Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Civilització micènica і Mitologia grega

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Civilització micènica і Mitologia grega

Civilització micènica vs. Mitologia grega

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega. La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Similituds entre Civilització micènica і Mitologia grega

Civilització micènica і Mitologia grega tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Agamèmnon, Atreu, Bronze, Civilització minoica, Creta, Dèdal, Doris (grup humà), Heinrich Schliemann, Hermes, Heroi grec, Homer, Ilíada, Lineal B, Micenes, Minotaure, Odissea, Príam, Zeus.

Agamèmnon

La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.

Agamèmnon і Civilització micènica · Agamèmnon і Mitologia grega · Veure més »

Atreu

Atreu (Atreos, Atreus, en grec antic Ἀτρεύς) fou fill de Pèlops i Hipodamia, net de Tàntal i germà de Tiestes i Nicipe.

Atreu і Civilització micènica · Atreu і Mitologia grega · Veure més »

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Bronze і Civilització micènica · Bronze і Mitologia grega · Veure més »

Civilització minoica

La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.

Civilització micènica і Civilització minoica · Civilització minoica і Mitologia grega · Veure més »

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Civilització micènica і Creta · Creta і Mitologia grega · Veure més »

Dèdal

Dèdal i Pasífae. Fresc romà a la casa dels Vettii, Pompeia, segle I dC En la mitologia grega, Dèdal (en grec Δαίδαλος, Daidalos) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta.

Civilització micènica і Dèdal · Dèdal і Mitologia grega · Veure més »

Doris (grup humà)

Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.

Civilització micènica і Doris (grup humà) · Doris (grup humà) і Mitologia grega · Veure més »

Heinrich Schliemann

Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann (Neubukow, Mecklenburg - Schwerin, 6 gener de 1822 - Nàpols, 26 de desembre de 1890) va ser un comerciant a Sant Petersburg i un pioner de l'arqueologia.

Civilització micènica і Heinrich Schliemann · Heinrich Schliemann і Mitologia grega · Veure més »

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Civilització micènica і Hermes · Hermes і Mitologia grega · Veure més »

Heroi grec

L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dona un toc de singularitat respecte de la romana.

Civilització micènica і Heroi grec · Heroi grec і Mitologia grega · Veure més »

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Civilització micènica і Homer · Homer і Mitologia grega · Veure més »

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Civilització micènica і Ilíada · Ilíada і Mitologia grega · Veure més »

Lineal B

El lineal B és un sistema d'escriptura que es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.

Civilització micènica і Lineal B · Lineal B і Mitologia grega · Veure més »

Micenes

Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.

Civilització micènica і Micenes · Micenes і Mitologia grega · Veure més »

Minotaure

Teseu derrotant el Minotaure dins el laberint El minotaure (del grec Μινόταυρος) era un monstre amb cos d'home i cap de bou.

Civilització micènica і Minotaure · Minotaure і Mitologia grega · Veure més »

Odissea

LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.

Civilització micènica і Odissea · Mitologia grega і Odissea · Veure més »

Príam

Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.

Civilització micènica і Príam · Mitologia grega і Príam · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Civilització micènica і Zeus · Mitologia grega і Zeus · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Civilització micènica і Mitologia grega

Civilització micènica té 120 relacions, mentre que Mitologia grega té 315. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 4.14% = 18 / (120 + 315).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Civilització micènica і Mitologia grega. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »