenc d'origen austríac.
Veure Claudi і Josef von Sternberg
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Veure Claudi і Judea
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Claudi і Juli Cèsar
Julia et Papia Poppaea
Julia et Papia Poppaea va ser una llei romana probablement establerta per August l'an 19 aC amb el nom de Lex Julia de maritandis ordinibus, que regulava els matrimonis; sembla que no va ser realment operativa fins a l'any 13 aC o potser més tard.
Veure Claudi і Julia et Papia Poppaea
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Veure Claudi і Lícia
Lívia Drusil·la
Estàtua de Lívia Lívia Drusil·la (en llatí Livia Drusilla; Roma, 30 de gener 58 aC - Roma, 29 dC), va ser una emperadriu romana.
Veure Claudi і Lívia Drusil·la
Lòl·lia Paulina
Lòl·lia Paulina (en llatí Lollia Paulina) va ser la neta de Marc Lol·li i hereva de la seva gran fortuna producte de l'espoli a les províncies.
Veure Claudi і Lòl·lia Paulina
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Claudi і Lió
Licini Cras Escribonià
Licini Cras Escribonià (en llatí Licinius Crassus Scribonianus) va ser un notable romà fill de Marc Licini Cras Frugi (cònsol any 27) i d'Escribònia la neta de Sext Pompeu.
Veure Claudi і Licini Cras Escribonià
Lletres clàudies
Les lletres clàudies en Times New Roman. Les lletres clàudies són tres grafies que va intentar introduir l'emperador Claudi a l'alfabet llatí sense gaire èxit.
Veure Claudi і Lletres clàudies
Llibert
Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.
Veure Claudi і Llibert
Luci Eli Sejà
Luci Eli Sejà (en llatí Lucius Aelius Sejanus) va ser un militar romà, prefecte del pretori, instrument de la tirania de Tiberi.
Veure Claudi і Luci Eli Sejà
Luci Juni Brut
Luci Juni Brut (en llatí: Lucius Junius Brutus) va ser cònsol romà l'any 509 aC segons els Fasti, després de l'expulsió dels tarquins de Roma.
Veure Claudi і Luci Juni Brut
Luci Vitel·li (cònsol any 34)
Luci Vitel·li del ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' de Guillaume Rouillé. Luci Vitel·li (en llatí Lucius Vitellius) va ser un magistrat romà, pare de l'emperador Vitel·li i de Luci Vitel·li, cònsol l'any 48.
Veure Claudi і Luci Vitel·li (cònsol any 34)
Lugdúnum
Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).
Veure Claudi і Lugdúnum
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Veure Claudi і Macedònia (província romana)
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Veure Claudi і Marc Antoni
Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC)
Marc Licini Cras Dives o Marc Licini Cras Frugi (en llatí Marcus Licinius M. F. Crassus Dives o Frugi) va ser un senador romà fill adoptiu del cònsol Marc Licini Cras Dives II (Marcus Licinius M. F. Crassus Dives).
Veure Claudi і Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC)
Merle Oberon
Merle Oberon (Bombai, Índia Britànica, 19 de febrer de 1911 - Malibú, Califòrnia, Estats Units, 23 de novembre de 1979), de nom Estelle Merle O'Brien Thompson, va ser una actriu de cinema britànica.
Veure Claudi і Merle Oberon
Misteris d'Eleusis
Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.
Veure Claudi і Misteris d'Eleusis
Narcís (llibert)
(Narcissus) va ser un llibert de l'emperador Claudi, sobre el qual va exercir notable influència.
Veure Claudi і Narcís (llibert)
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Veure Claudi і Nòrica
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Claudi і Neró
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Veure Claudi і Nom romà
Octàvia Menor
Octàvia, esposa de Gai Claudi Marcel Major i Marc Antoni Octàvia (Octavia) va ser la filla petita de Gai Octavi i de la seva segona dona Àcia.
Veure Claudi і Octàvia Menor
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Veure Claudi і Pamfília
Pater familias
Pater familias és un locució llatina que significa pare de família.
Veure Claudi і Pater familias
Pòstum Agripa
Pòstum Agripa (en llatí Marcus Vipsanius Agrippa Postumus), va ser el fill pòstum de Marc Vipsani Agripa i de Júlia, la filla d'August.
Veure Claudi і Pòstum Agripa
Plàucia Urgulanil·la
Plàucia Urgulanil·la (en llatí Plautia Urgulanilla) va ser una romana, la primera esposa de Claudi.
Veure Claudi і Plàucia Urgulanil·la
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Claudi і Plini el Vell
Polibi (llibert)
Polibi (en llatí Polybius, en grec) va ser un llibert de l'emperador Claudi, i company d'estudis de l'emperador.
Veure Claudi і Polibi (llibert)
Porta Maggiore
Part externa de la Porta Maggiore. Restes de la porta d'Honori, que no hi són ubicades en el seu lloc original. La Porta Maggiore ('Porta Gran'), o Porta Praenestina, és una de les portes orientals de la Muralla Aureliana, a Roma.
Veure Claudi і Porta Maggiore
Publi Licini Cras Dives Decoctor
Publi Licini Cras Dives Decoctor (en llatí Publius Licinius Crassus Dives Decoctor) va ser fill de Publi Licini Cras Dives (Publius Licinius Crassus Dives) i net de Publi Licini Cras Dives II (Publius Licinius M. F. P. N. Crassus Dives).
Veure Claudi і Publi Licini Cras Dives Decoctor
Publi Valeri Asiàtic (cònsol any 46)
Publi Valeri Asiàtic (enPublius Valerius Asiaticus) va ser un magistrat romà del.
Veure Claudi і Publi Valeri Asiàtic (cònsol any 46)
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Claudi і República Romana
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Claudi і Rin
Robert Graves
Robert von Ranke Graves (Wimbledon, 24 de juliol de 1895 - Deià, 7 de desembre de 1985) fou un poeta, erudit i novel·lista anglès.
Veure Claudi і Robert Graves
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Claudi і Roma
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Veure Claudi і Sèneca
Segon Triumvirat
El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.
Veure Claudi і Segon Triumvirat
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Claudi і Senat Romà
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Veure Claudi і Suetoni
Sulpici Flavus
Sulpici Flavus (Sulpicius Flavus) va ser un company de l'emperador romà Claudi que va ajudar a l'emperador en la composició d'algunes (la major part o potser totes) de les seves obres històriques.
Veure Claudi і Sulpici Flavus
Taure Estacili Corví
Taure Estacili Corví (en llatí Titus Statilius Taurus Corvinus) va ser un magistrat romà que va néixer al.
Veure Claudi і Taure Estacili Corví
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Claudi і Tàcit
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Veure Claudi і Tíber
Teix
Llavors El teix (Taxus baccata) és una espècie de conífera de la família Taxaceae nadiua del paleàrtic occidental (Europa occidental, central i meridional, nord-oest d'Àfrica, nord de l'Iran i el sud-est asiàtic).
Veure Claudi і Teix
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Veure Claudi і Tiberi
Tiberi Bessó
Tiberius Julius Caesar Nero Gemellus, conegut com a Tiberi Bessó (10 d'octubre de 19 - vers 37/38) va ser un noble romà fill de Drus el Jove i Clàudia Livil·la, nebot de Claudi, net de Tiberi i cosí i fill adoptiu de Calígula.
Veure Claudi і Tiberi Bessó
Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)
Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un magistrat romà del segle I aC.
Veure Claudi і Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Claudi і Titus Livi
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Claudi і Trajà
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Claudi і Tràcia
Trento
Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.
Veure Claudi і Trento
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Veure Claudi і Triomf
Urgulània
Urgulània (en Urgulania) va ser una dama romana, preferida de Lívia Drusil·la, la mare de Tiberi i esposa d'August.
Veure Claudi і Urgulània
Valèria Messalina
Valèria Messalina (en Valeria Messallina) va ser la filla de Marc Valeri Messal·la Barbat Apià i Domícia Lèpida.
Veure Claudi і Valèria Messalina
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Veure Claudi і Vespasià
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Claudi і 1 d'agost
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Claudi і 13 d'octubre
14
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).
Veure Claudi і 14
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Claudi і 1867
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Claudi і 1937
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Claudi і 1965
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Claudi і 1976
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure Claudi і 24 de gener
28
El 28 (o XXVIII) va ser un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Claudi і 28
39
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Claudi і 39
50
Distribució imperial de per llavors.
Veure Claudi і 50
Vegeu també
Creadors de sistemes d'escriptura
- Agrippa de Nettesheim
- Alexandre de Rhodes
- Alfred Vail
- Benjamin Franklin
- Cadme de Milet
- Cang Jie
- Carmenta
- Ciril i Metodi
- Claudi
- Climent d'Ocrida
- Diedrich Westermann
- Enmerkar
- Enoix
- Esteve de Perm
- Evandre
- Franz Xaver Gabelsberger
- Frumenci d'Axum
- Guru Angad Dev Ji
- Hildegarda de Bingen
- J. R. R. Tolkien
- Johann Martin Schleyer
- Johannes Trithemius
- John Dee
- Karl Richard Lepsius
- Kūkai
- Louis Braille
- Mani
- Marc Okrand
- Marc Tul·li Tiró
- Mesrob d'Armènia
- Mirza Nazim al-Dawla Malkom Khan
- Nabu
- Nicolas Trigault
- Nurhaci
- Ogma
- Parnavaz I d'Ibèria
- Peter Benjamin Graham
- Samuel Morse
- Sejong
- Sequoyah
- Solomana Kante
- Thomas Harriot
- Thomas More
- Vuk Stefanović Karadžić
- Zaia Pandit
- Zhang Binglin
- Zhou Youguang
També conegut com Claudi (emperador), Claudi Cèsar August, Claudi I, Emperador Claudi, Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, Tiberi Claudi Drus Cèsar, Tiberi Claudi Drus Neró Germànic.